DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle C
- La paraula del dia: Quaresma (AVL)
- Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
Oració col·lecta
Oh Déu,que per mitjà del vostre Fillreconcilieu meravellosament amb vós el gènere humà,feu que el poble cristià s'afanye amb deleri amb una fe ben animosaa celebrar les festes de Pasqua que s'acosten.Per nostre Senyor Jesucrist...
Lectura primera Js 5,9a.10-12
El poble de Déu, després d'entrar a la terra promesa, celebra la PasquaLectura del llibre de JosuèEn aquells dies, el Senyor digué a Josuè: «Hui vos he deslliurat de la ignomínia d'Egipte».
Els israelites acamparen a Guilgal i celebraren la festa de Pasqua el dia catorze del mes, a poqueta nit, en la plana de Jericó.
El sendemà de la Pasqua, ja menjaren dels fruits de la terra: pa sense rent i gra torrat. Des d'aquell matí el mannà va deixar de caure. Els fills d'Israel no tingueren mannà i, per tant, aquell any ja menjaren de les collites de la terra de Canaan.
Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7 (R.: 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,tindré sempre als llavis la seua lloança.La meua ànima es gloria en el Senyor;se n'alegraran els humils quan ho senten.R. Tasteu i voreu que bo que és el Senyor.Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,exalcem junts el seu nom.He demanat al Senyor i m'ha escoltat:m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.Mireu-lo, i quedareu radiants,no haureu d'amagar la cara de vergonya.El pobre clama, el Senyor escolta,i el salva de tots els perills. R.
Lectura segona 2C 5,17-21
Déu ens ha reconciliat amb ell mateix per CristLectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans,
Els qui viuen en Crist són una creació nova. El món vell ha passat; ha començat un món nou. I tot açò és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat el servici de la reconciliació. Efectivament, Déu, en Crist, ha reconcilit el món amb ell mateix, sense tindre-li més en compte els pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació. Per tant, som ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix vos exhortara per mitjà de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. A qui no havia conegut el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, per a què gràcies a ell experimentàrem la seua justícia salvadora.
Vers abans de l'evangeli Lc 15,18
Aniré a l'encontre de mon pare i li diré:Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
Evangeli Lc 15,1-3.11-32
Este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei remugaven i deien: «Eixe home acull els pecadors i menja en companyia seua».Jesús els va proposar esta paràbola:«Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove va dir al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els béns.
Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre la seua part, se'n va anar amb els diners a un país llunyà i, una vegada allí, va dilapidar la seua fortuna portant una vida dissoluta.
Després d'haver-ho malgastat tot, vingué una gran fam a aquell país i començà a passar necessitat. Per això es va llogar a un habitant d'aquell país, que el va enviar al camp a pasturar porcs. Tenia ganes d'afartar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però no li'n donava ningú. Va reflexionar i es va dir: "¡Quants jornalers de mon pare tenen pa de sobra, i ací jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré a l'encontre de mon pare i li diré: 'Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers'". I es posà en camí cap a casa del pare.Encara estava lluny, quan son pare el va vore i es va commoure, i va córrer a abraçar-lo i a besar-lo. El fill li va dir: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu".
Però el pare va dir als criats: "Porteu de pressa el vestit millor i mudeu-lo, poseu-li un anell al dit i unes sandàlies als peus, porteu el vedell més gros i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè este fill meu, que ja el donava per mort, ha tornat a la vida; ja el donava per perdut i l'hem trobat". I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant el fill major tornava del camp. Quan s'acostava a casa va sentir músiques i dansades i va cridar u dels criats per a preguntar-li què passava. Este li va dir: "Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell més gros".
El fill major s'indignà i no volia entrar. Son pare va eixir i li insistia, però ell li va respondre: "He passat tants anys al teu servici, sense haver-te desobeït en res, i no m'has donat mai un cabrit per a fer festa amb els meus amics; i ara que torna este fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell més gros".
El pare li va contestar: "Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida; ja el donàvem per perdut i l'hem trobat"».
Tastar i vore la bondat del Senyor quan ens sentim reconciliats amb ell és la font de la nostra alegria. Jesús ens convida a identificar-nos amb el pare. Al final ha trobat el fill menor que se n'havia anat; només el fill major continua perdut, encara que no se n'haja anat fora, i tot per no comprendre la misericòrdia del Pare. Esta misericòrdia ve expressada amb pressa: «Calia celebrar un banquet». No calcula la seua alegria pel fill que ha tornat, ni el què diran. ¿S'esperava el Pare que la crítica vinguera de la seua pròpia casa? Este fill major representa els escribes i fariseus, els que posen en dubte l'acolliment misericordiós de Jesús envers els pecadors.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El Pare misericordiós (2025, març 26)
- Antonio Duato: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: Pregàries del fill.
Vos presentem amb goig, Senyor,els dons de la salvació eterna:concediu-nos que els venerem amb fei que els oferim dignamentper a la salvació del món.Per Crist, Senyor nostre.
Oració després de la comunió
Oh Déu, que il·lumineu cada personaque ve a este món,il·lumineu els nostres corsamb la llum de la vostra gràcia,a fi que els nostres pensamentss'ajusten a la vostra saviesai vos amem amb un cor sincer.Per Crist, Senyor nostre.
Oració sobre al poble
Protegiu, Senyor, els qui vos supliquen,auxilieu els fràgils,animeu sempre amb la vostra llumels que caminen en les tenebres del móni concediu-los, alliberats de tot mal,arribar als béns eterns.Per Crist, Senyor nostre.
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 30 de març
1. A Asti, a la regió Transpadana, actualment Itàlia, sant Segon, màrtir. (s. inc)
2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a l'actual Grècia, sant Domní, màrtir. (s. IV)
3. A Senlis, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Règul, bisbe. (s. IV)
4. Commemoració de molts sants màrtirs, que a Constantinoble, l'actual Istanbul, a Turquia, en temps de l'emperador Constanci, per orde del bisbe arrià Macedoni, van ser desterrats o torturats amb tota classe de suplicis. (s. IV)
 |
| Sant Joan Clímac |
5. A la muntanya del Sinaí, a Egipte, sant Joan, abat, que va compondre la cèlebre obra Escala del Paradís per a la instrucció dels monjos, en la qual assenyalava el camí del progrés espiritual a manera d'una ascensió per trenta esglaons cap a Déu, a causa de la qual cosa va rebre el sobrenom de "Clímac". (649)
- J.M. Bausset: Sant Joan Clímac (2015)
6. A Siracusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, sant Zòsim, bisbe, que, primer, va ser humil custodi del sepulcre de santa Llúcia, i després, abat del monestir d'esta població. (c. 600)
7. A Coventry, a Anglaterra, santa Osburga, primera abadessa del monestir d'este lloc. (c. 1018)
8. Prop d'Aquino, a la regió del Laci, a Itàlia, sant Clinus, abat del monestir de sant Pere della Foresta. (d. 1030)
9. A Aguilera, al regne de Castella, sant Pere de Valladolid Regalado, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, insigne per la seua humilitat i el rigor de la seua penitència, va construir dos cenobis, on només havien de viure dotze germans en total soledat. (1456)
10. A Vercelli, ciutat del Piemont, a Itàlia, beat Amadeu IX, duc de Savoia, que durant el seu govern va fomentar per tots els mitjans la pau, i amb la seua ajuda i zel va sostindre les causes dels pobres, les viudes i els òrfens. (1472)
11. Al llogaret de Su-Ryong, a Corea, sants màrtirs Antoni Daveluy, bisbe, Pere Aumaître, Martí Lluc Huin, preveres, Josep Chang Chu-gi, Tomàs Son Cha-son i Lluc Hwang Sok-tu, catequistes, que per la fe de Crist van morir decapitats. (1866)
12. A Nàpols, a Itàlia, beat Lluís (Arcàngel) Palmentieri de Casáuria, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, impulsat pel fervor de la caritat cap als pobres de Crist, va instituir dos congregacions: els Germans de la Caritat i les Germanes Franciscanes de Santa Isabel. (1885)
13. A Torí, també a Itàlia, sant Lleonard Murialdo, prevere, que va fundar la Congregació de Sant Josep, per a educar en la fe i la caritat cristianes els xiquets abandonats. (1900)
14. Al llogaret de San Julián, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Juli Álvarez, prevere i màrtir, que en la cruel persecució contra la religió va testificar amb la seua sang la seua fidelitat a Crist. (1927)
15. Prop de Viena, a Àustria, beata Maria Restituta (Helena) Kafka, verge de la Congregació de les Germanes Franciscanes de la Caritat Cristiana i màrtir, la qual, originària de Moràvia, va exercir el servici d'infermera en un hospital i, detinguda en temps de guerra pels enemics de la fe, va morir decapitada. (1943)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada