18 de març de 2025, dimarts II de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA II DE QUARESMA


La Quaresma: fer el bé amb paraules i amb fets

Lectura primera Is 1,10.16-20

Apreneu a fer el bé. Busqueu la justícia

Lectura del llibre d'Isaïes

¡Escolteu la paraula del Senyor,
nobles de Sodoma!
¡Sentiu l'advertència del nostre Déu,
poble de Gomorra!
«Llaveu-vos i renteu-vos.
Lleveu-me de davant dels ulls
tot el mal que feu.
Deixeu de fer el mal,
apreneu a fer el bé.
Busqueu la justícia,
ajudeu l'oprimit,
feu justícia a l'orfe,
sostingueu la viuda. 
 
Després veniu a discutir,
diu el Senyor.
Si els vostres pecats són com l'escarlata,
quedaran blancs com la neu;
si són rojos com la púrpura,
es tornaran com la llana.
Si em voleu escoltar,
menjareu els fruits d'esta terra;
però si no voleu i vos resistiu,
vos devorarà l'espasa». 
 
La boca del Senyor ha parlat.

Salm responsorial 49,8-9.16bc-17.21 i 23 (R.: 23b)

No condemne els teus sacrificis,
els teus holocausts sempre presents;
però no accepte el bou de ta casa
ni el cabrit del teu corral. 

R. A qui camina honradament,
li mostraré la salvació de Déu.

¿Per què em recites els manaments
i t'omplis la boca amb la meua aliança,
si tu odies els mandats,
i desdenyes les meues paraules? R.

¿He de callar mentres fas tot això?
¿Penses que soc com tu?
T'acuse i t'ho dic a la cara.
L'alabança és un sacrifici que m'honora.
A qui camina honradament,
li mostraré la salvació de Déu. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 18,31

Aparteu de vosaltres totes les infidelitats, diu el Senyor,
i renoveu el vostre cor i el vostre esperit.

Evangeli Mt 23,1-12

Diuen i no fan

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir a la gent i als deixebles:
«Els mestres de la Llei i els fariseus han ocupat la càtedra de Moisés: compliu i observeu tot el que vos diuen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen sacs pesadíssims i els carreguen als muscles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit.
En tot obren per a fer-se vore de la gent. Per això es fan ben amples les filactèries i els flocs ben llargs; els agrada ocupar els primers llocs en els convits i els primers bancs en les sinagogues, i que la gent els salude en les places i els done el nom de "rabí", o siga, "mestre".
Però vosaltres no vos heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de "pare" ací en la terra, perquè, de pare, només en teniu u, que és el del cel; ni vos heu de fer dir "guies", perquè, de guia, només en teniu un, que és Crist. El més important de vosaltres ha de ser el vostre servidor.
El qui s'enaltirà serà humiliat, però el qui s'humiliarà serà enaltit». 
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
 
L'autoritat sorgix del bon exemple, per a ajudar els altres a practicar allò que és just i correcte, sostenint-los en les proves que troben en el camí de la bondat. L'autoritat és una ajuda, però si s'exercix malament, es torna opressiva, no deixa créixer i crea un clima de desconfiança i hostilitat, i també porta a la corrupció. 
Jesús denuncia obertament alguns comportaments negatius dels escribes i d'alguns fariseus: «Es delecten amb els llocs d'honor dels banquets, els millors seients a les sinagogues i les salutacions a les places» (vv.6-7). Esta és una temptació que correspon a l'orgull humà i que no sempre és fàcil de superar. És l'actitud de viure només per les aparences. […] Els deixebles de Jesús no hem de buscar títols d'honor, autoritat o supremacia. Et dic que personalment em dol veure gent que psicològicament viu perseguint la vanitat dels honors. Nosaltres, deixebles de Jesús, no ho hem de fer, perquè hi ha d'haver una actitud senzilla i fraternal entre nosaltres. Tots som germans i no hem de dominar de cap manera els altres i menysprear-los. No. Tots som germans. (Àngelus, 5 de novembre de 2017) 
 

Demà és Sant Josep

* * * * *

Commemoració de Sant Ciril de Jerusalem, bisbe i doctor de l'Església

Ciril de Jerusalem (315-386), va nàixer en una família cristiana benestant. L’any 348 va ser nomenat bisbe de Jerusalem i es va dedicar a la formació dels catecúmens, amb les seues Catequesis. El seu episcopat es complicà per les disputes teològiques amb els arrians, que van aconseguir exiliar-lo de Jerusalem. 

Després d’uns anys de persecució tornà a la seua seu episcopal i parti­cipà en el Concili de Constantinoble del 381. Pels seus escrits va ser declarat doctor de l’Església per Lleó XIII l’any 1882. [font]

Aniversari del naiximent del pintor Josep Segrelles i Albert (Albaida, 1885)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 de març

Sant Ciril, bisbe de Jerusalem i doctor de l'Església, que, a causa de la fe, va patir moltes injúries per part dels arrians i va ser expulsat amb freqüència de la seu. Amb oracions i catequesis va exposar admirablement la doctrina ortodoxa, les Escriptures i els misteris sagrats. (ca. 386)

2. Commemoració de sant Alexandre, bisbe i màrtir, que, anant de Capadòcia a Jerusalem, va rebre l'encàrrec pastoral de la Ciutat Santa, on va fundar una biblioteca important i va instituir una escola. En la seua ja venerable i longeva edat, durant la persecució desencadenada sota Deci va ser conduït a Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, on va completar amb un gloriós martiri la seua confessió de Crist. (c. 250)

3. A Lucca, a la regió italiana de Toscana, sant Fredià, bisbe, el qual, oriünd d'Irlanda, va reunir clergues en un monestir, i pel bé del poble va desviar el curs del riu Serchio, per a aconseguir un nou territori fèrtil, i va convertir a la fe catòlica els llombards que havien envaït el territori. (c. 588)

4. A Tours, a Nèustria, hui França sant Leobard, que, reclòs en la cel·la anomenada Major, pròxima a un monestir, va brillar per la seua admirable abstinència i humilitat. (c. 593)

5. A Saragossa, ciutat de la Hispània Tarraconense, sant Brauli, bisbe, que, amic íntim de sant Isidor, va col·laborar amb ell per a restaurar la disciplina eclesiàstica a tot Hispània i va ser semblant a ell en eloqüència i ciència. (651)

6. Prop de la localitat de Wareham, a Anglaterra, sant Eduard, rei, que, encara adolescent, va ser assassinat dolosament pels criats de la madrastra. (978)

7. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, trànsit de sant Anselm, que, sent bisbe de Lucca, en la controvèrsia de les investidures, fidelíssim a la Seu de Roma, va posar en mans del papa sant Gregori VII l'anell i el bàcul pastoral que, a pesar seu, havia rebut de mans de l'emperador Enric IV, i, expulsat de la seu pels canonges que rebutjaven la vida comunitària, va ser enviat a Llombardia com a legat del Papa, que el va tindre com a un valuós col·laborador. (1086)

8. A Càller, a l'illa italiana de Sardenya, sant Salvador d'Horta, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que per a la salvació de cossos i ànimes es va fer humil instrument de Crist. (1567)

9. A Lancaster, a Anglaterra, beats Joan Thules, prevere, i Roger Wrenno, oriünds tots dos d'eixa mateixa regió, màrtirs de Crist en temps del rei Jaume I. (1616)

10. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a la regió de Normandia, a França, beata Marta (Amada) Le Bouteiller, verge de les Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia, que, recolzant-se només en Déu, va complir els oficis més humils, sempre amb tota paciència. (1883)

11. Beata Celestina de la Mare de Déu (Florència, Itàlia 1848-1925). Va fundar la congregació de les Filles Pobres de Sant Josep de Calassanç, anomenades calassancianes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

5 d'abril de 2025, dissabte IV de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA IV DE QUARESMA La Quaresma : ¿què diem de Jesús? Oració col·lecta Que l’acció de la vostra misericòrdia, Senyor, moga...

entrades populars