18 de març de 2025, dimarts II de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: fer el bé amb paraules i amb fets

Lectures de la missa i meditació 

 

Demà és Sant Josep

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Sant Josep, model per als pares (2024, març 13)

* * * * *

Commemoració de Sant Ciril de Jerusalem, bisbe i doctor de l'Església

Ciril de Jerusalem (315-386), va nàixer en una família cristiana benestant. L’any 348 va ser nomenat bisbe de Jerusalem i es va dedicar a la formació dels catecúmens, amb les seues Catequesis. El seu episcopat es complicà per les disputes teològiques amb els arrians, que van aconseguir exiliar-lo de Jerusalem. 

Després d’uns anys de persecució tornà a la seua seu episcopal i parti­cipà en el Concili de Constantinoble del 381. Pels seus escrits va ser declarat doctor de l’Església per Lleó XIII l’any 1882. [font]

Aniversari del naiximent del pintor Josep Segrelles i Albert (Albaida, 1885)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 de març

Sant Ciril, bisbe de Jerusalem i doctor de l'Església, que, a causa de la fe, va patir moltes injúries per part dels arrians i va ser expulsat amb freqüència de la seu. Amb oracions i catequesis va exposar admirablement la doctrina ortodoxa, les Escriptures i els misteris sagrats. (ca. 386)

2. Commemoració de sant Alexandre, bisbe i màrtir, que, anant de Capadòcia a Jerusalem, va rebre l'encàrrec pastoral de la Ciutat Santa, on va fundar una biblioteca important i va instituir una escola. En la seua ja venerable i longeva edat, durant la persecució desencadenada sota Deci va ser conduït a Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, on va completar amb un gloriós martiri la seua confessió de Crist. (c. 250)

3. A Lucca, a la regió italiana de Toscana, sant Fredià, bisbe, el qual, oriünd d'Irlanda, va reunir clergues en un monestir, i pel bé del poble va desviar el curs del riu Serchio, per a aconseguir un nou territori fèrtil, i va convertir a la fe catòlica els llombards que havien envaït el territori. (c. 588)

4. A Tours, a Nèustria, hui França sant Leobard, que, reclòs en la cel·la anomenada Major, pròxima a un monestir, va brillar per la seua admirable abstinència i humilitat. (c. 593)

5. A Saragossa, ciutat de la Hispània Tarraconense, sant Brauli, bisbe, que, amic íntim de sant Isidor, va col·laborar amb ell per a restaurar la disciplina eclesiàstica a tot Hispània i va ser semblant a ell en eloqüència i ciència. (651)

6. Prop de la localitat de Wareham, a Anglaterra, sant Eduard, rei, que, encara adolescent, va ser assassinat dolosament pels criats de la madrastra. (978)

7. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, trànsit de sant Anselm, que, sent bisbe de Lucca, en la controvèrsia de les investidures, fidelíssim a la Seu de Roma, va posar en mans del papa sant Gregori VII l'anell i el bàcul pastoral que, a pesar seu, havia rebut de mans de l'emperador Enric IV, i, expulsat de la seu pels canonges que rebutjaven la vida comunitària, va ser enviat a Llombardia com a legat del Papa, que el va tindre com a un valuós col·laborador. (1086)

8. A Càller, a l'illa italiana de Sardenya, sant Salvador d'Horta, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que per a la salvació de cossos i ànimes es va fer humil instrument de Crist. (1567)

9. A Lancaster, a Anglaterra, beats Joan Thules, prevere, i Roger Wrenno, oriünds tots dos d'eixa mateixa regió, màrtirs de Crist en temps del rei Jaume I. (1616)

10. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a la regió de Normandia, a França, beata Marta (Amada) Le Bouteiller, verge de les Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia, que, recolzant-se només en Déu, va complir els oficis més humils, sempre amb tota paciència. (1883)

11. Beata Celestina de la Mare de Déu (Florència, Itàlia 1848-1925). Va fundar la congregació de les Filles Pobres de Sant Josep de Calassanç, anomenades calassancianes.