DIJOUS DE LA SETMANA XXXIII DEL TEMPS ORDINARI/ I
Lectura primera 1M 2,15-29
Ens mantindrem fidels a l'Aliança dels nostres paresLectura del primer llibre dels MacabeusEn aquells dies, els funcionaris reials que forçaven a l'apostasia arribaren al poble de Modín per a obligar la gent a oferir els sacrificis. Hi acudiren molts israelites. També hi van anar, formant grup a part, Mataties i els seus fills. Els funcionaris reials digueren a Mataties: «Eres un home d'autoritat i de prestigi, tens un gran ascendent en esta població i et fan costat els teus fills i familiars. Sigues el primer a complir les ordes del rei, tal com ho han fet totes les regions del seu regne, igual que la gent de Judà i els qui s'han quedat a Jerusalem. Tu i els teus fills sereu amics del rei i vos honrarà amb plata i or i amb molts altres obsequis».Mataties els va respondre ben alt: «Encara que totes les nacions del regne obeïxquen el rei i cada una abandone el culte dels seus pares, per a plegar-se a les seus ordes, jo, amb els meus fills i els meus familiars ens mantindrem fidels a l'Aliança dels nostres pares. ¡Déu ens faça la gràcia de no abandonar la seua Llei i les prescripcions! No obeirem les ordes del rei. No ens decantarem gens ni mica del nostre culte».A penes acabava de dir estes paraules, quan un jueu, a la vista de tots, es va acostar a l'altar de Modín per a oferir un sacrifici, tal com havia manat el rei. Mataties, que ho va vore, tremolava d'indignació, i, enardit de zel per aquella causa justa, va córrer a degollar aquell home sobre l'altar. Al mateix temps va matar el funcionari reial que obligava la gent a oferir els sacrificis i va derrocar l'altar. Sentia el zel per la Llei com l'havia sentit Pinhàs contra Zimrí, fill de Salú.Després Mataties va passar per tot el poble de Modín cridant: «Tot el qui senta el zel per la Llei de Moisés i estiga decidit a mantindre l'Aliança que vinga amb mi». I va fugir amb els seus fills cap a les muntanyes, deixant en el poble tot el que tenien. Molts que volien mantindre les seues lleis i la seua religió baixaren a viure al desert.
Salm responsorial 49,1-2.5-6.14-15 (R.: 23b)
El Déu dels déus, el Senyor, parla,convoca la terra d'orient a occident.Des de Sió, bellesa perfecta,Déu resplandix.R. El que viu honradamentvorà la salvació de Déu.«Reuniu els meus fidels,que amb un sacrifici forjaren la meua aliança».El cel proclama la seua justícia,Déu mateix és el jutge. R.«Oferix a Déu un sacrifici d'alabança,complix les promeses a l'Altíssim,invoca'm en dies d'angoixa;jo et salvaré, i tu em glorificaràs». R.
Al·leluia Salm 94,8ab
No enduriu, hui, els vostres cors;escolteu la veu de Déu.
Evangeli Lc 19,41-44
Si tu també conegueres on es troba la teua felicitat᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i va vore la ciutat, va arrancar el plor i va dir:«¡Si tu també conegueres en el dia de hui on es troba la teua felicitat! Però ara els teus ulls no són capaços de veure-ho, i vindrà un dia que els teus enemics obriran trinxeres al voltant teu, et rodejaran, t'assaltaran per tots costats. Vos reballaran per terra, a tu i els teus fills, i no et deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconéixer l'oportunitat que Déu t'oferia».
Memòries
- Sant Climent, papa i màrtir, tercer successor de l'apòstol sant Pere, que regí l'església romana i escrigué una esplèndida carta als corintis per tal d'enfortir entre ells els vincles de la pau i la concòrdia, del qual hui se celebra el soterrar del seu cos a Roma.
- J.M. Bausset: Sant Climent de Roma (2015)
- Pregària universal de Climent de Roma.
- Avel·lí Flors: La pregària cristiana més antiga per les autoritats de l'Imperi.
Sant Columbà, abat (mem. ll.)
Sant Columbà, abat, irlandés de naiximent, que per Crist es va fer pelegrí per a evangelitzar les gents de les Gàl·lies. Va fundar, entre molts altres, el monestir de Luxeuil, que ell mateix va regir amb estricta observança, i obligat després a exiliar-se, va travessar els Alps i va construir el cenobi de Bobbio, a la regió italiana de Ligúria, famós per la seua disciplina i estudis, en el qual es va adormir en la pau, ple de mèrits envers l'Església. El seu cos va rebre sepultura en este dia. (615)
Martirologi Romà
3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, santa Felicitat [o Felícitas], màrtir. (s. inc.)
4. Prop de Chiusi, lloc de Toscana, a l'actual Itàlia, santa Mustiola, màrtir. (s. inc.)
5. A Cízic, a l'Hel·lespont, actualment a Turquia, sant Sisini, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, després de molts turments va morir a espasa durant la persecució sota l'emperador Dioclecià. (325)
6. A Metz, a la Gàl·lia Bèlgica, França en l'actualitat, commemoració de sant Clement [o Climent], que és tingut com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)
7. A Mèrida, ciutat de Lusitània, santa Lucrècia, màrtir. (306)
8. A Konya [Iconi], a Licaònia, a la Turquia actual, sant Amfíloc, bisbe, que va ser company en el desert dels sants Basili i Gregori Nazianzé, i també col·lega en l'episcopat. Esclarit per la seua santedat i doctrina, va lliurar moltes batalles en favor de la fe catòlica. (395)
9. A París, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Severí, qui, reclòs en una cel·la, es va dedicar a la divina contemplació. (s. VI)
10. A Agrigent, a la regió italiana de Sicília, sant Gregori, bisbe, que va explicar els llibres sagrats per a aclarir al poble pla les coses de difícil comprensió. (638)
11. A Sint-Truiden [Saint-Trond], lloc de Brabant, a Austràsia, actual Bèlgica, sant Trudó, prevere, que va donar tots els seus béns a l'Església de Metz i allí mateix va edificar un monestir, on va reunir els seus deixebles. (695)
12. A Alba, a la regió del Piemont, a Itàlia actualment, beata Margarida de Savoia, qui, en quedar viuda, es va entregar a Déu al monestir de religioses de l'Orde de Predicadors, que ella mateixa havia fundat. (1464)
13. A Seül, a Corea, santa Cecília Yu So-sa, màrtir, que, quan era viuda i ja quasi octogenària, va ser despullada dels seus béns pels qui odiaven la fe, i empresonada i interrogada fins a dotze vegades, la van turmentar de tal manera amb assots, que va morir en la presó. (1839)
14. A la ciutat de Guadalupe, a l'estat de Zacatecas, a Mèxic, beat Miquel Agustí Pro, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, qui, en la cruel persecució contra l'Església, com si fora un facinerós va ser condemnat sense judici a la pena capital, i així va arribar al martiri que tan ardentment desitjava. (1927)
15. A Madrid, a Espanya, beata Maria Cecília (Maria Felicitat) Cendoya i Araquistain, verge de l'Orde de la Visitació i màrtir. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada