12 de març de 2025, dimecres I de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: urgència de conversió

Lectura primera Jn 3,1-10

Els ninivites s'apartaren del mal camí

Lectura de la profecia de Jonàs

El Senyor va dirigir la seua paraula a Jonàs i li va dir: «Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama el missatge que t'indicaré». 

Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: «D'ací a quaranta dies, Nínive serà destruïda». 

La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac.

Quan el rei ho va saber, s'alçà del tron, es llevà el mantell reial, es vestí de dol i s'assentà damunt de la cendra, i ordenà que, per tota la ciutat, feren una crida, manant en nom del rei i del seu govern que ni hòmens, ni bèsties, ni ramats no tastaren res, ni els tragueren a pasturar o als abeuradors; que es vestiren de dol hòmens i bèsties; que tots clamaren a Déu amb totes les seues forces, que s'apartaren del mal camí i de les violències que cometien. I deia: «¿Qui sap si Déu s'ho repensarà i es desdirà, si la seua severitat es farà arrere i no morirem?» 

Déu va vore que de fet s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Salm responsorial 50,3-4.12-13.18-19 (R.: 19b)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. Un cor trencat i humiliat,

vós, Déu meu, no el menyspreeu.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,

i restaureu en mi un esperit ferm.

No m'allunyeu de la vostra mirada,

ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

No vos satisfan els sacrificis,

si vos oferira un holocaust, no vos plauria.

El meu sacrifici és un esperit abatut;

un cor trencat i humiliat,

vós, Déu meu, no el menyspreeu. R.

Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,

diu el Senyor,

que soc clement i misericordiós.

Evangeli Lc 11,29-32

A la gent d'esta generació, no li serà donat cap altre senyal que el de Jonàs

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, anava reunint-se més gent al voltant de Jesús, i ell començà a dir:

«La gent d'esta generació és malvada: demana un senyal prodigiós, però no li serà donat cap altre senyal que el de Jonàs; perquè el Fill de l'home serà un senyal per als d'esta generació de la mateixa manera que Jonàs ho va ser per als ninivites.

El dia del juí, la reina del país del Sud acusarà la gent d'esta generació i els condemnarà, perquè ella va vindre dels confins de la terra per a escoltar la saviesa de Salomó, i ací hi ha algú més gran que Salomó.

El dia del juí, els habitants de Nínive acusaran la gent d'esta generació i els condemnaran, perquè ells es convertiren amb la predicació de Jonàs; i ací hi ha algú més gran que Jonàs». 

  

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

El fet és que els doctors de la llei no entenien els signes dels temps, i invocaven un signe extraordinari. I va proposar algunes respostes: la primera és que «estaven tancats. Estaven tancats en el seu sistema, tenien perfectament acomodada la llei, una obra mestra. Tots els jueus sabien què es podia fer, què no es podia fer, fins a on es podia arribar. Tot estava ordenat». Tot i això, ells «no entenien que Déu és sempre nou; mai no renega de si mateix, no diu mai que el que havia dit era un error, mai; sinó que sempre sorprén. I ells no entenien i es tancaven en este sistema fet amb tan bona voluntat; i demanaven» a Jesús que els donara «un senyal», continuant sense entendre «els nombrosos signes que feia Jesús» i quedant-se en una actitud de total «entossudiment». Segon, «havien oblidat que eren un poble en camí. I quan un està en camí, sempre es troba coses noves, coses que no coneix». D'ací la recomanació final de reflexionar sobre este tema, d'interrogar-se sobre els dos aspectes, preguntant-se: «¿Estic aferrat a les meues coses, a les meues idees, tancat? ¿O estic obert al Déu de les sorpreses?». I també: «¿Soc una persona inactiva, o una persona que camina?» «¿Crec en Jesucrist i en allò que va fer», és a dir «que va morir, va ressuscitar...? ¿Crec que el camí continua avant cap a la maduresa, cap a la manifestació de la glòria del Senyor? ¿Soc capaç d'entendre els signes dels temps i ser fidel a la veu del Senyor que s'hi manifesta?» Podem fer-nos hui estes preguntes i demanar al Senyor un cor que estime la Llei, perquè és Llei de Déu, que estime també les sorpreses de Déu, i que sàpia que esta santa Llei no és un fi en si mateixa. (Homilia a Santa Marta, 13 d'octubre de 2014)

* * * * *

• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma: caminem junts en esperança (2025, març 5)
• La paraula del dia: Quaresma (AVL)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de març

1. A Tebessa, a Numídia, actual Algèria, sant Maximilià, màrtir, que, sent fill del veterà Víctor i cridat també a l'exèrcit, va respondre al procònsol Dion que a un fidel cristià no li era lícit ser soldat i, després de refusar el jurament militar, va ser ajusticiat a espasa. (295)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui a Turquia, commemoració dels sants màrtirs Migdó, prevere, Eugeni, Màxim, Domna, Mardoni, Esmaragde i Hilari, que van ser ofegats un darrere l'altre en dies successius, per a atemorir els altres. (303)

3. A la mateixa ciutat de Nicomèdia, passió de sant Pere, màrtir, que, sent ajudant de cambra de l'emperador Dioclecià, es va lamentar amb una certa llibertat dels suplicis dels màrtirs, per mandat del mateix august va ser detingut i penjat, sent torturat primer amb prolongats assots i després a foc en una graella. Doroteu i Gorgoni, servidors també de l'emperador, per haver protestat van ser sotmesos als mateixos suplicis i, finalment, estrangulats. (303)

4. A Roma, al cementeri de Poncià, sepultura de sant Innocenci I, papa, que va defensar sant Joan Crisòstom, va consolar sant Jeroni i va aprovar sant Agustí. (417)

Era natural d'Albano, al Laci, i pertanyia al clero de Roma, que el va elegir papa l'any 401. Va ser papa durant setze anys i va tindre clara consciència de la seua dignitat papal i del lloc que la seu romana ocupa en l'Església universal. Va escriure a nombrosos bisbes sobre assumptes eclesiàstics, va defensar el celibat sacerdotal i va donar suport a sant Joan Crisòstom quan este va ser obligat a exiliar-se. Quan els bisbes africans van condemnar el pelagianisme en els concilis de Cartago i Milet, el papa va confirmar-ne els acords. Va morir el 12 de març de l'any 417. [font]

5. A la ciutat de Saint-Pol-de-Léon, a la Bretanya Armòrica, hui França, sant Pau Aurelià, primer bisbe d'esta ciutat. (s. VI)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Gregori I, papa, de sobrenom el Gran, la memòria del qual se celebra el dia 3 de setembre, aniversari de la seua ordenació. (604)

És patró de Navarrés.

7. A Sigriana, a Bitínia, actual Turquia, al monestir de Campogrande, sepultura de sant Teòfanes, per sobrenom "Cronista", que sent molt ric va preferir fer-se pobre monjo, i per defensar el culte de les sagrades imatges va ser empresonat per l'emperador Lleó l'Armeni durant dos anys i deportat després a Samotràcia, on, esgotat pels patiments, va entregar l'esperit. (817)

8. A Winchester, a Anglaterra, sant Elpegi [o Alfegi], bisbe i monjo, que va procurar amb gran obstinació la instauració de la vida cenobítica. (951)

9. A la ciutat de San Gimignano, a la regió italiana de Toscana, beata Fina, verge, que des d'edat primerenca va suportar amb invicta paciència, recolzada únicament en Déu, una prolongada i greu malaltia. (1253)

10. A Arezzo, també a Toscana, beata Justina Francucci Bezzoli, verge de l'Orde de Sant Benet i reclusa. (1319)

11. A Recanati, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Jeroni Gherarducci, prevere, de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí, que va treballar per la pau i la concòrdia dels pobles. (c. 1369)

12. A la ciutat de Guiyang, de la província xinesa de Guangxi, sant Josep Zhang Dapeng, màrtir, el qual, rebuda la llum de la fe, a penes batejat va obrir sa casa a missioners i catequistes, i va ajudar pobres, malalts i xiquets fins que, condemnat a la crucifixió, va escampar llàgrimes d'alegria per haver sigut considerat digne de morir per Crist. (1815)

13. A Cracòvia, a Polònia, beata Àngela Salawa, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que, triant entregar la seua vida en el servici domèstic, va viure humilment entre les criades, i en summa pobresa va descansar en el Senyor. (1922)

14. A la ciutat de Sanremo, a la regió de Ligúria, a Itàlia, sant Lluís Orione, prevere, que va instituir l'Obreta de la Divina Providència, per a bé dels jóvens i de tots els marginats. (1940)

15. Beats Rutili Grande García, sacerdot de la Companyia de Jesús, Manuel Solórzano i Nelson Rutili Lemus, laics, màrtirs (1977) per odi a la fe a la República d'El Salvador.