10 de novembre de 2023, divendres XXXI

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXI DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Rm 15,14-21

Servidor de Jesucrist entre els no jueus,

a fi que puguen ser presentats a Déu com una ofrena agradable

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans meus, estic ben convençut que sou bons de veritat, perfectament instruïts i capaços d'aconsellar-vos els uns als altres. Però vos he escrit en algun punt amb cert atreviment, com qui recorda coses que ja coneixeu.

Déu, per la seua gràcia, ha volgut que jo, com un servidor de Jesucrist, exercira entre els no jueus la funció sagrada d'anunciar la Bona Nova de Déu, a fi que ells, santificats per l'Esperit Sant, puguen ser presentats a Déu com una ofrena agradable.

Per això amb tota raó puc gloriar-me en Jesucrist del meu servici a Déu: només gosaré parlar d' allò que Crist, valent-se de la meua paraula i de les meues obres, ha realitzat a través de mi per a convertir els pobles no jueus. Ell m'ha donat el poder d'obrar prodigis i la força de l'Esperit, i així he dut a terme la missió d'anunciar la Bona Nova de Crist des de Jerusalem i per totes parts fins a Il·líria. Però he tingut com a punt d'honor d'anunciar l'evangeli només allà on el nom de Crist encara no era conegut, per a no construir sobre els fonaments posats per un altre; en això seguixc el que diu l'Escriptura: «El voran els qui mai no l'havien sentit anunciar, comprendran els qui no n'havien sentit parlar».

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: cf. 2b)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat als pobles la seua justícia.

El Senyor ha revelat la seua victòria,

i els pobles contemplen la justícia.

L'ha mogut la misericòrdia

i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Al·leluia 1Jo 2,5

Els qui fan cas de la paraula de Jesucrist

han arribat de veres a estimar a Déu perfectament.

Evangeli Lc 16,1-8

Els fills d'este món són més astuts que els fills de la llum

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Un home ric tenia un administrador que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué: "¿Què és això que sent dir de tu? Dona'm comptes de la teua administració, perquè d'ara en avant ja no podràs administrar els meus béns".

L'administrador va pensar:"¿ Què faré, ara que el meu amo em lleva l'administració? Per a cavar, no tinc prou força; anar a captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar qui em vullga en sa casa quan perdré l'administració".

I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: "¿Quant deus al meu amo?" Ell li contestà: "Cent gerres d'oli". Li digué: "Ací tens el teu rebut. Assenta't i ara mateix escriu-ne un que diga cinquanta". A un altre li digué: "I tu, ¿quant deus?" Li contestà: "Cent sacs de blat". Ell li diu: "Ací tens el teu rebut. Escriu-ne un que diga huitanta".

I el Senyor lloà l'administrador fraudulent, perquè havia actuat amb astúcia: "Els fills d'este món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum"».

Sant Lleó el Gran

Sant Lleó el Gran, papa i doctor (mem. ob.).

Celebrem hui la memòria de sant Lleó I, papa i doctor de l'Església, que va nàixer al centre d'Itàlia l'any 390. Va ser diaca a Roma i després elegit papa. Va convocar el Concili de Calcedònia, en el qual es va definir la doble naturalesa humana i divina en l'única Persona de Crist; va saber guanyar-se el respecte i l'afecte dels bàrbars del Nord, que amb les seues incursions per Itàlia sembraven el pànic entre la gent en aquells anys crítics en què s'enfonsava l'imperi romà. L'Església el venera com a doctor per la claredat i profunditat de la seua doctrina i per les seues precioses homilies, que seguixen l'any litúrgic. Per tot açò ha passat a la història amb l'apel·latiu de «Gran».

• J.M. Bausset: Sant Lleó el Gran (2014)

Dia Mundial de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament.

Martirologi Romà

2. A Pèrsia, trànsit de sant Demetrià, bisbe d'Antioquia, deportat al desterrament pel rei Sapor I. (c. 260)

3. A Tiana, lloc de Capadòcia, hui Turquia, sant Orestes, màrtir. (s. III/IV)

4. A Ravenna, en la Flamínia, actual regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Probe, bisbe, al nom del qual el bisbe sant Maximià va dedicar la cèlebre basílica Clasense. (s. III/IV)

5. A Pèrsia, sants màrtirs Narsés, bisbe, ancià venerable, i Josep, deixeble seu, jove, els quals, que van ser decapitats per no voler adorar el sol, com els ordenava el rei Sapor II. (343)

6. A Canterbury, a Anglaterra, sant Just, bisbe, qui, enviat a esta illa pel papa sant Gregori el Gran, juntament amb altres monjos, per a ajudar sant Agustí en l'evangelització d'Anglaterra, va acceptar més tard l'episcopat d'esta seu. (627)

7. Al llogaret de Vila del Fòrum, al Piemont, actual Itàlia, sant Baudelí, ermità. (s. VIII)

8. A Nàpols, a la regió de Campània, també a Itàlia, sant Andreu Avel·lí, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins, que va brillar per la seua santedat i zel a procurar la salvació del proïsme, va fer l'ardu vot d'avançar cada dia en les virtuts i, carregat de mèrits, amb mort santa va descansar al peu de l'altar. (1608)

• J.M. Bausset: Sant Andreu Avel.lí (2015)

9. A Barcelona, beat Aciscle Pina Piazuelo, religiós de l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)

Beata valenciana Lluïsa (de l'Eucaristia) Pérez i Adrià, religiosa adoratriu, màrtir (memòria a Castelló de la Plana); beata valenciana Úrsula (Nativitat) Medes i Ferris, cistercenca, màrtir (memòria a Algemesí).

• J.M. Bausset: Les monges i els monjos valencians cistercencs màrtirs (2015)