20 de novembre de 2023, dilluns XXXIII

DILLUNS DE LA SETMANA XXXIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera 1M 1,10-15.41-43.54-57.62-64

La ira que va caure sobre el poble d'Israel va ser immensa

Lectura del primer llibre dels Macabeus

En aquells dies, dels successors d'Alexandre, rei de Macedònia, en va eixir un rebrot pervers, Antíoc Epífanes, fill del rei Antíoc, educat a Roma com a captiu. Va ser rei des de l'any cent trenta-set de l'era dels grecs.

Per aquells mateixos dies van sorgir del poble d'Israel uns jueus infidels que convencien a molta gent. Deien a tots: «Convé que fem tractes amb els pobles veïns: des que ens hem separat d'ells, les coses no ens van gens bé».

Molts trobaren bona esta proposta i, sense pensar-s'ho més, alguns del poble acudiren al rei. El rei els va autoritzar a adoptar els costums i el dret dels no jueus. Ells construïren a Jerusalem un camp d'esports a l'estil dels altres pobles, es feren dissimular la circumcisió, apostataren de l'aliança santa, s'emparentaren amb els que no eren jueus i es vengueren a la maldat.

El rei Antíoc decretà que tot el seu regne havia de formar un poble unificat, i cada regió havia d'abandonar els costums propis. Tots els pobles ho van acceptar, tal com el rei ho havia ordenat, i molts del poble d'Israel s'avingueren també a practicar el culte que el rei els imposava: oferiren sacrificis als ídols i profanaren el dissabte.

L'any cent quaranta-cinc de l'era dels grecs, el dia quinze de mes de quislev, el rei va fer posar l'abominació de la desolació sobre l'altar dels sacrificis. Per totes les poblacions de Judà construïren altars; en els portals de les cases i en les places cremaven encens. Tots els llibres de la Llei que trobaven, els esgarraven i els tiraven al foc. El decret del rei condemnava a mort a tot aquell que guardara a casa un llibre de l'Aliança o que observara la Llei de Moisés.

Però, molts israelites es mantingueren ferms i es resistiren a menjar els aliments prohibits per la Llei. S'estimaven més morir que tacar-se amb menjars prohibits i profanar l'aliança santa. I, de fet, van morir. La ira que va caure sobre el poble d'Israel va ser immensa.

Salm responsorial 118,53.61.134.150.155.158 (R.: cf. 88)

M'encenc d'indignació contra els malvats

que abandonen la vostra llei.

R. Salveu-me la vida, Senyor,

i guardaré el vostre pacte.

Els paranys dels malvats em rodegen,

però jo no oblide la vostra llei. R.

Allibereu-me de la humana violència,

que puga guardar els vostres preceptes. R.

S'acosten uns que seguixen el mal,

els que s'han apartat de la vostra llei. R.

La salvació s'aparta dels malvats,

perquè no mediten els vostres decrets. R.

Em dol vore els qui han renegat de vós:

no han fet cas de les promeses. R.

Al·leluia Jo 8,12

Jo soc la llum del món,

diu el Senyor;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 18,35-43

¿Què vols que faça per tu? Senyor, feu que hi veja

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va arribar prop de Jericó. Vora el camí hi havia un cego, demanant caritat. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò, i li digueren que passava Jesús de Natzaret. Ell va cridar: «Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi». La gent que anava davant el reprenia per a fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi».

Jesús es va detindre i va manar que li portaren el cego. Quan ja estava prop, li va preguntar: «¿Què vols que faça per tu?» Ell va respondre: «Senyor, feu que hi veja». Jesús li diu: «Recobra la vista; la teua fe t'ha salvat». A l'instant va recuperar la vista, i seguia a Jesús glorificant a Déu. També tot el poble, en vore-ho, va alabar a Déu.

Memòries

Beates Àngels Lloret Martí i companyes, màrtirs (mem. ll. a les diòcesis de València i d'Oriola-Alacant)

* * * * *

Dia Universal dels Drets de la Infància

Jornada de Pregària per les Víctimes d'Abusos

Dia del Llibre Valencià

• Jordi Bort: Dia del Llibre Valencià.

Martirologi Romà

1. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Basili, màrtir. (s. III)

2. A Écija, a la província hispànica de la Bètica, sant Crispí, bisbe i màrtir. (s. IV)

3. A Durostorum [actual Silistra], al territori de Mèsia, Bulgària en l'actualitat, sant Dàsius, màrtir. (303)

Era un soldat romà de la guarnició de Durostorum, a Mèsia, a l'actual Bulgària. Com a cristià que era es va negar a participar en una festa a Saturn, que degenerava en els pitjors excessos. Immediatament el van portar davant l'emperador Basso, que el va voler convéncer i el va exhortar a renunciar a la fe cristiana. Davant la fèrria negativa de Dàsius, el governador el va fer decapitar. Era l'any 303. [font]

4. A Torí, a la regió italiana de Ligúria, sants Octavi, Solutor i Adventor, màrtirs. (s. IV)

Estos tres màrtirs eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seua fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantindre ferms en les seues creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. [font]

5. A Vercelli, també a Ligúria, sant Teonest, màrtir, en l'honor del qual va edificar sant Eusebi la basílica. (c. 313)

6. A Benevent, lloc de Campània, de nou a Itàlia, sant Dor, bisbe. (s. V)

7. A Châlon-sur-Saône, a Burgúndia, hui França, sant Silvestre, bisbe, que al cap de quaranta anys de sacerdoci, ple de Déu i virtuts, va volar al Senyor. (525)

8. A les muntanyes de Jura, a la regió lugdunense de la Gàl·lia, també a França, sant Hipòlit, abat i bisbe. (c. 770)

Sant Gregori Decapolita

9. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Gregori Decapolita, monjo, que primerament va abraçar la vida monàstica i després la d'anacoreta. Més tard, peregrinant, va romandre bastant temps a Tessalònica, i finalment es va establir a Constantinoble, on, lluitant fortament en defensa de les imatges sagrades, va entregar la seua ànima al Senyor. (s. IX)

10. A Anglaterra, sant Edmund [o Edmon], màrtir, que, quan era rei dels angles orientals, va caure presoner en la batalla contra els invasors normands i, per professar la fe cristiana, va ser coronat amb el martiri. (870)

11. A Hildesheim, a la regió de Saxònia, a Germània, actual Alemanya, sant Bernward [o Bernat], bisbe, que va defendre els seus fidels de les incursions, va restaurar la disciplina del clero en nombrosos sínodes i va fomentar la vida monàstica. (1022)

12. A Calàbria, a Itàlia, sant Ciprià [o Cebrià], abat de Calamizzi, que va conservar amb exemplar fidelitat les tradicions d'Orient i que, sever amb si mateix, era, no obstant això, generós envers els pobres i bon conseller per a tots. (c. 1190)

13. A Hanoy, de Tonquín, hui Vietnam, sant Francesc Xavier Can, màrtir, que, quan era catequiste, a causa de la seua fe va ser estrangulat i decapitat en temps de l'emperador de Minh Mang. (1837)

14. A Veroli, prop de Frosinone, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Fortunata (Anna Felícia) Viti, de l'Orde de Sant Benet, que quasi tota la seua vida va estar a cura del rober, intentant solament ajustar-se de tot cor al compliment de la Regla. (1922)

15. Sant Josep Sánchez del Río (Sahuayo, Michoacán, México 1913-1928), laic, mártir.

Beates Germanes de la Doctrina Cristiana

16. Prop de València, beata Àngela de Sant Josep (Francesca) Lloret Martí i catorze companyes, vèrgens i màrtirs. Una era superiora general, i les altres, religioses de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana. (1936)

Beates valencianes Francesca (Àngela de Sant Josep) Lloret i Martí (la Vila Joiosa), Antònia Ma (Ma del Sofratge) Orts i Baldó (Altea), Ascensió (Teresa de Sant Josep) Duart i Roig (Benifaió), Emília (Ma de la Concepció) Martí i Lacal (Carlet), Paula (Ma Gràcia) de Sant Antoni (València), Ma de la Purificació (Sagrat Cor de Jesús) Gómez i Vives (València), Josepa (Ignàsia del Santíssim Sagrament) Pascual i Pallardó (València), Caterina (Ma del Roser) Calpe i Ibáñez (Sueca), Ma Isabel (Ma de la Pau) López i Garcia (Torís) i companyes màrtirs,* germanes de la Doctrina Cristiana.

* Isabel Ferrer Sabrià.

• J.M. Bausset: La beata Àngels Lloret i les seues companyes màrtirs (2014).

17. Beata valenciana Miracle Ortells i Gimeno, clarissa caputxina, màrtir (memòria a València).

• J.M. Bausset: Beata Miracle Ortells Gimeno i altres caputxines màrtirs (2015)