4 de març de 2025, dimarts VIII

DIMARTS DE LA SETMANA VIII / I

Demà comença la Quaresma

• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.

Lectura primera Sir 35,1-15; Sir grec 35,1-12

Ofrena una víctima saludable qui guarda els manaments

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Observar la Llei val tant com un muntó d’ofrenes;

ofrena una víctima saludable qui guarda els manaments.

Fer un favor és com una ofrena de flor de farina,

fer almoina és com oferir un sacrifici de lloança.

Apartar-se del mal és cosa plaent al Senyor,

apartar-se de la injustícia expia els pecats.

No et presentes davant del Senyor amb les mans buides,

perquè els sacrificis els ha manat ell.

L’ofrena del just enriquix l’altar,

la seua olor suavíssima arriba fins a l’Altíssim;

el sacrifici del just agrada al Senyor,

és un record que no oblidarà.

Dona glòria a Déu de bon cor

i no li escatimes les primícies del teu treball;

presenta els dons amb la cara alegre

i consagra amb goig el teu delme;

dona a l'Altíssim tal com ell t'ha donat,

i dona generosament tot el que pugues,

perquè el Senyor sap recompensar,

i et tornarà set vegades més.

No el vullgues subornar amb presents,

que no els acceptarà,

No et fies d’un sacrifici injust,

perquè el Senyor és un jutge

que no fa accepció de persones.

Salm responsorial 49,5-6.7-8.14 i 23 (R.: 23b)

«Reuniu els meus fidels,

que amb la sang d'una víctima

signaren la meua aliança».

El cel proclama la seua justícia,

Déu mateix és el jutge.

R. A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu

«Escolta, poble meu, vullc parlar;

Israel, jo vullc testificar contra tu;

jo, Déu, el teu Déu.

No condemne els teu sacrificis,

els teus holocausts sempre presents». R.

«Ofrena a Déu sacrificis d'alabança,

complix les teues promeses a l'Altíssim.

L'alabança és una sacrifici que m'honora.

A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu». R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare,

Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 10,28-31

Obtindrà, ja en el temps present, el cent per u i persecucions,

i, en el món futur, la vida eterna

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Pere li va dir a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot i vos hem seguit». Jesús va declarar: «Vos ho dic de veres: Tot aquell que per mi i per l'Evangeli han deixat casa, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, obtindrà, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. Però molts que ara són primers seran darrers, i molts darrers, primers».

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Seguir a Jesús des del punt de vista humà no és un bon negoci: es tracta de servir. Ell ho va fer, i si el Senyor et dona l'oportunitat de ser el primer, t'has de comportar com el darrer, és a dir, amb actitud de servici. I si el Senyor et dona l'oportunitat de tindre béns, has de comportar-te amb actitud de servici, és a dir, per als altres. Hi ha tres coses, tres passos que ens separen de Jesús: la riquesa, la vanitat i l'orgull. Per això les riqueses són tan perilloses, perquè de seguida et porten a la vanitat i et creus important. I, quan penses que eres important, t'unfles i et perds (…) És lleig vore un cristià, siga laic, consagrat, sacerdot, bisbe, és lleig quan veus que vol les dos coses: seguir a Jesús i els béns, seguir a Jesús i la mundanitat. I això és un testimoni contrari i allunya la gent de Jesús. Continuem ara pensant en la pregunta de Pere: 'Ho hem deixat tot: ¿com ens pagaràs?'; i pensant en la resposta de Jesús, perquè el preu que ens donarà és la semblança amb Ell. I semblar-se a Jesus és un bon salari" (Santa Marta, 26 de maig de 2015)

* * * * *

Commemoració de Sant Casimir, príncep.

Anomenat “el pacificador” pels polonesos, Casimir (1458-1484) fou el tercer dels tretze fills de Casimir IV, rei de Polònia, i d’Isabel d’Àustria. De molt menut es va consagrar a l’oració i a la penitència, i la seua principal preocupació eren els pobres: «Convencia cada dia son pare que governara amb equitat el seu regne i es prenia com si foren seues les causes dels indigents» (Biografia).

Tractava de viure tan pregonament l’evangeli que a 13 anys va preferir rebutjar una corona, la d’Hongria, abans que aconseguir-la per les armes. Morí de tuberculosi a 25 anys el 4 de març de 1484 a Hrodna (Bielorússia). Sense deixar les obligacions de príncep, la Mare de Déu i l’eucaristia l’acompanyaven sempre. Canonitzat en 1521. [font]

    Març al refranyer.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de març

Sant Casimir, fill del rei de Polònia, que, sent príncep, va destacar pel zel en la fe, per la castedat i la penitència, la benignitat cap als pobres i la devota veneració a l'Eucaristia i a la Benaurada Mare de Déu, i, encara jove, consumit per la tuberculosi, va descansar piadosament a la ciutat de Hrodna (Bielorússia), prop de Vílnius (Lituània). (1484)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sants Foci, Arquelau, Quirí i altres dèsset, tots màrtirs (s. III/IV).

3. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Basí, bisbe, de la família dels ducs del regne d'Austràsia, que primer va ser monjo, després abat de Sant Màxim de Trèveris, i elevat finalment a la seu episcopal de la ciutat, va aprovar la fundació del monestir d'Echternach, realitzada per santa Irmina. (705)

4. A Comacchio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Apià, monjo, que, enviat des del monestir de Pavia, va portar vida eremítica en esta ciutat. (s. VIII)

5. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Pere, que, havent seguit des de la seua joventut vida eremítica, va ser elegit bisbe de Policastro, però cansat del clam de la vida mundana, va tornar al monestir, on, constituït abat, va restablir admirablement la disciplina. (1123)

6. A Chambéry, a Savoia, hui França, beat Umbert, tercer comte de Savoia, que, coaccionat a deixar el claustre per a ocupar-se del govern, va tornar més tard a la vida monàstica, que va viure amb fidelitat. (1188)

7. A Londres, a Anglaterra, beats Cristòfol Bales, prevere, Alexandre Blake i Nicolau Horner, màrtirs, els quals en la persecució duta a terme sota el regnat d'Isabel I, van rebre, al mateix temps, la corona de la glòria. (1590)

8. Beata Maria Lluïsa de Lamoignon (1763- Vannes, França 1825). Esposa, mare de família, viuda en ser guillotinat el seu marit durant la Revolució Francesa. Fundadora i Superiora de les Germanes de la Caritat de Sant Lluís de Vannes, és coneguda com a Mare Sant Lluís.

9. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a Normandia, regió de França, beata Plàcida (Eulàlia) Viel, verge, que va brillar pel seu zel i humilitat dirigint la Congregació de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia. (1877)

10. A Vicenza, ciutat d'Itàlia, beat Joan Antoni Farina, bisbe, el treball del qual en el camp de la pastoral va ser intens. Va fundar l'Institut de les Germanes Mestres de Santa Dorotea Filles dels Sagrats Cors, per a la formació de les jóvens pobres i ajuda a les persones afligides per la marginació. (1888)

11. A la vila de Berezwecz, prop de la ciutat de Glebokie, a Polònia, beats Miecislau Bohatkiewick, Ladislau Mackowiak i Estanislau Pyrtek, preveres i màrtirs, que, per la fe de Crist que professaven, en temps de guerra van ser empresonats i després afusellats. (1942)

12. Beat Zoltan Lluís Meszlényi (1892- Kistárcsa, Hongria 1951). Bisbe Auxiliar d'Esztergom Hongria, màrtir, pres del règim comunista en el camp de concentració de Kistarcsa, va morir aïllat, després de huit mesos d'una presó cruel, amb fred i fam, treballs forçats, violència i tortures.