5 de novembre de 2023, diumenge XXXI

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Orgullosos de la nostra fe (2023, novembre 1)

DIUMENGE XXXI DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A

LECTURES DE LA MISSA (AVL)

Lectura primera Ml 1,14b-2,2b.8-10

Heu abandonat el camí dret i heu fet que molts se n'apartaren

Lectura de la profecia de Malaquies

Jo soc el rei dels reis, diu el Senyor de l'univers, i tots els pobles reverencien el meu nom.

I ara, sacerdots, vos advertisc que si no feu cas de mi, si no esteu atents a honrar el meu nom, vos llevaré el poder de beneir. Vosaltres heu abandonat el camí dret i heu fet que molts se n'apartaren. Heu violat l'aliança que jo havia fet amb Leví, diu el Senyor de l'univers. Per això, jo faré que tot el poble perda l'amor i el respecte que vos tenia, perquè no heu seguit el meu camí, i heu sigut parcials a l'aplicar la llei.

¿No tenim tots un mateix pare? ¿No ens ha creat el mateix Déu? ¿Per què som deslleials els uns amb els altres i violem així l'aliança dels nostres pares?

Salm responsorial 130,1.2.3

El meu cor no és ambiciós, Senyor,

no són altius els meus ulls;

visc sense pretensions de grandeses,

o de coses massa altes per a mi.

R. Guardeu-me en pau en els vostres braços, Senyor.

Em mantinc en una pau tranquil·la,

com un xiquet en la falda de la mare,

esperant els vostres dons. R.

Israel espera en el Senyor

ara i per tots els segles. R.

Lectura segona 1Te 2,7b-9.13

No solament vos volíem fer participar de la Bona Nova de Déu,

sinó que vos hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, hem sigut amables amb vosaltres, com les mares quan acaricien els seus fills. D'esta manera, amb el desig de guanyar-vos, no solament vos volíem fer participar de la Bona Nova de Déu, sinó que vos hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides, de tant que vos féreu de voler.

Ja recordeu, germans, com era el nostre esforç i les nostres fatigues: per a no ser una càrrega a ningú, treballàvem nit i dia, mentres vos anunciàvem la Bona Nova de Déu.

I ara no deixem mai de donar gràcies a Déu, recordant que, quan sentíreu de nosaltres la paraula de Déu, l'acollíreu com allò que verdaderament és: no paraula humana, sinó paraula de Déu, que continua treballant en vosaltres els creients.

Al·leluia Mt 23,9a.10b

De pare, només en teniu un, que és el del cel;

de guia, només en teniu un, que és Crist.

Evangeli Mt 23,1-12

Diuen i no fan

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles:

«Els mestres de la Llei i els fariseus han ocupat la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que vos diuen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen sacs pesadíssims i els carreguen als muscles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit.

En tot obren per a fer-se vore de la gent. Per això es fan ben amples els filacteris i les vores del vestit ben grosses; els agrada ocupar els primers llocs en els convits i els primers seients en les sinagogues, i que la gent els salude en les places i els done el nom de "rabí", o siga, "mestre".

Però vosaltres no vos heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de "pare" ací en la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni vos heu de fer dir "guies", perquè, de guia, només en teniu un, que és Crist. El més important de vosaltres ha de ser el vostre servidor.

Tot el qui s'enaltirà serà humiliat, però tot el qui s'humiliarà serà enaltit». 

 

El profeta Malaquies critica durament els escribes i fariseus, les classes dirigents del seu temps per la seua hipocresia i el mode interessat de realitzar el seu ministeri. El profeta, en el segle V aC, llança un dur atac als sacerdots de la seua època, perquè duen a terme mal el culte i donen mal exemple en la seua vida. Busquen la seua pròpia glòria en compte de la de Déu (1 lect). Jesús retrau als escribes i fariseus el seu afany d'ostentació i de no complir el que ensenyen (Ev). Pablo reflectix en la segona lectura l'amor que té a la comunitat de Tessalònica i els recorda que no els ha transmés una paraula humana sinó la Paraula de Déu (2 lect).

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.
• Missa d'À Punt: Pregària per a aprendre la humilitat.

Santa Àngela de la Creu

Sor Àngela de la Creu

Santa Àngela de la Creu

Celebrem hui santa Àngela de la Creu, verge, que va nàixer a Sevilla en 1846. Amb una escassa formació i una salut dèbil, no va aconseguir entrar en aquelles congregacions religioses que van rebre la seua petició. Durant cinc anys va estar madurant el seu projecte fundacional alhora que experimentava en la seua vida la crida a fer-se pobra amb els pobres, a ajudar els pobres des de dins, sent ella rigorosament pobra. Anys més tard va fundar l'institut de la Companyia de la Creu, el carisma de la qual és donar testimoniatge evangèlic des de dins de la pobresa, la necessitat i la renúncia. Va morir en 1932, ja anciana, envoltada de l'afecte de la ciutat on va nàixer. Va ser canonitzada per sant Joan Pau II el 4 de maig de 2003. 

• J.M. Bausset: Santa Àngela de la Creu (2015)

Aniversari de l'ordenació episcopal d'Antoni Deig i Clotet (1977), que havia sigut secretari de monsenyor Josep Pont i Gol.

Martirologi Romà

1. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Domní, màrtir, jove metge, que al començament de la persecució sota l'emperador Dioclecià el van condemnar a les mines de Fanènsia, on, després de patir cruels vexacions, per orde del prefecte Urbà el van entregar al foc, l'any cinqué de la persecució, en haver-se mantingut ferm en la confessió de la fe. (307)

2. A la mateixa ciutat, memòria dels sants Teòtim, Filoteu i Timoteu, màrtirs, que, sent encara jóvens, van ser destinats als jocs del circ per a diversió de la plebs i se'ls va entregar a les bèsties, igual que sant Ausenci, que era ja ancià. (307)

3. A la regió de la Pulla, a la Itàlia actual, sant Marc, bisbe d'Eca, hui Troia. (s. V)

4. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Fibici, bisbe. (500)

5. A la Bretanya Menor, França en l'actualitat, sant Guetnoci [o Venec, Venoc, Guenoc, etc], venerat com a germà dels sants Guenolé i Jacut. (s. VI)

6. Al cenobi de Chelles, al costat de Meaux, a la Gàl·lia Lugdunense, també a França, santa Bertila, la seua primera abadessa. (s. VI)

7. A Besiers [Béziers], a la Gàl·lia Narbonesa, de nou a França, sant Guerau [o Gerald o Guerald o Girald], bisbe, home d'admirable honradesa i senzillesa, al qual sent canonge regular se'l va obligar a acceptar l'episcopat, en la dignitat del qual va ser encara més humil. (1123)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, beat Gòmides Keumurdjan (Cosme de Carboniano), prevere i màrtir, que sent pare de família, nascut i ordenat a l'Església d'Armènia, per mantindre amb fermesa i propagar la fe catòlica professada en el Concili de Calcedònia, va patir enormement i al final va morir decapitat mentre recitava el símbol nicé. (1707)

9. Prop del riu Hung Ien, a Tonkín, hui Vietnam, sant Doménec Mau, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en la persecució sota l'emperador Tu Duc, per exhortar els cristians a la professió de la fe portant el rosari, mostrant la seua fidelitat a Crist, va ser conduït al patíbul per a ser decapitat, amb les mans juntes, com per a pujar a l'altar. (1858)

10. A Parma, ciutat d'Itàlia, beat Guiu Maria Conforti, bisbe i bon pastor, sempre vetlant per la defensa de l'Església i de la fe del seu poble; mogut per l'anhel de l'evangelització dels pobles, va fundar els Missioners Xaverians. (1931)

11. A Madrid, a Espanya, beat Joan Antoni Burró Más, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, màrtir. (1936)

12. Al Saler, prop de València, beata valenciana Maria del Carme Viel Ferrando, verge i màrtir. (1936) [memòria a Sueca]

13. Al llogaret de Hof, a Alemanya, beat Bernat Lichtenberg, prevere i màrtir, que, en veure xafada la dignitat de Déu i dels hòmens, no cessava de resar en públic pels jueus inhumanament torturats i detinguts i, per això, va ser també capturat i destinat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat pels maltractaments, però impàvid, va donar la seua vida per Crist. (1943)

14. Al camp de concentració de la ciutat d'Abez, a la regió russa de Sibèria, beat Gregori Lakota, bisbe de Przemysl i màrtir, que, en veure menyspreada la fe de la seua pàtria pels perseguidors, va superar els turments corporals en morir intrèpidament per Crist. (1950)