DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle C
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Defensar la vida és sembrar esperança (2025, març 19)
Déu dels nostres pares,que escolteu el crit dels oprimits,feu que els vostres fidelsreconeguen en els fets de la històriala vostra crida a la conversió,a adherir-se cada vegada més fermament a Crist,roca de la nostra salvació.Ell, que amb vós viu i regna.
Jo-soc m'envia a vosaltresLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, Moisés pasturava les ovelles del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Una vegada les va guiar més enllà del desert i va arribar a l'Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li aparegué l'àngel del Senyor en una flama enmig de l'albarzer. Moisés va mirar i veié que l'albarzer cremava però no es consumia. I es va dir: «M'acostaré a contemplar esta visió extraordinària: ¿com és què l'albarzer no es consumix?».Quan el Senyor va vore que Moisés s'acostava per a mirar, el cridà des de l'albarzer: «Moisés, Moisés». Ell respongué: «Ací em teniu». Déu li digué: «No t'acostes ací. Lleva't les sandàlies, que el lloc que xafes és terra santa». I afegí: «Jo soc el Déu de ton pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob». Moisés va amagar la cara, perquè tenia por de mirar a Déu.El Senyor li digué: «He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus patiments; per això, he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar des d'Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regala llet i mel».Moisès digué a Déu: «Quan m'acoste als israelites i els diga: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten "¿Quin és el seu nom?", ¿què els he de respondre?». I Déu li contestà: «Jo soc el qui soc». I afegí: «Digues als israelites: "Jo-soc m'envia a vosaltres"». Després Déu va ordenar a Moisès: «Digues als israelites: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob, m'envia a vosaltres".Este és el meu nom per sempre més, amb este nom m'invocaran totes les generacions».
Beneïx el Senyor, ànima meua,i tot el meu cor el seu sant nom.Beneïx el Senyor, ànima meua,no t'oblides mai dels seus favors.R. El Senyor és compassiu i benigne.Ell et perdona les culpesi et cura totes les malalties;rescata de la mort la teua vidai t'engalana d'amor entranyable. R.El Senyor fa justíciai defén tots els oprimits.Ha revelat a Moisès els seus camins,les seues gestes, als fills d'Israel. R.«El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, ric en l'amor».El seu amor als fidels és tan immenscom la distància del cel a la terra. R.
La vida del poble amb Moisès en el desertva ser escrita per a advertir-nos a nosaltresLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, no vullc que oblideu que els nostres pares van estar tots davall del núvol, tots passaren el Mar Roig i tots, gràcies al núvol i al mar, foren batejats en Moisés; tots s'alimentaren amb el mateix menjar espiritual i tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d'una roca espiritual que els acompanyava, i eixa roca era Crist. Però la majoria d'ells no foren agradables a Déu, com demostra el fet que quedaren extenuats en el desert.
Tot això ens hauria de servir d'exemple, per a evitar que desitgem el mal, com ells el van desitjar. No murmureu, com alguns d'ells murmuraren, i moriren a mans de l'Exterminador.
Tot això que els va passar hauria de servir d'exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem al final dels temps. Per tant, qui es pense estar dret, que mire de no caure.
Convertiu-vos, diu el Senyor,que el Regne del cel està prop.
Si no vos convertiu, tots acabareu malamentLectura de l'evangeli segons sant LlucPer aquell temps, alguns dels presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia mesclat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: «¿Vos penseu que aquells galileus acabaren així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Vos dic que no: i si no vos convertiu, tots acabareu igual. I aquells díhuit que moriren quan els caigué damunt la torre de Siloè, ¿vos penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Vos assegure que no: i si no vos convertiu, tots acabareu igual».I va afegir esta paràbola: «Un home tenia una figuera en la vinya. Hi va anar a buscar fruit i no en trobà. En vore això, digué al qui li portava la vinya: "Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d'esta figuera i no en trobe. Talla-la. ¿Per què ha d'ocupar terra inutilment?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la encara enguany; entretant jo la cavaré i li tiraré fem, a vore si dona fruit d'ara en avant; si no, feu-la tallar».
Per este sacrifici de reconciliació, oh Pare,perdoneu les nostres culpesi doneu-nos la força per a perdonar els nostres germans.Per Crist, Senyor nostre.
Oh Déu, que ens alimenteu en esta vidaamb el pa del cel, penyora de la glòria futura,feu que manifestem en les nostres obresla realitat que celebrem en este sagrament.Per Crist, Senyor nostre.
- La paraula del dia: Quaresma (AVL)
- Francesc Aracil: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
I esta paràbola del vinyater manifesta la misericòrdia de Déu, que ens deixa un temps per a la conversió. Tots necessitem convertir-nos, fer un pas avant, i la paciència de Déu, la misericòrdia, ens acompanya en això. Tot i l'esterilitat, que de vegades marca la nostra existència, Déu té paciència i ens oferix la possibilitat de canviar i avançar pel camí del bé. Però la pròrroga implorada i concedida mentres s'espera que l'arbre finalment fructifique, també indica la urgència de la conversió. El vinyater li diu a l'amo: «Deixeu-la encara enguany» (v. 8). La possibilitat de conversió no és il·limitada; per això cal prendre-la immediatament. En cas contrari, es perdria per a sempre. En esta Quaresma podem pensar: ¿Què he de fer per a acostar-me al Senyor, per convertir, per “tallar” les coses que no van bé? (Àngelus, 24 de març de 2019)
* * * * *
Sant Toribi de Mogrobejo
Aniversari del traspàs de mossén Josep Espasa i Signes, prevere valencià (1980)
Commemoració de Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe
Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe de Lima, al Perú. Laic, d'origen espanyol i llicenciat en lleis, va ser elegit per a esta seu i es va dirigir a Amèrica, on, inflamat de zel apostòlic, va visitar a peu diverses vegades l'extensa diòcesi, va proveir al ramat a ell encomanat, va fustigar en sínodes els abusos i els escàndols en el clero, va defensar amb valentia l'Església i va catequitzar i va convertir els pobles natius, fins que finalment, a la població de Saña, va descansar en el Senyor. (1606)
Aniversari de la mort de monsenyor Manuel Moll i Salord (1972), que fou bisbe de Tortosa
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 23 de març
2. A Cornualla, hui al Regne Unit, sant Fingar o Guigner, màrtir. (c. 460)
3. Commemoració dels sants màrtirs Victorià, procònsol de Cartago, actual Tunísia, de dos germans de la ciutat d'Aigües Règies, hui Henchir-Baboucha, així com de dos mercaders, tots dos de nom Frumenci, que, en la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, van patir atroços suplicis per la seua constància a confessar la fe cristiana: així va aconseguir la corona gloriosa. (484)
4. A Pontoise, prop de París, a França, sant Valter [Gualteri o Gautier], primer abat del monestir del lloc, que, renunciant al seu amor per la soledat, amb el seu exemple va ensenyar als monjos la disciplina de la Regla i va fustigar en el clero els costums simoníacs. (c. 1095)
5. A Ariano Irpino, a la regió italiana de Campània, sant Otó, ermità. (c. 1120)
6. A Gubbio, a l'Úmbria, també a Itàlia, beat Pere, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1306)
7. A York, a Anglaterra, beat Edmund Sykes, prevere i màrtir, que durant el regnat d'Isabel I va ser desterrat per ser sacerdot, i havent tornat a Anglaterra de nou, va ser capturat i ajusticiat. (1587)
8. Al lloc de Naas, prop de Dublín, a Irlanda, beat Pere Higgins, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en temps del rei Carles I va ser penjat sense judici previ per guardar fidelitat a l'Església Romana. (1642)
9. A Barcelona, sant Josep Oriol, prevere, que amb la seua mortificació corporal, el seu cultiu de la pobresa i la seua contínua oració, va mantindre una unió constant amb Déu, que el va enriquir de dons celestials. (1702)
10. Al poble de Cemmo, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beata Anunciata Cocchetti, verge, que amb fortalesa i humilitat va dirigir l'Institut de Germanes de Santa Dorotea, acabat de fundar. (1882)
11. Prop d'ad-Dahr, a l'actual Líban, santa Rafqa [Rebeca] Choboq Ar-Rayes, verge de l'Orde de les Germanes Libaneses Maronites, que, cega durant trenta anys, i després amb paràlisis de tots els membres, va romandre contínuament en oració, fixa només en Déu. (1914)
12. A Leopoldov, a Eslovàquia, beat Metodi Doménec Trcka, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps de persecució per causa de la fe, amb el seu gloriós martiri va canviar el seu peregrinar terrenal en vida eterna. (1959)
- La paraula del dia: Quaresma (AVL)
- Francesc Aracil: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe de Lima, al Perú. Laic, d'origen espanyol i llicenciat en lleis, va ser elegit per a esta seu i es va dirigir a Amèrica, on, inflamat de zel apostòlic, va visitar a peu diverses vegades l'extensa diòcesi, va proveir al ramat a ell encomanat, va fustigar en sínodes els abusos i els escàndols en el clero, va defensar amb valentia l'Església i va catequitzar i va convertir els pobles natius, fins que finalment, a la població de Saña, va descansar en el Senyor. (1606)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada