31 de març de 2025, dilluns IV de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: acollir la vida

Oració col·lecta

Senyor, vós renoveu el món

amb uns sagraments admirables,

feu que a la vostra l'Església,

que s'edifica amb estos signes de vida eterna,

no li falten tampoc els auxilis temporals.

Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Is 65,17-21

No s'hi sentira mai més cap plor ni cap crit de dolor

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:

«Crearé un cel nou i una terra nova.

Ningú no es recordarà del passat,

no tornarà a pensar-hi mai més.

Alegreu-vos i exulteu per sempre

per la meua nova creació;

crearé una Jerusalem joiosa

i el seu poble s'alegrarà.

També jo exultaré per Jerusalem

i m'alegraré pel meu poble.

No s'hi sentira mai més cap plor

ni cap crit de dolor.

Ja no hi haurà albats de dies,

ni adults que no arriben a la vellesa;

els més jóvens moriran a cent anys,

i tindran per maleït el qui no hi arribe.

Construiran cases i les habitaran,

plantaran vinyes i en menjaran els fruits».

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11-12a i 13b (R.: 2a)

Amb quin goig vos exalce, Senyor.

M'heu tret de l'aigua quan m'ofegava,

i no heu permés que se n'alegren els enemics.

Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts;

quan ja m'afonava, m'heu tornat la vida.

R. Amb quin goig vos exalce, Senyor.

Canteu-li, fidels del Senyor,

alabeu el seu nom sant;

el seu rigor dura un instant,

el seu favor, tota la vida;

a la nit, tot eren plors,

al matí, cants de joia. R.

Escolteu, Senyor, apiadeu-vos de mi;

ajudeu-me, Senyor.

Heu mudat els meus plors en danses;

Senyor, Déu meu, vos alabaré per sempre. R.

Vers abans de l'evangeli Am 5,14

Busqueu el bé i no el mal;

així trobareu la vida i el Senyor estarà amb vosaltres.

Evangeli Jo 4,43-54

Ves, que el teu fill viu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se'n va anar de Samaria cap a Galilea, encara que ell mateix havia afirmat que un profeta no és ben acollit en el seu poble. Esta vegada els galileus, que havien assistit també a les festes de Jerusalem i havien vist tot el que ell havia fet, el van acollir bé. 

Va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi. Allí hi havia un funcionari del rei que tenia el fill malalt a Cafarnaüm. Quan va sentir que Jesús havia tornat de Judea a Galilea, va anar a buscar-lo per a demanar-li que baixara a curar el seu fill, que estava a punt de morir. 

Jesús li va dir: «Només creieu quan veieu miracles i prodigis». Però el funcionari li va insistir: «Senyor, baixeu abans que es muiga el meu fill». Jesús li va respondre: «Ves, que el teu fill viu». Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i va emprendre el camí de retorn. Quan ja baixava a Cafarnaüm, els seus criats venien a buscar-lo per a dir-li: «El teu fill viu!». Ell els va preguntar a quina hora s'havia posat millor, i ells li respongueren: «Ahir, a primera hora de la vesprada, li va baixar la febra». El pare va vore que era justament l'hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill viu». I cregueren en Jesús ell i tota la seua família. 

Jesús va fer este segon miracle quan va tornar de Judea a Galilea. 

• Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Que l'ofrena d'este sacrifici, Senyor,

ens allibere de l'antiga esclavitud del pecat

a fi que pugam caminar en novetat de vida.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que els vostres sants dons, Senyor,

transformen la nostra vida

i ens porten al bé etern.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Renoveu, Senyor, el vostre poble en ànima i cos;

vós, que no voleu privar-lo dels goigs de la terra,

enfortiu-lo en els seus anhels espirituals.

Per Crist, Senyor nostre. 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

«Només creieu quan veieu miracles i prodigis». El funcionari, en compte de callar i callar, avança i li diu: «Senyor, baixeu abans que es muiga el meu fill» I Jesús li digué: «Ves, que el teu fill viu». Estes són les tres coses que es necessiten per a fer una pregària verdadera. La primera és la fe: «SI no tens fe...» I moltes vegades, la pregària és només oral, amb els llavis, però no ve de la fe del cor; o és una fe dèbil... La segona condició que Jesús mateix ens ensenya és la perseverança. Alguns demanen, però la gràcia no ve: no tenen esta perseverança, perquè en el fons no la necessiten, o no tenen fe. Preneu-vos l'oració seriosament, no com els lloros: bla, bla, bla i res més. Jesús mateix ens retrau: «No sigau com els pagans que creuen en l'eficàcia de l'oració i en les paraules, moltes paraules» (vegeu Mt 6,7-8). No. És perseverança. Ahí hi ha fe. I la tercera cosa que Déu vol en l'oració és coratge. Algú pot pensar: ¿cal valentia per a pregar i posar-se davant del Senyor? En cal. El coratge de quedar-se allà demanant i avançar. Esta virtut del coratge, en cal molta. No només per a accions apostòliques, sinó també per a la pregària. (Homilia a Santa Marta, 23 de març de 2020)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de març

1. Al lloc d'Argol, a Pèrsia, actualment l'Iraq, sant Benjamí, diaca, que, per predicar insistentment la paraula de Déu, va consumar el seu martiri amb canyes punxegudes clavades sota les ungles, en temps del rei Vararane V. (c. 420)

Va ser un diaca persa que, en el regnat de Varanane V, no va cedir en la seua predicació de l’Evangeli, mostrant un gran zel missioner tant a sostindre en la fe els fidels com a portar l’Evangeli als pagans. Arrestat i sotmés a un judici, davant la seua negativa a renegar de Crist i passar-se a la religió persa, el van turmentar horriblement. Finalment el van matar el dia 31 de març de l’any 420. [font]

2. A Roma, commemoració de santa Balbina, el títol erigit de la qual a l'Aventí mostra la veneració que es va tributar al seu nom. (a. 595)

3. A Colònia, ciutat d'Austràsia, a l'actual Alemanya, sant Agilulf, bisbe, il·lustre per l'austeritat de la seua vida i per la predicació. (751/752)

4. A Borgo San Domnino, en la rodalia de Parma, a Itàlia, sant Guiu, abat del monestir de Pomposa, on va rebre molts deixebles i va restaurar els edificis. Es va preocupar de manera especial per l'oració, la contemplació i el culte diví, i va buscar viure en la soledat, atent només a Déu. (1046)

5. A Tolosa, a França, beata Joana, verge, de l'Orde de les Carmelites. (s. XV)

6. A Udine, al territori de Venècia, actualment Itàlia, beat Bonaventura de Forli, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que amb la seua predicació per diverses regions d'Itàlia va moure el poble a la penitència. Va morir ja octogenari, mentre predicava un sermó quaresmal. (1491)

7. A Carlisle, a Anglaterra, commemoració del beat Cristòfol Robinson, prevere i màrtir, que va ser testimoni del martiri de sant Joan Boste i, finalment, sota el regnat d'Isabel I, en dia no precisat, només pel fet de ser sacerdot, també va ser ajusticiat, rebent d'esta manera la palma de la glòria. (1597)

8. Al llogaret de Ravensbrück, a Alemanya, beata Natàlia Tulasiewicz, màrtir, que, en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, per un règim contrari a Déu i a la dignitat humana, va ser reclosa en un camp de concentració, on, en una cambra de gas, va entregar la seua ànima al Senyor. (1945)