27 de novembre de 2023, dilluns XXXIV

DILLUNS DE LA SETMANA XXXIV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Dn 1,1-6.8-20

No hi havia ningú com Daniel, Ananies, Misael i Azaries

Comença la profecia de Daniel

L'any tercer del regnat de Joaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va anar a Jerusalem i la va assetjar. El Senyor va fer caure en poder d'ell a Joaquim, el rei de Judà, i part dels objectes del temple de Déu. Nabucodonosor se'ls va emportar al país de Xinar, i va enriquir amb aquells objectes el tresor del seu déu.

El rei va ordenar a Aixpenaz, cap del personal de palau, que escollira d'entre els israelites, tant de la família reial com de les famílies nobles, jóvens ben plantats i sense cap defecte, intel·ligents, educats i instruïts en totes les branques de la saviesa i de les ciències, i que els ensenyara l'escriptura i la llengua dels caldeus, a fi que pogueren servir al palau reial. El rei els assignaria una ració diària del menjar de la seua taula i del vi que ell bevia, els educaria així durant tres anys, i després entrarien al servici personal del rei. Entre els escollits n'hi havia uns jóvens de Judà: Daniel, Ananies, Misael i Azaries.

Daniel decidí de no contaminar-se amb el menjar del rei i el vi dels seus banquets. Per això demanà al cap del personal de palau que no l'obligara a caure en impuresa.

Déu va fer que el cap de personal mirara a Daniel amb benvolença i simpatia, però li va respondre: «El rei, el meu Senyor, vos ha assignat què heu de menjar i beure: tinc por que, si el rei vos veu més flacs de cara que els altres jóvens de la vostra edat, jo n'hauré de respondre amb la vida».

Però Daniel va parlar amb el guarda a qui el cap de personal havia fet responsable d'ell i d'Ananies, Misael i Azaries, i li va demanar que provara d'alimentar-los amb llegums i aigua sola durant deu dies, que comparara després el seu aspecte amb el dels jóvens que menjaven de la taula del rei i decidira què havia de fer.

Ell hi va consentir i va fer la prova durant deu dies. Al cap de deu dies feien més bona cara i estaven més plens de vida que tots els jóvens que menjaven de la taula del rei. Des d'aquell moment el guarda els va donar sempre llegums en lloc del menjar i del vi que tenien assignats.

Déu va donar a estos quatre jóvens molt de coneiximent, i la capacitat d'entendre tota classe de llibres i de saviesa. A Daniel li va concedir també el do d'interpretar visions i somnis.

Passat el temps de preparació que el rei havia fixat, el cap de personal va presentar els jóvens a Nabucodonosor. Conversant amb ells, el rei va trobar que no n'hi havia cap com Daniel, Ananies, Misael i Azaries, i entraren al servici personal del rei. Cada vegada que el rei els demanava aclariments sobre una qüestió o un enigma, trobava que eren deu vegades superiors a tots els mags i endevins del seu regne.

Salm responsorial Dn 3,52a.52b.53.54.55.56

Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.

R. Glòria i alabança per sempre.

És beneït el vostre sant nom.

R. Glòria i alabança per sempre.

Sou beneït al vostre temple sant.

R. Glòria i alabança per sempre.

Sou beneït damunl del vostre soli reial.

R. Glòria i alabança per sempre.

Sou beneït en la carrossa de querubins,

quan penetreu amb la mirada els oceans.

R. Glòria i alabança per sempre.

Sou beneït al firmament del cel.

R. Glòria i alabança per sempre.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,

que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

Evangeli Lc 21,1-4

Jesús va vore que una viuda pobra

tirava dos monedes de les més menudes

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va vore com els rics portaven ofrenes a la sala del tresor. Va vore també que una viuda pobra hi tirava dos monedes de les més menudes i va dir:

«Vos dic amb tota veritat que esta viuda pobra ha donat més que tots; tots estos altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per a viure».

* * * * *

Mare de Déu de la Medalla Miraculosa.

Beat Ramon Llull (se celebra als bisbats balears si no cau diumenge).

Beat Ramon Llull

El beat Ramon Llull (1232-1316), nascut a Mallorca, casat i amb fills, pot considerar-se un insigne avançat del gran floriment de la mística cristiana que posteriorment es va manifestar en terres hispàniques. La seua vida i la seua activitat van estar marcades per una profunda experiència d’unió amb Déu i un gran anhel d’evangelització mitjançant el mètode del raonament i del diàleg, principalment amb l’islam. Filòsof, teòleg, místic i poeta —va escriure més de 250 obres—, Llull va ser un geni autodidacte i indubtable forjador del català literari.

Es va fer terciari franciscà i va recórrer Europa, Àsia i Àfrica per a convertir infidels. Allí va trobar el martiri.

• J.M. Bausset: Beat Ramon Llull (2015)
• J.M. Bausset: El beat Ramon Llull reuneix els bisbes valencians, catalans i mallorquins (2016)

Dia del Mestre.

Martirologi Romà

1. A la vora del riu Cea, a la regió hispànica de Lleó, sants Facund i Primitiu, màrtirs. (s. IV)

2. A Grumento, lloc de l'antiga regió de Lucània, a l'actual Itàlia, sant Laveri, màrtir. (s. IV)

3. A Aquileia, al territori de Venècia, també a Itàlia, sant Valerià, bisbe, que enfront dels arrians, va defendre la fe ortodoxa a Il·líria, i va reunir clergues i laics per a viure en comunitat. (388)

4. A Pèrsia, sant Jaume, per sobrenom "Intercís", màrtir, que en temps de l'emperador Teodosi el Jove va renegar de Crist per a congraciar-se amb el rei Iasdigerd, però en ser asprament représ per la seua mare i la seua esposa, es va penedir i, intrèpidament, va confessar ser cristià davant de Varam, fill i successor del sobirà de Pèrsia, qui, irat, va pronunciar contra ell sentència de mort, ordenant que l'esbocinaren membre a membre i finalment decapitaren. (421)

5. Prop de Riés [Riez], a Provença, actualment França, sant Màxim, abat del monestir de Lerins, successor de sant Honorat, fundador d'eixe cenobi i, després bisbe de l'Església de Riés. (469)

6. Al territori de Blois, també a França, sant Eusici, ermità, que va construir la seua estreta cel·la al peu de la muntanya de Caro. (542)

7. A Carpentràs, a la regió de Provença, de nou a França, sant Sifred, bisbe. (540)

8. A Noyon, localitat de la Gàl·lia, igualment a l'actual França, sant Acari, bisbe, que sent monjo a Luxeuil, va ser elegit per a l'Església de Noyon i de Tournai, i es va dedicar totalment a evangelitzar els pobles d'aquelles regions del nord. (640)

9. A Magúncia, a la regió de Renània, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, santa Bilhildis, verge, que va fundar un cenobi a on va morir santament. (710)

10. A Escòcia, sant Fergust, bisbe, que, segons la tradició, va exercir el seu ministeri entre el poble dels pictes. (c. 721)

11. A la regió de Baviera meridional, actual Àustria, sant Virgili, bisbe, home doctíssim nascut a Irlanda, que amb el suport del rei Pipí, es va posar al capdavant de l'Església de Salzburg, on va construir la catedral en honor de sant Rupert i es va dedicar gojosament i feliçment a propagar la fe entre els carintis. (784)

12. Al lloc anomenat Beauvoir-sur-mer, a la costa de França, a la regió de Nantes, a la Bretanya Menor, sant Gulstà, monjo, que sent jove, es va evadir de les mans dels pirates i va ser acollit per sant Fèlix, eremita llavors. Es va fer famós al monestir de Rhuys perquè, malgrat ser analfabet, recitava de memòria el saltiri, així com pels seus afanys en favor dels navegants. (c. 1040)

13. A L'Àquila, a la regió dels vestins, a Itàlia, beat Bernardí de Fossa (Joan) Amici, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va propagar la fe catòlica en moltes regions d'Itàlia. (1503)

                                                      

14. A Nagasaki, del Japó, beats Tomàs Koteda Kiuni i els seus deu companys, màrtirs*, que, per ordre del governador Gonzuku, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1619)

*Els noms són: beats Bertomeu Seki, Antoni Kimura, Joan Iwanaga, Aleix Nakamura, Lleó Nakanishi, Miquel Takeshita, Maties Kozasa, Romà Matsuoka Miota, Maties Nakano Miota i Joan Motoyama.

15. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munich, a Alemanya, beat Bronislau Kostowski, màrtir, que, traslladat allí durant l'ocupació militar de Polònia en temps de guerra, cruelment obtingué la palma del martiri. (1940)