15 de setembre de 2023, divendres: la Mare de Déu dels Dolors

MARE DE DÉU DELS DOLORS

Memòria

L'evangeli d'esta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent.

Lectura primera 1Tm 1,1-2.12-14

Jo primer blasfemava contra Jesucrist. Però Déu es va apiadar de mi

Comença la primera carta de sant Pau a Timoteu

Pau, apòstol de Jesucrist per decisió de Déu, el nostre salvador, i de Jesucrist, que és la nostra esperança, a Timoteu, fill verdader en la fe. Et desitge la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor.

Done gràcies a aquell qui m'ha fet fort, Jesucrist, Senyor nostre, ja que s'ha fiat de mi i ha volgut confiar-me este ministeri, encara que primer jo blasfemava contra ell, el perseguia i l'injuriava.

Però Déu es va apiadar de mi perquè encara no tenia fe i actuava amb ignorància. I la gràcia del nostre Senyor ha sigut molt generosa amb mi, juntament amb la fe i l'amor que hi ha en Jesucrist.

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.11 (R.: cf. 5a)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,

no hi ha felicitat en mi sense vós».

Senyor, heretat meua i calze meu,

vós m'heu triat la possessió.

R. Senyor, vós sou la meua heretat.

Beneït siga el Senyor, que m'aconsella.

També de nit instruïx el meu cor.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

M'ensenyareu el camí que du a la vida:

en la vostra presència, alegria plena;

al vostre costat, delícies per sempre. R.

Seqüència (opcional): Stabat mater

Al·leluia

Feliç la Verge Maria,

que al peu de la creu de Jesús

va meréixer, sense morir, la palma del martiri.

Evangeli Jo 19,25-27

La bona mare s'entristia i patia

mentres veia els sofriments del seu Fill

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Vora la creu de Jesús estava sa mare i la germana de sa mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena.

Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i va dir a la mare:

«Dona, ací tens el teu fill».

Després va dir al deixeble:

«Ací tens la teua mare».

I des d'aquell dia el deixeble la va acollir en sa casa.

O bé:

Evangeli Lc 2,33-35

A tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el pare de Jesús i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i va dir a Maria, sa mare: «Este xiquet serà motiu que molts caiguen a Israel i molts d'altres s'alcen; serà signe de contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima; així es revelaran els pensaments amagats en els cors de molts».

Mare de Déu dels Dolors,
patrona canònica de
Castelló (la Ribera Alta)

* * * * *

La Mare de Déu dels Dolors (mem. ob.), que dreta al costat de la creu de Jesús, el seu Fill, va estar íntimament i fidelment associada a la seua passió salvadora. Va ser la nova Eva, que per la seua admirable obediència va contribuir a la vida, al contrari del que va fer la primera dona, que per la seua desobediència va portar la mort.

Titular de les esglésies parroquials de Dolores, Los Dolores de Callosa, el Genovés, Las Ventas (Buñol) i una de València; patrona dels poetes valencians; patrona canònica de Castelló (la Ribera Alta), patrona de Canals.

• Josep d'Orga i Pinyana: Stabat Mater (1877)
• J.M. Bausset: La Mare de Déu dels Dolors (2015)

Festa a Anna, Canals, Ibi, Orxeta, Sant Joan d'Alacant, Sedaví, Tavernes de la Valldigna i Vallada.

A Beniarjó, festa als Sants Cosme i Damià.

A Càrcer, festa al Santíssim Crist de l'Agonia.

Festa de Santa Bàrbara a Higueruelas.

A la Pobla de Farnals, festa a Sant Feliu.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 de setembre

Sant Nicomedes de Roma, màrtir, el sepulcre del qual va honrar el papa Bonifaci V en la via Nomentana amb una basílica sepulcral. (s. inc.)

Sant Valerià, màrtir, company de san Potí a Lió, va aconseguir fugir de la presó i aparegué a Tournus, Chalons-sur-Saône, on va seguir evangelitzant al poble; fou capturat per segona vegada i decapitat. (s. inc.).

Sants Estrató, Valeri, Macrobi i Gordià, màrtirs, la passió dels quals va tindre lloc, segons sembla, a Tomis, Escítia, regió de l'actual Romania, quan Licini era emperador. (s. IV)

Sant Nicetes el Got, màrtir, a qui el rei arrià Atanaric, que odiava la fe catòlica, va manar cremar a la vora del Danubi, Il·líria oriental, actual Sèrbia-Montenegro (c. 370).

Sant Alpí [o Albí] de Lió, bisbe, successor de sant Just. (s. IV)

Sant Apre de Toul, bisbe. (s. VI)

Sant Aicard o Acard, abat, deixeble i successor, en el càrrec, de sant Filibert. († Monestir de Jumièges, prop de Rouen, a Nèustria, França, s. VII)

Sants màrtirs Èmila, diaca, i Jeremies, que van ser decapitats per la seua fe cristiana durant la persecució sarraïna a Còrdova, després de patir una llarga i dura presó. (852)

Beat Roland [o Rotlà] de Mèdici, anacoreta, que va passar una vida solitària en els abruptes Alps, vivint en gran penitència i conversant només amb Déu. († Busseto, prop de Fidenza, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, 1386)

Beat Carles de Montegranelli (1417)

Santa Caterina Fieschi, viuda, insigne pel menyspreu del mundà, pels seus freqüents dejunis, amor de Déu i caritat envers els necessitats i malalts. († Gènova, a la Ligúria, Itàlia, 1510)

Beat Camil Costanzo, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, enviat a la foguera pel regent suprem Hidetada, no va cessar de predicar a Crist encara en la mateixa pira. († Hirado, Japó, 1622)

Beats Joan Baptista i Jacint dels Àngels, màrtirs, que, quan eren catequistes, en pretendre apartar els ídols per a servir a Crist, van ser apallissats cruelment, i així, imitant la passió del Senyor, van aconseguir el premi etern a Santo Domingo Xagacia, Mèxic (1700).

Beat Antoni Maria Schwartz, prevere, que va fundar la Congregació per als Obrers Cristians sota la protecció de sant Josep de Calassanç, per a cura pastoral de principiants i jóvens obrers i per a la defensa dels seus drets. († Viena, 1929)

Beat Pasqual Penadés i Jornet, prevere i màrtir valencià († La Llosa de Ranes, 1936). Memòria a Montaverner i a Bèlgida.

Beat Ladislau Miegon, prevere i màrtir, que des de Polònia, dominada pels nazis, a causa de la seua fe va ser portat al camp de concentració de Dachau, on el turment el va coronar de glòria eterna. (1942)

Beat Pau Manna, prevere del Pontifici Institut per a Missions Estrangeres, que va ser missioner a Birmània, si bé per raons de salut va haver de deixar-ho i es va dedicar a l'evangelització, a la predicació de la Paraula de Déu i a afavorir la unió dels cristians. († Nàpols, 1952)