DIVENDRES DE LA SETMANA XXXII DEL TEMPS ORDINARI / I
Lectura primera Sa 13,1-9
Si poden comprendre l'univers,¿per què no han descobert més prompte el seu Sobirà?Lectura del llibre de la SaviesaSón frívols per naturalesatots els qui desconeixen a Déu:no saberen descobrir en els béns visibles aquell que és,no reconegueren l'artista en contemplar-ne les obres,i cregueren que eren déus, Senyors del món,el foc, l'aire, el vent lleuger,el cercle de les estrelles, la força de l'aigua,el sol, la lluna i els altres astres del cel.Si, fascinats per la bellesa, els prenien per déus,havien de saber que el seu Sobirà és incomparablement millor,perquè l'autor de tota bellesa és qui els va crear.I si estaven meravellats del seu poder i força,havien de comprendre que el seu creador és molt més fort.En la grandesa i en la bellesa de les criaturescontemplem per analogia la del seu autor.És cert que no els podem reprendre massa;potser s'han desviat fàcilmentper buscar Déu i voler trobar-lo:vivint enmig de les obres de Déu s'esforcen per conèixer-les,i una sola mirada ja els convençperquè tot el que veuen és molt bo.Però no són del tot excusables;si han arribat a saber tantque poden comprendre l'univers,¿per què no han descobert més prompte el seu Sobirà?
Salm responsorial 18,2-3.4-5 (R.: 2a)
El cel parla de la glòria de Déu,el firmament pregona l'obra de les seues mans.Els dia li passa l'anunci al dia,la nit li ho fa saber a la nit.R. El cel parla de la glòria de Déu.Silenciosament, sense paraules,sense que ningú els senta la veu,la seua crida s'escampa a tota la terra,la seua paraula, fins als límits del món. R.
Al·leluia Lc 21,28
Alceu el cap ben altperquè molt prompte sereu alliberats.
Evangeli Lc 17,26-37
El dia que apareixerà el Fill de l'home᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:«Els dies del Fill de l'home passarà com en temps de Noè: menjaven i bevien i es casaven, fins al dia mateix que Noé va entrar a l'arca. El diluvi els va sorprendre, i tots van morir.Igual va passar en temps de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen. Però quan Lot va eixir de Sodoma, va ploure del cel foc i sofre, i tots van morir.Igual passarà el dia que apareixerà el Fill de l'home. Aquell dia, el qui estiga en el terrat i tinga dins de casa les seues coses, que no baixe a recollir-les. I el qui estiga en el camp, que no torne arrere. Recordeu-vos de la dona de Lot.Qui busque conservar la vida, la perdrà, però el qui la perda, la conservarà.Jo vos dic que aquella nit, si n'hi haurà dos en un mateix llit, potser l'un serà pres i l'altre deixat; si n'hi haurà dos dones molent juntes, potser l'una serà presa i l'altra deixada».Ells li preguntaren: «On aniran, Senyor?»Jesús els va respondre: «On hi ha el cadàver, allí s'ajunten els voltors».
Santa Isabel d'Hongria
Elisabet o Isabel, filla del rei Andreu d’Hongria, nasqué l’any 1207, i fou promesa com a esposa a un duc de Turíngia (Alemanya), Lluís, amb qui es casà a catorze anys i de qui tingué tres fills. Vivia tota donada a la meditació de les coses del cel. Després de la mort prematura del seu marit, abraçà la vida de pobresa, com a penitent franciscana. A l’hospital que erigí, ella mateixa servia els malalts. Morí el 1231 a Marburg.
- J.M. Bausset: Santa Isabel d'Hongria (2014)
Pregària a Santa Isabel
Oh Déu, que heu concedit a santa Isabel d’Hongria
reconéixer i venerar a Crist en els indigents:
concediu-nos, per la seua intercessió,
que pugam servir els pobres i els afligits amb una caritat incansable.
reconéixer i venerar a Crist en els indigents:
concediu-nos, per la seua intercessió,
que pugam servir els pobres i els afligits amb una caritat incansable.
Martirologi Romà
2. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Gregori, bisbe, que sent encara adolescent va abraçar la fe cristiana, va anar progressant en les ciències divines i humanes, i, ordenat bisbe, va brillar per la seua doctrina, virtuts i treballs apostòlics. Pels incomptables miracles que va realitzar, fou anomenat "Taumaturg". (270)
3. A Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, sants Alfeu i Zaqueu, màrtirs, que per confessar amb totes les seues forces a Déu i a Jesucrist Rei, després de molts turments van ser condemnats a mort, en el primer any de la persecució ordenada per l'emperador Dioclecià. (303)
4. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica, sant Aciscle [o Iscle] i santa Victòria, màrtirs. (s. IV)
L'any 303, en temps dels emperadors Dioclecià i el seu amic Maximilià, el pretor Dió manava sobre la ciutat de Còrdova, que ja tenia nombrosos fidels cristians. Els dos germans Iscle i Victòria eren coneguts per la seua gran caritat i lliurament als pobres i marginats. El governador els va denunciar per rebels a les lleis imperials, i els van tancar al calabós per a interrogar-los. Després d'esqueixar-los els peus, els van llançar al foc. Com que Victòria cridava, li van tallar la llengua, i a Iscle li van tallar el coll. Van ser els primers màrtirs de Còrdova, i en són patrons. La força del seu coratge els va ser donada gràcies a la pregària en comú. [font]
5. A Orleans, de la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Anià, bisbe, que, confiant només en Déu, l'auxili del qual no cessava de demanar amb oracions i llàgrimes, va alliberar la seua ciutat, assetjada pels huns. (c. 453)
6. A Viena del Delfinat (Vienne), a la regió de Burgúndia, també a França, sant Namaci, bisbe, que va exercir rectament oficis civils, i que va regir i va honrar la seu episcopal. (599)
7. A Tours, al territori de Nèustria, de nou a França, sant Gregori, bisbe, successor de sant Eufroni, que va escriure en llenguatge clar i senzill la història dels francs. (594)
 |
| Santa Hilda de Whitby, per Archibald Keightley Nicholson - Bradford (Anglaterra) |
9. A Ramosch, lloc de Rècia, a l'actual Suïssa, sant Florí, prevere, fidelment dedicat a la labor parroquial. (856)
10. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Llàtzer, monjo, nascut a Armènia, el qual, insigne en la pintura artística d'imatges sagrades, va ser turmentat amb cruels suplicis en negar-se a destruir les seues obres per orde de l'emperador iconoclasta Teòfil, encara que després, apaivagades les controvèrsies sobre el culte degut a les imatges, l'emperador Miquel III el va enviar a Roma per a afermar la concòrdia i unitat de tota l'Església. (c. 867)
11. A Novara, a la regió italiana de Sicília, sant Hug, abat, que, enviat per sant Bernat de Claravall, va establir l'Orde cistercenc allí mateix i a Calàbria. (1172)
12. A Lincoln, a Anglaterra, sant Hug, bisbe, que era monjo cartoixà en veure's cridat a regir l'església d'esta ciutat, on va fer un treball excel·lent, igual en la defensa de les llibertats de l'Església que a arrancar els jueus de les mans dels seus enemics. (1200)
13. Prop de Cracòvia, a Polònia, beata Salomé, reina de Halicz (Galítsia), que, mort el seu espòs, el rei Colomà, va professar la Regla de les Clarisses i va exercir santament el càrrec d'abadessa en un monestir fundat per ella mateixa. (1268)
14. A Helfta, a la rodalia d'Eisleben, a Saxònia, actual Alemanya, aniversari de la mort de santa Gertrudis, verge, la memòria de la qual se celebrà el dia d'ahir. (1301/1302)
15. A Asunción, a Paraguai, sant Joan del Castillo, prevere de l'Ordre de la Companyia de Jesús i màrtir, que, al poblat de les reduccions fundat aquell mateix any per sant Roc González i encomanat a les seues cures, per instigació d'un individu aficionat a arts màgiques, va ser maltractat amb cruels suplicis i finalment apedregat, cosa que el va portar a la mort donant testimoniatge de Crist. (1628)
16. A Nagasaki, del Japó, sants Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres dominics i màrtirs. El primer va treballar intrèpidament per l'Evangeli a les illes Filipines abans de passar al Japó, i el segon, primer a l'illa de Formosa, i després, en els seus últims anys i en la seua mateixa pàtria, va ser un incansable propagador de la fe a la regió de Nagasaki, fins que tots dos, amb ànim invicte, per ordre del governador Tokugawa Yemitsu, van ser sotmesos durant set dies als cruels turments de la forca i del tancament en una fossa, fins a entregar la seua vida. (1634)
17. En la mar, davant de Rochefort, a França, beat Llop Sebastià Hunot, prevere de Sens i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una vella nau allí ancorada, on va patir tota la duresa de la captivitat i va completar el martiri víctima de les febres. (1794)
18. A la localitat de Capaivca, al territori de Kíev, a Ucraïna, beat Josafat Kocylovskyj, bisbe de Przemyśl i màrtir, que, durant l'opressió a la seua pàtria per un règim enemic de Déu, va entregar la seua ànima com a deixeble fidel de Crist. (1947)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada