DISSABTE DE LA SETMANA XXXII DEL TEMPS ORDINARI / I
Lectura primera Sa 18,14-16;19,6-9
El Mar Roig es tornà un camí fàcil,i saltaven com corders enjogassatsLectura del llibre de la SaviesaMentres un silenci tranquil voltava l'universi la nit tocava la mitat de la seua carrera,la vostra paraula totpoderosa, deixant els trons reials,es llançà des del cel, com un guerrer decidit,al mig del país que havia d'exterminar;brandava l'espasa esmolada del vostre decret irrevocable,i dreta allí ho va omplir tot de mort;tocava el cel i xafava la terra.Tota la creació va ser forjada de nouen cada una de les seues espèciesobeint les vostres ordes,a fi que els vostres fills foren guardats de tot mal.El núvol cobria d'ombra el campament,i allà on tot era aigua, veren emergir la terra eixuta;el Mar Roig es tornà un camí fàcili les onades violentes un prat verdejant.Protegit per la vostra mà,tot un poble travessà per allí,contemplant aquells prodigis admirables.Com cavalls enviats a pasturar,com corders enjogassats,vos aclamaven a vós, Senyor, que els havíeu salvat.
Salm responsorial 104,2-3.36-37.42-43 (R.: 5a)
Canteu-li al so de les cítares,feu l'elogi dels seus prodigis.Glorieu-vos del seu nom, que és sant,alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.R. Recordeu les meravelles que el Senyor ha obrat.Matà els primogènits de tot l'Egipteprimícies del seu vigor.Feu eixir el seu poble, carregat d'or i plata,i ningú d'ells entropessava pel camí. R.És que recordava la promesa santa,feta a Abraham, el seu servent.Feu eixir el seu poble amb alegria,els seus elegits entre cants de festa. R.
Al·leluia 2Te 2,14
Déu, valent-se de l'evangeli,ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,el nostre Senyor.
Evangeli Lc 18,1-8
Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús proposà als deixebles esta paràbola, per a ensenyar-los que cal pregar sempre sense desanimar-se:«En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones. En la mateixa ciutat hi havia una viuda que anava a buscar-lo sovint i li deia: "Feu-me justícia contra el meu adversari". Durant molts dies el jutge no no en feia cas, però finalment pensà: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració a les persones, però esta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint ací fins que no podré aguantar més"».I el Senyor afegí:«Fixeu-vos què diu eixe jutge injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Vos assegure que els farà justícia molt prompte. Però el Fill de l'home, quan vinga, ¿trobarà fe en la terra?»
Per a meditar l'evangeli
Hem escoltat la promesa de Jesús en l'Evangeli: Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de dia i de nit (cf. Lc 18, 7). Este és el misteri de l'oració: cridar, no cansar-se i, si et canses, demana ajuda per a mantindre les mans alçades. Esta és l'oració que Jesús ens ha revelat i ens ha donat a través de l'Esperit Sant. Orar no és refugiar-se en un món ideal, no és fugir a una falsa quietud. Per contra, pregar i lluitar, i deixar que també l'Esperit Sant pregue en nosaltres. És l'Esperit Sant qui ens ensenya a resar, qui ens guia en l'oració i ens fa orar com a fills.
DEDICACIÓ DE LES BASÍLIQUES DELS SANTS PERE I PAU, APÒSTOLS
Memòria lliure
Recordem en esta celebració la Dedicació de les basíliques dels sants apòstols Pere i Pau a Roma. La primera d'elles va ser edificada per l'emperador Constantí sobre el sepulcre de sant Pere al pujol del Vaticà; en deteriorar-se pel pas dels anys va ser reconstruïda amb major amplitud i de nou consagrada en este mateix dia del seu aniversari, l'any 1626. L'altra, edificada pels emperadors Teodosi i Valentinià a la Via Ostiense, després de quedar aniquilada per un lamentable incendi, va ser reedificada íntegrament i dedicada el 10 de desembre de 1854. Amb la seua comuna commemoració es vol significar, d'alguna manera, la fraternitat dels apòstols i la unitat en l'Església.
- J.M. Bausset: La Dedicació de les basíliques de Sant Pere i de Sant Pau (2014)
Lectura primera Fets 28,11-16.30-31
Finalment arribàrem a RomaLectura dels Fets dels ApòstolsTres mesos després del naufragi ens férem a la mar en una nau alexandrina, que duia per insígnia els Dioscurs, i havia passat l'hivern a l'illa de Malta. Arribàrem al port de Siracusa, on paràrem tres dies. Llevàrem àncores i anàrem d'allí fins a Règium. Un dia més tard es va girar el vent del Sud, i el segon dia arribàrem a Puteoli, on trobàrem germans en la fe, que ens demanaren quedar-nos amb ells set dies. Finalment arribàrem a Roma. Des d'allí els germans, informats de la nostra arribada, eixiren a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Quan Pau els va vore, va donar gràcies a Déu i es va animar.Una vegada a Roma, van permetre a Pau viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava. I va passar dos anys sencers en aquella estança llogada, on rebia tots els qui l'anaven a buscar, i obertament, sense cap trava, anunciava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina de Jesucrist, el Senyor.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)
Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos.R. El Senyor ha revelat la seua victòria,i els pobles contemplen la salvació.El Senyor ha revelat la seua victòria,i els pobles contemplen la salvació.L'ha mogut la misericòrdiai la fidelitat a la casa d'Israel. R.D'un cap a l'altre de la terra,tots han vist la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor per tota la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R.Canteu al Senyor les vostres melodies,canteu-les al so de les cítares;aclameu el rei, que és el Senyor,amb trompetes i clarins. R.
Al·leluia
Oh Déu, vos alabem.Senyor, vos glorifiquem.El cor gloriós dels apòstolsvos dona alabança.
Evangeli Mt 14,22-33
Maneu-me que vaja caminant sobre l'aigua᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquells dies, quan la gent ja havia menjat, Jesús va obligar els deixebles a pujar a la barca i avançar-se-li cap a l'altra vora, mentres ell deia adéu a la gent. Després de dir-los adéu, va pujar a soles a la muntanya a pregar. A la vesprada encara estava allí a soles.La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veren, s'espantaren pensant que era una fantasma, i xillaren de por. Però Jesús els va dir de seguida: «No tingueu por, que soc jo».Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja caminant sobre l'aigua». Jesús va contestar: «Ja pots vindre». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar sobre l'aigua i va anar cap a Jesús. Però en vore que el vent era fort, es va acovardir i va començar a afonar-se. Llavors va cridar: «Senyor, salveu-me». A l'instant Jesús li va donar la mà i li va dir: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui estaven en la barca es prosternaren i digueren: «Realment sou Fill de Déu».
Meditació de l'evangeli
Este relat és una bella imatge de la fe de l'apòstol Pere. En la veu de Jesús que li diu: "Vine", ell va reconéixer el ressò del primer encontre en la riba d'eixe mateix llac, i immediatament, una vegada més, va deixar la barca i es va dirigir cap al Mestre. I va caminar sobre les aigües. La resposta confiada i disponible davant la crida del Senyor permet realitzar sempre coses extraordinàries. Però Jesús mateix ens va dir que som capaços de fer miracles amb la nostra fe, la fe en Ell, la fe en la seua paraula, la fe en la seua veu. En canvi, Pere comença a afonar-se en el moment en què aparta la mirada de Jesús i es deixa atropellar per les adversitats que l'envolten. Però el Senyor està sempre allí, i quan Pere l'invoca, Jesús el salva del perill. En el personatge de Pere, amb els seus impulsos i les seues debilitats, es descriu la nostra fe: sempre fràgil i pobra, inquieta i, amb tot, victoriosa, la fe del cristià camina cap a l'encontre del Senyor ressuscitat, enmig de les tempestats i perills del món.
Martirologi Romà
2. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Romà, màrtir, diaca a l'Església de Cesarea, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, en vore com els cristians obeïen els seus decrets i s'acostaven a les estàtues dels ídols, els va exhortar en públic a la resistència, per la qual cosa, després de cruels turments i després de tallar-li la llengua, va consumar el seu gloriós martiri en ser estrangulat a la presó. (304)
3. A Colombier, a la regió de Bourges, a Aquitània, hui França, sant Patrocle [o Pàtrocle], prevere, que va ser ermità i missioner. (c. 576)
4. A la Bretanya Menor, també a França, sant Maudet, abat, que va fer vida monàstica en una illa deserta, i com a mestre de vida espiritual, va reunir molts sants entre el nombre dels seus deixebles. (s. VI)
 |
| Sant Romacari |
6. A la regió de Velai, a Aquitània, així mateix a França, sant Teofred, abat i màrtir. (c. 752)
7. A Tours, població de Nèustria, actualment també a França, trànsit de sant Odó [o Ot], abat de Cluny, que va instaurar l'observança monàstica segons la Regla de sant Benet i la disciplina de sant Benet d'Aniana. (942)
8. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Lleonard Kimura, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Andreu Murayama Tokuan, Cosme Takeya, Joan Yoshida Shoun i Doménec Jorge, tots els quals, pel nom de Crist, van ser cremats vius. (1619)
9. A Saint-Charles, a l'estat de Missouri, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Rosa Filipina Duchesne, verge de les Germanes del Sagrat Cor, que, nascuda a França, durant la Revolució Francesa va reunir la comunitat religiosa i es va traslladar a Amèrica, on va obrir moltes escoles. (1852)
10. A Ceccano, al costat de Frosinone, a Itàlia, beat Grimoald de la Purificació (Ferran) Santamaría, religiós de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que, quan es preparava amb fervor i alegria al sacerdoci, consumit per la malaltia va morir santament. (1902)
11. Al lloc de Wal-Ruda, a Polònia, beata Carolina Kózka, verge i màrtir, que en el fragor de la guerra, quan encara era adolescent, per amor a Crist va morir travessada per una espasa en voler defendre la seua castedat, agredida per un soldat. (1914)
12. A Madrid, beates Maria del Refugi (Maria Gabriela) Hinojosa i Naveros i cinc companyes*, vèrgens de l'Orde de la Visitació de Santa Maria i màrtirs. (1936)
*Els noms són: beata Teresa Maria (Laura) Cavestany i Anduaga, Josepa Maria (Maria del Carme) Barrera i Izaguirre, Maria Ainés (Ainés) Zudaire i Galdeano, Maria Àngela (Martina) Olaizola i Garagarza, i Maria Gràcia (Josepa Joaquima) Lecuona i Aramburu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada