 |
| Del retaule de la Santa Creu de Miquel Alcanyís (Museu de Belles Arts de València) |
Festa de l'Exaltació de la Santa Creu, que l'endemà de la dedicació de la basílica de la Resurrecció, erigida sobre el Sepulcre de Crist, és enaltida i venerada com a trofeu pasqual de la seua victòria i signe que apareixerà en el cel, anunciant a tots la segona Vinguda (elog. del Martirologi Romà).
La Santa Creu és el títol de les esglésies parroquials d'Alaquàs, Almoradí, Llombai, Pedreguer, Petrer, una d'Alacant i una de València; cotitular d'una d'Alacant.
Festa del Santíssim Crist de la Pau a Sant Joan d'Alacant.
Festa del Santíssim Crist de la Providència a Meliana.
Festa del Santíssim Crist dels Afligits a Riba-roja de Túria.
Festa del Santíssim Crist de la Pietat a Higueruelas.
- Ramon Peris i Pla: La força amorosa de la creu (2005)
- J.M. Bausset: L'Exaltació de la Santa Creu (2015)
- Capella del Crist de la Bona Mort (Seu de València)
A Càrcer, festa a la Mare de Déu de la Divina Gràcia.
A la Pobla de Farnals, festa a Sant Josep.
Aniversari de la mort de Dante Alighieri (1321)
Martirologi Romà
Elogis del 14 de setembre
Sepultura de sant Corneli, papa i màrtir, que es va oposar fermament a l'escissió de Novacià i, amb gran esperit de caritat, va recuperar a la plena comunió amb l'Església molts cristians caiguts en l'heretgia. Va patir al final el desterrament a Civitavecchia, lloc de Toscana, per part de l'emperador Gal, i va patir fora mida en paraules de sant Cebrià. La seua memòria se celebra despús-demà. Fou sebollit a Roma, a la via Apia, en la cripta de Lucina del cementeri de Calixt (252).
Passió de sant Cebrià, bisbe molt esclarit en santedat i doctrina, que va governar sàviament l'Església en temps difícils, va consolidar la fe dels cristians enmig de tribulacions, i, en temps de l'emperador Gal·lié, després de patir un exili penós, va consumar la seua fe en el martiri, decapitat per orde del procònsol davant gran concurrència de poble. La seua memòria se celebra també despús-demà. Fou martiritzat a Cartago, a l'actual Tunísia (258).
Sant Matern de Colònia, bisbe, que va convertir a la fe de Crist gent de Tongeren, Colònia i Trèveris. († Colònia Agripina, a Germania, hui Alemanya, d. 314).
A Comana del Pont, actual Turquia, mort de sant Joan Crisòstom, bisbe, la memòria del qual es va relatar ahir. (407)
Trànsit de sant Pere, bisbe, que sent abat cistercenc, va ser promogut a la seu de Tarentesa, la qual va regir amb fervorosa diligència i esforçat foment de la concòrdia entre els pobles. († Abadia de Bellevaux, a la regió de Besançon, França, 1174)
Sant Albert (de Castro di Gualteri), bisbe, que, traslladat de l'Església de Vercelli a la de Jerusalem, va donar una Regla als eremites de la muntanya del Carmel, i que mentre celebrava la festa de la Santa Creu, va ser assassinat per l'espasa d'un malvat, a qui havia représ. († Ptolemaida, a Palestina, actual Israel, prop de l'actual Haifa, 1215)
Santa Notburga de Rattenberg, verge, la dedicació de la qual a les labors domèstiques i al servici de Crist en els pobres va ser exemple de santedat per als seus compatriotes. († Eben, al Tirol austríac,1313)
Beat Claudi Laplace, prevere i màrtir, que, a causa de la seua condició de sacerdot, en temps de la Revolució Francesa va morir per inanició i contagi, empresonat en una nau de transport ancorada en la mar. († Enfront de la costa gal·la de Rochefort, 1794)
Sant Gabriel Taurí Dufresse, bisbe i màrtir, decapitat cruelment després d'una plena dedicació a l'activitat ministerial durant quaranta anys. († Chengdu, província xinesa de Sichuan, 1815)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada