13 de novembre de 2023, dilluns XXXII

DILLUNS DE LA SETMANA XXXII DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Sa 1,1-7

La saviesa és un esperit amic de la humanitat.

L'esperit del Senyor ompli la terra

Comença el llibre de la Saviesa

Vosaltres que governeu la terra, estimeu el bé,

tingueu del Senyor una idea justa

i busqueu-lo amb cor sincer,

perquè el troben els qui no dubten d'ell,

es fa conéixer als qui se'n fien.

Els càlculs astuts separen de Déu,

el seu poder confon l'insensat que el posa a prova.

La saviesa no entra en cap ànima malvada,

ni habita en cap cos esclau del pecat.

El sant esperit de saviesa fuig de l'engany;

s'aparta dels raonaments insensats; 

no vol tractes amb l'error.

La saviesa és un esperit amic de la humanitat

i no disculpa mai les murmuracions del malparlat:

Déu, testimoni dels seus sentiments,

veu de veritat els seus pensaments

i sent totes les seues paraules.

L'esperit del Senyor ompli la terra;

ell té l'univers en les mans i entén el llenguatge.

Salm responsorial 138,1-3.4-6.7-8.9-10 (R.: 24b)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,

vós sabeu quan m'assente o quan m'alce,

descobriu de lluny el meu pensar,

sabeu bé si camine o si repose,

coneixeu totes les meues passeres.

R. Senyor, guieu-me per camins eterns.

Encara no tinc la paraula en els llavis,

que vós, Senyor, ja la sabeu tota sencera.

M'abraceu darrere i davant,

m'heu posat la mà damunt.

Prodigi de saber que em supera,

altura a on no puc arribar. R.

¿A on aniré lluny del vostre esperit?

¿A on fugiré lluny de la vostra mirada?

Si puge al cel, allí esteu,

si baixe a l'infern, allí vos trobe. R.

Si prenc les ales de l'aurora

per a volar a l'altra vora del mar,

allí em du la vostra mà,

m'agarra la vostra dreta. R.

Al·leluia Fl 2,15d.16a

Vosaltres que porteu la paraula de vida

resplandiu com estrelles en un cel de nit.

Evangeli Lc 17,1-6

Si set vegades al dia et demana perdó, perdona'l sempre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Sempre hi haurà algú que farà caure els altres, però ai d'aquell que ho fa! Valdria més que li lligaren al coll una roda de molí i el llançaren al mar, abans que desencaminara un d'estos menuts. Estigueu alerta! Si el teu germà peca, reprén-lo, i si es penedix, perdona'l. Si peca contra tu set vegades al dia i set vegades et demana perdó, perdona'l sempre».

Aleshores els apòstols digueren: «Feu créixer la nostra fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéreu una fe com un gra de mostassa, diríeu a eixa morera: "Arranca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i vos obeiria».

* * * * *

Sants

Sant Leandre (Murillo)

Sant Leandre, bisbe (mem. ll.), titular d'una església parroquial a València.

Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que a la ciutat de Sevilla, a Hispània, amb la seua predicació i sol·lícita caritat va convertir els visigots de l'heretgia arriana a la fe catòlica, comptant amb l'ajuda del rei Recared. (c. 600)

Sant Breç [o Briç o Brici], bisbe de Tours.

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Breç [o Briç o Brici], bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. (444)

Oració a sant Breç de Tours

    1      O digne prelat de gran reverència,
    2      sent Breç gloriós, per Déu molt amat,
    3      pastor excellent de molta prudència
    4      i ver sacerdot molt gran en ciència,
    5      vaixell de virtuts per Déu estimat,
    6      puix vos, beneït sant, sou llum i drecera
    7      de tanta virtut que guia los cecs,
    8      vullau-nos mostrar del cel la carrera,
    9      de Déu impetrant-nos salut verdadera,
    10     puix vos hi bastau ab vostres sants precs,
    11     i puix dels seus béns Aquell vos hereta,
    12     feu vós que ens herete de vida perfeta.
             Amen.

(Font: Cançoner sagrat de vides de sants).

Aniversari del naiximent de sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354)

Martirologi Romà

2. A Cesarea de Palestina, actual Israel, passió dels sants màrtirs Antoní, Nicèfor, Zebinas i Germà, i Manata, verge. Esta última, en temps de l'emperador Galeri Maximià, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. (297)

3. A Ais de Provença, a la Gàl·lia Narbonesa, hui França, sant Mitre, que, malgrat la seua condició servil, va ser per la seua santedat espiritualment lliure. (s. IV)

5. A Àfrica, commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l'heretgia d'Arri, primerament van ser proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a patir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el xiquet Paulí, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seua constància, ja que, al no poder arrancar-lo de la seua fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat a la més vil esclavitud. (437)

6. A Viena del Delfinat, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Leonià, abat, que, portat a esta ciutat captiu des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena del Delfinat. (c. 518)

7. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, també França, sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, i temps després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe dels alvernis. (527)

8. A Cittá di Castello, a l'Úmbria, actual regió italiana, commemoració de sant Florenci, bisbe, de la doctrina fidel del qual i vida santa va ser testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, curull de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. (s. VI)

9. A Rodés, lloc d'Aquitània, actual França, sant Dalmaci, bisbe, de la caritat del qual envers els pobres es fa llengües sant Gregori de Tours. (580)

10. A la vall de Suze, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. (c. 612)

11. A Toledo, sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l'ordenació de la sagrada litúrgia. (657)

12. A la regió de Cambrai, a la Gàl·lia, actualment França, santa Maxelendis, verge i màrtir, qui, segons la tradició, en elegir a Crist com el seu espòs i rebutjar l'individu a qui els seus pares l'havien promesa, este la va matar amb la seua espasa. (670)

13. A la basílica de Sant Pere, de Roma, sant Nicolau I, papa, que va sobreeixir per la seua energia apostòlica en reafirmar l'autoritat del Romà Pontífex en tota l'Església. (867)

14. Al monestir de la Réole, al país basc francés, trànsit de sant Abó, abat de Fleury, que, admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d'una llançada per defensar la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. (1004)

15. A Ivrea, lloc del Piemont, a l'actual Itàlia, commemoració del beat Varmund [o Veremund], bisbe, esclarit per la vivor de la seua fe, la seua pietat i la seua humilitat, que va defensar la llibertat de l'Església de les insídies dels poderosos, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. (1010/1014)

16. A Cremona, a la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Homobó, comerciant, que es va fer famós per la seua caritat cap als pobres, per acollir i educar xiquets abandonats i per posar pau en les famílies. (1197)

17. Beata Maria Teresa de Jesús Scrilli (Fiesole, Itàlia 1825-1889). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Carmel.

18. A Roma, santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l'hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. (1894)

19. A Simat de la Valldigna, beat valencià Joan Gonga Martínez, solter, màrtir. (1936) (memòria a Carcaixent i Simat de la Valldigna)

20. Al Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, beata Maria del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l'Institut de Maria Immaculada Missioneres Claretianes i màrtir. (1936)

21. A Barcelona, Beat Robert Montserrat Beliart, màrtir (1936)

21. Beat Carl Lampert (1944)

22. A Sofia, a Bulgària, beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres de la Congregació d'Agustins de l'Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van meréixer rebre per la seua mort el premi promés als deixebles de Crist. (1952)