DIMECRES DE LA SETMANA XXXII DEL TEMPS ORDINARI / I
Lectura primera Sa 6,1-11
Escolteu, reis, per a aprendre la saviesaLectura del llibre de la SaviesaEscolteu, reis, i mediteu-ho,apreneu, governants de la terra.Estigueu atents, dominadors de pobles,que esteu orgullosos de manar sobre moltes nacions.El Senyor és qui vos ha donat el poder,tota sobirania ve de l'Altíssim;ell vigila les vostres obresi examina les vostres intencions.Vosaltres, que sou ministres del seu regne,no heu governat com cal,no heu guardat les lleis,no us heu ajustat al seu voler.Es llançarà veloç i atroç contra vosaltres,perquè el seu juí és sever per als de dalt.Els de baix, per pietat, tenen fàcil el perdó,però examinarà amb rigor els potentats.El Senyor de l'univers no recula davant de ningú:la grandesa no l'impressiona ni poc ni molt,perquè ell ha creat els menuts i els grans,i a tots proveïx per igual,però mirarà els poderosos amb més rigor.Vos parle, per tant, a vosaltres, sobirans,per a que aprengau la saviesa i no us desvieu.Els qui guarden santament les lleis santesseran tinguts per sants,i els qui les han apreses tindran defensa davant d'ell.Anheleu, per tant, les meues paraules,estimeu-les i aprendreu.
Salm responsorial 81,3-4.6-7 (R.: 8a)
«Auxilieu el dèbil i l'orfe:feu justícia a l'humil i al pobre,rescateu el pobre i el dèbil,allibereu-los de les mans dels culpables».R. Déu meu, alceu-vos a jutjar la terra.Jo declare: «Encara que sigau déuso que sigau tots fills de l'Altíssim,morireu com moren els hòmens,caureu com cauen els prínceps». R.
Al·leluia 1Te 5,18
Doneu gràcies en tota ocasió.Açò és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.
Evangeli Lc 17,11-19
¿Només este estranger ha tornat per a donar glòria a Déu?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús, caminant cap a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea.
A l'entrada d'un poblet li eixiren a l'encontre deu leprosos, que es quedaren a una certa distància i alçaren la veu per a dir-li: «¡Jesús, mestre, tingueu pietat de nosaltres!» En vore'ls, Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentres hi anaven, quedaren nets.
Un d'ells, quan s'adonà que havia sigut curat, tornà arrere glorificant a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità.
Jesús digué: «¿No eren deu els qui han quedat nets? ¿On estan els altres nou? ¿Només este estranger ha tornat per a donar glòria a Déu?» I li digué: «Alça't i ves-te'n. La teua fe t'ha salvat».
Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica
És bonic vore que aquell home curat, que era un samarità, expressa l'alegria amb tot el seu ser: lloa a Déu a crits, es prostra, agraïx (cf. vv. 15-16). El cim del camí de fe és viure donant gràcies. Podem preguntar-nos: els que tenim fe, ¿vivim les jornades com un pes a carregar o com una lloança a oferir? ¿Estem centrats en nosaltres mateixos en espera de demanar la pròxima gràcia o trobem la nostra alegria en donar gràcies? Quan agraïm, el Pare es commou i escampa sobre nosaltres l'Esperit Sant. Agrair no és qüestió de cortesia, d'etiqueta, és qüestió de fe. Un cor que agraïx sempre és jove. Dir: "Gràcies, Senyor" en despertar, durant el dia, abans de ficar-se al llit és l'antídot a l'envelliment del cor, perquè el cor envellix i es malacostuma. Així també en família, entre esposos: recordar-se de dir gràcies. Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica.
Sant Albert el Gran
- J.M. Bausset: Sant Albert el Gran (2014)
Sant Albert, anomenat "Magne", bisbe i doctor de l’Església, que va ingressar en l'Orde de Predicadors a París, va ensenyar de paraula i en els seus escrits les disciplines filosòfiques i divines, i va ser mestre de sant Tomàs d'Aquino, unint meravellosament la saviesa dels sants amb les ciències humanes i naturals. Després es va vore obligat a acceptar la seu episcopal de Ratisbona, des de la qual es va esforçar assíduament a enfortir la pau entre els pobles, encara que al cap d'un any va preferir la pobresa de l'Orde a tota classe d'honors i va morir santament a Colònia, a la Lotaríngia Germànica, actual Alemanya. (1280)
Dia Mundial de la Filosofia
El bon teòleg i filòsof té un pensament obert
Papa Francesc: Discurs a la comunitat de la Universitat Gregoriana, 10 d'abril de 2014.
Este és un dels desafiaments del nostre temps: transmetre el saber i oferir-li una clau de comprensió vital, no un cúmul de nocions no relacionades entre si. Hi ha necessitat d'una autèntica hermenèutica evangèlica per a comprendre millor la vida, el món, els hòmens, no d'una síntesi sinó d'una atmosfera espiritual de cerca i certesa basada en les veritats de raó i de fe. La filosofia i la teologia permeten adquirir les conviccions que estructuren i enfortixen la intel·ligència i il·luminen la voluntat... però tot açò és fecund només si es fa amb la ment oberta i de genolls. El teòleg que es complau en el seu pensament complet i acabat és un mediocre. El bon teòleg i filòsof té un pensament obert, és a dir, incomplet, sempre obert al maius de Déu i de la veritat, sempre en desenvolupament, segons la llei que sant Vicent de Lerins descriu així: «annis consolidetur, dilatetur tempore, sublimetur aetate» (Commonitorium primum, 23: PL 50, 668): es consolide amb els anys, es dilate amb el temps, s'aprofundisca amb l'edat. Este és el teòleg que té la ment oberta. I el teòleg que no resa i no adora a Déu acaba afonat en el més desagradable narcisisme. I esta és una malaltia eclesiàstica. Fa molt mal el narcisisme dels teòlegs, dels pensadors, és desagradable.
Martirologi Romà
2. A Hipona Règia, lloc de Numídia, Algèria actualment, els vint sants màrtirs la fe victoriosa dels quals va celebrar sant Agustí i dels quals només es recorden els noms del bisbe Fidencià, de Valeriana i de Victòria. (s. III/IV)
3. A Edessa, de la regió d'Osroene, a la Turquia actual, sants màrtirs Guries, asceta, i Samones, que baix Dioclecià, després de prolongats i cruels turments, van ser condemnats a mort pel prefecte Missià i decapitats. (305)
4. A la ciutat de Nola, a Campània, sant Fèlix, amb les atencions pastorals del qual i devoció s'honra la ciutat. (s. IV/V)
5. A la Bretanya Menor, a la França actual, sant Maclovi o Macut, bisbe d'Aleth, que, nascut a Càmbria, va morir a la diòcesi de Saintes. (640)
6. A Caors [Cahors], lloc d'Aquitània, també a França, sant Desideri, bisbe, que va construir esglésies, monestirs i edificis per al bé comú, sense oblidar-se de preparar les ànimes per al seu celest Espòs, com a verdaders temples de Crist. (655)
7. A la muntanya d'Irschenberg, a Baviera, a l'actual Alemanya, sants Marí, bisbe, i Anià, màrtirs. (s. VII/VIII)
8. Prop de Roan [Rouen], població de Nèustria, hui França, sant Sidoni, abat, oriünd d'Irlanda, que va fer vida monàstica primer a Jumièges, després al monestir d'Her, a l'illa de Noirmoutier, sota la direcció de sant Filibert, i finalment al monestir de Saint-Saëns, fundat per ell mateix. (c. 684)
9. A Rheinau, a la regió d'Helvècia, actualment Suïssa, sant Fintà, procedent d'Irlanda, que va viure molt de temps en un monestir, però es va recloure després en una cel·la menuda, al costat de l'església, amagat per amor de Déu. (879)
10. Al cenobi de Klosterneuburg, a Àustria, sepultura de sant Leopold, príncep d'eixa província, a qui es va honrar, encara en vida, amb el sobrenom de «Piadós», perquè va ser sempre portador de pau i amic dels pobres i del clero. (1136) Patró d'Àustria i de Viena.
11. A Reading, a Anglaterra, beats màrtirs Hug Faringdon o Cook, abat de l'Orde de sant Benet, Joan Eynon i Joan Rugg, preveres, els quals van oposar tenaç resistència al rei Enric VIII, que intentava apropiar-se l'autoritat de l'Església, i per eixa causa, acusats de traïció, davant del monestir van ser penjats i esquarterats. (1539)
12. A Glastonbury, també a Anglaterra, beats màrtirs Ricard Whiting, abat, Roger James i Joan Thorne, preveres de l'Orde de sant Benet, que, acusats falsament de traïció i sacrilegi, durant el mateix regnat van ser penjats també i esquarterats (1539).
13. A Ferrara, a Emília-Romanya, beata Llúcia Brocadelli, religiosa, que tant en el matrimoni com en el monestir del Tercer Orde Dominicà va suportar amb paciència molts dolors i vexacions. (1544)
14. A Nagasaki, al Japó, beat Cai Coreà, màrtir, que, sent catequista, per confessar a Crist va ser condemnat a la foguera. (1627)
15. A Caaró, lloc del Paraguai, sants Roc González i Alfons Rodríguez, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que van guanyar per a Crist els pobles indígenes abandonats, fundant les anomenades "reduccions", on el treball i la vida social es compaginaven lliurement amb els valors del cristianisme i, per això, van ser assassinats a traïció pel sicari d'un personatge addicte a les arts màgiques. (1628)
 |
| Sant Josep Pignatelli |
16. A Roma, sant Josep Pignatelli, prevere de la Companyia de Jesús, que va treballar molt per a reforçar-la en un moment perillós d'extinció i es va significar per la seua caritat i integritat de costums, sempre amb les mires posades en la major glòria de Déu. (1811)
- J.M. Bausset: Sant Josep Pignatelli (2015)
17. A Mengo, lloc d'Uganda, sant Josep Mkasa Balikuddembé, màrtir, que, estant al capdavant del palau reial, rebut el baptisme, va guanyar molts jóvens per a Crist i va defendre els xiquets de la cort de les passions vicioses del rei Mwenga, per la qual cosa el rei, enfurit, va ordenar decapitar-lo a vint-i-cinc anys. (1885)
18. A Sanremo, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beata María de la Passió (Helena) de Chappotin de Neuville, verge, que, enamorada de la humilitat i senzillesa de sant Francesc, va fundar les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, per al servici de la dona en terres de missió. (1904)
- J.M. Bausset: Beata Maria de la Passió (2015)
19. A Wadowice, a Polònia, sant Rafael de Sant Josep (Josep) Kalinowski, prevere, que durant la guerra, en la insurrecció del poble contra l'opressor, va ser fet presoner pels enemics i deportat a Sibèria; després de patir moltes calamitats, per fi recuperada la llibertat, va ingressar en l'Orde dels Carmelites Descalços, que va promoure notablement. (1907)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada