21 de març de 2025, divendres II de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: acollir el regne i no rebutjar l'enviat

Lectura primera Gn 37,3-4.12-13a.17b-28

  

Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo

Lectura del llibre del Gènesi

Jacob amava més a Josep que a cap altre dels seus fills, perquè l'havia tingut quan ja començava a ser vell. Li havia fet teixir una túnica de mànega llarga. Els germans notaven que son pare el preferia a tots ells i, per això, no el podien vore ni parlar-li amigablement.

Els germans de Josep havien anat a Siquem, a pasturar els ramats de son pare. Un dia, Jacob va dir a Josep: «Ves a Siquem a vore com estan els teus germans i les ovelles». Josep va anar a buscar els germans i els trobà a Dotan. Ells el veren de lluny i, abans que ell arribara, ja parlaven de matar-lo. Deien entre ells: «Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que un animal salvatge l'ha devorat. Així vorem de què li servixen els seus somnis».

Però Rubén, que ho va sentir, va voler salvar-li la vida. Els va dir: «No el mateu. No vos taqueu les mans de sang. Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li feu cap mal». Rubén el volia salvar i tornar-lo a son pare. Quan Josep arribà on estaven els germans, li llevaren la túnica de mànega llarga i el tiraren a la cisterna, que estava buida, sense aigua. Després es posaren a menjar. Quan menjaven, veren una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats d'herbes aromàtiques, bàlsem i mirra, per a vendre-les a Egipte.

Judà va dir als seus germans: «¿Què en traurem de matar el nostre germà i de dissimular el crim? Venem-lo als ismaelites, no li fem cap mal, que al remat és germà nostre, de la nostra pròpia sang». Els seus germans li van fer cas. Uns marxants madianites que passaven per allà van traure a Josep de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van endur a Egipte.

Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)

El Senyor cridà la fam sobre el país,

els llevà el pa que els mantenia.

Havia enviat un home davant d'ells,

Josep, venut com a esclau.

R. Recordeu les meravelles del Senyor.

Li ferraren els peus amb un cep,

i el coll amb una argolla,

fins que es complí la predicció

i la paraula del Senyor l'acredità. R.

El rei manà que el deslligaren,

el sobirà dels pobles li obrí la presó,

i el nomenà senyor del palau

i administrador de tots els béns. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 3,16

Déu ama tant el món,

que ha donat el seu Fill únic;

tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Mt 21,33-43.45-46

Este és l'hereu: matem-lo

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als grans sacerdots i als notables del poble: 

«Escolteu una altra paràbola:

Un propietari va plantar una vinya, la va rodejar d'un mur, li va cavar un cup i li va construir una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar del país. 

Quan s'acostava el temps de la verema, envià els criats per a cobrar dels vinyaters la seua part de la collita, però aquells vinyaters els agarraren, i a u, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre, el van traure a pedrades. 

Ell els va enviar uns altes criats, més que la primera vegada, però els tractaren igual. 

Finalment els va enviar el seu fill, dient-se: "Almenys al meu fill el respectaran". Però ells, en vore'l, es digueren: "Este és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agarraren, el van traure fora de la vinya i el mataren. 

Quan torne l'amo de la vinya, ¿què farà amb aquells vinyaters?»

Li contestaren: «Farà matar de mala manera aquells mals hòmens i passarà la vinya a uns altres que li donen els fruits al seu temps».

Jesús els va dir: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: "La pedra que descartaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen"? Per això vos dic que el Regne de Déu vos serà llevat i serà donat a un poble que el façà fructificar».

En sentir esta paràbola, els grans sacerdots i els fariseus comprengueren que Jesús es referia a ells, i volien agarrar-lo, però no es van atrevir per por del poble, que el tenia com a profeta.

* * * * *

Sant Justinià de València, bisbe.

Dia Mundial de la Poesia.

• Papa Francesc: Poesia i discerniment (2017)

Dia Internacional dels Boscos.

Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial.

• Paraula del dia: primavera (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de març

1. A Egipte, sant Serapió, anacoreta. (s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs d'Alexandria d'Egipte, que en temps de l'emperador Constanci i del prefecte Filagri, van ser sacrificats el Divendres Sant de la Passió del Senyor, en irrompre els arrians i els pagans en diverses esglésies. (339)

3. A Lauconne, a la regió de Lió, a la França actual, mort de sant Lupicí, abat, que juntament amb el seu germà sant Romà, va observar en els boscos del Jura les regles monàstiques. (480)

4. A Irlanda, sant Endeu [o Enda], abat, que a l'illa d'Aran va fundar un cenobi tan cèlebre, que, per la seua fama, esta illa va ser anomenada "dels Sants". (c. 542)

5. A Montecassino, a l'actual Itàlia, mort de sant Benet, abat, la memòria del qual se celebra el dia 11 de juliol. (547)

Fins a la reforma de 1969, Sant Benet se celebrava este dia de la seua mort: 21 de març. La diada es traslladà a l’11 de juliol, per a evitar que caiguera durant la Quaresma. Els benedictins i cistercencs, però, a més de l’11 de juliol, també el celebren hui com el “traspàs del Pare Sant Benet”.

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, passió de sant Jaume, conegut pel sobrenom de "Confessor", que va lluitar valentament a favor del culte de les santes imatges i va acabar la seua vida amb un gloriós martiri. (c. 824)

7. A Valence, a la regió de Vienne, a França, sant Joan, bisbe, que primer va ser abat de Bonnevaux, i després, elegit per a la seu episcopal, va patir moltes contrarietats en defensa de la justícia, i va ajudar generosament els pobres i els mercaders arruïnats. (c. 1145)

Sant Nicolau de Flüe

8. A la regió muntanyenca comunament dita Ranft, al costat de Sachseln, a Suïssa, sant Nicolau de Flüe, que, per inspiració divina, desitjós d'un altre gènere de vida, va deixar l'esposa i els deu fills, i es va retirar a la muntanya per a abraçar la vida d'anacoreta, en la qual va arribar a ser cèlebre per la seua dura penitència i menyspreu del món. Solament una vegada va eixir de la seua cel·la, i va ser per a calmar amb una breu exhortació els qui estaven a punt d'enfrontar-se en una guerra civil. (1487) Patró de Suïssa.

9. A Dorchester, a Anglaterra, beat Tomàs Pilchard, prevere i màrtir, home docte i mans, que en temps de la reina Isabel I va ser condemnat a mort per ser sacerdot. Amb ell es commemora també el beat Guillem Pike, màrtir, d'ofici fuster, que en la mateixa ciutat i en dia desconegut, sota el mateix regnat va ser esquarterat amb gran crueltat per haver-se reconciliat amb l'Església Romana. (1591)

10. A York, també a Anglaterra, beat Mateu Flathers, prevere i màrtir, que havent sigut alumne del Col·legi dels Anglesos de Douai, en temps del rei Jaume I, va ser esquarterat viu per la seua fidelitat a Crist. (1608)

11. A Ronco Scrivia, lloc de la regió italiana de Ligúria, beata Beneta Cambiagio Frassinello, que, d'acord amb el seu marit, espontàniament va renunciar a la vida conjugal i va fundar l'Institut de Germanes Benedictines de la Providència, per a la instrucció cristiana de jóvens pobres i abandonades. (1858)