DISSABTE DE LA SETMANA II DE QUARESMA
La Quaresma: alçar-se i tornar al Pare
Lectura primera Mi 7,14-15.18-20
Tireu al fons del mar tots els nostres pecatsLectura de la profecia de MiqueesAmb la vostra vara, Senyor,pastureu el vostre poble,el ramat que és la vostra heretat,que viu solitari en el boscentre camps fèrtils.Que pasture a Basan i a Galaadcom en temps antics.Mostreu-nos els vostres prodigis,com el dia que ens vau traure d'Egipte.
¿Qui és com vós, Déu nostre?Vós perdoneu elsi passeu per alt la infidelitatde la resta de la vostra heretat:no vos obstineu a castigar,perquè estimeu la bondat.Torneu a compadir-vos de nosaltres,esclafeu les nostres culpes,tireu al fons del mar tots els nostres pecats.Sigau fidel a Jacob,bondadós amb Abraham,tal com vau jurar als nostres paresdes dels primers temps.
Salm responsorial 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8a)
Beneïx el Senyor, ànima meua,i tot el meu cor el seu sant nom.Beneïx el Senyor, ànima meua,no t'oblides mai dels seus favors.R. El Senyor és compassiu i benigne.Ell et perdona les culpesi et cura totes les malalties;rescata de la mort la teua vidai t'engalana d'amor entranyable. R.No sempre acusa,ni guarda rancor sense fi;no ens castiga els pecats com mereixem,no ens paga com deuria les nostres culpes. R.El seu amor als fidels és tan immenscom la distància del cel a la terra,
aparta de nosaltres les nostres culpes,com l'Orient està separat de l'Occident. R.
Vers abans de l'evangeli Lc 15,18
Aniré a l'encontre de mon pare i li diré:
Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
Evangeli Lc 15,1-3.11-32
Este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei remugaven i deien: «Eixe home acull els pecadors i menja en companyia seua».
Jesús els va proposar esta paràbola:«Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove va dir al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els béns.Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre la seua part, se'n va anar amb els diners a un país llunyà i, una vegada allí, va dilapidar la seua fortuna portant una vida dissoluta.Després d'haver-ho malgastat tot, vingué una gran fam a aquell país i començà a passar necessitat. Per això es va llogar a un habitant d'aquell país, que el va enviar al camp a pasturar porcs. Tenia ganes d'afartar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però no li'n donava ningú. Va reflexionar i es va dir: "¡Quants jornalers de mon pare tenen pa de sobra, i ací jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré a l'encontre de mon pare i li diré: 'Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers'". I es posà en camí cap a casa del pare.Encara estava lluny, quan son pare el va vore i es va commoure, i va córrer a abraçar-lo i a besar-lo. El fill li va dir: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu".Però el pare va dir als criats: "Porteu de pressa el vestit millor i mudeu-lo, poseu-li un anell al dit i unes sandàlies als peus, porteu el vedell més gros i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè este fill meu, que ja el donava per mort, ha tornat a la vida; ja el donava per perdut i l'hem trobat". I es posaren a celebrar-ho.Mentrestant el fill major tornava del camp. Quan s'acostava a casa va sentir músiques i dansades i va cridar u dels criats per a preguntar-li què passava. Este li va dir: "Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell més gros".El fill major s'indignà i no volia entrar. Son pare va eixir i li insistia, però ell li va respondre: "He passat tants anys al teu servici, sense haver-te desobeït en res, i no m'has donat mai un cabrit per a fer festa amb els meus amics; i ara que torna este fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell més gros".El pare li va contestar: "Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida; ja el donàvem per perdut i l'hem trobat"».
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
Déu perdona sempre, som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó, però Ell perdona sempre. Ens diu que Déu és Pare, que no només acull novament, sinó que s'alegra i fa festa pel seu fill, que ha tornat a casa després d'haver malbaratat tots els seus béns. Nosaltres som este fill, i commou pensar quant ens estima i espera sempre el Pare. Però en la mateixa paràbola hi ha també el fill gran, que entra en crisi davant d'este Pare. I que ens pot posar en crisi també a nosaltres. De fet, en nosaltres també hi ha este fill gran i, almenys en part, tenim la temptació de donar-li la raó (…) Qui té un cor sintonitzat amb Déu, quan veu el penediment d'una persona, per greus que hagen sigut els seus errors, se n'alegra. No es fixa en els errors, no assenyala amb el dit el mal, sinó que s'alegra pel bé, perquè el bé de l'altre també és el meu! I nosaltres, ¿sabem vore els altres així? (Àngelus, 27 de març de 2022)
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 22 de març
Epafrodit (“abellidor”) és un dels molts col·laboradors que va tindre l’apòstol Pau. Cristià de la ciutat de Filips, la seua comunitat el va enviar a portar uns “bons recursos per a les seues despeses”, a Pau, que es trobava empresonat (cf. Fl 4,16-18). En el viatge, Epafrodit cau malalt i està a punt de morir, però, una vegada restablit, Pau li encarrega de dur als filipencs la carta que tenim en el Nou Testament, i en la qual l’apòstol no estalvia alabances al seu amic, qualificant-lo com a “germà, company de faena i de lluita” (Fl 2,25-30). [font]
2. A Narbona, al sud de la Gàl·lia, hui França, a la via Domítia, fora de la ciutat, sepultura de sant Pau, bisbe i màrtir. (s. III)
3. A Galàcia, a l'actual Turquia, sants Calinic i Basilisa, màrtirs. (s. inc.)
4. A Ankara, també a Galàcia, sant Basili, prevere i màrtir, que durant tot el mandat de l'emperador Constanci es va oposar enèrgicament als arrians, i després, sota l'emperador Julià, per haver pregat públicament a Déu que cap cristià s'apartara de la fe, va ser capturat i conduït al prefecte de la província i, després de nombrosos turments, va consumar el seu martiri. (362)
5. Commemoració de santa Lea, viuda romana, les virtuts de la qual i la mort de la qual van rebre les lloances de sant Jeroni. (c. 383)
6. a Osimo, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Benvingut Scotivoli, bisbe, que, elegit pel papa Urbà IV per a esta seu, va promoure la pau entre els ciutadans i, segons l'esperit dels Germans Menors, va voler morir sobre terra nua. (1282)
7. A Londres, a Anglaterra, sant Nicolau Owen, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant molts anys va crear refugis per a acolliment de sacerdots, a causa de la qual cosa, sota el regnat de Jaume I, va ser empresonat i cruelment torturat en el poltre fins a exhalar l'esperit, confessant gloriosament a Crist Senyor. (1606)
8. A Angers, a França, beat Francesc Chartier, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat per ser sacerdot. (1794)
9. Commemoració de sant Agustí Zhao Rong, prevere i màrtir, que a la província de Sichuan, a la Xina, en temps de persecució va ser tancat en una presó per la seua condició de cristià, i allí va trobar la mort en un dia no precisat de primavera. La seua memòria se celebra el dia 9 de juliol. (1815)
10. Al camp de concentració d'Stutthof, prop de Gdansk, a Polònia, beats Marià Górecki i Bronislau Komorowski, preveres i màrtirs, que van ser afusellats durant l'ocupació militar de la seua pàtria pels seguidors de doctrines hostils a la religió. (1940)
11. Beat Clement August Graf von Galen (Alemanya 1878-1946) Bisbe de Münster (cardenal des de 1933).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada