DIVENDRES DE LA SETMANA XXX DEL TEMPS ORDINARI / I
Lectura primera Rm 9,1-5
Voldria ser jo proscrit de Crist, en lloc dels meus germansLectura de la carta de sant Pau als cristians de RomaGermans, dic la veritat en Crist, no mentisc; la meua consciència, guiada per l'Esperit Sant, n'és també testimoni: Sent una gran tristor i un dolor constant en el fons del cor: voldria ser jo proscrit de Crist, en lloc dels meus germans, el poble del meu llinatge.Com a israelites, és d'ells la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; són d'ells també els patriarques, i finalment, com a home, ha eixit d'ells Crist, que és Déu per damunt de tot. Siga beneït per sempre, amén.
Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a)
Glorifica el Senyor, Jerusalem,alaba el teu Déu, Sió,que assegura les teues portesi beneïx dins de tu els teus fills.R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.Manté la pau en el teu territorii t'assacia amb la flor del blat.Envia órdens a la terra,i la seua paraula corre de pressa. R.Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.No ha obrat així amb cap altre poble,no els ha fet saber les seues decisions. R.
Al·leluia Jo 10,27
Les meues ovelles coneixen la meua veu,diu el Senyor;també jo les conec i elles em seguixen.
Evangeli Lc 14,1-6
Si el vostre bou o el vostre fill caiguera en un pou en dissabte,¿qui de vosaltres no l'en trauria de seguida?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucUn dissabte, Jesús va entrar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. Jesús, que tenia davant d'ell un home que era hidròpic, va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: «És permès o no de curar en dissabte?»Ells no van respondre. Jesús va prendre la mà d'aquell home, el va curar i el va fer eixir.Després els va dir: «Si el vostre bou o el vostre fill caiguera en un pou en dissabte, ¿qui de vosaltres no l'en trauria de seguida?» I no sabien què contestar-li.
* * * * *
Sant Martí de Porres
Sant Martí de Porres, religiós de l'Orde de Predicadors, fill d'un espanyol i d'una dona de color, qui, ja des de xiquet, a pesar de les limitacions provinents de la seua condició de fill il·legítim i mulat, va aprendre la medicina que, després, sent religiós, va exercir generosament a Lima, ciutat del Perú, a favor dels pobres. Entregat al dejuni, a la penitència i a l'oració, va viure una existència austera i humil, però irradiant de caritat. (1639)
- J.M. Bausset: Sant Martí de Porres (2014)
Beats valencians Francesc (Leònides) Colom i González (memòria a Santa Magdalena de Polpis) i Josep Joaquim (Crisòstom) Llorach i Bretó (memòria a Benicarló), germans de La Salle, màrtirs. (1936)
Martirologi Romà
2. A Cesarea de Capadòcia, hui a Turquia, sants Germà, Teòfil i Ciril, màrtirs. (s. inc.)
3. A Agrigent, lloc de Sicília, en l'actual Itàlia, sant Llibertí, bisbe i màrtir. (s. III/IV)
4. A la regió de Lauragués, a la Gàl·lia Narbonesa, França actualment, sant Pàpol [o Pàbol] de Tolosa, venerat com a màrtir. (s. III/IV)
5. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, sants Valentí, prevere, i Hilari, diaca, màrtirs. (s. inc.)
7. A Roma, commemoració de santa Sílvia, mare del papa sant Gregori el Gran, de la qual el mateix Pontífex va deixar escrit que havia aconseguit el cim de l'oració i de la penitència, i fou òptim exemple per als altres. (s. VII)
8. Al monestir de Hornbach, al costat d'Estrasburg, a Burgúndia, també a França, sepultura de sant Pirmí, bisbe i abat de Reichenau, que va evangelitzar alamans i bavaresos, va fundar molts monestirs i va compondre per als seus deixebles un llibre per a catequitzar els llauradors. (s. III/IV)
9. Al cenobi d'Antidi, a Bitínia, hui Turquia, sant Joanici, monjo, qui, després de més de vint anys al servici de les armes, va viure solitari en diverses muntanyes de l'Olimp, on solia acompanyar la seua oració amb estes paraules: «Déu és la meua esperança, Crist el meu refugi, l'Esperit Sant el meu protector». (846)
10. A Alem, lloc de Flandes, actual Holanda, commemoració de santa Odrada, verge. (c. s. XI)
11. A Urgell, a la regió hispànica de Catalunya, sant Ermengol [o Armengol ], bisbe, un dels preclars pastors que es van cuidar de restablir l'Església en les terres rescatades del jou dels sarraïns. Va construir un pont posant els materials i la seua mà d'obra, però, en esvarar des de dalt, va morir entre les pedres per fractura del crani. (1035)
Fill del vescomte de Conflent, va succeir el seu oncle Sala en el govern de la diòcesi d'Urgell. Va renovar l'església de Santa Maria, edificada als afores de la ciutat. Va ser un home de gran activitat i va treballar molt per la reconstrucció material i espiritual del seu bisbat. Va morir l'any 1035 mentre col·laborava en la construcció d'un pont sobre el Segre. Sis anys després ja li era tributat un culte litúrgic. [font]
12. Al territori dels marsis, als Abruços, a la Itàlia actual, beat Berard, bisbe, que va sobreeixir en l'extirpació de la simonia, la restauració de la disciplina clerical i el socors i protecció dels pobres. (1130)
13. A Cudot, a la regió de Sens, a França, beata Alpaïs, verge, que, sent joveneta, cruelment ferida i abandonada pels seus, va viure reclosa en una minúscula cel·la fins a l'ancianitat. (1211)
14. Prop del monestir de Fieschingen, a l'actual Suïssa, santa Ida, de vida reclosa. (1226)
15. A Rímini, de l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, beat Simó Balacchi, religiós de l'Orde de Predicadors, que va entregar tota la seua vida al servici dels germans, dedicat a la penitència i a l'oració. (1319)
16. A Milà, a Llombardia, també a Itàlia, mort de sant Carles Borromeo, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (1584)
17. Al costat de la fortalesa Xa Doai, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Francesc Néron, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va viure tres mesos tancat en una cova estretíssima, on, ferit atroçment amb vares, es va abstindre durant tres setmanes de tot aliment, i va consumar el seu martiri en ser finalment decapitat. (1860)
18. Beat Manuel Lozano Garrido, escriptor i periodista (Linares 1920 - 1971). “Lolo”, com se'n deia normalment, va ser un escriptor i periodista membre d'Acció Catòlica. Va estar malalt amb paràlisi, cosa que el va obligar a viure 29 anys en cadira de rodes; i en els seus 9 últims anys de vida a més va quedar cego.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada