28 de novembre de 2023, dimarts XXXIV

DIMARTS DE LA SETMANA XXXIV DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Dn 2,31-45

Déu implantarà un regne que no serà mai destruït

i farà desaparéixer tots estos regnes

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, Daniel va dir a Nabucodonosor: «Vós, oh rei, heu tingut una visió. Teníeu, dreta davant de vós, una estàtua enorme i brillant, que imposava respecte. El seu cap era d'or fi; el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze; les cames, de ferro, i els peus, part de ferro i part de fang. Mentres estàveu mirant, se separà de la muntanya una roca, sense que ningú l'haguera tallada, tocà els peus de ferro i fang de l'estàtua, i es van fer a miques. En un instant quedaren fets a trossos ferro i fang, bronze, plata i or; es tornaren com la palla de l'era, i el vent se'ls va endur sense deixar-ne rastre. Però la roca que havia tocat l'estàtua es va convertir en una gran muntanya que omplia tota la terra.

Això era el somni. Ara diré al rei què significa. Vós, oh rei, sou rei de reis. El Déu del cel vos ha donat la reialesa, amb tota l'autoritat, el poder i la glòria que li pertoca. Per totes parts ha posat a les vostres mans els humans, les bèsties salvatges i els ocells, i vos ha fet el seu sobirà. Vós sou el cap d'or. Després seguirà un altre regne inferior al vostre, i un tercer regne, de bronze, que dominarà tota la terra. El quart regne serà dur com el ferro: destrossarà i trencarà tota la terra, tal com el ferro ho destossa i ho trenca tot. Heu vist que els peus i els dits dels peus eren part de fang i part de ferro: és que aquell regne no serà homogeni, i només en part serà fort com el ferro. En part serà fort i en part serà dèbil. Es lligaran en matrimoni, però tal com el ferro no s'amalgama amb el fang, tampoc la seua unió serà sòlida. Heu vist després com una roca se separava de la muntanya, sense que ningú l'haguera tallada, i es feia a miques el ferro i la terrissa, el bronze, la plata i l'or. És que en temps d'estos reis el Déu del cel implantarà un regne que no serà mai destruït ni passarà mai en mans de cap altre poble; destruirà i farà desaparéixer tots estos regnes i ell durarà per sempre.

El Déu gran ha fet conéixer al rei el que ha de succeir després de tot això. El somni és veritat i la seua significació és segura».

Salm responsorial Dn 3,57.58.59.60.61

Beneïu el Senyor, totes les criatures.

R. Canteu-li alabances per sempre.

Beneïu-lo, àngels del Senyor.

R. Canteu-li alabances per sempre.

Beneïu, cels, el Senyor.

R. Canteu-li alabances per sempre.

Beneïu el Senyor, aigües de l'espai.

R. Canteu-li alabances per sempre.

Beneïu-lo, estols del Senyor.

R. Canteu-li alabances per sempre.

Al·leluia Ap 2,10c

Sigues fidel fins a la mort,

diu el Senyor,

i et donaré la corona de la vida.

Evangeli Lc 21,5-11

No quedarà pedra sobre pedra

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús va dir: «Açò que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra».

I li preguntaren: «Mestre, ¿quan passarà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?»

Jesús va respondre: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que es valdran del meu nom. Diran: "Soc jo", i també: "Ja arriba el moment".No aneu darrere d'ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però el final no vindrà en seguida».

Després digué: «Una poble s'alçarà contra un altre, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes per totes parts, passaran fets espantosos i apareixeran en el cel grans senyals».

* * * * *

Aniversari de la mort del cardenal Tarancon (València 1994)

Aniversari de la defunció de monsenyor Ramon Arnau i Garcia (Quart de Poblet 2008)

• Gaspar Navarro: Ramon Arnau i Garcia.

Dia Mundial sense compres

Reflexió del papa Francesc sobre el consumisme

Papa Francesc: Audiència general, 5 de juny de 2013.

Esta cultura del rebuig ens ha fet insensibles també al malbaratament i al desaprofitament d'aliments, cosa encara més deplorable quan en qualsevol lloc del món, lamentablement, moltes persones i famílies patixen fam i malnutrició. En un altre temps els nostres avis cuidaven molt que no es tirara gens de menjar sobrant. El consumisme ens ha induït a acostumar-nos a les superfluïtats i al desaprofitament quotidià d'aliment, al qual a vegades ja no som capaços de donar el valor just, que va més enllà dels mers paràmetres econòmics. ¡Però recordem bé que l'aliment que es rebutja és com si es robara de la taula del pobre, de qui té gana! Convide a tots a reflexionar sobre el problema de la pèrdua i del desaprofitament de l'aliment a fi d'identificar vies i maneres que, afrontant seriosament tal problemàtica, siguen vehicle de solidaritat i de compartició amb els més necessitats.

Martirologi Romà

1. A Sebaste [o Sivas], a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Irenarc, màrtir, que exercint de botxí es va convertir a Crist motivat per la constància de les dones cristianes, i sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Màxim, va morir decapitat. (s. IV)

2. Al regne vàndal d'Àfrica, a l'actual territori de Líbia i Tunísia, commemoració dels sants màrtirs Papinià, bisbe de Vita, i Mansuet, bisbe d'Urusi, que, en la persecució desencadenada pels vàndals, durant el regnat de l'arrià Genseric, per defensar la fe catòlica van ser cremats en tot el seu cos amb planxes de ferro incandescents, i així van consumar la seua gloriosa agonia. En eixe mateix temps, altres sants bisbes van ser primer exiliats, i després van coronar la carrera de la seua vida amb la confessió de la fe: Urbà de Girba, Crescent de Bizacena, Hebetdeu de Teudali, Eustasi de Sufes, Cresconi d'Oea, Vicis de Sabrata i Fèlix d'Adrumetum, i més avant, baix Hunneric, fill de Genseric, Hortolà de Bennefa i Florencià de Midila. (s. V)

3. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Esteve el Jove, monjo i màrtir, que, en temps de l'emperador Constantí Coprònim, per donar culte a les imatges sagrades va ser turmentat amb suplicis variats, i va confirmar la veritat catòlica amb l'escampament de la seua sang. (764)

4. Prop de Rossano, a Calàbria, actual Itàlia, santa Teodora, abadessa, deixebla de sant Nil el Jove, mestra en la vida monàstica. (980)

5. A Nàpols, a Campània, també a Itàlia, sepultura de sant Jaume Picé o de la Marca, prevere de l'Orde dels Germans Menors, esclarit per la seua predicació i austeritat de vida. (1476)

6. A York, a Anglaterra, beat Jaume Thomson, prevere i màrtir, que, durant el regnat d'Isabel I, condemnat a la pena capital per haver reconciliat a molts amb l'Església catòlica, va patir els suplicis del patíbul. (1582)

7. Al territori de Khám Duong, a Annam, hui Vietnam, sant Andreu Tran Van Trông, màrtir, que empresonat i turmentat atroçment per negar-se a xafar la Creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Minh Mang. (1835)

8. A Paracuellos del Jarama, prop de Madrid, beats Joan Jesús (Marià) Adradas Gonzalo, prevere i catorze companys, màrtirs i religiosos de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. (1936)

Entre ells el valencià Guillem (Vicent) Llop Gayà (memòria a Vila-real)*

*Els altres són: beats Clement Díaz Sahagún, Llàtzer (Joan Maria) Múgica Goiburu, Martinià (Antoni) Meléndez Sánchez, Pere Maria Alcalde Negredo, Julià Plazaola Artola, Hilari (Antoni) Delgado Vílchez, religiosos professos; Pere d'Alcántara Bernalte Calzado, Joan Alcalde y Alcalde, Isidor Martínez Izquierdo, Àngel Sastre Corporales, novicis; Josep Mora Velasco, prevere i postulant; Josep Ruiz Cuesta, postulant; i Eduard Bautista Jiménez.

9. Al Picador de Paterna, beat valencià Lluís Campos Górriz, advocat, màrtir, que va culminar amb el seu gloriós martiri una vida fervorosament entregada a l'apostolat i a la caritat. (1936) (memòria a València)

10. Beat Francesc Esteban Lacal i 21 companys* de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada, i el valencià Càndid Castán San José, laic, pare de família (mem. a Benifaio) (Madrid 1936). Assassinats per odi a la fe durant l'última guerra civil.

*Els noms són: Vicent Blanco Guadilla, Josep Vega Riaño, Joan Antoni Pérez Mayo, Gregori Escobar García, sacerdots; Just Gil Pardo, diaca; Manuel Gutiérrez Martín, subdiaca; Cecili Vega Domínguez, Publi Rodríguez Moslares, Joan Pere Cotillo Fernández, Francesc Polvorines Gómez, Josep Guerra Andrés, Just González Lorente, Servilià Riaño Herrero, Daniel Gómez Lucas, Just Fernández González, Pasqual Aláez Medina, Clement Rodríguez Tejerina, Àngel Francesc Bocos Hernando, Marcel·lí Sánchez Fernández, Eleuteri Prado Villarroel, religiosos.