19 de març de 2025, dimecres: Sant Josep

SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

Sant Josep és com Abraham i com el patriarca Josep, justs que saben esperar i confiar en l'obra salvadora de Déu. El fet que Jesús fora concebut virginalment per obra de l'Esperit Sant era una cosa que a sant Josep el deixava perplex, i encara que sabia que l'obra salvadora de Déu estava darrere, ell havia de preguntar-se quin havia de ser en eixos moments el seu paper de pare i espòs. Sant Josep és just perquè sap vore l'obra de Déu més enllà fins i tot de la mateixa llei d'Israel que ell mateix respecta i complix. La seua custòdia fidel i el seu afecte piadós ens convida a voler servir amb un cor net.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Sant Josep, model per als pares (2024, març 13)

Algunes diòcesis celebren hui el DIA DEL SEMINARI

• Pregària dels fidels.

Lectura primera 2S 7,4-5a.12-14a.16

El Senyor Déu li donarà el tron de David, son pare

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, el Senyor va adreçar esta paraula al profeta Natan: «Ves, dis-li a David, el meu servent: "Açò diu el Senyor: "Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares, et donaré com a successor un descendent, eixit de les teues entranyes, i consolidaré el seu regne. Ell construirà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es mantinga ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teua dinastia, durarà sempre davant de mi, el teu tron es mantindrà per sempre"». 

Salm responsorial 88,2-3.4-5.27 i 29 (R.: 37)

Cantaré tota la vida l'amor del Senyor,

anunciaré d'edat en edat la vostra fidelitat.

Vós heu dit: «És un amor bastit per sempre».

És una fidelitat més ferma que el cel.

R. La dinastia de David durarà sempre.

«He fet aliança amb el meu elegit,

jurant a David, el meu servent:

T'he creat per a sempre una dinastia,

mantindré per tots els segles el teu tron». R.

«Ell em dirà: Vós sou mon pare,

el meu Déu i la roca que em salva.

I jo mantindré per sempre el meu amor,

seré fidel a la meua aliança amb ell». R.

Lectura segona Rm 4,13.16-18.22

Va creure esperant contra tota esperança

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, Abraham i la seua descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que ve de la fe. Per tant, els hereus ho són en virtut de la fe, per pura gràcia. Així, la promesa queda assegurada a tota la descendència, no únicament per als qui viuen sotmesos a la Llei, sinó també per als qui participen de la fe d'Abraham, que és pare de tots nosaltres, tal com diu l'Escriptura: «T'he fet pare d'una multitud de pobles»; i ho és davant de Déu, en qui va creure: el Déu que fa reviure els morts i crida a l'existència les coses que no exixtien.

Abraham, esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser «pare d'una multitud de pobles», d'acord amb el que diu l'Escriptura: «Així serà la teua descendència».

Per això també està escrit: «El Senyor li ho va comptar com a justícia».

Al·leluia i vers abans de l'evangeli Salm 83,5

Feliços els qui viuen en la vostra casa:

vos alabaran cada dia.

Evangeli Mt 1,16.18-21.24a

Josep es despertà

i va fer segons l'àngel del Senyor li havia manat

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Jacob va ser el pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual va nàixer Jesús, anomenat el Messies.

El naiximent de Jesús, el Messies, va ser d'esta manera: Maria, sa mare, estava promesa amb Josep i, abans de viure junts, resultà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era just i no volia denunciar-la, va decidir repudiar-la en secret. Mentres ell ho pensava, se li aparegué en somnis un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tingues recel d'endur-te a ta casa a Maria com a esposa, perquè ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant: tindrà un fill i li posaràs el nom de Jesús, ja que ell salvarà el seu poble dels pecats».

Josep es despertà i va fer segons l'àngel del Senyor li havia manat.

O bé:

Evangeli Lc 2,41-51a

Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia

Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem a la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar la festa com era costum, i passats els dies, quan tots se'n tornaven, el xiquet es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares ho saberen. Ells, pensant que anava entre els de la caravana, feren la primera jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, tornaren a Jerusalem a buscar-lo.

Al cap de tres dies el trobaren en el temple, entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seua intel·ligència i de les seues respostes.

Els seus pares quedaren sorpresos de vore'l allí, i sa mare li va dir: «Fill, ¿per què ens has fet açò? Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els va dir: «¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo només podia estar en casa de mon Pare?». Ells no comprengueren esta resposta.

Després va baixar amb ells a Natzaret i els era obedient. 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

Mateu, adreçant-se sobretot als judeocristians, partix d'Abraham per a arribar a Josep, definit «l'espòs de Maria, de la qual va nàixer Jesús, anomenat el Messies» (1,16). (…) L'evangeliste Mateu ens ajuda a comprendre que la figura de Josep, encara que aparentment marginal, discreta, en segona línia, representa una peça fonamental en la història de la salvació. Josep viu el seu protagonisme sense voler mai apoderar-se de l'escena. (…) Ell ens recorda que tots aquells que estan aparentment amagats o en “segona línia” tenen un protagonisme sense igual en la història de la salvació. El món necessita estos hòmens i dones: hòmens i dones en segona línia, però que sostenen el desenvolupament de la nostra vida, de cada u de nosaltres, i que, amb la pregària, amb l'exemple, amb l'ensenyament ens sostenen en el camí de la vida. (…) Una societat com la nostra, que ha estat definida “líquida”, perquè sembla no tindre consistència. Jo corregiré este filòsof que va encunyar esta definició i diré: més que líquida, gasosa, una societat pròpiament gasosa. Esta societat líquida, gasosa, troba en la història de Josep una indicació ben precisa sobre la importància dels llaços humans. De fet, l'Evangeli ens explica la genealogia de Jesús, a més de per una raó teològica, per a recordar a cada u de nosaltres que la nostra vida està feta de vincles que ens precedixen i ens acompanyen. El Fill de Déu, per a vindre al món, ha elegit la via dels vincles, la via de la història: no va baixar al món màgicament, no. Va fer el camí històric que fem tots nosaltres. (Audiència general, 24 de novembre de 2021) 

 

Aniversari de la inauguració del pontificat del papa Francesc (2013).

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Deu anys del papa Francesc (2023, març 8)

Beat valencià Albert (Albert Joaquim) Linares de la Pinta, germà de La Salle, màrtir (memòria a Xest).

• La paraula del dia: falla (1) (AVL)
• La paraula del dia: falla (2) (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de març

2. A Spoleto, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, sant Joan, abat de Parrano, que va ser pare de molts servents de Déu. (s. VI)

3. A Pavia, a la regió també italiana de Llombardia, beat Isnard de Chiampo, prevere de l'Orde de Predicadors, que en esta ciutat va fundar un convent del seu Orde. (1244)

4. A Siena, de la Toscana, de nou a Itàlia, beat Andreu Gallerani, que va visitar i va consolar amb acurada sol·licitud malalts i afligits, i va congregar els Germans de la Misericòrdia perquè, com a laics sense vots, atengueren pobres i malalts. (1251)

5. A Camerino, igualment a Itàlia, beat Joan Buralli de Parma, prevere de l'Orde dels Germans Menors, a qui el papa Innocenci IV va enviar com a legat als grecs, per a restaurar la seua comunió amb els llatins. (1289)

6. A Pavia, a l'anteriorment citada regió de Llombardia, beata Sibil·lina Biscossi, verge, que, cega a dotze anys, va passar seixanta-cinc reclosa al costat de l'església de l'Orde de Predicadors, i il·luminava amb la seua llum interior a molts dels qui acudien a ella. (1367)

7. A Vicenza, a la regió de Venècia, de nou a Itàlia, beat Marc de Marchio de Montegallo, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va crear l'obra "Mont de Pietat", per a alleujar les necessitats dels pobres. (1496)

8. Prop de la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Narcís Turchan, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que, a causa de la seua fe, des de Polònia, que estava sotmesa a un règim invasor hostil, va ser deportat als camps de concentració de Dachau, on va morir esgotat per les tortures. (1942)

9. Al lloc de Mauthausen, a Àustria, beat Marcel Callo, màrtir, jove oriünd de la regió francesa de Rennes, que en temps de guerra va ser empresonat en eixe camp de concentració, on amb ardor cristià confortava en la fe els companys de captivitat esgotats pels durs treballs, motiu pel qual se'l va fer morir en eixe lloc d'extermini. (1945)