DILLUNS DE LA SETMANA I DE QUARESMA
La Quaresma: Practicar la religió verdadera
* * * * *
Aniversari del naiximent de mossén Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí (Pollença 1854)Elogis del 10 de març
1. A Hisarlik, al costat del riu Meandre, a Frígia, hui Turquia, commemoració dels sants Cai i Alexandre, màrtirs, que durant la persecució duta a terme sota els emperadors Marc Antoní i Luci Ver van ser coronats amb un gloriós martiri. (d. 171)
2. A Àfrica proconsular, actualment Tunísia, sant Víctor, màrtir, sobre el qual, el dia de la seua festivitat, sant Agustí va escriure una homilia per al poble. (s. inc.)
3. Commemoració de sant Macari, bisbe de Jerusalem, que amb les seues exhortacions va aconseguir que els Sants Llocs foren restaurats i enriquits amb basíliques per l'emperador Constantí el Gran i per sa mare, santa Elena. (325)
 |
| Sant Simplici, papa |
5. A París, a França, sant Droctoveu, abat, posat per sant Germà d'Autun, el seu mestre, al capdavant en un cenobi de monjos establit en eixa ciutat. (c. 580)
6. A l'abadia de Bobbio, a la regió de Ligúria, a l'actual Itàlia, sant Atal, abat, qui, conreador de la vida cenobítica, es va retirar primer al monestir de Lérins i després al de Luxeuil, on va ser successor de sant Columbà, brillant en gran manera pel seu zel i per la seua virtut de discerniment. (626)
7. A Glasgow, a Escòcia, sant Joan Olgivie, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, desterrat en diversos països d'Europa, després d'estudiar teologia durant molts anys va ser ordenat sacerdot i va tornar ocultament a la seua pàtria, on es va entregar diligentment a la cura pastoral dels seus conciutadans, fins que, empresonat i condemnat a mort sota el rei Jaume VI, va aconseguir en el patíbul la gloriosa palma del martiri (1615)
8. Beat Joan-Josep Lataste (Alcide Vital), (1832- Frasne-le-Chateau, França, 1869). Sacerdot profés de l'Orde dels Frares Predicadors i fundador de les Religioses del Tercer Orde de Sant Doménec a Betània.
9. A París, a França, santa Maria Eugènia Milleret de Brou, verge, fundadora de la Congregació de Germanetes de l'Assumpció, per a l'educació cristiana de xiquetes. (1898)
Anna Eugènia Milleret de Brou era filla d’una família benestant de Metz (1817). Va viure una atmosfera poc religiosa a casa, on la pràctica dels sagraments, quan es feia, responia més a un costum social que a una fe verdadera. Però quan la menuda Anna va rebre la primera comunió va tindre una experiència de Déu que la va dur a aprofundir en la vida cristiana.
Després d’una crisi interior, arran de la mort de la mare i d’un empobriment de la família, va recuperar l’alegria de la fe amb les prèdiques quaresmals del pare Henri Dominique Lacordaire a Nôtre Dame de París. En el seu camí va sentir la crida a la vida religiosa i va passar pels noviciats de les benedictines i la Visitació, però sense fer els vots. Finalment, en 1839, va fundar una congregació nova, l’Institut de l’Assumpció de Maria, dedicat a l’educació de les filles de les famílies benestants, precisament allunyades de la fe.
Cinc anys més tard les primeres germanes van pronunciar els vots perpetus i Anna va prendre el nom de Maria Eugènia de Jesús. La fundació va començar a rebre vocacions i va poder obrir cases arreu de França. Va ser reconeguda pel Vaticà en 1888 i la fundadora en va ser la superiora fins a la mort a Auteuil, prop de París, en 1898. Canonitzada en 2007 pel papa Benet XVI. [font]
10. Prop de la ciutat de Cortázar, a Mèxic, beat Elies del Socors (Mateu Elies) Nieves del Castillo, prevere de l'Orde de Sant Agustí i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe en Crist, fet presoner per exercir ocultament el ministeri, va ser afusellat per odi al sacerdoci. (1928)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada