9 de setembre de 2023, dissabte XXII

Lectures de la missa:

Lectura primera Col 1,21-23

Vos ha reconciliat i vos ha portat a la seua presència sants i nets

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Germans, vosaltres en altre temps estàveu allunyats, i amb les vostres obres vos mostràveu contraris a Déu. Però ara vos ha reconciliat amb ell per la mort que Crist ha patit en el seu cos. D'esta manera vos ha portat a la seua presència sants i nets i lliures de tota acusació. Mantingueu-vos ferms en el fonament de la fe: que res no vos aparte de l'esperança que vos dona la Bona Nova que heu sentit. Vos ho dic jo, Pau, servidor d'esta Bona Nova, que ara és anunciada per tot el món.

Salm responsorial 53,3-4.6 i 8 (R.: 6a)

Déu meu, ajudeu-me, pel vostre nom;

feu-me justícia amb el vostre poder.

Déu meu, escolteu la meua súplica,

escolteu les meues paraules.

R. És Déu qui m'ajuda.

És Déu qui m'ajuda,

el Senyor sustenta la meua vida.

De tot cor oferiré sacrificis,

celebraré la bondat del vostre nom. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú no ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Lc 6,1-5

¿Per què feu una faena que no es pot fer en dissabte?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dissabte Jesús passava per uns sembrats i els seus deixebles anaven collint espigues, llevaven el gra amb les mans i se'l menjaven.

Alguns dels fariseus els digueren: «¿Per què feu una faena que no es pot fer en dissabte?»

Jesús els va contestar: «¿Ni tan sols heu llegit què va fer David quan ell i els seus hòmens no tenien res per a menjar? ¿No heu llegit com va entrar al temple de Déu, va menjar els pans sagrats, que només poden menjar els sacerdots, i en va donar també als seus hòmens?»

I els deia: «El Fill de l'home és amo del dissabte».

* * * * *

 

Sant Pere Claver, prevere (mem. ll.).

Pere Claver va nàixer a Verdú (Urgell) l'any 1580. A partir del 1596 estudià lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companyia de Jesús. Especialment Sant Alfons Rodríguez, porter del col·legi jesuïta de Palma de Mallorca, despertà en ell la vocació de missioner. Ordenat prevere l'any 1616 a la missió de Colòmbia, exercí allí, fins a la mort, un apostolat especialment dedicat als esclaus negres, fent el vot de ser ell mateix "sempre esclau dels esclaus negres". Extenuat, morí a Cartagena d'Índies el dia 8 de setembre de 1654; va ser canonitzat per Lleó XIII l'any 1888. Més tard, l'any 1896, el mateix Papa el declarà Patró de les missions entre negres. [Font]

• J.M. Bausset: Sant Pere Claver (2015)

Aniversari del naiximent de Manuel Sanchis Guarner (1911)

FESTES

A Albalat dels Sorells, festa al Santíssim Crist de les Ànimes

A Mutxamel, festa a la Mare de Déu de Loreto

A Peníscola, festa a la Mare de Déu de l'Ermitana

• J.M. Bausset: Mare de Déu de l'Ermitana (2015)

A Torres Torres, festa a la Mare de Déu de Vallivana

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de setembre

Sant Pere Claver, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que a Nova Cartagena, ciutat de Colòmbia, durant més de quaranta anys va consumir la seua vida amb admirable abnegació i exímia caritat envers els esclaus negres, i en va batejar amb la seua pròpia mà a quasi tres-cents mil. (1654)

2. A Roma, al cementeri ad Duas Lauros, de la via Labicana, sant Gorgoni, màrtir. (d. 203)

El culte a este màrtir, que va morir a Roma, és testimoniat des del segle VI pel martirologi Jeronimià i el Gelasià.

3. Al territori de Sabina, en la trentena milla des de Roma, sant Jacint, màrtir. (s. inc.)

4. Al monestir de Clonmacnoise, a la vora del riu Shannon, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Ciaran (o bé Querà o Kieran), prevere i abat, fundador d'este cenobi. (s. VI)

5. A Castella la Nova, regió d'Espanya, beata Maria Toríbia (Santa Maria de la Cabeza), esposa de sant Isidre llaurador, amb qui va portar vida humil i recaptosa. (s. XII)

6. A York, a Anglaterra, beat Jordi Douglas, prevere i màrtir, el qual, oriünd d'Escòcia, mestre d'escola i ordenat sacerdot a París, sota el regnat d'Isabel I va patir el patíbul per persuadir uns altres a abraçar la fe catòlica, i va emigrar, així, vencedor al cel. (1587)

7. A Münster, a Alemanya, beata Maria Eutímia (Emma) Üffing, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Mare de Déu dels Dolors, que va passar la seua vida servint els malalts, mostrant la seua exímia pietat, la seua benignitat i l'oblit de si mateixa. (1855)

8. A Gramat, a la regió de Cahors, a França, beat Pere Bonhomme, prevere, que es va distingir per les missions populars i l'evangelització dels llauradors, i va fundar la Congregació de Filles de la Mare de Déu del Mont Calvari, per a cuidar jóvens, malalts i necessitats. (1861)

9. A Port Louis, de l'illa anglesa de Maurici, a l'Oceà Índic, beat Jaume Desideri Laval, prevere, que, després d'exercir alguns anys de metge, va ingressar com a missioner en la Congregació de l'Esperit Sant, on va portar esclaus negres a la llibertat de fills de Déu. (1864)

10 Beata Alfonsa-Maria (Elisabet) Eppinger, (1814-Niederbronn-les-Bains, França, 1867). Fundadora de la Congregació de les Germanes del Diví Redemptor.

11. A Bilbao, ciutat del País Basc, beat Francesc Gárate Aranguren, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús, que es va santificar practicant la humilitat en l'exercici de porter durant quaranta-dos anys. (1929) La Companyia de Jesús el celebra demà.

Al caseriu Errekarte, tocant a Loiola, al País Basc, va nàixer l'any 1857, el germà Gárate. Acabats els estudis elementals, es va dedicar el 1871 als treballs domèstics en el col·legi jesuític d'Ordunya "Nuestra Señora de la Antigua". Ingressà a la Companyia l'any 1874 a Poyanne (França) i va exercir de 1877 a 1888 l'ofici d'infermer i d'ajudant del sagristà en el Col·legi de Sant Jaume Apòstol, a la Guàrdia, Pontevedra. Després, durant quaranta-un anys i fins a la mort es va fer càrrec de la porteria del Col·legi Universitari de Deusto (Bilbao), on per la seua eminent caritat, laboriositat, delicadesa exquisida i d'altres virtuts, fou un gran exemple per a tothom. Morí el 1929. Joan Pau II l'any 1985 l'inscriví en el catàleg dels Beats. [Font]