30 de novembre de 2023, dijous: Sant Andreu

Festa de Sant Andreu, apòstol

Festa de Sant Andreu, apòstol, titular de les esglésies parroquials de l'Alcúdia, Almoradí, Las Bayas, Benimeli, Miramar i una de València; patró de l'Alcúdia, Almoradí i Aiora.

Festa de sant Andreu, apòstol, natural de Betsaida, germà de Pere i pescador com ell. Va ser el primer dels deixebles de Joan el Baptista a qui va cridar el Senyor Jesús vora el Jordà i que el va seguir, portant amb ell el seu germà. La tradició diu que, després de Pentecosta, va predicar l'Evangeli en la regió d'Acaia, a Grècia, i que va ser crucificat a Patras. L'Església de Constantinoble el venera com a molt insigne patró (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Andreu (2014)

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Rm 10,9-18

La fe suposa haver sentit l'anunci de la paraula de Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts, seràs salvat. Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació.

Diuen les Escriptures: «Cap dels qui creuen en ell no qudarà confós». No hi ha, per tant, diferència entre els jueus i els no jueus, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tots els qui l'invoquen. En efecte, «tots els qui invoquen el nom del Senyor se salvaran».

Ara bé, si no hi creuen, ¿com podran invocar-lo? I si no n'han sentit parlar, ¿com creuran en ell? I si no l'anuncia ningú, ¿com en sentiran parlar? I si no és enviat ningú, ¿qui el podrà anunciar? L'Escriptura diu amb tota raó: «¡Que bonics són els peus dels missatgers de bones noves!». 

Però no tots han acceptat la Bona Nova. Ja ho deia Isaïes: «Senyor, ¿qui ha cregut allò que hem predicat?» Així, per tant, la fe suposa haver sentit la predicació, i la predicació és l'anunci de la paraula de Crist. Però jo em pregunte: ¿És que no l'han sentida? ¡I tant, que l'han sentida! «La seua crida s'escampa a tota la terra, la seua paraula, fins als límits del món».

Salm responsorial 18,2-3.4-5 (R.: 5a)

El cel parla de la glòria de Déu,

el firmament pregona l'obra de les seues mans.

El dia li passa l'anunci al dia,

la nit li ho fa saber a la nit.

R. La seua crida s'escampa a tota la terra.

Silenciosament, sense paraules,

sense que ningú els senta la veu,

la seua crida s'escampa a tota la terra,

la seua paraula, fins als límits del món. R.

Al·leluia Mt 4,19

Veniu amb mi, diu el Senyor,

i vos faré pescadors d'hòmens.

Evangeli Mt 4,18-22

Immediatament abandonaren les xàrcies i se n'anaren amb Jesús

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, vorejant el llac de Galilea, Jesús va vore dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant les xàrcies a l'aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu darrere de mi, i vos faré pescadors d'hòmens». Immediatament abandonaren les xàrcies i el seguiren. Més enllà va vore uns altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Anaven en la barca amb son pare, repassant les xàrcies, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i el seguiren.

Oració a Sant Andreu, apòstol

    1      Columna de fe molt fort i sencera,
    2      beneit sant Andreu, apòstol perfet,
    3      llum clara del món, perfeta drecera,
    4      la qual nos ensenya seguir la carrera
    5      d’Aquell qui lo món i el gran cel ha fet.
    6      Puix sou ver deixeble d’aquell Mestre vostre
    7      tan sant i perfet, Jesús, fill de Déu,
    8      suplique-us vos plaga pregar-lo que ens mostre
    9      lo regne del cel on és lo bé nostre,
    10     lo qual Ell guanyà per tots en la creu,
    11     i ens vulla fer gràcia que per sa clemència
    12     fajam en est món dels crims penitència.
             Amen.

(Font: Cançoner sagrat de vides de sants.)

* * * * *

Comença la novena a la Puríssima o Novena de Guitarretes a Algemesí.

Aniversari de l'ordenació episcopal de Josep Pont i Gol, que fou, primer, bisbe de Sogorb i, després, de Sogorb-Castelló (Bellpuig, 1951)

Martirologi Romà

2. A Milà, a la regió de Ligúria, sant Miroclet, bisbe, de qui fa memòria sant Ambrosi entre els bisbes fidels que el van precedir. (c. 314)

3. A la Bretanya Menor, hui França, sant Tugdual, cognomenat "Pabu", abat i bisbe, que va fundar un monestir a la ciutat de Tréguier. (s. VI)

4. Prop de Montesiepi, a la Toscana, regió de la Itàlia actual, sant Galgà Guidotti, eremita, qui es va convertir a Déu després d'una joventut dissipada i va viure la resta de la seua vida dedicat voluntàriament a la penitència corporal. (1181)

5. A Montpeller, a la regió de Provença, a França, beat Joan de Vercelli Garbella, prevere, mestre general de l'Orde de Predicadors, que va predicar incansablement la veneració al nom de Jesús. (1283)

6. A Ratisbona, al territori de Baviera, a Alemanya, beat Frederic, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, sent hàbil fuster, va sobreeixir pel fervor en l'oració, per l'obediència i per la caritat. (1329)

7. A Launceston, a Anglaterra, sant Cutbert Mayne, prevere i màrtir, el qual, abraçada la fe catòlica i ordenat sacerdot, va exercir el seu ministeri a Cornualla, fins que, sota el regnat d'Isabel I, condemnat a mort per haver donat a conéixer públicament una Carta Apostòlica, va ser conduït al patíbul, i així fou el primer alumne del Col·legi dels Anglesos de Douai a patir el martiri. (1577)

8. A York, també a Anglaterra, beat Alexandre Crow, prevere i màrtir, que, sent humil costurer, va ser ordenat prevere, fet pel qual, en temps de la reina Isabel I, va acabar gloriosament condemnat al patíbul. (1586)

9. Al lloc anomenat Quxian, a la província de Sichuan, a la Xina, sant Tadeu Liu Ruiting, prevere i màrtir, estrangulat pels qui odiaven la fe. (1823)

10. A Hué, localitat d'Annam, hui Vietnam, sant Josep Marchand, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que sota l'imperi de Minh Mang, va ser condemnat al suplici dels cent assots. (1835)

11. A Paracuellos del Jarama, prop de Madrid, beat Miquel Ruedas Megías i sis companys, màrtirs,* religiosos de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. (1936)

*Els noms són: beats Diego de Cádiz (Jaume) García Molina, Nicèfor Salvador del Río, Ramon (Rafael) Tonceda Fernández, religiosos; Artur Donoso Murillo, Jesús Gesta de Piquer i Antoni Martínez Gil-Leonis, professos.

12. A València, beat Josep Otín Aquilué, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir. (1936)

13. Prop de Munic, a la regió de Baviera, d'Alemanya, al camp de concentració de Dachau, beat Lluís Roc Gientyngier, prevere i màrtir, que, en l'ocupació de Polònia durant la guerra, i entre els crims comesos pel règim enemic de la fe, va patir el martiri i va entregar el seu esperit al Senyor. (1941)