4 de novembre de 2023, dissabte XXX

DISSABTE DE LA SETMANA XXX DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Rm 11,1.2a.11-12.25-29

Si del fet d'haver estat exclosos els jueus

n'ha vingut la reconciliació del món,

¿què no vindrà quan ells s'incorporen?

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, jo pregunte: ¿És que Déu ha abandonat el seu poble? Mai de la vida! Jo mateix soc israelita, descendent d'Abraham, de la tribu de Benjamí. Déu no ha abandonat el poble que va escollir.

Per tant, jo pregunte: ¿Els jueus han caigut per a no alçar-se més? De cap manera! Mireu: la seua caiguda ha obert la salvació als altres pobles, i això farà engelosir Israel. Ara, si la seua caiguda ha enriquit el món, si la seua pèrdua ha enriquit els altres pobles, ¿no els enriquirà molt més la seua recuperació?

No vullc, germans, que ignoreu el designi de Déu, no fora cas que vos tinguéreu per més savis que els altres: l'enduriment d'una part d'Israel durarà fins que els altres pobles hagen entrat en massa. Aleshores Déu salvarà tot Israel, tal com diu l'Escriptura:

«Vindrà de Sió l'alliberador,

i posarà terme a la revolta de Jacob.

Esta serà l'aliança que faré amb ells

quan perdonaré els seus pecats».

Quant a l'Evangeli, ells són enemics, encara que això resulta en benefici vostre; però quant a l'elecció, Déu continua estimant-los per amor dels seus pares. Quan Déu ha concedit a algú els seus favors i l'ha cridat, no es fa mai arrere.

Salm responsorial 93,12-13a.14-15.17-18 (R.: 14a)

Feliç aquell que vós eduqueu, Senyor,

que instruïu amb la llei que heu donat;

el guardeu en pau en dies de desgràcies.

R. El Senyor no abandona el seu poble.

El Senyor no abandona el seu poble,

no es desentén de la seua heretat;

tornaran a ser justes les sentències,

i els rectes de cor les aprovaran. R.

Si no m'haguera defés el Senyor,

ja em veia en el silenci del sepulcre.

Quan veig que estic a punt de caure,

el vostre amor em sosté. R.

Al·leluia Mt 11,29ab

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,

que jo soc benèvol i humil de cor.

Evangeli Lc 14,1.7-11

Qui s'enaltix serà humiliat,

però el qui s'humilia serà enaltit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dissabte, Jesús va entrar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. Jesús notà que els convidats havien triat els primers llocs i els proposà esta paràbola:

«Quan algú et convida a un banquet de bodes, no et poses en el primer lloc, perquè potser hi haja un convidat més important que tu; vindrà el qui vos ha convidat als dos i et dirà: "Cedix-li el lloc", i tu hauràs d'ocupar el darrer lloc, tot avergonyit.

Al contrari, quan et conviden, ves a posar-te en el darrer lloc, i, quan vindrà el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt". D'esta manera seràs honorat davant de tots els qui estan en taula, perquè qui s'enaltix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».

* * * * *

Sant Carles Borromeo

Sant Carles Borromeo, bisbe (memòria ob.), titular de l'església parroquial d'Albal, una d'Ontinyent i una de Mislata. És patró dels catequistes, dels seminaristes i dels bisbes.

Memòria de sant Carles Borromeo, bisbe, que nomenat cardenal pel seu oncle matern, el papa Pius IV, i elegit bisbe de Milà, va ser en esta seu un verdader pastor fidel, preocupat per les necessitats de l'Església del seu temps. Per a la formació del clero va convocar sínodes i va erigir seminaris, va visitar moltes vegades tota la seua diòcesi amb la finalitat de fomentar els costums cristians i va donar moltes normes per a bé dels fidels. Va passar a la pàtria celeste en la data d'ahir. (1584)

• J.M. Bausset: Sant Carles Borromeo (2014)

Martirologi Romà

2. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a la Itàlia actual, sants Vidal i Agrícola, màrtirs, el primer dels quals, segons ens referix sant Ambròs, va ser abans servent del segon, i després company i col·lega en el martiri. Vidal va patir tants turments que no li va quedar part del seu cos sense ferides, i Agrícola, al seu torn, sense intimidar-se davant del suplici del seu antic criat, el va imitar en el mateix martiri en ser crucificat. (304)

3. A Mira, lloc de Lícia, hui Turquia, sants màrtirs Nicandre, bisbe, i Hermes, prevere. (c. s. IV)

4. Commemoració de sant Pieri, prevere d'Alexandria, a Egipte, il·lustrat en els temes filosòfics, però més esclarit encara per la integritat de la seua vida i la seua voluntària pobresa. Mentre Teones regia l'Església alexandrina, va explicar amb profunditat al poble les divines Escriptures, i a Roma, després de la persecució, va descansar en pau. (s. IV)

5. A Rodés [Rodez], població d'Aquitània, actual França, sant Amanci [o Amanç], bisbe, a qui es té com a primer d'esta ciutat. (s. V)

6. A Maastrich, al costat del Mosa, a la regió de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Perpetu, bisbe. (c. 620)

7. A Trèveris, localitat d'Austràsia, a l'Alemanya actual, santa Modesta, abadessa, que, consagrada a Déu des de la infància, va ser la primera que va presidir la comunitat de monges del cenobi "ad Horreum" (Oeren) a la ciutat, i va estar unida amb santa Gertrudis de Nivelles en total familiaritat, basada en Déu. (680)

8. Al costat de Székesfehérvár, a Pannònia, actual Hongria, sant Emeric o Imre o Enric, fill de sant Esteve, rei dels hongaresos, sorprés per una mort imprevista. (1031)

9. A Pàdua, a la regió actualment italiana de Vèneto, beata Elena Enselmini, verge de l'Orde de Santa Clara, que va patir amb admirable paciència multitud de dolors i fins a la pèrdua de la parla. (1242)

10. A Cerfroid, al territori de Meaux, a França, sant Fèlix de Valois, a qui, després d'una llarga vida d'ermità, se'l considera company de sant Joan de Mata en la fundació de l'Orde de la Santíssima Trinitat, per a la redempció dels captius. (1212)

11. Al convent de la Mare de Déu des Cöts, a Nantes, ciutat de França, beata Francesca d'Amboise, que, sent duquessa de Bretanya, va fundar a Vannes el primer Carmel femení francés, on es va retirar com a serventa de Crist en quedar viuda. (1475)

12. Beata Teresa Manganiello (1849- Montefusco 1876). Laica, del Tercer Orde de Sant Francesc, dedicà la seua curta vida a la pregària, a la penitència i a ajudar els necessitats.