DILLUNS DE LA SETMANA III DE QUARESMA
Senyor, per la vostra misericòrdia constant,purifiqueu i enfortiu la vostra Esglésiai, com que ella no pot viure sense vós,guieu-la sempre amb la vostra gràcia.Per nostre Senyor Jesucrist.
Hi havia molts leprosos a Israel,però ningú d'ells va ser purificat,sinó Naaman, de SíriaLectura del segon llibre dels ReisEn aquells dies, Naaman, comandant dels exèrcits del rei d'Aram, era un home molt apreciat del seu sobirà, perquè per mitjà d'ell el Senyor havia donat la victòria als arameus. Era un home molt valent, però era leprós.Els arameus, en una incursió en el territori d'Israel, s'havien endut captiva una jove, que va entrar al servici de la dona de Naaman. Esta criada va dir a la seua ama: «¡Si el meu senyor es presentara al profeta que viu a Samaria! A hores d'ara ja estaria bo de la lepra».Naaman va anar a dir-li al rei: «Mireu què ha dit la jove israelita que tenim a casa». El rei li contestà: «Ves-hi. Jo et faré una carta per al rei d'Israel».Naaman s'endugué tres-cents cinquanta quilos de plata, sis mil peces d'or i deu mudes de vestits. En arribar, va presentar al rei d'Israel la carta del seu rei, que deia: «Amb esta carta et faig saber que t'envie a Naaman, el meu servent, per a que el cures de la lepra».Quan el rei d'Israel llegí la carta, s'esgarrà els vestits i exclamà: «¿Que es pensa que soc un déu, capaç de donar la mort i la vida, que m'envia un home per a que jo el cure de la lepra? Açò no és més que un pretext per a buscar-me raons».
Quan Eliseu, l'home de Déu, va saber que el rei d'Israel s'havia esgarrat els vestits, envià a dir-li: «¿Per què t'has esgarrat els vestits? Fes-lo vindre i sabrà que hi ha un profeta a Israel».Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i va parar a l'entrada de la casa d'Eliseu. Eliseu li envià un missatger a dir-li: «Ves a banyar-te set vegades al Jordà i la pell et quedarà neta de la lepra».
Naaman s'indignà i se'n tornava dient: «Jo em pensava que eixiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà sobre el lloc del mal, i la lepra desapareixeria. Els rius de Damasc, l'Amanà i el Parpar, ¿no són millors que totes les aigües d'Israel? ¿Què em costava de banyar-me en qualsevol d'ells, si amb això havia de quedar net de la lepra?»
I es posà en camí tot indignat. Però els seus servidors se li van acostar i li van dir: «Pare, si el profeta vos haguera manat una cosa difícil, ¿no l'hauríeu feta? Molt més, per tant, si vos diu que vos banyeu i quedareu net».Naaman baixà al Jordà i s'hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu. La pell se li tornà com la d'una criatura acabada de nàixer: havia quedat net de la lepra. Després se'n tornà amb tot el seu seguici a ca l'home de Déu, entrà a sa casa i, dret davant d'ell, va proclamar: «Ara sé ben cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d'Israel».
Com la cerva ansia l'aigua viva,també jo vos ansie, Déu meu.R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu vivent;¿quan podré vore la faç de Déu?Tot jo tinc set de Déu, del Déu vivent;¿quan podré vore la faç de Déu? R.Envieu-me la llum i la veritat;que elles em guien,que em duguen al vostre Mont Sant,al lloc on habiteu. R.I arribaré a l'altar de Déu,a Déu, la meua amorosa delícia;i vos cantaré amb la cítara,Senyor, Déu meu. R.
Confie en el Senyor,confie en la seua paraula;perquè són d'ell l'amor fideli la redempció generosa.
Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és enviat només als jueus᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà a dir:
«En veritat vos dic que cap profeta és ben acollit en el seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam es va estendre per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a ninguna d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però ningú d'ells va ser purificat, sinó Naaman, de Síria».En sentir açò, tots en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren cap a fora del poble i el dugueren cap al precipici de la muntanya, sobre la qual s'alçava el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
- Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).
Transformeu per a nosaltres, Senyor,en un sagrament de salvaciól'ofrena que vos presentemcom a signe del nostre servici sacerdotal.Per Crist, Senyor nostre.
Que la comunió en el vostre sagramentens purifique, Senyor,i ens reunixca en la unitat i la pau.Per Crist, Senyor nostre.
Que la vostra mà, Senyor,guarde este poble en la pregària,el purifique i el guie,per a que amb la vostra presència consoladoraarribe als béns eterns.Per Crist, Senyor nostre.
L’any 1977 el bisbe Òscar va ser nomenat arquebisbe de San Salvador, amb l’alegria dels polítics i militars repressors: fins aleshores havia estat un home ‘pacífic’, que creien que no els portaria problemes. Però els hi va eixir el tir per la culata: el nou prelat començà a denunciar l’opressió contra els pobres, la creixent desigualtat econòmica i la violència exercida per les autoritats repressores.
Amenaçat de mort, ell continuà denunciant amb contundència la violència governamental. Un sicari, ara sí, el va assassinar d’un tir precís al cor mentre alçava l’hòstia, que quedà tacada amb la seua sang, a la capella de les Carmelites de l’Hospital de la Divina Providència de Sant Salvador. Era el 24 de març de 1980. Tenia 62 anys. Les últimes paraules del dia anterior als soldats: «Hermanos, ante una orden de matar que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios que dice: no matar. En nombre de Dios y de este pueblo sufrido… les pido, les ruego, les ordeno en nombre de Dios, cese la represión“. [font]
Aniversari de la impressió del Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis (Ginebra, 1478)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 24 de març
1. A Cesarea de Palestina, hui a l'Israel actual, sants màrtirs Timolau, Dionís, Pàusides, Ròmul, Alexandre i un altre Alexandre, que durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, van ser conduïts emmanillats davant del prefecte Urbà, on van confessar ser cristians, per la qual cosa, pocs dies després, amb els companys Agapi i un altre Dionís, van ser decapitats, i així van meréixer les corones de la vida eterna. (303)
2. A Mauritània, al territori actualment d'Algèria, sant Secúndul, que va patir per la fe de Crist. (s. inc.)
3. A Clogher, a Hibèrnia, actual Irlanda, sant Mac Cairthind, bisbe, a qui es té per deixeble de sant Patrici. (s. V)
4. A Catània, a la regió hui italiana de Sicília, sant Sever, bisbe. (814)
5. A Fabriano, al Picé, regió de les Marques en l'actualitat, també a Itàlia, beat Joan del Bàcul, prevere i monjo, company de sant Silvestre, abat. (1290)
6. A Vasdtena, a Suècia, santa Caterina, verge, filla de santa Brígida, que, en ser casada contra la seua voluntat, amb consentiment del seu cònjuge va conservar la virginitat i, en enviduar, va portar una vida piadosa. Pelegrina a Roma i a Terra Santa, va traslladar les restes de sa mare a Suècia i les va depositar al monestir de Vasdtena, on ella mateixa va prendre l'hàbit monàstic. (1381)
7. A Ronda, població d'Andalusia, beat Diego Josep de Cadis (Francesc Josep) López-Caamaño, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, predicador insigne i propugnador intrèpid de la llibertat de l'Església. (1801)
8. Al lloc de Pniewite, al costat de Gdansk, a Polònia, beata Maria Karlowska, verge, que va instituir la Congregació de Germanes del Diví Pastor de la Providència Divina, amb la finalitat que recuperaren la dignitat de filles de Déu les jóvens i dones pobres de costums corromputs. (1935)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada