20 de març de 2025, dijous II de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: confiar en els valors verdaders

Lectura primera Jr 17,5-10

Maleït aquell que confia en l'ajuda humana;

beneït aquell que confia en el Senyor

Lectura del llibre de Jeremies

Açò diu el Senyor:

«Maleït el que confia en l'ajuda humana

i busca qui li faça de braç dret,

mentres el seu cor s'aparta del Senyor.

Serà com un matoll en el desert;

no veu vindre la pluja;

viu en un desert ardorós,

en una terra salada que no es pot habitar.

Beneït el que confia en el Senyor,

que troba l'esperança en el Senyor .

Serà com un arbre plantat vora l'aigua,

que estén les arrels vora el corrent;

quan ve l'estiu, ell no té por,

les seues fulles aguanten fresques;

en anys de sequera no s'inquieta

ni deixa de donar fruit.

No hi ha res més fals que el cor: no té remei.

¿Qui es capaç de conéixer-lo?

Jo, el Senyor, escrute el cor

i examine la consciència,

per a donar a cada u segons per on camina,

segons el fruit de les seues obres».

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els descreguts.

Té el seu amor en la llei del Senyor,

la medita nit i dia.

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

les fulles no li cauen mai,

totes les seues obres acaben bé. R.

Eixa no serà la sort dels injusts;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda els camins dels justs,

i els dels malvats acaben malament. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i generós

guarden la paraula de Déu,

i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Lc 16,19-31

Et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals,

però ara ell ha trobat consol, i tu, patiments

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als fariseus: 

«Hi havia un home ric que anava vestit de púrpura i de lli finíssim i per a ell cada dia era una festa. Un pobre que es deia Llàtzer estava estirat vora el seu portal amb tot el cos llagat, esperant satisfer la fam amb les molles que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les úlceres.

El pobre va morir i els àngels el portaren al si d'Abraham. El ric també va morir i el sepultaren. Arribat al país dels morts, va alçar els ulls enmig dels turments i va vore de lluny a Abraham, amb Llàtzer al seu costat; el va cridar i li va dir: "Abraham, pare meu, apiada't de mi i envia a Llàtzer que mulle amb aigua la punta del seu dit i em refresque la llengua, perquè patixc terriblement enmig d'estes flames".

Abraham li va respondre: "Fill meu, recorda que en vida et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals, però ell ara troba consol, i tu, en canvi, patiments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha un abisme immens, tant que ningú, per més que vullga, pot passar d'ací on estic jo cap on esteu vosaltres, ni tampoc d'on esteu vosaltres cap ací".

El ric va dir: "En eixe cas, pare, et pregue que l'envies a casa de mon pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els advertixca, per a que no acaben també ells en este lloc de turments".

Abraham li va respondre: "Ja tenen a Moisés i els profetes: que els escolten". El ric va contestar: "No ho faran, pare meu Abraham. Però si va a vore'ls algú d'entre els morts, sí que es convertiran". Abraham li va dir: "Si no fan cas de Moisés i dels profetes, tampoc es deixaran convéncer per algú que ressuscite d'entre els morts"» 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

Per a convertir-nos, no hem d'esperar esdeveniments prodigiosos, sinó obrir el cor a la Paraula de Déu, que ens crida a amar a Déu i el proïsme. La Paraula de Déu pot fer reviure un cor marcit i curar-lo de la seua ceguesa. El ric coneixia la Paraula de Déu, però no la va deixar entrar en el cor, no la va escoltar, per això va ser incapaç d'obrir els ulls i de tindre compassió del pobre. Cap missatger i cap missatge no podran substituir els pobres que trobem en el camí, perquè en ells ens ve a trobar el mateix Jesús: «cada vegada que ho féieu a u d'estos germans meus, per menut que fora, m'ho féieu a m» (Mt  25, 40), diu Jesús. Així, en el canvi de les sorts que la paràbola descriu s'amaga el misteri de la nostra salvació, en què Crist unix la pobresa a la misericòrdia. Estimats germans i germanes, escoltant este Evangeli, tots nosaltres, al costat dels pobres de la terra, podem cantar amb Maria: «Derroca els poderosos del soli i exalça els humils; ompli de béns els pobres i els rics se'n tornen sense res» (Lc  1, 52-53). (Audiència general, 18 de maig de 2016)

* * * * *

Dia Internacional de la Felicitat

Aniversari del naiximent del papa Lleó XIII (1810)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de març

1. Commemoració de sant Arquip, company de l'apòstol sant Pau, que el recorda en les cartes a Filemó i als Colossencs. (s. I)

2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants Pau, Ciril i altres, màrtirs. (s. inc)

3. A Metz, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Urbici, bisbe. (c. 450)

Sant Martí de Braga

4. A Braga, ciutat de Portugal, sant Martí, bisbe, oriünd de Pannònia, conegut pel sobrenom de "Dumenc" per haver regit primer la seu de Dumium [Dume], des de la qual va passar després a la de Braga, on amb el seu zel i predicació, van abandonar els sueus d'eixa diòcesi l'heretgia arriana i van abraçar la fe catòlica. (c. 579)

5. A l'illa de Farne, a Northúmbria, actual Anglaterra, trànsit de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que en el seu ministeri pastoral es va distingir per la diligència que abans havia demostrat al monestir i a l'erm, i va harmonitzar pacíficament les austeritats i gènere de vida dels celtes amb els costums romans. (687)

6. A l'abadia de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sepultura de sant Volfram, qui, sent monjo, va ser elegit bisbe de Sens i es va dedicar a evangelitzar els frisons. Finalment, tornat a l'esmentada abadia, va descansar allí en la pau del Senyor. (c. 700)

7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe d'Apol·lònia, a Macedònia, actual Albània, que, per donar culte a les santes imatges, va ser enviat a l'exili per l'emperador Lleó l'Armeni. (733)

8. A la laura de Sant Sabas, a Palestina, martiri de vint sants monjos, asfixiats amb fum a l'església de la Mare de Déu pels sarraïns, que havien assaltat el monestir. (797)

9. A Siena, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Ambròs Sansedoni, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser deixeble de sant Albert el Gran, i encara que eximi en doctrina i predicació, es va mostrar al mateix temps senzill envers tots. (1287)

10. A Praga, a Bohèmia, hui Txèquia, sant Joan Nepomucé, prevere i màrtir, que per defendre l'Església va patir moltes injúries per part del rei Venceslau IV, i sotmés a turments i tortures, encara amb vida va ser llançat al riu Moldava. (1393)

11. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beat Baptista Spagnoli, prevere de l'Orde dels Carmelites, que va fomentar la pau entre els prínceps i va reformar el mateix Orde, de la qual va ser nomenat prepòsit pel papa Lleó X. (1516)

12. A Florència, ciutat de la Toscana, també a Itàlia, beat Hipòlit Galantini, fundador de l'Associació de la Doctrina Cristiana de sant Francesc d'Assís, que va realitzar una destacadíssima labor en la instrucció catequètica dels xiquets i de la gent senzilla. (1619)

13. A Ernée, a la regió de Mayenne, a França, beata Joana Véron, verge i màrtir, que es va entregar a la cura dels xiquets i els malalts, i que, per haver ocultat dels perseguidors a sacerdots durant la Revolució Francesa, va ser morta a espasa. (1794)

14. A Tarragona, beat Francesc de Jesús, Maria i Josep Palau i Quer, prevere de l'Orde dels Carmelites Descalços, que en el ministeri va suportar greus vexacions i, acusat falsament, va ser relegat a l'illa d'Eivissa i abandonat per tots. (1872)

15. A Bilbao, ciutat del País Basc, santa Maria Josepa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Serventes de Jesús de la Caritat, a les quals va formar especialment per a la cura dels malalts i dels pobres. (1912)

• J.M. Bausset: Santa Josepa del Cor de Jesús (2015)

16. A Lviv, a Ucraïna, sant Josep Bilczewski, bisbe, que es va dedicar amb gran caritat a l'edificació dels costums i a la instrucció del clero i del poble de ritu llatí, i en l'atroç temps de guerra que va assolar aquella regió va fer quant era a la seua mà per a ajudar els pobres i necessitats. (1923) Canonitzat en 2005.