7 de març de 2025, divendres després de Cendra

DIVENDRES DESPRÉS DE CENDRA

La Quaresma:: dejunar mentres esperem el Senyor

Lectura primera Is 58,1-9a

L'únic dejuni que jo aprecie és este

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor: 
«Crida fort, tan fort com pugues;
alça la veu com un corn.
Denuncia al meu poble la seua rebel·lia;
a la casa de Jacob, els seus pecats. 
Cada dia m'interroguen, 
volen conéixer els meus camins, 
com si foren gent que obra el bé 
i no s'aparta del que vol el seu Déu. 
Reclamen justícia, 
voldrien que els fera costat: 
"¿Per què no feu cas dels nostres dejunis, 
i no mireu les nostres penitències?" 
Sí, però els dies de dejuni feu negocis, 
i carregueu tots els vostres obrers; 
passeu el dejuni entre juís i baralles, 
i pegant punyades amb malícia. 
Si dejuneu d'esta manera, 
el vostre clam no arribarà al cel.
El dejuni que jo aprecie, 
¿vos penseu que és afligir-se un dia, 
abaixar el cap com un jonc, 
i gitar-se en la cendra vestit de sac? 
¿D'açò en dieu un dejuni, 
un dia agradable al Senyor? 
El dejuni que jo aprecie és este: 
trenca les cadenes injustes,
afluixa les corretges del jou, 
deixa lliures els oprimits, 
partix tots els jous. 
Compartix el pa amb els qui passen fam, 
acull en ta casa els pobres vagabunds, 
si algú no té roba, vist-lo; 
i no descuides els de la teua sang. 
Així la teua llum brillarà com l'aurora, 
les teues ferides es tancaran a l'instant;
t'obrirà camí la teua bondat,
et seguirà la glòria del Senyor. 
Quan invoques el Senyor, et respondrà; 
quan crides auxili, et dirà: "Ací em tens"».

Salm responsorial 50,3-4.6a.18-19 (R.: 19b)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;
per la vostra gran misericòrdia,
ofegueu la meua malícia;
llaveu del tot la meua falta,
renteu el meu pecat.

R. Un cor trencat i humiliat,
vós, Déu meu, no el menyspreeu.

Ara reconec la meua falta,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, contra vós sol he pecat;
als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.

No vos satisfan els sacrificis,
si vos oferira un holocaust, no vos plauria.
El meu sacrifici és un esperit abatut;
un cor trencat i humiliat,
vós, Déu meu, no el menyspreeu. R. 
 
Vers abans de l'evangeli Am 5,14
 
Busqueu el bé i no el mal, si voleu viure, 
i el Senyor estarà amb vosaltres.

Evangeli Mt 9,14-15

Vindrà el dia en què l'espòs els serà pres, i en eixe moment sí que dejunaran

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els deixebles de Joan s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis i els vostres deixebles no dejunen?» Jesús els va contestar: «¿Poden estar de dol els convidats a una boda mentres l'espòs està amb ells? Ja vindrà el dia en què s'emportaran l'espòs, i en eixe moment sí que dejunaran».
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

¿El meu dejuni arriba per a ajudar els altres? Perquè si això no passa, este dejuni és fingit, és incoherent i t'encamina a una doble vida. Cal, per tant, «demanar humilment la gràcia de la coherència». Consistència. Si no puc fer alguna cosa, no la faig. Però no la faces de manera incoherent. Fer només el que puc fer, però amb coherència cristiana. Que el Senyor ens done esta gràcia. (Santa Marta, 16 de febrer de 2018)

* * * * *

Dia d'abstinència.

Santes Perpètua i Felicitat. màrtirs (comm.).

    Memòria de santa Perpètua i santa Felicitat, màrtirs, que en temps de l'emperador Septimi Sever van ser detingudes a Cartago, actual Tunísia, juntament amb uns altres catecúmens. Perpètua, matrona d'uns vint anys, era mare d'un xiquet encara lactant, mentre que Felicitat, la seua esclava, estava llavors embarassada, per la qual cosa, segons les lleis, no podia ser martiritzada fins que donara a llum. Arribat el moment, enmig dels dolors del part es va alegrar de ser exposada a les feres, i així, amb rostre alegre, van passar les dos de la presó a l'amfiteatre, segures de partir cap al cel. 
    (203)

 “Si el febrer no febreja, i el març no marceja, tot l’any li porta enveja”.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de març

2. També a Cartago, passió dels sants Sàtir, Saturní, Revocat i Secundí, que en la mateixa persecució sota Septimi Sever, l'últim d'ells va morir en la presó, mentre que els altres, maltractats per diverses bèsties, van acabar degollats després de donar-se l'òscul de la pau. (203)

3. A Cesarea de Palestina, passió de sant Eubuli, que va ser company de sant Adrià, i l'endemà passat d'ell va aconseguir la glòria en ser destrossat pels lleons i decapitat. (309)


5. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pau, per sobrenom "Simple", deixeble de sant Antoni. (s. IV)

6. A Brescia, a la regió de Venècia, a l'actual Itàlia sant Gaudiós, bisbe(s. V)

7. A l'abadia d'Aniana, al territori de Septimània, hui França, sant Ardó Esmaragde, prevere, company de sant Benet d'Aniana en la vida cenobítica. (843)

8. A Prusa, a Bitínia, actual Turquia, sant Pau, bisbe, que per defensar el culte de les sagrades imatges va ser expulsat de la pàtria i va morir en l'exili. (850)

9. Al monestir de Fossanova de l'Orde Cistercenc, a la regió italiana del Laci, trànsit de sant Tomàs d'Aquino, la memòria del qual se celebra el dia 28 de gener. (1274)

10. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Joan Larke i Joan Ireland, preveres, i Germà Gardiner, tots els quals, per la seua fidelitat al Romà Pontífex, van ser penjats a Tyburn, en temps del rei Enric VIII. (1544)

11. A Florència, població de Toscana, a Itàlia, santa Teresa Margarida Redi, verge, que, havent entrat en l'Orde de Carmelites Descalces, va avançar per l'ardu camí de la perfecció i va morir sent encara jove. (1770)

12. Beata Maria Antònia de Sant Josep de Paz y Figueroa (1730- Buenos Aires Argentina 1799). Verge, fundadora del Beateri dels Exercicis Espirituals de Buenos Aires a l'Argentina. Coneguda popularment com a "Mama Antula".

13. A Seül, ciutat de Corea, sant Joan Baptista Nam Chong-sam, màrtir(1866)

14. Al lloc de Sai-Nam-Hte, també a Corea, sants màrtirs Simeó Berneux, bisbe, Just Ranfer de BretenièresLluís Beaulieu i Pere Enric Dorie, preveres de la Societat de Missions Estrangeres de París, que van ser decapitats per afirmar amb decisió que havien vingut a Corea en nom de Crist per a salvar ànimes. (1866)

15. Beat Josep Olallo Valdés (1820- Puerto Príncipe, hui Camagüey, 1889). Religiós cubà de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Va dedicar heroicament tota la seua vida a la cura dels malalts.

16. A la ciutat de Kirov, a Rússia, beat Leònides Fëdorov, bisbe i màrtir, el qual, sent exarca apostòlic dels catòlics russos de ritu bizantí, va meréixer ser deixeble fidel a Crist fins a la mort, sota un règim contrari a la religió. (1934)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

5 d'abril de 2025, dissabte IV de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA IV DE QUARESMA La Quaresma : ¿què diem de Jesús? Oració col·lecta Que l’acció de la vostra misericòrdia, Senyor, moga...

entrades populars