3 de març de 2025, dilluns VIII

DILLUNS DE LA SETMANA VIII / I

Lectura primera Sir 17,20-28; Sir grec 17,24-29

Convertiu-vos al Senyor i no vos perdreu

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Déu obri el camí de retorn als qui es penedixen, 

ajuda a resistir els que flaquegen 

i els destina la sort dels justs. 

Torna al Senyor i abandona el pecat; 

prega davant d'ell i lleva els obstacles. 

Torna a l'Altíssimm i allunya't de la iniquitat; 

les accions abominables, detesta-les. 

Reconeix les justes decisions de Déu 

i, en el lloc que t'ha tocat, continua pregant al Déu altíssim.

¿Qui podrà alabar l'Altíssim en el regne dels morts

en lloc dels vius que li donen glòria? 

No habites en l'error dels malvats, 

abans de morir alça el teu cant, 

els morts ja no donen gràcies. 

L'alabaràs en vida, l'alabaràs tu, que estàs viu i sa, 

i alabaràs a Déu i cantaràs la seua misericòrdia. 

¡Que gran és la misericòrdia de Déu

i el seu perdó per als qui tornen a ell!

Salm responsorial 31,1-2.5.6.7 (R.: 11a)

Feliç el qui ha sigut perdonat

i ha vist colgat el seu pecat.

Feliç aquell a qui el Senyor

no li apunta la falta

i té un cor sense plecs.

R. Alegreu-vos, justs, celebreu el Senyor.

Ara reconec el pecat,

no vos amague més la culpa.

Senyor, així que he resolt confessar-vos la falta,

m'heu perdonat la culpa comesa. R.

Per això vos supliquen els fidels

en l'hora propícia;

la crescuda de l'aigua torrencial,

a ells, no els arribarà. R.

En vós he trobat el meu refugi,

vós em guardeu del perill.

Em rodegeu de cants de llibertat. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,

per a que la seua pobresa vos enriquira.

Evangeli Mc 10,17-27

Ves, ven tot el que tens i seguix-me

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia, quan Jesús es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà als seus peus i li preguntava: «Mestre bo, ¿què he de fer per a posseir la vida eterna?» Jesús li respongué: «¿Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja coneixes els manaments: "No mates, no cometes adulteri, no robes, no declares en fals contra ningú, no estafes, honra ton pare i ta mare"». Ell li va replicar: «Tot això ja ho he complit des de jove». Jesús el mirà amb afecte i li digué: «Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel. Després vine i seguix-me». Esta resposta de Jesús el va contrariar i se n'anà trist, perquè tenia molts béns.

Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «¡Que difícil és per als qui són rics entrar en el Regne de Déu!» Els deixebles, en sentir estes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els va insistir: «Fills meus, ¡que  difícil és entrar en el Regne de Déu! És més fàcil que un camell passe pel forat d'una agulla, que no que un ric entre en el Regne de Déu».

Ells quedaren encara més desconcertats i deien entre ells: «Si és així, ¿qui es pot salvar?» Jesús els mirà i digué: «Humanament, és impossible, però no per a Déu, perquè per a Déu tot és possible».

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC 

Una fe sense donació, una fe sense gratuïtat és una fe incompleta, una fe dèbil, una fe malalta. Podríem comparar-la amb un aliment ric i nutritiu que no té sabor, o amb un partit més o menys ben jugat, però sense gols: no, no funciona, li falta “sal”. Una fe sense donació, sense gratuïtat, sense obres de caritat, en última instància, entristix: com aquell home que, encara que Jesús el mirava amb amor, tornava a casa «trist» i «fosc de cara» (v. 22), com diu l'Evangeli. Hui ens podem preguntar: “¿En quin punt està la meua fe? ¿L'experimente com una cosa mecànica, com una relació de deure o interés amb Déu? ¿Recorde alimentar-la deixant que Jesús em mire i m'estime? Deixa't mirar i estimar per Jesús; que Jesús ens mire, que ens estime. "I, atret per Ell, ¿responc lliurement, generosament, amb tot el meu cor?" Que la Mare de Déu, que va dir un sí total a Déu, un sí sense peròs –no és fàcil dir sí sense peròs: la Mare de Déu ho va fer, un sí sense peròs– ens faça assaborir la bellesa de fer de la vida un regal. (Àngelus, 10 d'octubre de 2021) 

* * * * *

Aniversari del traspàs del poeta Ausiàs March (1459)

Aniversari de la mort del pintor Josep Segrelles i Albert (1969)

Aniversari de la mort del bisbe valencià Eduard Poveda i Rodríguez (València 1993).

• F. Xavier Martí: Eduard Poveda i Rodríguez.
• F. Xavier Martí: Bisbe Poveda: en el centenari del seu naiximent (2020)

Venerable valencià Faustí Pérez Manglano

• Pregària a Faustí Pérez (Cercapou)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 de març

1. A Cesarea de Palestina, sant Marí, soldat, i sant Asteri, senador, màrtirs en temps de l'emperador Galié. El primer, delatat per la seua condició de cristià per un company envejós, va professar la seua fe davant del jutge amb paraules molt clares i, decapitat, va aconseguir la corona del martiri. Asteri, per haver honrat el cos del màrtir en ajustar-li la pròpia vesta amb què es cobria, va meréixer al seu torn ser martiritzat. (c. 260)

2. A Calahorra, a la Hispània Tarraconense, sants Emeteri [o Ermenter] i Celdoni [o Celoni], els qui, durant l'acompliment de la milícia en els campaments al costat de Lleó, a la província romana de Galícia, per confessar el nom de Crist al començament de la persecució van ser conduïts a Calahorra, i allí coronats amb el martiri (c. s. IV).

3. A Amasea, a la regió del Pont, hui Turquia, sants Cleònic i Eutropi, màrtirs en la persecució desencadenada sota l'emperador Maximià, sent procurador Asclepiòdot. (s. IV)

4. A Brescia, a la regió de Venècia, a Itàlia actualment, sant Ticià, bisbe. (c. 526)

5. A la península d'Armòrica, a Bretanya, actual França, sant Guénolé [Wennolé, Winwaloei, Winvaloci, Walloy o Vinvalocius], primer abat de Landévennec, el qual, segons la tradició, va ser deixeble de sant Budoc a l'illa de Lavret, i que amb la seua vida va il·lustrar la regla monàstica. (533)

6. A Benevent, a la regió italiana de Campània, santa Artelaida, verge. (c. 570)

7. A Nonantola, lloc d'Emília-Romanya, també Itàlia, sant Anselm, fundador i primer abat d'este monestir, on durant cinquanta anys va promoure la disciplina monàstica, tant amb les seues normes com amb l'exercici de les virtuts. (803)

8. Al monestir d'Oberkaufungen, a Hesse, actual Alemanya, santa Cunegunda, que va aportar molts beneficis a l'Església juntament amb el seu cònjuge, l'emperador sant Enric, i que, després de la mort d'este, va abraçar la vida cenobítica al monestir on s'havia retirat. En morir, va fer a Crist hereu de tots els seus béns, i el seu cos va ser col·locat al costat de les restes del seu espòs, a Bamberg. (1033/1039)

9. A Frísia, actualment Holanda, beat Frederic, prevere, que primer va ser rector a la ciutat de Hallum i després va arribar a ser abat del monestir de Mariengaarde, de l'Orde Premonstratenc. (1175)

10. A Palerm, a l'illa italiana de Sicília, beat Pere Geremia, prevere de l'Ordre de Predicadors, que, confirmat per sant Vicent Ferrer en el ministeri de la paraula de Déu, es va entregar completament a la salvació de les ànimes. (1452)

11. A Vercelli, a la regió del Piemont, de nou a Itàlia, beat Jacobí de' Canepacci, religiós de l'Orde dels Carmelites, preclar per la seua dedicació a l'oració i la penitència. (1508)

12. A Gondar, a Etiòpia, beats Liberat Weiß, Samuel Marzorati, i Miquel Pius Fasoli de Zerbo, preveres, de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que van morir lapidats a causa de la fe catòlica. (1716)

13. A Vannes, localitat de la Bretanya Menor, a França, beat Pere Renat Rogue, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que en temps de la Revolució Francesa, rebutjant l'inic jurament imposat al clero, va romandre secretament a la ciutat per a atendre amb el seu ministeri els fidels, i finalment, condemnat a la pena capital, va descansar en la misericòrdia del Senyor en la mateixa església on celebrava els misteris sagrats. (1796)

Santa Caterina Drexel

14. A Brescia, a la regió italiana de Llombardia, santa Teresa Eustoqui (Ignàsia) Verzeri, verge, fundadora de l'Institut de les Filles del Sagrat Cor de Jesús. (1852)

15. A Bèrgam, també de Llombardia, a Itàlia, beat Innocenci de Berzo (Joan) Scalvinoni, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va brillar per la seua exímia caritat difonent la paraula de Déu i escoltant les confessions. (1890)

16. A Filadèlfia, ciutat de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Caterina Drexel, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes del Santíssim Sagrament i va utilitzar amb llarguesa i bon grat els béns de la seua herència a educar i ajudar indis i negres. (1955)

• J.M. Bausset: Santa Caterina Maria Drexel (2015)