13 de març de 2025, dijous I de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: renovar la fe en la pregària

Lectura primera Est 4,17n.p-r.aa.bb.gg.hh

No tinc ningú que em defenga, tret de vós, Senyor

Lectura del llibre d'Ester 

 

En aquells dies, la reina Ester, en la seua angoixa mortal, va buscar refugi en el Senyor. 

Es va prosternar amb les seues criades, des del matí fins a poqueta nit, i va dir: 

— «Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob: sou beneït! 

Senyor, ajudeu-me, que estic sola; 

no tinc cap defensor tret de vós, 

ara que estic en perill. 

Senyor, jo he aprés en els llibres dels meus majors 

que vós salveu per sempre tots els qui vos són fidels. 

Ajudeu-me ara a mi, que estic sola, 

i només vos tinc a vós, Senyor, Déu meu. 

Auxilieu ara esta òrfena: 

poseu als meus llavis les paraules oportunes 

quan estaré davant del lleó; 

feu que li caiga en gràcia quan em presentaré; 

inclineu el seu cor contra el qui fa la guerra, 

que es perda ell i tots els seus partidaris. 

I a nosaltres, allibereu-nos de les mans dels enemics, 

canvieu el nostre dol en una gran festa, 

el nostre patiment en benestar».

Salm responsorial 137,1-2a.2bc-3.7c-8 (R.: 3a)

Vos done gràcies, Senyor, de tot cor: 

heu escoltat les paraules dels meus llavis.

Vos cante en presència dels àngels;

em prostre cap al vostre santuari.

R. Senyor, el dia que vos invoque,

m'escolteu.

Done gràcies el vostre nom, perquè ameu i sou fidel, 

perquè la vostra promesa supera el vostre renom. 

El dia que vos invoque, m'escolteu,

i enfortiu la meua ànima. R.

La vostra dreta em salva.

Que el Senyor continue afavorint-me.

Senyor, el vostre amor durarà sempre:

no abandoneu l'obra de les vostres mans. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 50,12a.14a 

 

Déu meu, creeu en mi un cor ben net,

torneu-me el goig de la vostra salvació.

Evangeli Mt 7,7-12

El qui demana, obté

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: 

«Demaneu i vos donaran, busqueu i trobareu, toqueu i vos obriran, perquè qui demana obté, qui busca troba, a qui toca li obrin. 

Si un fill vos demana pa, ¿qui de vosaltres li donarà una pedra? O bé, si li demana un peix, ¿qui li donarà una serp? Penseu, per tant, que si vosaltres, que sou roïns, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui li les demanen. 

Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen. Açò és el que manen els llibres de la Llei i dels Profetes». 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Preguem amb valentia perquè, quan preguem, normalment tenim una necessitat. Déu és un amic, un amic ric, que té pa, que té allò que necessitem. És com si Jesús diguera: “En la pregària, sigau intrusius, no vos canseu”. ¿De què no cansar-se? De demanar. Demaneu i vos donaran. Perquè és una faena, una faena que requerix força de voluntat, requerix constància, requerix determinació, sense vergonya. Per què? Perquè estic tocant a la porta del meu amic. Déu és un amic i amb un amic ho puc fer. Una pregària constant i invasiva. (…) I un amic sempre dona el bé, dona més: jo li demane que em resolga este problema, i te'l resol i, a més, et dona l'Esperit Sant. Donar més. Pensem un moment: com pregar? Com un lloro? ¿Pregue amb la necessitat del meu cor? ¿Lluite amb Déu en oració per a que em done el que necessite, si això és correcte? Aprengam d'este passatge de l'Evangeli com pregar. (Homilia Santa Marta, 11 d'octubre del 2018) 

 

* * * * *

Aniversari de l'elecció del papa Francesc (2013)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Deu anys del papa Francesc (2023, març 8)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de març

1. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Macedoni, prevere, Patrícia, la seua esposa, i Modesta, la seua filla. (s. inc.)

Encara que, de fet, en deuen haver moltes, poques famílies senceres han pujat al podi de la santedat oficial. La de hui, n’és una. El pare, Macedoni, prevere de la comunitat de Macedònia; l’esposa, Patrícia i la filla, Modesta. Formen part del grup de cristians de la regió de Nicomèdia que, obligats a refugiar-se en coves davant l’escomesa de la persecució de Dioclecià, mostraren, però, una fe ben valenta quan els portaren davant dels tribunals pagans. «Els sants són com nosaltres: van viure una vida normal, amb alegria i dolors» (Papa Francesc, Àngelus, 01.11.2013). [font]

2. A Hermòpolis, a Egipte, sant Sabí, màrtir, que després de diversos suplicis va acabar sent llançat al riu. (s. IV)

3. A Pèrsia, actual Iran, santa Cristina, màrtir, que, assotada amb vares, va consumar el martiri en temps de Cosroes I, rei dels perses. (559)

4. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, sant Pient, bisbe, que tant va ajudar la beata Radegunda en la fundació de cenobis. (s. VI)

5. A Sevilla, a Hispània, sant Leandre, bisbe, que a Espanya se celebra el dia 13 de novembre. (c. 600)

6. Al monestir de Novalesa, als peus del Montecenisio, a la vall de Susa, a Itàlia, sant Eldrad, abat, que, apassionat del culte diví, va revisar el saltiri i va promoure la construcció de noves esglésies. (c. 840)

Sant Roderic (Murillo)

7 . A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, passió dels sants Roderic, prevere, i Salomó, màrtirs. El primer, en negar-se a acceptar a Mahoma com el verdader profeta enviat per l'Omnipotent, va ser empresonat. En la captivitat va coincidir amb Salomó, que algun temps abans havia pertangut a la religió mahometana, i en ser decapitats tots dos alhora, acabaren gloriosament el curs del seu combat. (857)

8. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Ansoví, bisbe. (868)

9. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, també a Itàlia, beat Pere II, abat. (1208)

10. A Oxford, a Anglaterra, beat Anyell de Pisa, prevere, que enviat per sant Francesc a França i després a Anglaterra, va establir allí l'Orde dels Germans Menors i va promoure les ciències sagrades. (c. 1236)

11. A Ernée, de la regió de Mayenne, a França, beata Francesca Tréhet, verge de la Congregació de la Caritat i màrtir, que, entregada amb tota diligència a la instrucció dels xiquets i a la cura dels malalts, durant la Revolució Francesa va ser guillotinada, i va completar així el seu gloriós martiri per Crist. (1794)

Va nàixer a Saint-Mars-sur-la-Futaie (França), el 8 d'abril de 1756, en el si d'una família de grangers. De joveneta va ingressar a la Congregació de Germanes de la Caritat, que es dedicaven a l'ensenyança dels infants i a obres de misericòrdia. Va ser destinada a Saint-Pierre-des-Landes, i prompte va ser coneguda per les seues virtuts. Era de caràcter enèrgic i molt bona organitzadora. Quan va arribar la Revolució, una llei del 17 d'abril de 1791 va imposar que tots els mestres havien de jurar la constitució civil del clergat. Ella s'hi va negar i va perdre el seu càrrec de mestra, però va continuar exercint com a catequista i visitant els malalts. A l'escola tenia com a companya la beata Joana Véron, que seria martiritzada pocs dies després que ella. Ambdós van ser detingudes a finals del mes de febrer de 1794. El dia 13 de març va comparéixer davant de la comissió revolucionària, que la va acusar d'haver acollit preveres refractaris, d'haver-se negat a jurar fidelitat a la pàtria i d'haver alimentat i protegit els soldats vandeans. No va voler alabar la República i va dir que com a cristiana ajudava a tothom, perquè tots som germans de Crist. Va ser condemnada a mort i guillotinada aquell mateix dia. Va ser beatificada el 19 de juny de 1955. [font]