Comença el temps d'Advent
L'Advent és temps d'espera, de conversió, d'esperança:
- espera-memòria de la primera i humil vinguda del Salvador en la nostra carn mortal; espera-súplica de l'última i gloriosa vinguda de Crist, Senyor de la història i Jutge universal;
- conversió, a la qual convida amb freqüència la Litúrgia d'este temps, mitjançant la veu dels profetes i sobretot de Joan Baptiste: "Convertiu-vos, perquè està prop el regne dels cels" (Mt 3, 2);
- esperança gojosa que la salvació ja realitzada per Crist (cf. Rom 8, 24-25) i les realitats de la gràcia ja presents en el món arriben a la seua maduresa i plenitud, per la qual cosa la promesa es convertirà en possessió, la fe en visió i "nosaltres serem semblants a Ell perquè el vorem tal com és" (1Jo 3, 2).
(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia, 96)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Comencem l'Advent (2024, novembre 27)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Advent (2023, novembre 29)
- Andreu Capella, bisbe valencià: Sermó en el primer diumenge de l'Advent (1593).
- Salvador Giménez, bisbe valencià: Advent: esperem el Messies (2017).
Primera setmana d'Advent
PRIMER DIUMENGE D'ADVENT
LECTURES DE LA MISSA (Cicle C)
Lectura primera Jr 33,14-16
LECTURES DE LA MISSA (Cicle C)
Lectura primera Jr 33,14-16
Faré nàixer en el llinatge de David un rebrot just
Lectura del llibre de Jeremies
«Venen dies, diu el Senyor, que compliré la promesa que tinc feta a la casa d'Israel i a la de Judà. En aquells dies, en aquells temps, faré nàixer en el llinatge de David un rebrot just, que farà complir el dret i la justícia en la terra. En aquells dies, el país de Judà serà salvat i Jerusalem viurà segura, i serà anomenada "El Senyor és la nostra salvació"».
Salm responsorial 24,4-5ab.8-9.10 i 14 (R.: 1b)
Salm responsorial 24,4-5ab.8-9.10 i 14 (R.: 1b)
Feu que conega, Senyor, les vostres sendes,
ensenyeu-me els vostres camins.
Feu que camine en la vostra veritat,
ensenyeu-me, Déu i salvador meu.
R. A vós, Senyor, eleve la meua ànima.
El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Guia els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí. R.
El Senyor obri camins d'amor fidel
per als qui guarden l'aliança i els seus mandats.
El Senyor es revela als seus fidels,
els fa conéixer la seua aliança. R.
Lectura segona 1Te 3,12;4,2
Lectura segona 1Te 3,12;4,2
Que el Senyor enfortixca els vostres cors
per al dia que vinga Jesús, el nostre Senyor
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, que el Senyor faça créixer l'amor que vos teniu els uns als altres i a tots, tal com nosaltres vos amem. Que ell enfortixca els vostres cors i els mantinga sants i irreprensibles davant de Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants.
I ara, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres heu aprés de mi com heu de comportar-vos i agradar a Déu. Ja ho feu, però vos demane que avanceu encara més. Ja sabeu els preceptes que vos donàrem de part de Jesús, el Senyor.
Al·leluia Salm 84,8
Al·leluia Salm 84,8
Senyor, feu-nos vore el vostre amor
i doneu-nos la vostra salvació.
Evangeli Lc 21,25-28.34-36
Evangeli Lc 21,25-28.34-36
Molt prompte sereu alliberats
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà prodigis en el sol, en la lluna i en les estreles. En la terra, la gent viura amb angoixa, alarmada per l'estrèpit de la mar i de les ones. La gent flaquejarà de por i d'ansietat pel que passarà per tot el món, perquè tots els poders del cel tremolaran. De seguida voran vindre el Fill de l'home sobre un núvol, amb gran poder i majestat. Quan tot això comence a passar, poseu-vos drets i alceu el cap, perquè s'acosta el vostre alliberament.
Estigau alerta: que l'excés de menjar i beure i les preocupacions de la vida no fatiguen el vostre cor, perquè de repent, com un llaç, vos trobaríeu damunt eixe dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetleu, per tant, i pregueu en tot moment demanant poder escapar-vos de tot açò que ha de passar, i presentar-vos sense temor davant del Fill de l'home».
Jesús és la justícia de Déu anunciada pels profetes, és el just que serà la nostra justícia. La nostra esperança està en ell, i enmig de les injustícies, a ell l'esperem, i davant d'ell ens mantenim vigilants. El que il·lumina la nostra espera és el desig de Déu, i l'amor viscut com a servici. Estar desperts significa adoptar una actitud vigilant sent responsables amb nosaltres mateixos, amb el nostre cos, amb la nostra conducta, amb els altres, i amb la nostra relació amb Déu. L'absolut de Déu és l'antídot més gran contra el relativisme i l'escepticisme que ens envolten; i qui entra en este absolut entra també en l'absolut de la dignitat de tot ser humà.
Amb l'Advent comencem el cicle litúrgic de Nadal-Epifania, en el qual al mateix temps que fem memòria de la primera vinguda de Crist ens llancem a esperar amb alegria i esperança la seua segona vinguda a la fi dels temps, com professem en el Credo: «I tornarà gloriós a jutjar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà». Es tracta en este temps d'Advent d'eixir a l'encontre de Crist que continua venint a nosaltres en la seua Paraula, en l'Eucaristia i en els germans.Precisament practicant l'amor mutu i no deixant que afeixugue el nostre cor «l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida» ens preparem per a la seua segona vinguda, de la qual no sabem ni el dia ni l'hora (cf. 2 lect. i Ev.).
Jesús és la justícia de Déu anunciada pels profetes, és el just que serà la nostra justícia. La nostra esperança està en ell, i enmig de les injustícies, a ell l'esperem, i davant d'ell ens mantenim vigilants. El que il·lumina la nostra espera és el desig de Déu, i l'amor viscut com a servici. Estar desperts significa adoptar una actitud vigilant sent responsables amb nosaltres mateixos, amb el nostre cos, amb la nostra conducta, amb els altres, i amb la nostra relació amb Déu. L'absolut de Déu és l'antídot més gran contra el relativisme i l'escepticisme que ens envolten; i qui entra en este absolut entra també en l'absolut de la dignitat de tot ser humà.
Amb l'Advent comencem el cicle litúrgic de Nadal-Epifania, en el qual al mateix temps que fem memòria de la primera vinguda de Crist ens llancem a esperar amb alegria i esperança la seua segona vinguda a la fi dels temps, com professem en el Credo: «I tornarà gloriós a jutjar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà». Es tracta en este temps d'Advent d'eixir a l'encontre de Crist que continua venint a nosaltres en la seua Paraula, en l'Eucaristia i en els germans.
Precisament practicant l'amor mutu i no deixant que afeixugue el nostre cor «l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida» ens preparem per a la seua segona vinguda, de la qual no sabem ni el dia ni l'hora (cf. 2 lect. i Ev.).
- Angoixa o esperança (Lluc 21, 25-28.34-36) (www.laparaula.org)
- Guillem Badenes Franch: "Molt aviat sereu alliberats" (1982)
Sant Carles de Foucauld
- J.M. Bausset: Carles de Foucauld (2015).
L'espiritualitat de Natzaret
Papa Francesc: Discurs, 3 d'octubre de 2015.
Carles de Foucauld va intuir, potser com pocs, l'abast de l'espiritualitat que emana de Natzaret. Este gran explorador va abandonar molt prompte la carrera militar fascinat pel misteri de la Sagrada Família, per la relació quotidiana de Jesús amb els seus pares i els seus veïns, pel treball silenciós, per l'oració humil. Contemplant la Família de Natzaret, el germà Carles es va adonar de l'esterilitat de l'afany per les riqueses i el poder; amb l'apostolat de la bondat es va fer tot per a tots; atret per la vida eremítica, va entendre que no es creix en l'amor de Déu evitant la servitud de les relacions humanes, perquè estimant els altres és com s'aprén a estimar a Déu; inclinant-se al proïsme és com ens elevem cap a Déu. A través de la proximitat fraterna i solidària als més pobres i abandonats va entendre que, al capdavall, són precisament ells els que ens evangelitzen, i ens ajuden a créixer en humanitat.
Martirologi Romà
1. Commemoració de sant Nahum, profeta, que va predicar a Déu com el que governa l'esdevenir dels temps i jutja amb justícia els pobles.
2. A Milà, a la Transpadània, a l'actual Itàlia, sant Castricià, bisbe. (s. III)
3. A Peiteu [Poitiers], població d'Aquitània, hui França, santa Florència, verge, que, convertida al Déu verdader pel bisbe sant Hilari durant el seu desterrament a Àsia, el va seguir en tornar a la seua terra. (s. IV)
4. A Frejús, a la regió de Provença, també a França, sant Lleonci, bisbe, que va afavorir la vida monàstica de sant Honorat a l'illa de Lerins, i a qui sant Joan Cassià, el seu amic, li va dedicar les deu primeres Col·lacions. (c. 433)
5. A Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, de nou a França, sant Domnol, bisbe, que abans havia sigut abat del monestir de Sant Llorenç de París, i que va resplandir per la força dels seus miracles. (581)
6. A Verdun, d'Austràsia, igualment a França, sant Ageric, bisbe, que va edificar esglésies i baptisteris, i, havent convertit la seua església en asil de pròfugs, va haver de patir molt per part del rei Teodoric. (588)
7. A Noyon, lloc de Nèustria, així mateix a França, sant Eloi [o Eligi], bisbe, que sent orfebre i conseller del rei Dagobert va edificar monestirs i va construir monuments als sants amb gran art i elegància, i més tard va ser elevat a les seus de Noyon i Tournai, on es va dedicar amb gran zel al treball apostòlic. (660)
Va nàixer vora l'any 590 a Chaptelat, prop de Llemotges. Els seus pares pertanyien a una família anglorromana establida a les Gàl·lies. Encara era un xiquet quan va entrar d'aprenent en una orfebreria de Llemotges. De seguida van vore tots que havia nascut per a ser orfebre. Per consell del seu mestre se'n va anar a París, on va conéixer el tresorer del rei Clotari II, que buscava un orfebre que fera al rei un tron tal com ell mateix l'havia dissenyat. El tresorer va lliurar a Eloi una gran quantitat d'or i pedres precioses, perquè el tron fora molt ric i artístic i l'artesà no haguera de limitar-se per falta de materials. Eloi va fer dos trons amb el material que li havien confiat, i el rei va quedar-ne tan satisfet de la seua faena que va arribar a nomenar-lo conseller seu. A més de bon orfebre i honrat, Eloi tenia una ànima gran i misericordiosa per als pobres. Tot el que guanyava ho repartia entre ells, i fins i tot arribava a passar gana. Era tan gran la fama de bona persona que tenia, que en morir el bisbe tothom va insistir perquè s'ocupara ell dels destins de la diòcesi. Va acceptar-ho, però només amb la condició de seguir tots els passos de la carrera sacerdotal. Des de la seua nova funció de bisbe va continuar fent el bé a tothom. Va morir l'1 de desembre de l'any 660, de febre alta. [font]
8. A Cotignola, lloc d'Emília-Romanya, regió actualment italiana, beat Antoni Bonfadini, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, predicant la Paraula de Déu, durant llarg temps va recórrer diverses regions d'Itàlia i llocs de Terra Santa. (1482)
9. A Colchester, a Anglaterra, beat Joan Beche, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, sent abat del monestir de Sant Joan, per mantindre la fidelitat al Romà Pontífex va ser acusat de crim de traïció i condemnat a la pena capital pel rei Enric VIII, per la qual cosa acabà en el patíbul. (1539)
 |
| Sant Edmund Campion |
Amb ell també van patir els mateixos suplicis sant Rodolf i sant Alexandre, este últim admés amb mèrit en la Companyia de Jesús, quan estava ja en la presó. (1581)
11. A York, igualment a Anglaterra, beat Ricard Langley, màrtir, que sota el regnat de la mateixa Isabel I va ser condemnat a la pena capital i penjat, per haver allotjat sacerdots. (1586)
12. Sant Carles de Foucauld (Algèria 1858-1916), Sacerdot, assassinat en una emboscada a Algèria.
13. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Casimir Sykulski, prevere i màrtir, que durant la guerra, per mantindre amb fortalesa la fe davant dels perseguidors de l'Església, va ser afusellat. (1941)
14. A Dire Daua, a Etiòpia, beata Liduina (Elisa Àngela) Meneguzzi, verge de l'Institut de San Francesc de Sales, que, com espill d'humilitat i caritat cristiana, va mostrar la misericòrdia de Déu entre els pobres, malalts i captius. (1941)
15. A Isiro, de la República Democràtica del Congo, beata Clementina Anuarite Nengapeta, verge de la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família i màrtir, que en la persecució que va esclatar durant la guerra civil va ser capturada juntament amb altres religioses, a les quals va exhortar que vetlaren i pregaren, i en resistir-se amb gran força a la maldestra passió del capità dels soldats, este, enfurit, la va matar a causa de Crist, el seu Espòs. (1964)
16. Beata Maria Rosa Pellesi (Sassuolo, Itàlia 1917-1972). Verge, religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de Crist.
