22 de novembre de 2023, dimecres: Santa Cecília

DIMECRES DE LA SETMANA XXXIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera 2M 7,1.20-31

El creador del món vos retornarà l'esperit i la vida

Lectura del segon llibre dels Macabeus

En aquells dies, set germans van ser detinguts amb sa mare. El rei els volia obligar a menjar carn de porc, que la Llei de Moisés prohibia, i per este motiu els va torturar amb assots i tralles.

Més que tots ells és admirable aquella mare, digna de ser recordada. En l'espai d'un sol dia va contemplar com morien els set fills, i per la seua esperança en el Senyor, ho va suportar animosament. Plena de sentiments generosos, unint una valentia d'home a les seues reflexions de mare, els consolava un per un en la llengua dels seus pares i els deia: «Jo no sé com vau aparéixer en les meues entranyes, ni soc jo qui vos va donar l'esperit i la vida, o va formar l'organisme de cada u de vosaltres. El creador del món és el qui modela l'home abans de nàixer i sap com s'ha forma cada u; ell vos retornarà bondadosament l'esperit i la vida, recordant que ara, per amor a les seues lleis, no ploreu per vosaltres mateixos».

Antíoc va creure que aquelles paraules de la mare eren de menyspreu i va sospitar que no feia sinó malparlar d'ell. Com que quedava encara en vida el més menut de tots, el rei va intentar persuadir-lo ell mateix amb bones paraules, i també li prometia amb jurament que l'enriquiria i el faria molt feliç, que l'educaria fora dels costums dels seus pares, el tindria per amic i li confiaria càrrecs importants. Veent que el xiquet no en feia cas, el rei va cridar la mare i li demanava que l'aconsellara per a salvar-li la vida. Tant li va insistir, que finalment ella va accedir a parlar al seu fill.Es va inclinar cap a ell, i, burlant-se del tirà cruel, li va dir en la seua llengua: «Fill meu, compadix-te de mi, que durant nou mesos et vaig portar en les meues entranyes, et vaig donar el pit durant tres anys i t'he criat i alimentat fins a l'edat que ara tens. Et pregue, fill meu, que mires el cel i la terra i, quan veges tot el que hi ha, reconeix que Déu ho ha creat tot del no-res, i que també el llinatge humà s'ha fet de la mateixa manera. No tingues por d'este executor. Fes-te digne dels teus germans i accepta com ells la mort. D'esta forma et podre recobrar junt amb ells quan Déu manifestarà la seua misericòrdia».

Encara parlava la mare, que el xiquet va dir: «Què espereu? No obeiré els manaments del rei, sinó només els de la Llei de Déu que Moisés va donar als nostres pares. Però tu, inventor de tota classe de maldats contra els hebreus, no t'escaparàs de les mans de Déu».

Salm responsorial 16,1.5-6.8 i 15 (R.: 15b)

Escolteu, Senyor, una causa justa,

atén el meu clamor;

estigueu atent a la meua pregària:

ix de llavis que no enganyen.

R. Quan em desvetle,

vos contemplaré fins a assaciar-me'n, Senyor.

Els meus passos seguixen les teues rutes,

els meus peus es mantenen segurs.

Vos invoque, Déu meu, i sé que em respondreu;

estigueu atent, escolteu les meues paraules. R.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,

amagueu-me a l'ombra de les vostres ales.

Vinc a vore-vos demanant justícia.

Quan em desvetle

vos contemplaré fins a assaciar-me'n. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit

per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts 

i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Lc 19,11-28

¿Per què no has posat al banc els meus diners?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús estava prop de Jerusalem, i els qui l'acompanyaven es pensaven que, d'un moment a l'altre, arribaria el Regne de Déu en forma visible. Per això ell els va dir esta paràbola:

«Un noble havia d'anar-se'n a un país llunyà, per a rebre-hi la investidura reial i tornar després al seu país. Va cridar deu subalterns i va confiar a cada u una quantitat igual de diners, dient-los que els negociaren fins que ell tornara.

Mentrestant els seus ciutadans, que l'odiaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien per rei.

Quan ell va tornar, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells subalterns per a saber què havia guanyat cada u. Es presentà el primer i va dir: "Els vostres diners n'han produït deu vegades més". El seu Senyor li va dir: "Molt bé. Eres un bon administrador: el poc que t'havia confiat ho has administrat fidelment; ara et confie el govern de deu ciutats".

Va vindre després el segon i li va dir: "Senyor, els vostres diners n'han produït cinc vegades més". També li va dir: "A tu, igualment, et confie el govern de cinc ciutats".

Però se'n va presentar un altre que va dir: "Senyor, ací teniu els vostres diners, que he guardat embolicats en un mocador. Tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu collir on no havíeu sembrat".

El Senyor li va respondre: "Administrador roín! Les teues mateixes paraules et condemnen. Tu sabies que soc un home exigent, que reclamo allò que no he entregat i vullc collir on no he sembrat. ¿Per què no has posat al banc els meus diners, i ara jo els podria recobrar amb interessos?"

Aleshores va dir als presents: "Preneu-li els diners i doneu-los al qui en té deu vegades més".

Ells li contestaren: "Senyor, si ja en té molts!"

Però ell va insistir: "Vos ho assegure: als qui tenen, els donaré encara més, però als qui no tenen, els llevaré fins allò que els queda. I els qui no em volien per rei, porteu-los ací i executeu-los davant de mi"».

Un vegada Jesús va dir això, va continuar davant d'ells, pujant cap a Jerusalem.

* * * * *

Santa Cecília entre sant Valerià
i sant Tiburci, de Francesco
Botticini (Museu Tyssen-
Bornemisza, Madrid)

Santa Cecília, verge i màrtir, titular d'una església parroquial a València i a Quart de Poblet, patrona de la Música. 

Santa Cecília, verge i màrtir, segons la tradició, va aconseguir la doble palma per amor a Jesucrist, al cementeri de Calixt, a la via Àpia de Roma. El títol d'una església al Trastevere porta des d'antic el seu nom (s. inc.).

• J.M. Bausset: Santa Cecília (2014)
• Manuel Tomàs: El miracle de Santa Cecília (2018)

Dia Internacional de la Música

La música crea ponts

Papa Francesc: Discurs a les Scholae Cantorum de l'Associació Italiana Santa Cecília (28 de setembre de 2018).

La música sacra també exercix una altra tasca, la de soldar la història cristiana: en la Litúrgia ressonen el cant gregorià, la polifonia, la música popular i la música contemporània. És com si en eixe moment totes les generacions passades i presents alabaren a Déu, cadascuna amb la seua pròpia sensibilitat. No sols: la música sacra ―i la música en general― crea ponts, acosta les persones, fins i tot els més distants; no coneix barreres de nacionalitat, ètnia, color de pell, sinó que embolcalla a tots en un llenguatge superior, i aconseguix sempre sintonitzar persones i grups de molt diferents procedències. La música sacra acurta les distàncies, també amb aquells germans i germanes que a vegades no sentim pròxims.

Martirologi Romà

2. Commemoració de sant Filemó, de Colosses, a l'actual Turquia, de l'amor a Crist Jesús del qual s'alegra l'apòstol sant Pau, i que rep culte al costat de santa Àpia, la seua esposa. (s. I)

3. A Arbela [Irbil], lloc de Pèrsia, hui l'Iran, sant Ananies, màrtir, que, en temps de la persecució sota el rei Sapor II, per mandat del arximag Ardisag va ser fet presoner; tres vegades el van apallissar amb tanta crueltat, que els botxins, creient que ja havia mort, el van deixar tirat a la plaça, però a la nit els cristians el van portar a sa casa, on finalment, va exhalar el seu esperit. (345)

4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Benigne, bisbe, que en la contesa provocada per les invasions va dirigir, amb gran tenacitat i religiositat, l'Església a ell encomanada. (c. 470)

5. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Pragmaci, bisbe. (c. 517)

6. Al costat del riu Zihun, prop de la ciutat de Maraix, a Cilícia, hui territori de la moderna Turquia, beats Salvador Lillo, prevere de l'Orde dels Germans Menors, Joan, fill de Balzi, i uns altres sis companys de família armènia*, tots màrtirs, que, davant la imposició dels soldats otomans de renegar de Crist, per no accedir a trair la seua fe, van emigrar al regne etern llancejats. (1895)

* Heus ací els noms: beats K´adir, fill de Xodianin; Cerun, fill de K´urazi; Vardavar, fill Dimbalac; Pau, fill de Jeremies; David i Teodor, germans, fills de David.

7. Al llogaret de Triora, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beat Tomàs Reggio, bisbe de Gènova, qui a l'austeritat de vida va saber unir una admirable mansuetud, va aconseguir mantindre la concòrdia entre els ciutadans i va atendre de mil maneres els necessitats, fent fora mida per a solucionar les dificultats de la convivència humana. (1901)

8. A la ciutat de Teocaltitlán, a Mèxic, sant Pere Esqueda Ramírez, prevere i màrtir, que, per ser sacerdot, durant la Revolució mexicana, va ser empresonat i afusellat. (1927)

9. A Paterna, beats Elies (Julià) Torrijo Sánchez i Bertran (Francesc) Lahoz Moliner, religiosos de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs. (1936)