14 de març de 2023, dimarts III de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: la compassió de Déu invita a perdonar

Lectura primera Dn 3,25.34-43

Accepteu el nostre cor penedit i el nostre esperit humiliat

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, Azaries, dret enmig del foc, es posà a pregar dient:

«Senyor, per amor del vostre nom, 

no ens abandoneu per sempre,

no trenqueu la vostra aliança,

no ens negueu els vostres favors,

per amor d'Abraham, el vostre amic,

d'Isaac, el vostre servent,

i d'Israel, el vostre sant;

vós els vau prometre multiplicar 

la seua descendència com les estrelles del cel,

com l'arena de la vora de la mar. 

 

Però ara, Senyor, pels nostres pecats,

som el més menut de tots els pobles,

humiliat per tota la terra.

No tenim reis, ni profetes, ni cabdills;

ningú ofereix víctimes,

ni flor de farina, ni encens;

no tenim on presentar-vos les primícies,

per a obtindre el vostre favor.

Però accepteu el nostre cor penedit

i el nostre esperit humiliat

com si vos oferírem moltons i bous

i milers de corders grossos.

Que este siga hui el nostre sacrifici,

agradable en la vostra presència,

ja que els qui confien en vós

no tindran mai un desengany. 

 

Ara vos seguim amb tot el cor,

vos venerem i busquem la vostra faç.

No ens defraudeu.

Per la vostra paciència i el vostre amor,

sigueu bondadós amb nosaltres.

Vós que obreu tants prodigis,

allibereu-nos, Senyor,

i glorifiqueu així el vostre nom».

Salm responsorial 24,4-5ab.6 i 7b.8-9 (R.: 6a)

Feu que conega, Senyor, els vostres camins,

que aprenga les vostres sendes,

Feu que camine en la veritat,

instruïu-me, Déu i salvador meu.

R. Recordeu, Senyor, la vostra tendresa.

Recordeu, Senyor, la vostra tendresa

i l'amor que heu guardat des de sempre.

Recordeu-me amb misericòrdia, 

vós que sou bo, Senyor. R.

El Senyor, bondadós i recte,

ensenya el bon camí als pecadors.

Guia els humils per sendes de justícia,

els ensenya el seu camí. R.

Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13 

 

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor, 

diu el Senyor, 

que soc clement i misericordiós.

Evangeli Mt 18,21-35

El Pare no vos perdonarà si cada u no perdona de tot cor el seu germà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere li va preguntar, a Jesús: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que em faça? ¿Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un senyor que va voler demanar comptes als seus servents. Només començar, ja li'n van presentar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per a pagar, el senyor va manar que, per a poder pagar el deute, el vengueren amb la dona, els fills i amb tots els seus béns. Però ell se li va tirar als peus i li deia: "Tingueu paciència i vos ho pagaré tot". En aquell moment el senyor va tindre compassió, el deixà lliure i li perdonà el deute.

Quan eixia, trobà un dels seus companys que li devia cent denaris, l'agafà i l'ofegava dient-li: "Paga'm tot el que em deus". L'altre se li va tirar als peus i li suplicava: "Tingues paciència i ja t'ho pagaré". Però ell no en va fer cas, i el va tancar en la presó fins que li pagara el deute.

Els altres companys, en vore-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar el senyor de tot el que havia passat. El senyor el cridà i li digué: "¡Servidor malvat! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No havies de tindre compassió també tu del teu company, com jo havia tingut compassió de tu?" Així el senyor, indignat, el posà en mans dels torturadors, fins que pagara tot el deute. Açò farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cada u no perdona de tot cor el seu germà».

* * * * * 

Beat Agnus de Saragossa, bisbe i franciscà (m. 1260)

Serventa de Déu Zita de Borbó-Parma, emperadriu (1892-1989)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de març

1. A Pidna, lloc de Macedònia, actualment a Albània, sant Alexandre, màrtir. (c. 390)

2. A Milà, ciutat de l'actual regió italiana de Ligúria, sant Llàtzer, bisbe. (s. V)

3. A Chartres, a la Gàl·lia, hui França, sant Leobí, bisbe. (c. 557)

4. A Quedlinburg, a Saxònia, ara Alemanya, santa Matilde, esposa fidelíssima del rei Enric I, la qual, conspícua per la humilitat i la paciència, es va dedicar a alleujar els pobres i a fundar hospitals i monestirs. (968)

Filla del comte Dietrich de Westfalia (895) fou educada per la seua àvia, l’abadessa de Herford. A catorze anys la casen amb Enric l’Ocellaire, futur rei d’Alemanya (919), amb qui tindrà cinc fills, entre ells l’emperador Otó I i (sant) Brunó el Gran. Molts dels béns que tenia els escapolia, dissimuladament, cap als pobres. Mort el seu home (936) -i després d’algunes trifulgues dinàstiques amb els seus propis fills, que aconseguí reconciliar-, es retirà al monestir de Nordhausen on portà una vida exemplar i on hi morí el dia 14 de març del 968. [font]

5. A la regió de Fulda, a Alemanya, santa Paulina, religiosa. (1107)

6. A Lieja, a la Lotaríngia, hui Bèlgica, beata Eva del Mont Corneli, reclosa al costat del cenobi de Sant Martí, que amb santa Juliana, priora del mateix cenobi, va treballar molt perquè el papa Urbà IV instituïra la festa del Cos de Crist. (1265)

7. A Palerm, a la regió de Sicília, a Itàlia, beat Jaume Cusmano, prevere, que va fundar la Congregació dels Servents i Serventes dels Pobres, i es va destacar per la seua caritat cap als necessitats i malalts (1888)

8. Beata Maria Josefina de Jesús Crucificat (1894- Nàpols, Itàlia 1948). Religiosa carmelita descalça.