2 de setembre de 2023, dissabte XXI

Lectures de la missa:

Lectura primera 1Te 4,9-11

Déu mateix vos ha ensenyat a amar-vos els uns als altres

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, no cal que vos parle de l'amor fratern, ja que Déu mateix vos ha ensenyat a amar-vos els uns als altres. Això és el que feu amb tots els germans de Macedònia.

Vos preguem només, germans, que avanceu encara més: tingueu com un honor viure en pau, cada u en la seua faena, treballant amb les pròpies mans, tal com vos ho manàrem.

Salm responsorial 97,1.7-8.9 (R.: cf. 9)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. Ve el Senyor a jutjar amb raó tots els pobles.

Brama el mar i tot el que conté,

el món i tots els qui l'habiten;

tots els rius aplaudixen

i aclamen les muntanyes. R.

Quan veuen que ve el Senyor a jutjar la terra.

Jutjarà tot el món amb justícia,

tots els pobles amb raó. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,

diu el Senyor:

Que us ameu els uns als altres

tal com jo vos he amat.

Evangeli Mt 25,14-30

Eres un administrador fidel.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles esta paràbola:

«Un home que se n'anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A u li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cada u, i se'n va anar.

Immediatament, el qui n'havia rebut cinc els va negociar, i en va guanyar cinc més. També el qui n'havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n'havia rebut un va colgar en un clot els diners del seu amo.

Al cap de molt temps l'amo tornà i els demanà comptes.

Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents; portà també els cinc que havia guanyat i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir: "Molt bé. Eres un administrador bo i de tota confiança. Com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor".

Es presentà després el qui n'havia rebut dos i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat dos talents i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir: "Molt bé. Eres un administrador bo i de tota confiança. Com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor".

Es presentà també el qui n'havia rebut un, i va dir: "Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i segar on no havíeu escampat. Per això, vaig tindre por i vaig colgar els vostres diners. Ací els teniu".

L'amo li contestà: "Eres un administrador roín i gandul. Tu sabies que vullc collir on no he sembrat i segar on no he escampat. Per això hauries d'haver posat en el banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Lleveu-li este talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè a qui té, se li donarà i en tindrà a muntó, però a qui no té, li serà llevat fins i tot allò que li queda. I este administrador inútil, tireu-lo fora, a la foscor. Allí hi haurà els plors i el cruixir de dents"».

* * * * *

Mare de Déu de la Cinta
1524

Mare de Déu de la Cinta (mem. ob. a la diòcesi de Tortosa)

Si encara li quedava algun atribut a la Mare de Déu que vetla pels seus fills, ací tenim el de la Cinta, al bisbat de Tortosa. La història ens parla de la valentia de les dones de Tortosa en la defensa de la ciutat en temps del comte Ramon Berenguer IV (1148). La tradició, ens parla del lliurament que fa la Mare de Déu el 1178 –en agraïment a estes dones- d’una cinta a un canonge com a signe de protecció, especialment per a les dones embarassades. És patrona de la ciutat de Tortosa. [font]

• Josep Alanyà i Roig: La Santa Cinta, tresor del bisbat de Tortosa

A Castalla, festa a la Mare de Déu de la Soledat

• Himne de la Mare de Déu [de la Soledat]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 de setembre

 1. A Nicomèdia, de Bitínia, hui Turquia, sant Zenó [o Zenon], màrtir. (s. III)

2. A Nicea, també a Bitínia, martiri de santa Teodota amb els seus fills Evodi, Hermògenes i Calixt. (s. IV)

3. A Edessa, al territori d'Osroene, a Mesopotàmia septentrional, sant Habib, diaca i màrtir, que en temps de l'emperador Licini va ser condemnat a la foguera per orde del prefecte Lisànies. (322)

4. A Apamea, lloc de Síria, sant Antoní (o Antolí), màrtir de la fe, de qui es diu que els pagans el van matar per destruir ídols gentils quan tenia vint anys. (s. IV)

5. A Tarragona, a Hispània, sant Pròsper, bisbe. (s. IV/V)

6. A Lió, a la Gàl·lia, actual França, sepultura de sant Just, bisbe, que va renunciar al bisbat arran del concili d'Aquileia i es va retirar, juntament amb sant Viator (Viador), lector, a un desert d'Egipte, on va conviure durant alguns anys amb monjos de vida ascètica. Les restes mortals de tots dos van ser traslladats després a Lió. (d. 381)

7. A la muntanya de Soratte, a la via Flamínia, al Laci, regió de l'actual Itàlia, sant Nonós, abat. (c. 570)

8. A Autun, lloc de Burgúndia, hui França, sant Siacre o Siagre, bisbe, la ciència i el zel del qual van brillar en els concilis on va intervindre. (599/600)

9. A Avinyó, a Provença, també a França, sant Agrícola, bisbe, que, després de portar vida monàstica a l'illa de Lerins, va succeir en l'episcopat son pare, sant Magne, de qui havia sigut auxiliar. (c. 700)

10. Al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Elpidi, el nom del qual va adoptar el poble que conserva el seu venerat cos. (c. s. XI)

11. A Pontida, al territori de Bèrgam, a Llombardia, regió actualment italiana, sants Albert i Vit [o Guiu], monjos. El primer, després de posposar armes i honors mundans per seguir a Crist, va fundar un monestir en la seua ciutat segons els costums cluniacencs, i el segon va governar este monestir. (c. 1096)

12. A la muntanya del Carmel, a Palestina, hui Israel, prop de la font d'Elies, beat Brocard, prior dels eremites, als qui sant Albert, bisbe de Jerusalem, va donar la Regla de vida, per a conduir-se dia i nit vigilants en l'oració i en la meditació de la llei del Senyor. (1231)

Prior d’un grup d’ermitans que vivien al Mont Carmel, a redós de la font d’Elies i a qui el patriarca de Jerusalem, sant Albert, entregà l’any 1210 la regla i la institució canònica de l’Orde del Carmel.

En Brocard (nom d’origen bretó que designa un animal proveït d’una punxa –‘broc’- i, per extensió, un guerrer ben armat) quedà constituït primer prior general dels Carmelites. Va morir vers el 1231, i fou enterrat al Mont Carmel. [font]

13. A Skänninge, a Suècia, beata Ingrid Elofsdotter, que en enviduar va dedicar tots els seus béns al servici del Senyor, i va vestir l'hàbit dominicà després d'una peregrinació a Terra Santa. (1282)

14. Beat Antoni Franco (1585- Lucia de Mela, Itàlia 1626). Prelat Ordinari de Santa Lucia del Mela, es va distingir pel seu zel pastoral, especialment amb els pobres i malalts.

15. A París, a França, martiri dels beats Joan Maria de Lau d'Allemans, Francesc Josep i Pere Lluís de la Rochefoucauld, bisbes, més noranta-tres companys*, clergues o religiosos, que, per negar-se tots ells a prestar el jurament impiament imposat als clergues en temps de la Revolució Francesa, van ser empresonats al convent dels Carmelites i, després, ajusticiats pels qui odiaven la religió. (1792)

Són els seus noms: beats Vicent Abraham, Andreu Angar, Joan Baptiste Claudi Aubert, Francesc Balmain, Joan Pere Bangue, Lluís Francesc Andreu Barret, Josep Bécavin, Jaume Juli Bonnaud, Joan Antoni Jacint Boucharène de Chaumeils, Joan Francesc Bosquet, Claudi Cayx-Dumas, Joan Charton de Millou, Claudi Chaudet, Nicolau Clairet, Claudi Colin, Francesc Dardan, Guillem Antoni Delfaud, Maturín Víctor Deruelle, Gabriel Desprez de Roche, Tomàs Nicolau Dubray, Tomàs Renat Dubuisson, Francesc Dumasrambaud de Calandelle, Enric Hipòlit Ermès, Armand de Foucauld de Pontbriand, Jaume Friteyre-Durvé, Claudi Francesc Gagnières des Granges, Lluís Llorenç Gaultier, Joan Gautier, Joan Goizet, Andreu Grasset de Saint-Sauveur, Joan Antoni Guilleminet, Joan Baptiste Jannin, Joan Lacan, Pere Landry, Claudi Antoni Radulf de Laporte, Robert le Bis, Maturín Nicolau le Bous de Villeneuve de la Villecrohaim, Oliveri Lefèvre, Carles Francesc Legué, Jaume Josep Lejardinier Deslandes, Jaume Joan Lemeunier, Vicent Josep le Rousseau de Rosencoat, Francesc Cèsar Londiveau, Lluís Longuet, Jaume Francesc de Lubersac, Gaspar Claudi Maignien, Joan Felip Marchand, Lluís Mauduit, Francesc Lluís Méallet de Fargues, Jaume Alexandre Menuret, Joan Baptiste Nativelle, Maties Agustí Nogier, Josep Tomàs Pazery de Thorame, Juli Honorat Ciprià Pazery de Thorame, Pere Francesc Pazery de Thorame, Pere Ploquin, Renat Nicolau Poret, Julià Poulain-Delaunay, Joan Robert Quéneau, Francesc Urbà Salins de Niart, Joan Enric Lluís Samson, Joan Antoni de Savine, Joan Antoni Bernabé Séguin, Joan Baptiste Maria Tessier, Llop Tomàs o Bonnotte, Francesc Vareilhe-Duteil, Pere Lluís Josep Verrier i Lluís Barreau de la Touche, de la Congregació de Sant Maur de l'Orde de Sant Benet; Joan Francesc Burté, de l'Orde dels Germans Menors; Apol·linar (Joan Jaume) Morel, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins; Ambròs Agustí Chevreux i Renat Julià Massey, de l'Orde de Sant Benet; Bernat Francesc de Cucsac, Jaume Gabriel Galais, Pere Gauguin, Pere Miquel Guérin, Jaume Esteve Felip Hourrier, Enric August Luzeau de la Moulonnière, Joan Baptiste Miquel Pontus, Pere Nicolau Psalmon i Claudi Rousseau, de la Companyia de Sant Sulpici; Carles Jeremies Bérauld du Pérou, Francesc Lluís Hébert i Francesc Lefranc, de la Companyia de Jesús i Maria; Urbà Lefèvre, de la Societat de Missions Estrangeres de París; Severí (Jordi) Girault, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, tots preveres; Lluís Aleix Maties Boubert, Esteve Francesc Deusdedit de Ravinel i Jaume Agustí Robert de Lézardières, diaques; Salomó (Guillem Nicolau Lluís) Leclercq, religiós de les Escoles Cristianes (canonitzat en 2016); August Nézel, clergue, i Carles Regis Mateos de la Calmette.

16. Al mateix lloc, dia i any, beats Pere Jaume Maria Vitalis, prevere, i vint companys*, màrtirs, que en els mateixos temps de turbulència van ser assassinats a l'abadia de San Germain-des-Prés, pels qui odiaven a l'Església. (1792)

Els seus noms són: beats Daniel Lluís André des Pommerayes, Lluís Remigi Benoist, Lluís Renat Nicolau Benoist, Antoni Carles Octavià du Bouzet, Joan Andreu Capeau, Armand Chapt de Rastignac, Claudi Fontaine, Pere Lluís Gervais, Sants Huré, Joan Lluís Guyard de Saint-Clair, Alexandre Carles Lenfant, Llorenç, Lluís le Danoist, Tomàs Joan Monsaint, Francesc Josep Pey, Joan Josep Rateau, Marc Lluís Royer, Joan Pere Simon, a més de Carles Lluís Hurtrel, de l'Orde dels Mínims, tots preveres; i Lluís Benjamí Hurtrel, diaca.

17. Beata Maria Lluïsa del Santíssim Sagrament Velotti (1826- Casoria, Itàlia 1886). Religiosa. Fundadora de les Germanes Franciscanes Adoratrius de la Santa Creu, per a l'educació cristiana de la joventut, l'assistència als malalts, ancians i discapacitats.