14 de novembre de 2023, dimarts XXXII

DIMARTS DE LA SETMANA XXXII DEL TEMPS ORDINARI / I


Lectura primera Sa 2,23-3,9

Als ulls dels insensats semblava que moriren,
però ells han trobat la pau

Lectura del llibre de la Saviesa

Déu ha creat el ser humà per a la incorruptibilitat,
l'ha fet imatge d'allò que és ell mateix.
Però la mort ha entrat al món per la malícia del diable,
i els seus partidaris l'han de patir.
Però les ànimes dels justos estan en mans de Déu,
i cap turment no les podrà tocar.
Als ulls dels insensats semblava que moriren,
la seua partida era tinguda per un mal,
el seu traspàs, aparentment, era un desastre.
Però ells han trobat la pau.
Els ulls humans veien les penes que sofrien,
però de fet tenien l'esperança plena de la immortalitat.
Després de corregir-los amb moderació,
Déu els donarà una felicitat immensa,
perquè els ha posat a prova
i ha trobat que eren dignes d'ell.
Els ha depurat com l'or en el cresol
i els ha acceptat com una ofrena en holocaust.
Quan el Senyor vindrà a visitar-los, resplandiran,
seran com les centelles que corren pel restoll;
governaran nacions i dominaran pobles,
i el Senyor regnarà entre ells per sempre.
Els qui confiaven en ell comprendran la veritat,
i els qui l'han estimat fidelment estaran amb ell,
perquè dona als seus sants el favor i la gràcia,
i vindrà a visitar els seus elegits.

Salm responsorial 33,2-3.16-17.18-19 (R.: 2a)

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre en els llavis la seua alabança.
La meua ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. Beneiré el Senyor en tot moment.

Els ulls del Senyor vetlen pels justos,
escolta quan demanen auxili.
El Senyor s'enfronta als malvats,
en la terra es perdrà el seu record. R.

Als qui clamen, el Senyor els escolta
i els trau de tots els perills.
El Senyor s'acosta als cors afligits
i sutura els cors trencats. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima farà cas de les meues paraules;
el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell.

Evangeli Lc 17,7-10

Som servents sense cap mèrit:
hem fet només el que havíem de fer

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor va dir:
«¿Qui de vosaltres, si té un criat llaurant o pasturant el ramat, quan torne del camp li dirà: "Vine de seguida i posa't a taula"? ¿No li dirà, més bé: "Prepara'm alguna cosa de sopar i arromanga't la túnica per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? ¿És que donarà les gràcies al criat perquè ha fet el que se Ii havia manat?
Igualment, vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu vos ha manat, digueu: "Som servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer"».

* * * * *

Sant Gregori Palamàs, monjo.

Sants Pares de Mèrida: Pau, Fidel i Massona.

Martirologi Romà


1. A Heraclea, ciutat de Tràcia, actual Turquia, sant Teodot màrtir. (c. s. III)

2. A Gangra, lloc de Paflagònia, hui Turquia, sant Hipaci, bisbe, que va morir màrtir, lapidat en un camí pels heretges novacians. (325)

3. A Avinyó, a la regió de Provença, en l'actual França, sant Ruf, considerat com el primer que va estar al capdavant de la comunitat cristiana d'este lloc. (s. IV)

4*. A l'illa de Bardsey, en la costa de Càmbria septentrional, actualment el Regne Unit, sant Dubrici, bisbe i abat. (s. VI)

5. A Trogir (Traù), a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Joan, bisbe, que, sent ermità en un monestir camaldulenc, va ser ordenat bisbe i va defendre feliçment la ciutat de la destrucció decretada pel rei Colomà. (c. 1111)

6. A la localitat d'Eu, a Normandia, actual regió francesa, trànsit de sant Llorenç O'Toole (Lorcan Ua Tualthail), bisbe de Dublín, que, entre les dificultats del seu temps va promoure valerosament la disciplina regular de l'Església, va procurar posar pau entre els prínceps i, finalment, havent anat a visitar Enric, rei d'Anglaterra, va aconseguir els gojos de la pau eterna. (1180)

7. Al cenobi de Santa Maria de Gualdo Mazocca, prop de Campobasso, a Itàlia, beat Joan de Tufaria, eremita. (1170)

8. A Mariëngaarde, a Frísia, actual Holanda, sant Siard, abat, de l'Orde Premonstratenc, notable per la seua observança regular i per la seua prodigalitat envers els pobres (1230).

Sant Serapió
9. A Alger, a Àfrica septentrional, sant Serapió, de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, en la qual va ser el primer que, per a la redempció dels fidels captius i predicació de la fe cristiana va meréixer la palma del martiri. (1240)

10. A Jerusalem, sants Nicolau Tavelic, Deodat Aribert, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, preveres de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que, per predicar lliurement a la plaça pública la religió cristiana als sarraïns i confessar constantment a Crist com a Fill de Déu, van ser cremats vius. (1391)
 
Els sants Nicolau Tàvelic (de Dalmàcia), Deodat de Rodés, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, sacerdots franciscans, moriren màrtirs a Jerusalem, el 14 de novembre de 1391. Procedien de diferents províncies de l'Orde. Després de passar uns quants anys al servici religiós del convent de Mont-Sió de la Custòdia de Terra Santa, es decidiren a predicar públicament l'Evangeli als musulmans. Després de pensar-hi molt i amb el suport de la pregària, es presentaren davant del cadí per exposar el discurs apologètic que havien preparat en defensa de la fe cristiana. S'entaulà una discussió tensa. Invitats a retractar-se, ells s'hi refusaren. Per això foren empresonats i després executats i cremats en la plaça pública. El papa Pau VI els canonitzà l'any 1970. [font]

11. A Cáccamo, lloc de Sicília, beat Joan de Lici, prevere de l'Orde de Predicadors, eminent per la seua incansable caritat cap al proïsme, per la propagació del res del Rosari i per l'observança de la disciplina regular. Descansà en el Senyor amb cent onze anys. (1511)

12. En la fortalesa de Binh Dinh, a Cotxinxina, hui Vietnam, sant Esteve Teodor Cuénot, bisbe de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de vint-i-cinc anys de treballs apostòlics, durant la feroç persecució sota l'emperador Tu Duc va ser llançat a una quadra d'elefants, on va morir esgotat de sofriments. (1861)

- Beata Maria Merkert (Nysa, Opole – Polònia, 1817-1872), religiosa, cofundadora de la Congregació de les Germanes de santa Isabel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

20 de setembre de 2024, divendres XXIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXIV / II Lectura primera 1C 15,12-20 Si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe no té cap fonament Lectura de la prim...

entrades populars