13 de novembre de 2024, dimecres XXXII

DIMECRES DE LA SETMANA XXXII / II

Lectura primera Tt 3,1-7

Anàvem desencaminats,

però la bondat de Déu ens salva

Lectura de la carta de sant Pau a Titus

Benvolgut, recorda a tots el deure que tenen de sotmetre's a l'autoritat dels governants i d'obeir-los. Que estiguen sempre disposats a fer el bé. Que no malparlen de ningú ni es posen en baralles, que siguen de bon tracte i visquen en pau amb tots.

En altre temps també nosaltres érem insensats, rebels, desencaminats, esclaus de tota classe de passions i plaers, maliciosos, envejosos, antipàtics, i ens odiàvem els uns als altres. Però quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als hòmens, no l'han mogut les obres bones que nosaltres podíem haver fet, sinó la seua bondat, que ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha abocat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, fets justs per la seua gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs,

per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,

no em falta res.

Ni quan passe per una vall fosca,

no tinc gens de por.

Vos esteu al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Vos pareu una taula davant de mi

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor

m'acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R..

Al·leluia 1Te 5,18

Doneu gràcies en tota ocasió.

Açò és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

Evangeli Lc 17,11-19

¿Només este estranger ha tornat per a donar glòria a Déu?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús, caminant cap a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. 

A l'entrada d'un poblet li eixiren a l'encontre deu leprosos, que es quedaren a una certa distància i alçaren la veu per a dir-li: «¡Jesús, mestre, tingueu pietat de nosaltres!» En vore'ls, Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentres hi anaven, quedaren nets. 

Un d'ells, quan va advertir que havia sigut curat, tornà arrere glorificant a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 

Jesús digué: «¿No eren deu els qui han quedat nets? ¿On estan els altres nou? ¿No n'hi ha hagut cap que tornara per a donar glòria a Déu tret d'este estranger?» I li digué: «Alça't i ves-te'n. La teua fe t'ha salvat».

Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica

Papa Francesc: Homilia, 13 d'octubre de 2019

És bonic vore que aquell home curat, que era un samarità, expressa l'alegria amb tot el seu ser: lloa a Déu a crits, es prostra, agraïx (cf. vv. 15-16). El cim del camí de fe és viure donant gràcies. Podem preguntar-nos: els que tenim fe, ¿vivim les jornades com un pes a carregar o com una lloança a oferir? ¿Estem centrats en nosaltres mateixos en espera de demanar la pròxima gràcia o trobem la nostra alegria en donar gràcies? Quan agraïm, el Pare es commou i escampa sobre nosaltres l'Esperit Sant. Agrair no és qüestió de cortesia, d'etiqueta, és qüestió de fe. Un cor que agraïx sempre és jove. Dir: "Gràcies, Senyor" en despertar, durant el dia, abans de ficar-se al llit és l'antídot a l'envelliment del cor, perquè el cor envellix i es malacostuma. Així també en família, entre esposos: recordar-se de dir gràcies. Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica.

* * * * *

Sants

Sant Leandre (Murillo)

Sant Leandre, bisbe (mem. ll.), titular d'una església parroquial a València.

Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que a la ciutat de Sevilla, a Hispània, amb la seua predicació i sol·lícita caritat va convertir els visigots de l'heretgia arriana a la fe catòlica, comptant amb l'ajuda del rei Recared. (c. 600)

Sant Breç [o Briç o Brici], bisbe de Tours.

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Breç [o Briç o Brici], bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. (444)

Oració a sant Breç de Tours

    1      O digne prelat de gran reverència,
    2      sent Breç gloriós, per Déu molt amat,
    3      pastor excellent de molta prudència
    4      i ver sacerdot molt gran en ciència,
    5      vaixell de virtuts per Déu estimat,
    6      puix vos, beneït sant, sou llum i drecera
    7      de tanta virtut que guia los cecs,
    8      vullau-nos mostrar del cel la carrera,
    9      de Déu impetrant-nos salut verdadera,
    10     puix vos hi bastau ab vostres sants precs,
    11     i puix dels seus béns Aquell vos hereta,
    12     feu vós que ens herete de vida perfeta.
             Amen.

(Font: Cançoner sagrat de vides de sants).

Aniversari del naiximent de sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354)

Martirologi Romà

2. A Cesarea de Palestina, actual Israel, passió dels sants màrtirs Antoní, Nicèfor, Zebinas i Germà, i Manata, verge. Esta última, en temps de l'emperador Galeri Maximià, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. (297)

3. A Ais de Provença, a la Gàl·lia Narbonesa, hui França, sant Mitre, que, malgrat la seua condició servil, va ser per la seua santedat espiritualment lliure. (s. IV)

5. A Àfrica, commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l'heretgia d'Arri, primerament van ser proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a patir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el xiquet Paulí, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seua constància, ja que, al no poder arrancar-lo de la seua fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat a la més vil esclavitud. (437)

6. A Viena del Delfinat, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Leonià, abat, que, portat a esta ciutat captiu des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena del Delfinat. (c. 518)

7. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, també França, sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, i temps després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe dels alvernis. (527)

8. A Cittá di Castello, a l'Úmbria, actual regió italiana, commemoració de sant Florenci, bisbe, de la doctrina fidel del qual i vida santa va ser testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, curull de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. (s. VI)

9. A Rodés, lloc d'Aquitània, actual França, sant Dalmaci, bisbe, de la caritat del qual envers els pobres es fa llengües sant Gregori de Tours. (580)

10. A la vall de Suze, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. (c. 612)

11. A Toledo, sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l'ordenació de la sagrada litúrgia. (657)

12. A la regió de Cambrai, a la Gàl·lia, actualment França, santa Maxelendis, verge i màrtir, qui, segons la tradició, en elegir a Crist com el seu espòs i rebutjar l'individu a qui els seus pares l'havien promesa, este la va matar amb la seua espasa. (670)

13. A la basílica de Sant Pere, de Roma, sant Nicolau I, papa, que va sobreeixir per la seua energia apostòlica en reafirmar l'autoritat del Romà Pontífex en tota l'Església. (867)

14. Al monestir de la Réole, al país basc francés, trànsit de sant Abó, abat de Fleury, que, admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d'una llançada per defensar la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. (1004)

15. A Ivrea, lloc del Piemont, a l'actual Itàlia, commemoració del beat Varmund [o Veremund], bisbe, esclarit per la vivor de la seua fe, la seua pietat i la seua humilitat, que va defensar la llibertat de l'Església de les insídies dels poderosos, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. (1010/1014)

16. A Cremona, a la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Homobó, comerciant, que es va fer famós per la seua caritat cap als pobres, per acollir i educar xiquets abandonats i per posar pau en les famílies. (1197)

17. Beata Maria Teresa de Jesús Scrilli (Fiesole, Itàlia 1825-1889). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Carmel.

18. A Roma, santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l'hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. (1894)

19. A Simat de la Valldigna, beat valencià Joan Gonga Martínez, solter, màrtir. (1936) (memòria a Carcaixent i Simat de la Valldigna)

20. Al Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, beata Maria del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l'Institut de Maria Immaculada Missioneres Claretianes i màrtir. (1936)

21. A Barcelona, Beat Robert Montserrat Beliart, màrtir (1936)

21. Beat Carl Lampert (1944)

22. A Sofia, a Bulgària, beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres de la Congregació d'Agustins de l'Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van meréixer rebre per la seua mort el premi promés als deixebles de Crist. (1952)

12 de novembre de 2024, dimarts XXXII

DIMARTS DE LA SETMANA XXXII / II

Lectura primera Tt 2,1-8.11-14

Viscam una vida de pietat

mentres esperem que es complixca feliçment

la nostra esperança,

que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu i salvador nostre

Lectura de la carta de sant Pau a Titus

Benvolgut, que tot el que dius estiga d'acord amb les exigències de la sana doctrina. Digues als de més edat que siguen sobris, respectables, sensats, forts en la fe, en l'amor i en la constància. A les dones d'edat, digues-los que es comporten dignament: que no siguen murmuradores, ni donades a beure massa; que siguen bones conselleres i sàpien encaminar les més jóvens a estimar el marit i els fills, a ser sensates, castes, diligents en la faena de casa, bones, submises al seu marit; així no donaran a ningú motiu de malparlar de la paraula de Déu.

Recomana també als jóvens que tinguen enteniment. Dona bon exemple en tot: quan ensenyes, evita qualsevol desviació o falta de dignitat i dona doctrina sana, que ningú no puga desaprovar. Així els qui són contraris, no podent dir res de mal de nosaltres, quedaran avergonyits.

S'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tota la humanitat, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desitjos mundans, per a viure en este món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentres esperem que es complixca feliçment la nostra esperança, que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per a rescatar-nos de l'esclavitud de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Salm responsorial 36,3-4.18 i 23.27 i 29 (R.: 39a)

Confia en el Senyor i fes el bé;

i viuràs segur en la teua terra;

el Senyor, la teua delícia,

omplirà el teu cor.

R. El Senyor és qui salva els justs.

El Senyor guarda els dies dels bons,

i la seua herència perdurarà.

El Senyor

 guia els passos de l'home,

es complau en els seus camins. R.

Aparta't del mal i fes el bé,

i sempre tindràs una casa;

els justs heretaran la terra,

l'habitaran per sempre més. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima farà cas de les meues paraules;

el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.

Evangeli Lc 17,7-10

Som servents sense cap mèrit:

hem fet només el que havíem de fer

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor digué: «¿Qui de vosaltres, si té un criat llaurant o pasturant el ramat, quan torna del camp li dirà: "Vine de seguida i posa't a taula"? ¿No li dirà, més prompte, "Prepara'm alguna cosa de sopar, i estigues a punt de servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? ¿És que donarà les gràcies al criat perquè ha fet allò que se Ii havia manat? Igualment vosaltres, quan haureu complit tot allò que Déu vos ha manat, digueu: "Som servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer"».

* * * * *

Sant Josafat de Lituània

Sant Josafat, bisbe i màrtir.

Memòria de sant Josafat (Joan) Kuncewič,  bisbe de Polotsk, a Rutènia, i màrtir, que amb ardor incessant va impulsar el seu poble cap a la unitat catòlica, va cultivar amb piadosa dedicació el ritu bizantí-eslau a Vítsiebsk, a Bielorússia, que llavors estava sota la jurisdicció de Polònia, i, cruelment perseguit per una xusma enemiga, va morir per la unitat de l'Església i la defensa de la veritat catòlica. (1623)

• J.M. Bausset: Sant Josafat, bisbe i màrtir (2015)

Martirologi Romà

2. A Ankara, a Galàcia, hui Turquia, sant Nil el Vell, abat, que, considerat deixeble de sant Joan Crisòstom, va estar al capdavant del seu monestir molt de temps i va difondre en els seus escrits la doctrina ascètica. (340)

3. A l'illa de Mull, a Escòcia, sant Macari, bisbe, oriünd d'Irlanda, a qui se'l considera deixeble de sant Columba i fundador d'esta Església. (s. VI)

4. A Viena del Delfinat [Vienne], a la regió de Burgúndia, actual França, sant Hesiqui [o Isici], bisbe, promogut des de la dignitat de senador a l'episcopal. Els seus fills van ser sant Apol·linar, bisbe de l'Església de Valença [Valence, França], i Avit, que el va succeir en la seu de Vienne. (552)

5. En les muntanyes de la regió de la Cogolla, no lluny de la ciutat de Logronyo, sant Emilià, prevere, que, després de portar vida eremítica i clerical va abraçar la monàstica, i es va fer famós per la seua generositat envers els pobres i el do de profecia. (574)

6. A Colònia, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, sant Cunibert, bisbe, que després de les invasions dels bàrbars va renovar a la ciutat i en tots els pobles la vida de l'Església i la pietat dels fidels. (663)

7. A Deventer, lloc de Frísia, hui a Holanda, sant Lebuí, prevere i monjo, procedent d'Anglaterra, que es va dedicar a procurar la pau i salvació de Crist a tots els habitants de la regió. (650)

8. A Kazimierz, al costat del riu Varta, a Polònia, sants Benet, Joan, Mateu i Isaac, màrtirs, que, enviats a propagar la fe en terres d'aquell país, van ser degollats una nit pels lladres. Amb ells es commemora també a Cristià, el seu criat, penjat vora la capella. (1005)

9. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Joan Cini, cognomenat "de la Pau", que va passar del servici militar al servici de Déu en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1335)

Sant Dídac d'Alcalà

10. A Alcalá de Henares, a Espanya, sant Dídac [o Diego], religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va distingir tant a les illes Canàries com en el cenobi de Santa Maria d'Araceli, a Roma, per la seua humilitat i caritat en la cura dels malalts. (1463)

Sant Dídac [o Diego] d'Alcalà és titular de l'església parroquial de Llocnou d'en Fenollet i cotitular de l'església parroquial de Rafelcofer. 

• J.M. Bausset: Sant Dídac d'Alcalà (2014)

11. A Tuliman, a Mèxic, sant Margarit Flores, prevere i màrtir, que, en la gran persecució contra l'Església, a causa de la seua condició de sacerdot, va obtindre la glòria del martiri en ser empresonat i afusellat. (1927)

12. A l'Alcúdia, a la Ribera Alta, beat valencià Josep Medes i Ferris, casat, màrtir. (1936) (memòria a Algemesí). 

11 de novembre de 2023, dilluns: Sant Martí de Tours

DILLUNS DE LA SETMANA XXXII / II

Lectura primera Tt 1,1-9

Posa preveres que reunixquen les condicions que jo et vaig indicar

Comença la carta de sant Pau a Titus

Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits a la fe i al coneiximent de la religió verdadera, en l'esperança de la vida eterna. Déu, que no mentix, l'havia promesa des de temps immemorial i, arribat el moment apropiat, ha fet conéixer la seua paraula, per la predicació que m'ha sigut confiada, tal com ho ha disposat Déu, el nostre Salvador.

Titus, fill verdader en la fe que ens unix: et desitge la gràcia i la pau de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre Salvador. Et vaig deixar a Creta per a que acabares d'organitzar el que faltava, i a cada població posares preveres que reuniren les condicions que jo et vaig indicar. Han de ser persones de qui ningú no tinga res a dir: casats una sola vegada; que els seus fills siguen creients, i no rebels no indisciplinats. El prevere és administrador de la casa de Déu. Per això cal que siga un home de qui ningú no tinga res a dir; no ha de ser presumptuós, ni de mal geni, ni bevedor, ni violent, ni amic dels diners; ha de ser acollidor, sempre a punt per a fer el bé, sensat, just, piadós, sobri, fidel a la doctrina que li han ensenyat, per a que siga capaç d'exhortar i instruir amb una ensenyança sana, i de convéncer els qui el contradiuen.

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: cf. 6)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,

el món i tots els qui l'habiten.

Li ha posat els fonaments en els mars,

l'ha assentat en les aigües abismals.

R. Heus ací el poble que vos busca:

que ve a la vostra presència, Senyor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

¿Qui pot estar en el seu temple sant?

El qui te el cor net i les mans innocents,

que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,

li farà justícia el Déu que salva.

Heus ací el poble que vos busca:

que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Al·leluia Fl 2,15d.16a

Vosaltres que porteu la paraula de vida

resplandiu com estreles en un cel de nit.

Evangeli Lc 17,1-6

Si set vegades al dia et demana perdó, perdona'l sempre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Sempre hi haurà algú que farà caure els altres, però ai d'aquell que ho fa! Valdria més que li lligaren al coll una roda de molí i el llançaren al mar, abans que desencaminara un d'estos menuts.  Estigueu alerta! Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si es penedix, perdona'l. Si peca contra tu set vegades al dia i set vegades et demana perdó, perdona'l sempre».

I els apòstols digueren: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéreu una fe com un gra de mostassa, diríeu a eixa morera: "Arranca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i vos obeiria».

 

Sant Martí de Tours

Església de Sant Martí i
Sant Antoni, a València

Sant Martí de Tours, bisbe (memòria ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alcàsser i Callosa de Segura i cotitular d'una de València.

Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seua sepultura. Nascut a Pannònia, a l'actual Hongria, de pares gentils, quan era soldat a les Gàl·lies i encara catecumen, va cobrir amb el seu mantell a Crist en la persona d'un pobre, i després, rebut el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant dels seus ulls l'exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clero i va evangelitzar els llauradors, fins que va anar a l'encontre del Senyor a Candes, població de França. (397)

• J. M. Bausset: Sant Martí (2014)

Oració a Sant Martí

    1      O gran sacerdot humil i benigne,
    2      i ver confessor, Martí gloriós,
    3      o bisbe molt sant, perfet i molt digne,
    4      i fel cavaller prudent i insigne,
    5      del Rei eternal qui és tot poderós,
    6      puix sou tan amat d’aquell Rei de glòria
    7      qui el cel senyoreja, la terra i la mar,
    8      vullau-nos tenir a tots en memòria,
    9      pregant a Jesús que ens done victòria
    10     del gran Satanàs qui ens vol devorar.

    11     Puix és tant beneita la vostra història
    12     i feu per aquells qui us volen lloar,
    13     hajau-nos la vida que no és transitòria,
    14     puix és manifest i cosa notòria
    15     que vos la'ns podeu de Déu recaptar.
             Amen.

Font: Cançoner sagrat de vides de sants.

Beat valencià Josep Cecili de Jesús Maria (Josep) Alberich Lluch (memòria a Benicarló)

Nascut el 7/02/1865 a Benicarló (Castelló), mort l’11/11/1936 a Torredembarra (Tarragonès).Va fer el noviciat i professà al Desert de les Palmes. Entre altres activitats, es dedicà als malalts i a recollir almoines per al manteniment del col·legi carmelità. Va ser conventual de València, Matanzas (Cuba), San Clemente (Cuenca), Caravaca, Borriana i Castelló.

A l’inici de la guerra civil estava en el convent de San Clemente i fugí a refugiar-se a casa dels seus pares a Benicarló. Detingut a Vinaròs, va ser enviat al vaixell presó “Río Segre”, al port de Tarragona, on hi havia altres carmelites. Allí renovà els seus vots a mans del P. Elipi. Amb els seus companys, l’11 de novembre va ser afusellat al cementeri de Torredembarra.

Aniversari de la mort de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (1971)

Aniversari de la mort del poeta Xavier Casp i Verger (2004)

Martirologi Romà

2. Al costat del llac Mareotis [o Mariut], a Egipte, sant Menes [o Menna], màrtir. (295)

3. A Vença [Vence], lloc de Provença, a la Gàl·lia, hui França, commemoració de sant Verà, bisbe, que sent fill de sant Euqueri, bisbe de Lió, va ser educat en el monestir de Lerins i va escriure al papa sant Lleó el Gran agraint-li la seua professió de fe en l'encarnació del Verb continguda en la carta a Flavià. (s. V)

4. A Molise, a la Itàlia actual, memòria de sant Menes, ermità, de les virtuts del qual fa esment el papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

5. A Limassol, a l'illa de Xipre, trànsit de sant Joan el Caritatiu, bisbe d'Alexandria, famós per la seua compassió cap als pobres, i tan curull de caritat envers tots que va fer construir moltes esglésies, hospitals i orfenats, per a alleujar totes les necessitats de la ciutat, aportant per a això els béns de l'Església i exhortant contínuament els rics a l'exercici de la beneficència. (620)

6. Al monestir de Malonne, a Brabant, actual França, sant Bertuí, venerat com a bisbe i abat. (698)

7. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor Estudita, abat, que va fer del seu monestir una escola de savis, sants i màrtirs, que van morir víctimes de les persecucions promogudes pels iconoclastes. Va ser tres vegades expulsat al desterrament, va tindre entranyable veneració per les tradicions dels pares de l'Església i va escriure tractats famosos sobre la fe catòlica, en els quals exposava la doctrina cristiana. (826)

• J.M. Bausset: Sant Teodor Estudita (2014).

8. Al monestir de Grottaferrata, en la rodalia de Frascati, pròxim a Roma, sant Bertomeu, abat, que, nascut a Calàbria, va anar a l'encontre de sant Nil, la vida i els costums del qual va deixar per escrit, i al costat del qual va estar fins a la seua mort en el cenobi tusculà que havia fundat sota la disciplina ascètica dels orientals, obra que ell va continuar convertint-la en una escola de ciències i d'art. (1065)

9. A Nagasaki, al Japó, santa Marina d'Omura, verge i màrtir, que, empresonada i portada a la força a una casa pública per a escarni de la seua castedat, va ser finalment cremada viva. (1634)

10. A Laski Piasnica, prop de Wejherowo, a Polònia, beata Alicia Kotowska, verge, de la Congregació de Germanes de la Resurrecció i màrtir, que va ser afusellada per mantindre fidelment les seues creences en Crist. (1939)

11. A Sofia, a Bulgària, passió del beat Vicent Eugeni Bossilkov, bisbe de Nicòpolis i màrtir, de la Congregació Passionista de Jesucrist, que sota el règim comunista, per negar-se a trencar la comunió amb Roma, va ser empresonat, cruelment vexat com a reu de lesa majestat, condemnat a la pena capital i finalment afusellat. (1952)

10 de novembre de 2024, diumenge: Dia de l'Església Diocesana

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Estar a l'altura de les circumstàncies (2024, novembre 7)

DIUMENGE XXXII DURANT L'ANY / Cicle B

Lectura primera 1R 17,10-16

La viuda va coure un panet i el donà a Elies

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquell temps el profeta Elies se n'anà a Sarepta. Arribat a la porta del poble hi havia allà una viuda que arreplegava llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta'm, per favor, un poc d'aigua en un got, que vullc beure». Mentres anava a buscar-la, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta'm, també, un tros de pa». Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et jure que no tinc gens de pa. Només em queda un grapat de farina i un poc d'oli. Ara estava arreplegant branquetes i anava a coure un pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem, i després morirem». Elies li respongué: «Ves i fes tal com has dit, però primer cou un panet per a mi i dona-me'l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill. Açò diu el Senyor, Déu d'Israel: No es buidarà el gerró de la farina ni s'acabarà l'oli de la gerra fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra». Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seua família van poder menjar: no es va buidar el gerró de la farina ni s'acabà l'oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d'Elies.

Salm responsorial 145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)

El Senyor, que es manté fidel per sempre,

fa justícia als oprimits,

dona pa als qui tenen fam.

El Senyor allibera els captius.

R. Alaba el Senyor, ànima meua.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor dona la vista als cegos,

el Senyor redreça els vençuts.

El Senyor estima els justs;

el Senyor guarda els forasters. R.

Manté les viudes i els òrfens,

i capgira els camins dels malvats.

El Senyor regna per sempre,

és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura segona He 9,24-28

Crist va ser oferit una sola vegada,

quan va prendre damunt d'ell els pecats de tots

Lectura de la carta als cristians hebreus

Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del verdader, fet per mà d'hòmens, sinó que ha entrat al cel mateix, i s'ha presentat davant de Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any en el santuari amb una sang que no és la seua. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades, perquè, si no, hauria hagut d'anar patint la seua passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, al final dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada com a víctima per a abolir el pecat. Els hòmens morim una sola vegada, i després de la mort ve el juí. Semblantment el Crist va ser oferit una sola vegada, quan va prendre damunt d'ell els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per a salvar aquells que l'esperen.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mc 12,38-44

Esta viuda pobra és la que ha donat més que tots

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els salude en les places, i que els facen ocupar els primers bancs en les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i, en el moment de l'oració, per fer-se vore, es posen filactèries ben llargues. Per això estos seran jutjats amb més rigor».

Estant en el temple, davant de l'arca de les ofrenes, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics en tiraven molts, però va arribar una viuda pobra que hi tirà dos monedes de les més menudes. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Vos dic de veres que eixa viuda pobra ha tirat a l'arca més que tots. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava per a viure, tot el que tenia». 

 

Disposar el nostre cos i el nostre esperit per a aspirar lliurement al que li pertany a Déu, esta és la generositat que se'ns demana. La de les dos viudes i principalment la de Crist, que es va oferir totalment per la nostra salvació. La viuda de l'Evangeli és una exclosa en la qual ningú es fixa entre tantes aparences interessades que corrompen la fe. Però Jesús la mira d'una altra manera, i la valora en la seua intenció i en la seua autenticitat. Per a Jesús, esta dona ho ha dit tot perquè ho ha donat tot, per això és model de fe autèntica. Esta dona ensenya l'essència de la vida, perquè busca la mirada de Déu.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Doneu-me la capacitat d'entrega de la viuda pobra (La veu de Santa Maria).

* * * * *

DIA DE L'ESGLÉSIA DIOCESANA

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Orgullosos de la nostra fe (2023, novembre 1)

Festa de la Mare de Déu del Sofratge a Benidorm.

• J. M. Bausset: La Mare de Déu del Sofratge (2014)

 Lleó el Gran

Sant Lleó el Gran, papa i doctor (mem. ob.).

Celebrem hui la memòria de sant Lleó I, papa i doctor de l'Església, que va nàixer al centre d'Itàlia l'any 390. Va ser diaca a Roma i després elegit papa. Va convocar el Concili de Calcedònia, en el qual es va definir la doble naturalesa humana i divina en l'única Persona de Crist; va saber guanyar-se el respecte i l'afecte dels bàrbars del Nord, que amb les seues incursions per Itàlia sembraven el pànic entre la gent en aquells anys crítics en què s'enfonsava l'imperi romà. L'Església el venera com a doctor per la claredat i profunditat de la seua doctrina i per les seues precioses homilies, que seguixen l'any litúrgic. Per tot açò ha passat a la història amb l'apel·latiu de «Gran».

• J.M. Bausset: Sant Lleó el Gran (2014)

Dia Mundial de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament.

Martirologi Romà

2. A Pèrsia, trànsit de sant Demetrià, bisbe d'Antioquia, deportat al desterrament pel rei Sapor I. (c. 260)

3. A Tiana, lloc de Capadòcia, hui Turquia, sant Orestes, màrtir. (s. III/IV)

4. A Ravenna, en la Flamínia, actual regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Probe, bisbe, al nom del qual el bisbe sant Maximià va dedicar la cèlebre basílica Clasense. (s. III/IV)

5. A Pèrsia, sants màrtirs Narsés, bisbe, ancià venerable, i Josep, deixeble seu, jove, els quals, que van ser decapitats per no voler adorar el sol, com els ordenava el rei Sapor II. (343)

6. A Canterbury, a Anglaterra, sant Just, bisbe, qui, enviat a esta illa pel papa sant Gregori el Gran, juntament amb altres monjos, per a ajudar sant Agustí en l'evangelització d'Anglaterra, va acceptar més tard l'episcopat d'esta seu. (627)

7. Al llogaret de Vila del Fòrum, al Piemont, actual Itàlia, sant Baudelí, ermità. (s. VIII)

8. A Nàpols, a la regió de Campània, també a Itàlia, sant Andreu Avel·lí, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins, que va brillar per la seua santedat i zel a procurar la salvació del proïsme, va fer l'ardu vot d'avançar cada dia en les virtuts i, carregat de mèrits, amb mort santa va descansar al peu de l'altar. (1608)

• J.M. Bausset: Sant Andreu Avel.lí (2015)

9. A Barcelona, beat Aciscle Pina Piazuelo, religiós de l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)

10. Beata valenciana Lluïsa (de l'Eucaristia) Pérez i Adrià, religiosa adoratriu, màrtir (memòria a Castelló de la Plana); beata valenciana Úrsula (Nativitat) Medes i Ferris, cistercenca, màrtir (memòria a Algemesí).

• J.M. Bausset: Les monges i els monjos valencians cistercencs màrtirs (2015)