4 de setembre de 2023, dilluns XXII

Lectures de la missa:

Lectura primera 1Te 4,13-18

Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, no podeu desconéixer què serà dels qui han mort: no voldríem que us entristíreu, com fan els altres, els qui no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell.

D'acord amb la paraula del Senyor, vos diem que nosaltres, si encara quedem amb vida quan arribarà el Senyor, no passarem davant dels qui hauran mort, perquè el Senyor mateix, a una orde, al crit d'un arcàngel, al toc de la trompeta de Déu, baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; després, els qui d'entre nosaltres quedem en vida, serem enduts juntament amb ells per l'aire, en els núvols, per a anar a l'encontre del Senyor, i així estarem amb ell per sempre.

Consoleu-vos, per tant, els uns als altres amb estes paraules.

Salm responsorial 95,1 i 3.4-5.11-12a.12b-13 (R.: 13b)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor, tota la terra,

conteu a les nacions la seua glòria,

conteu a tots els pobles els seus prodigis.

R. El Senyor ve a jutjar la terra.

El Senyor és gran i digne de tota llaor,

més temible que tots els déus;

perquè els déus dels pobles són no-res,

però el Senyor ha fet el cel. R.

El cel se n'alegra, la terra ho celebra,

brama el mar amb tot el que conté,

exulten els camps amb tot el que hi ha. R.

Fan festa els arbres del bosc,

quan veuen que ve el Senyor,

que ve a jutjar la terra;

jutjarà tot el món amb justícia,

tots els pobles amb la seua veritat. R.

Al·leluia Lc 4,18

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi;

ell m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres.

Evangeli Lc 4,16-30

M'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres.

No hi ha cap profeta que siga ben acollit al seu poble

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús se'n va anar a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte va anar a la sinagoga, com tenia costum, i es va alçar a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit:

«L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,

ja que ell m'ha ungit

per a portar la Bona Nova als pobres,

m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat,

i als cegos el retorn de la llum,

a deixar en llibertat els oprimits

i a proclamar l'any de gràcia del Senyor».

Després va enrotllar el volum, el donà a l'ajudant de la sinagoga i s'assentà. Tots els qui estaven en la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Hui s'han complit estes paraules de l'Escriptura que acabeu d'escoltar».

Tots ho comentaven estranyant-se que isqueren dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «¿No és este el fill de Josep?» Jesús els va dir: «Ben segur que m'aplicareu aquella dita: Metge, cura't tu mateix. Hem sentit dir el que has fet a Cafarnaüm; fes-ho també ací, al poble dels teus pares». Però ell va afegir: «Vos ho dic de veres: no hi ha cap profeta que siga ben acollit al seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d'Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s'obrí per a donar pluja, i una gran fam s'apoderà de tot el país, hi havia moltes viudes a Israel; però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria».

En sentir açò, tots els qui estaven en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren cap a fora del poble i el dugueren cap al precipici de la muntanya on hi havia el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però ell se'n va anar passant entremig d'ells.

Mare de Déu de la Consolació

Esta advocació va nàixer durant l’edat mitjana, propagada pels religiosos agustins, els quals des del segle XIII resen a la Mare de Déu de la Consolació la ‘coroneta’: com un rosari basat en els 13 articles del credo. L’advocació convida a mirar Maria com a auxili, socors, refugi, fortalesa, consol dels qui patixen. Per a reforçar-la, la tradició agustiniana ens parla que la mateixa Mare de Déu s’apa­regué a santa Mònica, mare de sant Agustí, el seu fundador, per consolar-la pel seu fill esgarriat. La imatge està dreta, coronada d’estrelles, amb el fill en braços i allargant la corretja als seus devots, per tal que l’agafen, ben fort, com a signe de salvació.

A Agres, Dia d'Acció de Gràcies

A l'Alcúdia de Crespins, festa al Santíssim Crist i a la Divina Aurora

A Benifairó de les Valls, la pujada de la Mare de Déu del Bon Succés

A Castallà, festa de la pujada de la Mare de Déu de la Soledat

A Emperador, Bejís, Quatretonda i Sumacàrcer, festa

A Fontanars dels Alforins, festa a la Mare de Déu del Roser

A Gaianes, festa al Santíssim Crist de l'Empar

A Gaibiel, festa al Santíssim Crist de la Set

A la Llosa, festa a Sant Isidre

A Montanejos, festa al Sagrat Cor de Jesús

A Montesa, festa de la Maredeueta

A l'Olleria, festa al Santíssim Ecce Homo

A Peníscola, quart dia de la novena a la Mare de Déu de l'Ermitana

Al Puig de Santa Maria, festa de la Mare de Déu

A Quart de Poblet, festa de la Mare de Déu de la Llum

* * * * *

Beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, màrtir (mem. a Vila-real)

Nascut a Vila-real el 1893, va ser nomenat superior de filosofia al Seminari de Tarragona el 1916. Fou destinat a diversos seminaris a més del de Tarragona: Belchite, Mèxic, Valladolid, Saragossa, València, Burgos i Ciudad Real, on el va sorprendre la revolta. Refugiat en una fonda, el detingueren a l'estació del seu poble. El mataren el 4 de setembre prop d'Orpesa. [font]

Beats valencianas Francesc Sendra Ivars, prevere, màrtir (mem. a Benissa); i Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, màrtir (mem. a Llocnou d'en Fenollet).

Servent de Déu Robert Schuman, pare d'Europa (1886-1963)

Aniversari del naiximent del pensador Ivan Illich (1926-2002)

Aniversari de la mort d'Albert Schweitzer, teòleg, pacifista, metge i músic alsacià, premi Nobel de la Pau de l'any 1952 (1965)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de setembre

 1. Memòria de sant Moisés, profeta, a qui Déu va triar per a alliberar el poble oprimit a Egipte i conduir-lo a la terra de promissió. També se li va revelar a la muntanya del Sinaí, dient-li: «Jo soc el que soc», i li va proposar la llei per a regir la vida del poble elegit. Va morir ple de dies al mont Nebo, en terra de Moab, a les portes de la terra de promissió.

2. A Chalon-sur-Saône, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Marcel, màrtir. (s. III-IV)

3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, sepultura de sant Bonifaci I, papa, que va treballar per a solucionar moltes controvèrsies sobre disciplina eclesiàstica. (422)

4. A Chartres, de Nèustria, França actualment, sant Caletric, bisbe. (ante 573)

5. A Herzfeld, lloc de Saxònia, actual Alemanya, santa Ida, viuda del duc Ecbert, insigne per la seua assídua oració i caritat envers els pobres. (825)

6. A Mende, a Aquitània, hui França, sant Fresald del Gavaldà, bisbe i màrtir. (c. s. IX)

7. A Colònia, a Lotaríngia, hui Alemanya, santa Irmgard [o Irmgarda], comtessa de Süchteln, que va utilitzar els seus béns en la construcció d'esglésies. (c. 1089)

8. A Palerm, a la regió italiana de Sicília, santa Rosalia, verge, de qui es diu que va practicar la vida solitària al mont Pellegrino. (s. XII)

9. A Carmagna, al Piemont, regió també d'Itàlia, beata Caterina Mattei, verge, religiosa de les Germanes de Penitència de Sant Doménec, que, vivint amb una salut molt precària, va suportar amb admirable caritat i abundància de virtuts les calúmnies humanes i tota classe de temptacions. (1547)

10. Beat Nicolau Rusca (1563- Thusis, Suïssa 1618). Sacerdot diocesà i arxipreste de Sondrio, màrtir, a qui els enemics de la fe van torturar fins a la mort.

11. En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, beat Escipió Jeroni Brigeat de Lambert, prevere i màrtir, que, sent canonge de la diòcesi d'Avranches, durant la Revolució Francesa va ser tancat, per la seua condició de sacerdot, en una nau ancorada, on va morir d'inanició. (1794)

12. Beat Josep Toniolo (1845- Pisa, Itàlia 1918). Laic, casat i pare de set fills, professor universitari, educador de jóvens, economista i sociòleg, amb una gran fidelitat a l'Església.

13. A Sillery, a la província de Quebec, al Canadà, beata Maria de Santa Cecília Romana (Dina) Bélanger, verge de la Congregació de Religioses de Jesús-Maria, que, entregada i confiant només en el Senyor, durant no pocs anys va suportar una greu malaltia. (1929)

14. A Orpesa, a la comarca valenciana de la Plana Alta, beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, que va patir gloriosament el martiri durant la contesa espanyola, en la cruel persecució contra l'Església. (1936)

15. A Teulada, a la Marina Alta, beat valencià Francesc Sendra Ivars, prevere, martiritzat per la fe en la mateixa persecució religiosa. (1936)

16. Prop del Genovés, prop de Xàtiva, beat valencià Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir gloriós per Crist en la mateixa contesa espanyola. (1936)