25 de novembre de 2023, dissabte: Santa Caterina d'Alexandria

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII DEL TEMPS ORDINARI/ I

Lectura primera 1M 6,1-13

Per les maldats comeses a Jerusalem

he de morir d'enyorança

Lectura del primer llibre dels Macabeus

En aquells dies, el rei Antíoc, mentres recorria les regions del nord, va sentir dir que la ciutat d'Elimaida, a Pèrsia, era cèlebre per la seua riquesa en plata i or. Tenia un temple sumptuós, on Alexandre, fill de Filip, rei de Macedònia i primer rei dels grecs, havia deixat armes, escuts i altres armadures d'or.

Hi va anar, per tant, amb l'intent d'apoderar-se de la ciutat i saquejar-la, però no va poder, perquè els de la ciutat ho saberen i eixiren a combatre contra ell. Antíoc hagué d'emprendre la retirada i amb una gran pena se'n tornà cap a Babilònia. Estant encara a Pèrsia, li arribà un missatger amb la notícia que les tropes enviades per a ocupar el país de Judà estaven en plena retirada: Lisies, que hi havia entrat al front d'un gran exèrcit, s'havia vist obligat a retrocedir; els jueus eren cada dia més poderosos, els seus exèrcits creixien i estaven ben armats i equipats, gràcies a les quantitats de botí preses a les tropes vençudes; havien derrocat l'abominació de la desolació que ell havia fet posar sobre l'altar del temple de Jerusalem, havien protegit amb altes muralles el santuari, tal com era abans, i el mateix havien fet a la plaça forta reial de Betsur.

Quan el rei va sentir estes noves, no s'ho podia creure, i trasbalsat profundament s'hagué de posar al llit, malalt de la pena de vore que res li havia eixit com ell desitjava. Es va quedar molts dies al llit, afonat per la tristesa que li recomençava, fins que finalment creia que es moria. Aleshores va cridar tots els seus amics i els va dir: 

«La son s'ha allunyat dels meus ulls i les preocupacions m'han deixat afonat. Jo pensava dins de mi: ¡quin muntó de desgràcies em passa per damunt, a mi, que era un home bondadós i estimat per tots durant el temps que he governat! Però ara em ve el record de les maldats comeses a Jerusalem: em vaig endur d'allà tots els objectes de plata i d'or, i sense cap motiu vaig enviar tropes per a despoblar el país de Judà. Reconec que tots estos mals m'han vingut per culpa d'això i ara he de morir d'enyorança en terra estranya».

Salm responsorial 9,2-3.4 i 6.16 i 19 (R.: 15b)

Vos done gràcies, Senyor, amb tot el cor,

contaré totes les vostres meravelles,

saltaré de goig i ho celebraré,

cantaré al vostre nom, oh Altíssim.

R. Celebraré la vostra victòria, Senyor.

Els enemics tornaran arrere

i cauran vençuts davant vostre.

Heu reprimit els descreguts

i exterminat els malvats,

heu eliminat els noms per sempre més. R.

Els pobles s'han afonat en la fossa que han obert,

han quedat agarrats en la trampa que havien parat.

Però els pobres no cauran mai en l'oblit,

els humils no perdran mai l'esperança. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Lc 20,27-40

Déu no és Déu de morts, sinó de vius

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns saduceus anaren a buscar a Jesús. Els saduceus neguen que hi haja de resurrecció; per això li plantejaren esta qüestió:

«Mestre, Moisés ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es case amb la viuda, per a donar descendència al germà difunt. Ara bé: hi havia set germans. El primer es casà, i morí sense fills. També el segon i el tercer es casaren amb aquella dona, i així fins al sèptim: tots moriren sense deixar fills. Finalment també va morir la dona. Per tant, quan arribe la resurrecció, ¿de quin dels set serà l'esposa si els set s'havien casat amb ella».

Jesús els respongué:

«Els qui viuen en este món es casen, però els qui seran trobats dignes de tindre part en el món futur i en la resurrecció dels morts no es casaran. I tampoc poden morir mai més, ja que són com els àngels i fills de Déu, perquè són fills de la resurrecció. I que els morts ressusciten, Moisés mateix ho indica clarament en el passatge de l'albarzer que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen».

Alguns dels mestres de la Llei li digueren: «Molt ben respost, mestre". I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.

• Paraula del dia (AVL): saduceu. 

Santa Caterina d'Alexandria

Obra de Josep Sanchis Cambra,
a partir d'un gravat de Facund
Larrosa Pellicer. 1a meitat del segle XIX

Santa Caterina d''Alexandria, verge i màrtir, titular de les esglésies parroquials d'Alzira, el Fondó de Monòver, Jarafuel, Pavías, Teulada, Senija, Vilamarxant i cotitular de la de Domeño i una de València (mem. ll.).

Santa Caterina, màrtir, que, segons la tradició, va ser una verge d'Alexandria dotada tant d'agut enginy i saviesa com de fortalesa d'ànim. El seu cos es venera piadosament al cèlebre monestir de la muntanya del Sinaí, a l'actual Egipte. (s. inc.)

Va ser torturada amb la roda de punxes, però esta, en tocar el seu cos, es va trencar. Per això en les imatges de la santa apareix la roda. A la fi va morir decapitada. Uns àngels portaren el seu cos al mont Sinaí. És patrona dels filòsofs, dels carreters, moliners, ollers i de les xiques per casar. La seua devoció va ser molt popular en la baixa edat mitjana.

• Rafael Poveda: Santa Caterina d'Alexandria, patrona de Monòver (2014)
• Reinventant les Caterinetes (2009)
• J.M. Bausset: Santa Caterina (2014)

Sant Garcia d'Arlanza, abat.

Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona.

Martirologi Romà

2. A Cesarea de Capadòcia, actualment a Turquia, sant Mercuri, màrtir. (250)

3. A Roma, commemoració de sant Moisés, prevere i màrtir, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, en ser martiritzat el papa sant Fabià, va cuidar, juntament amb el col·legi de preveres, dels germans a l'Església, i va determinar que havia d'atorgar-se la reconciliació als lapses que estigueren malalts i moribunds, als qui consolava sovint amb les cartes de sant Cebrià de Cartago durant el llarg temps que va estar retingut en la presó. Va ser coronat, finalment, amb un martiri gloriós i admirable. (251)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Pere, bisbe i màrtir, que, dotat de totes les virtuts, en ser decapitat per mandat de l'emperador Galeri Maximià, va ser l'última víctima de la gran persecució i com el segell dels màrtirs. Amb ell es commemoren tres bisbes egipcis, a saber, Hesiqui, Pacomi i Teodor, juntament amb molts altres que, també a Alexandria, van patir en la mateixa persecució i van pujar al cel per mitjà de cruel espasa. (305/311)

5. A Numídia, actual Algèria, sant Màrcul, bisbe, que, segons la tradició, va morir màrtir en temps de l'emperador Constant, espenyat des d'una roca per un tal Macari. (347)

6. A la regió d'Agen, a Aquitània, hui França, sant Maurí, màrtir, que, dedicat a l'evangelització de la gent del camp, va ser despietadament destrossat pels pagans, segons diuen les cròniques. (s. VI)

7. Al territori de Valença (Valence), a la Gàl·lia, també a l'actual França, beata Beatriu d'Ornacieux, verge de l'Orde cartoixà, insigne per l'amor a la Creu, que va viure i va morir amb pobresa extrema al monestir d'Eymeux, fundat per ella mateixa. (1303/1309)

8. A Reute, a la regió de Suàbia, a Germania, Alemanya en l'actualitat, beata Isabel Achler, per sobrenom "Bona", verge, que, vivint com a reclosa del Tercer Orde regular de Sant Francesc, va cultivar en grau admirable la humilitat, la pobresa i la mortificació corporal. (1420)

9. A Seül, a Corea, sant Pere Yi Ho-yong, màrtir, que, sent catequista, va ser fet presoner per uns sicaris, juntament amb la seua germana santa Àgueda Yi So-sa, i romangué ferm en la confessió de la fe, després de trencar-li tres vegades els ossos, el van mantindre quatre anys en la presó, on finalment va morir. Va ser el primer del gloriós esquadró de màrtirs d'aquell país. (1838)

10. A Puebla de Híjar, població pròxima a Terol, beat Jacint Ignasi Serrano López, de l'Orde de Predicadors i màrtir. Al costat d'ell es fa commemoració del beat màrtir Santiago Meseguer Burillo, prevere del mateix Orde, que per Crist va realitzar el seu gloriós combat a Barcelona, no se sap exactament en quina data. (1936)