16 de setembre de 2023, dissabte XXIII

Lectures de la missa:

Lectura primera 1Tm 1,15-17

Jesucrist va vindre al món a salvar els pecadors

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, açò que ara et diré és digne de fe i mereix tota confiança: que Jesucrist va vindre al món a salvar els pecadors, i entre els pecadors jo soc el primer. Però Déu s'apiadà de mi per a que Jesucrist poguera demostrar primerament en mi tota la grandesa de la seua paciència, fent de mi un exemple dels qui creurien en ell i tindrien així la vida eterna. Al rei dels segles, Déu únic, immortal, i invisible, honor i glòria pels segles del segles. Amén.

Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-7 (R.: cf. 2)

Servents del Senyor, alabeu-lo,

alabeu el nom del Senyor.

Siga beneït el nom del Senyor,

ara i per tots els segles.

R. Siga beneït per sempre el nom del Senyor.

Des de l'eixida fins a la posta del sol

alabeu el nom del Senyor.

El Senyor sobrepassa tots els pobles,

la seua glòria sobrepuja el cel. R.

¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,

que viu molt amunt,

i s'inclina per a mirar el cel i la terra?

Alça de la pols el desvalgut,

trau el pobre de la cendra. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, guardarà la meua paraula;

el meu Pare l'estimarà, i vindrem a residir en ell.

Evangeli Lc 6,43-49

¿Per què m'aneu dient: «Senyor, Senyor»,

i no compliu el que jo dic?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«No hi ha cap arbre bo que done fruit roín, ni cap arbre roín que done fruit bo. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es verema raïm dels albarzers. La persona bona, del bon tresor del seu cor, en trau la bondat; i la persona roína, del seu tresor roín, en trau el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

¿Per què m'aneu dient: "Senyor, Senyor", i no compliu el que jo dic? Jo vos diré a qui s'assemblen tots els qui venen a escoltar les meues paraules i les complixen. Són com un home que, per a construir una casa, cava fondo i posa el fonament sobre la roca. Quan ve una inundació, el corrent del riu envestix contra aquella casa, però no la pot somoure, perquè té uns bons fonaments. Però els qui després d'escoltar les meues paraules no les complixen són com un home que construïx una casa sobre terra, sense fonaments. El corrent del riu l'envestix i s'afona, i queda del tot destruïda».

* * * * *

 Sant Corneli, papa, i sant Cebrià [o Ciprià], bisbe, màrtirs (memòria ob.)

Recordem hui en una mateixa celebració els sants Corneli, papa, i Ciprià, bisbe de Cartago. Els dos molt units en vida, van ser màrtirs de Crist a mitjan segle III. El primer, mort en el desterrament; el segon, executat per l'espasa.

De sant Ciprià ens han arribat alguns escrits: cartes pastorals i el seu tractat sobre la unitat de l'Església. Però és sobretot un pastor la influència del qual es deixa sentir no sols al nord d'Àfrica sinó també en les Esglésies d'Espanya.

• J.M. Bausset: Sant Cebrià (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 de setembre

Memòria de sant Corneli, papa, i sant Cebrià, bisbe, màrtirs, sobre els quals el 14 de setembre es relata la sepultura del primer i la passió del segon. Junts són celebrats en esta memòria per l'orbe cristià, perquè, en dies de persecució, tots dos van testimoniar el seu amor per la veritat indefectible davant de Déu i del món. (252, 258)

Santa Eufèmia, màrtir, que, segons tradició, després de patir sota l'emperador Dioclecià i el procònsol Prisc nombroses tortures per Crist, al final del seu combat va aconseguir la corona de la glòria a Calcedònia, Bitínia, hui Turquia. († c. 303)

Sants Abundi i companys, màrtirs. (†Muntanya de Soracte, prop de la via Flamínia, al Laci, actualment regió d'Itàlia, 304)

Sants Víctor, Fèlix, Alexandre i Papíes, màrtirs. (†Roma, a la via Nomentana ad Capream, al cementeri major, s. inc.)

Sant Prisc, bisbe i màrtir, a qui sant Paulí de Nola va dedicar lloes poètiques. (†Nocera, lloc de Campània, també a la Itàlia actual, c. s. IV)

Commemoració de sant Ninià de Galloway, bisbe, bretó de naiximent, que va portar el poble dels pictes a la veritat de la fe, i va fundar allí una seu episcopal. († Càndida Casa, actual Whitehorn, a la regió de Galloway, Escòcia, c. 432)

Sants Rogeli [o Roger], monjo ancià, i el jove Servideu (‘Abdallah), que, procedents d'Orient, van predicar amb audàcia a Crist entre els sarraïns, per la qual cosa, condemnats a mort, sense gens de tristesa, amputades cames i mans, van ser finalment decapitats a Còrdova († 852).

Santa Ludmila, màrtir, duquessa de Bohèmia, que, com a responsable de l'educació del seu net sant Venceslau, va procurar infondre en el seu ànim l'amor de Crist, i va perseverar fins a morir estrangulada per la conjuració de la seua nora Drahomira i altres nobles pagans. (†Praga, Bohèmia, 921)

Santa Edit [Edith o Edita] de Wilton, verge, filla del rei dels angles, que des de la seua edat més primerenca es va consagrar a Déu en un monestir, ignorant, més que abandonant, el món. († Wilton, Anglaterra, c. 984)

Beat Víctor III, papa, el qual, després de regir sàviament durant trenta anys el cèlebre monestir de Montecassino i enriquir-lo magníficament, va ser elegit per a governar l'Església romana. († Montecassino, Itàlia, 1087)

Sant Vital [o Vidal], abat, que, deixades les ocupacions seculars, es va entregar en la soledat al cultiu de l'observança rigorosa, i va guanyar molts seguidors per al monestir que ell mateix havia fundat. († Savigny, Normandia, 1122)

Sant Martí de Finojosa, anomenat "el Sacerdot", que, quan era abat cistercenc, va ser ordenat bisbe de Sigüenza, seu des de la qual es va esforçar per reformar el clergat. Finalment es va retirar al seu propi monestir. († Monestir de Santa Maria de Huerta, al regne de Castella, 1213)

Beat Lluís Aleman, bisbe d'Arle, que va viure una vida d'exímia pietat i penitència. (†Selon de Provença, 1450)

Beats Doménec Shobioye, Miquel Timonoya i el seu fill Pau, decapitats a Nagasaki per la seua confessió de fe. († 1628)

Sant Joan Macias, religiós dominic, que, dedicat per molt de temps a oficis humils, va atendre amb diligència pobres i malalts i va resar assíduament el Rosari per les ànimes dels difunts. († Lima, Perú, 1645)

Prop de Sai-Nam-Hte, a Corea, passió de sant Andreu Kim Taegon, prevere i màrtir, que entregat amb gran zel durant dos anys a la labor sacerdotal, va ser decapitat amb gloriós martiri. La seua memòria se celebra el 20 de setembre. (1846)

Beat Ignasi Casanovas, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir. († prop d'Òdena, Barcelona, 1936)

Beat Pau (Bernardí d'Andújar) Martínez Robles, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolores († Torís, 1936)

Beats valencians Salvador Ferrer i Cardet (Laureà Maria de Borriana), prevere, i Josep Manuel Ferrer i Jordà (Benet Maria de Borriana), germà, terciaris caputxins, màrtirs (†Torís, 1936). Memòria a Borriana i a Torrent.