DISSABTE DE LA SETMANA III DE QUARESMA
La Quaresma: presentar al Senyor un esperit abatut com a sacrifici
Oració col·lecta
Senyor, feu que, els que celebrem amb goig
l'observança anual de la Quaresma,
ens preparem talment per a la Pasqua
que pugam disfrutar plenament del seu efecte salvador.
Per Crist, Senyor nostre.
El que jo vullc és amor, i no sacrificisLectura de la profecia d'Osees«Veniu, tornem al Senyor.Ell, que ens ha ferit, ens curarà;ell, que ens ha colpejat, ens cuidarà.Ens tornarà la vida en dos dies,el dia tercer ens farà alçari viurem en la seua presència.Esforcem-nos per conéixer el Senyor;està a punt d'alçar-se com l'aurora,ens vindrà com pluja de tardor,com el ruixat que amera la terra».
El Senyor respon:«¿Què he de fer amb tu, Efraïm?¿Què he de fer amb tu, Judà?El vostre amor és com la boira del matí,com la rosada que a l'alba es fon.Per això vos he forjat valent-me dels profetes;les paraules dels meus llavis vos han dut la mort,però la meua decisió brilla com la llum:el que jo vull és amor, i no sacrificis,coneiximent de Déu, i no holocausts».
Salm responsorial 50,3-4.18-19.20-21ab (R.: Os 6,6)
Pietat, Déu meu, vós que sou bo;per la vostra gran misericòrdia,ofegueu la meua malícia;llaveu del tot la meua falta,renteu el meu pecat.R. El que jo vull és amor, i no sacrificis.No vos satisfan els sacrificis,si vos oferira un holocaust, no vos plauria.El meu sacrifici és un esperit abatut;un cor trencat i humiliat,vós, Déu meu, no el menyspreeu. R.Beneïu a Sió, per la vostra bondat,restaureu les muralles de Jerusalem.Així acceptareu els sacrificis,ofrenes i holocausts. R.
Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab
No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.
Evangeli Lc 18,9-14
Va ser el publicà, i no el fariseu,el qui va tornar perdonat a sa casa᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir una altra paràbola a uns que es consideraven justs, i tenien per no res els altres:
«Dos hòmens pujaren al temple a fer oració: un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret, pregava d'esta manera en el seu interior: "Déu meu, vos done gràcies perquè no soc com els altres: lladres, injusts, adúlters, ni soc tampoc com eixe publicà. Dejune dos dies per setmana i done la desena part de totes les meues rendes".
Però el publicà, que s'havia quedat a una certa distància, ni gosava alçar els ulls al cel, sinó que es colpejava el pit i deia: "Déu meu, tingueu compassió de mi, que soc un pecador".
- Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).
Oració sobre les ofrenes
Oh Déu, que ens concediu la gràciad'acostar-nos als vostres misteris amb els sentits purificats,feu que, recordant allò que ens ha estat transmés,pugam elevar la lloança que vos plau.Per Crist, Senyor nostre.
Oració després de la comunió
Déu de misericòrdia,concediu-nos celebrar sempre amb sincera devociói rebre amb esperit de feels sagraments que ens doneuamb una generositat inesgotable.Per Crist, Senyor nostre.
Oració sobre el poble (ad libitum)
Esteneu la vostra mà, Senyor,en defensa dels vostres fidels,per a que vos busquen amb tot el cori vegen complits els seus justs desitjos.Per Crist, Senyor nostre.
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
La paràbola es troba entre dos moviments, expressats per dos verbs: pujar i baixar . El primer moviment és pujar. De fet, el text comença dient: «Dos hòmens pujaren al temple a fer oració» (v. 10). Este aspecte recorda molts episodis de la Bíblia, en què per a trobar el Senyor cal enfilar-se a la muntanya de la seua presència (…) Però per a experimentar l'encontre amb Ell i ser transformats per la pregària, per a elevar-nos a Déu, necessitem el segon moviment: baixar. ¿Per què? ¿Què vol dir això? Per a ascendir cap a Ell hem de descendir en nosaltres mateixos: cultivar la sinceritat i la humilitat de cor, que ens permeten mirar amb honestedat les nostres fragilitats i la nostra pobresa interior. En efecte, en la humilitat ens fem capaços de portar a Déu, sense fingir, allò que realment som, les limitacions i les ferides, els pecats i les misèries que pesen en el nostre cor, i d'invocar la seua misericòrdia perquè ens cure i ens alce. Ell serà qui ens alce, no nosaltres. Com més ens abaixem en humilitat, més ens eleva Déu. El fariseu i el publicà ens concernixen de prop. Pensant en ells, mirem-nos a nosaltres mateixos: vejam si en nosaltres, com en el fariseu, existix “la presumpció interior de ser justs” (v. 9) que ens porta a tindre per no res els altres. Passa, per exemple, quan busquem compliments i enumerem sempre els nostres mèrits i bones obres, quan ens preocupem per aparentar en lloc de ser, quan ens deixem atrapar pel narcisisme i l'exhibicionisme. Cuidem-nos del narcisisme i de l'exhibicionisme, basats en la vanaglòria, que també ens porta a nosaltres els cristians, a nosaltres els sacerdots, a nosaltres els bisbes, a tenir sempre la paraula "jo" en els llavis, ¿Quina paraula? "Jo" (Àngelus, 23 d'octubre de 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada