26 de novembre de 2023, diumenge: Jesucrist, Rei de tot el Món

Diumenge XXXIV del temps ordinari

SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,

REI DE TOT EL MÓN

Cicle A

Celebrem hui la solemnitat de Crist Rei. Amb este diumenge concloem el cicle de l'any cristià. Crist és el centre de la història; cap a ell ens encaminem. Ell és també a qui recordem i celebrem sempre. En el seu nom ens reunim. Ell ens convoca, ens parla i ens posa a la seua taula. I vol també fer-se present en la nostra vida. A ell la glòria pels segles.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Solemnitat de Jesucrist Rei de l'univers (2023, novembre 22)
• J.M. Bausset: Crist Rei (2015)

Lectures de la missa (AVL)

Lectura primera Ez 34,11-12.15-17

A vosaltres, el ramat, jo vos jutjaré entre ovella i ovella

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor Déu: 

«Jo mateix buscaré les meues ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les arreplegaré de tots els llocs on s'havien dispersat el dia de núvols i boira. 

Jo mateix faré pasturar les meues ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l'oracle del Senyor Déu. Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, curaré la malalta, guardaré les grosses i robustes, les pasturaré totes amb justícia». 

I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu vos diu açò: 

«Jutjaré entre ovella i ovella, moltons i cabrits».

Salm responsorial 22,1-2a.2b-3.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor,

no em falta res.

Em fa descansar en prats deliciosos.

R. El Senyor és el meu pastor, no em falta res.

Em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs

per amor del seu nom. R.

Davant de mi pareu taula vós mateix,

enfront dels meus enemics;

m'ungiu el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

Tota la vida m'acompanyen

la vostra bondat i el vostre amor

I viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

Lectura segona 1C 15,20-26.28

Posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.

Així Déu serà tot en tots

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort.

Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d'Adam, i per això tots moren, però tots tornaran a la vida gràcies a Crist.

Cada u en el moment que li correspon: Crist primer, que és la primícia; després, a l'hora que ell vindrà, els qui són de Crist; i, al final, quan ell destituirà tota classe de sobirania, d'autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.

Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmés tots els enemics davall dels seus peus. El darrer enemic destruït serà la Mort.

I quan tot li haurà quedat sotmés, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmés tot. Així Déu serà tot en tots.

Al·leluia Mc 11,10

Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Beneït el Regne del nostre pare David,

que està a punt d'arribar.

Evangeli Mt 25,31-46

Seurà en el seu tron gloriós i els separarà entre ells

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles:

«Quan el Fill de l'home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, seurà en el seu tron gloriós i es reuniran davant d'ell tots els pobles.

Ell els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i els cabrits, i posarà les ovelles a la dreta, i els cabrits a l'esquerra.

Després el Rei dirà als de la seua dreta: "Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell vos tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam i em donàreu a menjar; perquè tenia set i em donàreu a beure; quan era foraster, m'acollíreu; quan em véreu despullat, em vestíreu; quan estava malalt, em visitàreu; quan estava en la presó, vinguéreu a vore'm".

Els justos li respondran: "Senyor, ¿quan vos vam vore famolenc i vos donàrem a menjar, o que passàveu set i vos donàrem a beure? ¿Quan vos vam vore foraster i vos acollírem, o despullat i vos vestírem? ¿Quan vos vam vore malalt o en la presó, i vinguérem a vore-vos?"

El Rei els respondrà: "Vos ho dic de veres: tot allò que féieu a cada un d'estos germans meus, per menut que fora, m'ho féieu a mi".

Després dirà als de la seua esquerra: "Lluny de mi, maleïts. Aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu a menjar; quan tenia set, no em donàreu a beure; quan era foraster, no m'acollíreu; quan em véreu despullat, no em vestíreu; quan estava malalt o en la presó, no em visitàreu".

Ells li respondran: "Senyor, ¿quan vos vam vore famolenc o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o en la presó, i no férem res per vós?"

Ell els contestarà: "Vos ho dic de veres: tot allò que deixàveu de fer a cada un d'estos, per menut que fora, m'ho negàveu a mi".

I aniran als suplicis eterns, mentres que els justos entraran en la vida eterna».

Jesucrist és Rei. I el seu és un «regne etern i universal: el regne de la veritat i la vida, el regne de la santedat i la gràcia, el regne de la justícia, l'amor i la pau» (Pf). Un regne que va creixent fins que siguen aniquilats els seus enemics, el pecat i la mort (2 lect). Crist és Rei i Pastor que vol que totes les seues ovelles se salven (1 lect). «El Senyor és el meu pastor, no em falta res: em fa descansar en prats delicosos» (Salm resp). I Crist vindrà al final dels temps i separarà els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles dels cabrits i, llavors, en el crepuscle de les nostres vides serem examinats sobre l'amor (Ev).

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.
• Missa d'À Punt: Jesús, Rei i Jutge (Student Christian Movement)

Bisbe Josep Pont i Gol

* * * * *

Aniversari del nomenament de Josep Pont i Gol com a arquebisbe de Tarragona (1970), aleshores bisbe de Sogorg-Castelló.

Martirologi Romà

1. Al cementeri de Priscil·la, a la via Salària Nova, a Roma, sant Sirici, papa, a qui alaba sant Ambrosi com a verdader mestre, ja que, conscient de la seua responsabilitat sobre tots els bisbes, els va donar a conéixer els documents dels Pares, i els va confirmar amb la seua autoritat apostòlica. (399)

2. A Adrianòpolis [actual Edirne], ciutat de Paflagònia, a l'actual Turquia, sant Alipi, diaca i estilita, que va morir quasi centenari. (s. IV)

3. A Constança, a la regió de Suàbia, a Germània, hui Alemanya, sant Conrad, bisbe, òptim pastor del seu ramat, el qual va fer generosa provisió dels seus béns en favor de l'Església i dels pobres. (975)

4. A Lacedemònia, al Peloponés, actualment Grècia, sant Nicó, monjo, que, després d'una vida cenobita i eremítica transcorreguda a Àsia, va treballar amb zel evangèlic per portar a la vida cristiana els habitants de l'illa de Creta, acabada d'alliberar del jou dels sarraïns, i després va recórrer Grècia predicant la penitència, fins que va morir al monestir d'Esparta, fundació seua. (998)

5. Als boscos pròxims a Fratta [Fratta Polesine], al territori de Rovigo, a l'actual Itàlia, passió de sant Bel·lí, bisbe de Pàdua i màrtir, defensor eximi de l'Església, que, cruelment malferit per uns sicaris, va morir a conseqüència de les lesions rebudes. (1151)

6. Al monestir de Sixt [Sixt-Fer-à-Cheval], de Canonges Regulars, a Savoia, hui França, beat Ponç de Faucigny, que va ser primer abat a Abondance i, renunciant al càrrec, va voler morir com un senzill religiós. (1179)

7. Al costat de Fabriano, al Picé, actual regió italiana de les Marques, sant Silvestre Guzzolini, abat, que, havent calat fins al fons la vanitat de totes les coses del món, a la vista de la sepultura oberta d'un amic mort poc abans, es va retirar a l'erm, on va canviar algunes vegades de lloc per a romandre més ocult als hòmens, i per fi, en un lloc apartat pròxim a Montefano, va traçar les bases de l'Orde de Monjos Silvestrins, sota la Regla de sant Benet. (1267)

8. A Ate o At [Apt], lloc de Provença, a França, beata Delfina, esposa de sant Ausiàs de Sabran, amb el qual va prometre guardar la castedat, i que, després de la mort del seu espòs, va romandre en la pobresa i en l'oració. (1358/1360)

9. A York, a Anglaterra, beats màrtirs Hug Taylor, prevere, i Marmaduco Bowes, que en temps de la reina Isabel I van ser portats al suplici del patíbul, acusats, el primer, jove encara, d'haver entrat a Anglaterra sent sacerdot, i el segon, en canvi, ja ancià per haver-lo ajudat. (1585)

10. A Bisignano, lloc de Calàbria, a Itàlia, beat Humil (Lluc Antoni) Pirozzo, religiós de l'Orde dels Germans Menors, famós pel seu esperit de profecia i èxtasis freqüents. (1637)

11. A Roma, al convent de Sant Bonaventura, al Palatí, sant Lleonard de Porto Maurizio, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, desbordant de zel per les persones, va emprar quasi tota la seua vida en la predicació, en la publicació de llibres de pietat i a donar més de tres-centes missions a l'Urbs, a l'illa de Còrsega i per tot Itàlia septentrional. (1751)

Fill d’un capità de marina, la família volia que el jove Paolo fora metge. Ell, però, estudià amb els jesuïtes a Roma, per acabar entrant amb els franciscans de l’estricta observança, on va prendre el nom de Lleonard (1697). Havia de ser enviat com a missioner a la Xina, però raons de salut ho van desaconsellar.

Des de Porto Mau­rizio va predicar per Florència i la Toscana, escampant la devoció al Santíssim Sagrament, el Sagrat Cor, la Immaculada Concepció i, sobretot, el Viacrucis, que el va fer molt popular entre el món catòlic: el va instal·lar en més de cinc-cents llocs, entre ells el Colosseu de Roma. Des­prés d’una darrera missió a Còrsega, per a posar fi al malestar social, polític i religiós que vivia l’illa, va morir a Roma. Canonitzat el 1867 per Pius IX. [font]

 

Beat Jaume Alberione 

12. A Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Tomàs Dinh Viét Du i Doménec Nguyen Van Xuyên, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que per decret de l'emperador Minh Mang van ser decapitats al mateix temps. (1839)

13. A Bassano [Bassano del Grappa], prop de Vicenza, a Itàlia, beata Gaietana Sterni, religiosa, que, havent enviduat sent encara jove, es va entregar al servici dels pobres, i va fundar l'Orde de Germanes de la Divina Voluntat, per a atendre els necessitosos i malalts. (1889)

14. A Roma, beat Jaume Alberione, prevere, que, sol·lícit per l'evangelització, es va dedicar completament a posar al servici de la societat els instruments de comunicació social per a promoure la veritat de Crist, i va instaurar, a més, la Pia Societat de Sant Pau. (1971)