DIVENDRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA
Pare sant i misericordiós,infoneu la vostra gràcia als nostres corsa fi que pugam evitar els errors humansi sigam sempre dòcils a les vostres inspiracions.Per nostre Senyor Jesucrist...
Lectura primera Os 14,2-10
No direm més "Déu nostre" a l'obra de les nostres mansLectura de la profecia d'OseesDiu el Senyor:«Israel, torna al Senyor, el teu Déu.La teua culpa t'ha fet caure.Prepara't les paraules,torna al Senyor i dis-li:"Perdoneu-nos les culpes,i accepteu el bon desig.Vos oferim, en lloc de vedells,
la pregària dels nostres llavis.Els assiris no poden salvar-nos,no muntarem més a cavall,no direm més 'Déu nostre'a l'obra de les nostres mans.En vós troben misericòrdia els òrfens"».
I el Senyor respon:
«Jo els curaré de la seua infidelitat,els amaré amb tot el cor;ja no estic indignat amb ells.Seré per a Israel com la rosada;florirà com el lliri,arrelarà com un arbre del Líban,creixeran els seus rebrots,tindrà la bellesa de l'oliverai la fragància del Líban.Es refaran a la meua ombra,seran fecunds com el blat,creixeran com una vinyai els recordaran com el vi del Líban.¿Què tinc a vore amb els ídols, Efraïm?Soc jo qui respon i vetle per tu.Soc com un xiprer frondós.Jo faig que dones fruit».
Que ho comprenguen els savis,que ho entenguen els doctes.Els camins del Senyor són planers,i els justos els seguixen,però els rebels hi entropessen.
Salm responsorial 80,6c-8a.8bc-9.10-11ab.14 i 17 (R.: cf. 11 i 9a)
Sent un parlar desconegut:«Li he llevat el pes dels muscles,i els cabassos de les mans.M'has cridat en l'aflicció i t'he salvat».
R. Jo soc el Senyor, el teu Déu;escolta la meua veu.T'he respost, ocult en el tro,t'he provat en les fonts de Meribà.Escolta, poble meu:
vullc declarar contra tu.
¡Israel, si tu m'escoltares! R.No tingues un déu estranger,
ni adores un déu estrany.
Jo soc el Senyor, el teu Déu,que t'he tret de la terra d'Egipte. R.Si el meu poble m'escoltara,si Israel caminara pel meu camí,l'alimentaria amb la flor del blat,amb la mel abundant de les roques. R.
Vers abans de l'evangeli Mt 4,17
Convertiu-vos, diu el Senyor,que el Regne del cel està prop.
Evangeli Mc 12,28b-34
El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama'l᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, u dels mestres de la Llei es va acostar a Jesús, i li va fer esta pregunta: «¿Quin és el primer de tots els manaments?»
Jesús li va respondre: «El primer és: "Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'enteniment, amb totes les forces".
El segon és este: "Estima els altres com a tu mateix". No hi ha cap manament més gran que estos».El mestre de la Llei li va dir: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és l'únic i que no n'hi ha cap altre fora d'ell, i que amar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix, val més que tots els holocausts i sacrificis».
Jesús, veent que havia parlat sàviament, li va dir: «No estàs lluny del Regne de Déu».
I ningú es va atrevir a fer-li més preguntes.
- Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).
Oració sobre les ofrenes
Mireu amb bondat, Senyor,estos dons que vos presentemper tal que siguen agradables als vostres ullsi arriben a ser font de salvació per a nosaltres.Per Crist, Senyor nostre.
Oració després de la comunió
Que la força del vostre Esperitens impregne en cos i ànima, Senyor,a fi que allò que hem rebut per participació,pugam obtindre-ho en la plenitud de la redempció.Per Crist, Senyor nostre.
Oració sobre el poble (ad libitum)
Senyor, mireu els fidels que imploren la vostra misericòrdia,per a que, els qui han confiat en la vostra bondat,escampen per totes parts els dons del vostre amor.Per Crist, Senyor nostre.
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
«Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'enteniment, amb totes les forces […] Estima els altres com a tu mateix» (vv. 30-31). Triant estes dos Paraules dirigides per Déu al seu poble i posant-les juntes, Jesús va ensenyar una vegada per sempre que l'amor a Déu i l'amor als qui tens prop són inseparables, encara més, se sustenten l'un a l'altre. Fins i tot si es col·loquen en seqüència, són les dos cares d'una única moneda: viscuts junts són la veritable força del creient. Amar a Déu és viure d'Ell i per a Ell, per allò que Ell és i per allò que Ell fa. I el nostre Déu és donació sense reserves, és perdó sense límits, és relació que promou i fa créixer. Per això, amar a Déu vol dir invertir cada dia les nostres energies per a ser els seus col·laboradors en el servici sense reserves als qui tenim prop, a buscar perdonar sense límits i a cultivar relacions de comunió i de fraternitat. (…) L'Evangeli de hui ens convida a tots nosaltres a projectar-nos no solament cap a les urgències dels germans més pobres, sinó sobretot a estar atents a la seua necessitat de proximitat fraterna, de sentit de la vida, de tendresa. Açò interpel·la les nostres comunitats cristianes: es tracta d'evitar el risc de ser comunitats que viuen de moltes iniciatives, però de poques relacions; risc de comunitats «estacions de servici», però de poca companyia en el sentit ple i cristià d'este terme. (Àngelus, 4 de novembre de 2018)
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 28 de març
1. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, sant Castor, màrtir. (s. inc.)
2. Commemoració dels sants màrtirs Prisc, Malc [o Malcus] i Alexandre, els quals, durant la persecució sota l'emperador Valerià, vivien en una granja prop de Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, i sabent que en eixa ciutat s'oferien celestials corones de martiri, inflamats de l'ardor diví de la fe es van presentar espontàniament davant del jutge i li van retraure que s'acarnissara tant amb la sang dels sants, i este, immediatament, els va entregar a les feres perquè els devoraren. (260)
3. A Heliòpolis, a Fenícia, hui el Líban, sant Ciril, diaca i màrtir, que sota l'emperador Julià Apòstata va patir un martiri cruel. (c. 362)
4. A Alexandria d'Egipte, sant Proteri, bisbe, que el Dijous Sant, després d'un tumult popular, va ser cruelment assassinat pels monofisites, seguidors del seu predecessor Diòscor. (454)
 |
| Sant Guntram |
5. A Chalon-sur-Saône, a la regió hui francesa de Burgúndia, sepultura de sant Guntram, rei dels francs, que va distribuir els seus tresors entre les esglésies i als pobres. (593)
6. Prop de la muntanya de l'Olimp, a Bitínia, actualment Grècia, sant Hilarió, abat del monestir de Pelecete, que va lluitar valerosament en defensa del culte de les santes imatges. (s. VIII)
7. A l'abadia de Cister, a Borgonya, a l'actual França, sant Esteve Harding, abat, que, juntament amb altres monjos, va arribar de Molesme i va estar, més tard, al capdavant d'este cèlebre cenobi, on va instituir els germans conversos, va rebre sant Bernat amb trenta companys i va fundar dotze monestirs, unint-los amb el vincle de la Carta de Caritat, perquè no hi haguera cap discòrdia entre ells, de manera que els monjos actuaren amb unitat d'amor, de Regla i amb costums similars. (1134)
8. A Naso, prop de Messina, a l'illa italiana de Sicília, sant Conó, monjo, el qual, de retorn d'una peregrinació als Sants Llocs, en trobar difunts els seus pares, va distribuir la seua hisenda familiar entre els indigents i va abraçar la vida eremítica, segons la disciplina dels monjos orientals. (1236)
9. A Monticiano, prop de Siena, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Antoni Patrizi, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va distingir pel seu eximi amor als germans i al proïsme. (c. 1311)
10. A Tours, ciutat de França, beata Joana Maria de Maillé, la qual, en morir el seu espòs en la guerra, va quedar reduïda a la misèria i, desallotjada pels seus de sa casa, va viure abandonada de tots i reclosa en una cel·la menuda prop del convent dels Germans Menors, mendicant el pa, però plena de confiança en el Senyor. (1414)
11. A York, a Anglaterra, beat Cristòfol Wharton, prevere, màrtir en temps de la reina Isabel I, ajusticiat per ser sacerdot. (1600)
12. A Angers, a França, beata Renata Maria Feillatreau, màrtir, que, estant casada, durant la Revolució Francesa va morir guillotinada per la seua fidelitat a l'Església catòlica. (1794)
13. Beat Lluís-Eduard Cestac (1801- Anglet, França 1868). Sacerdot diocesà, fundador de l'Institut de les Serventes de Maria d'Anglet.
14. A Przemysl, lloc de Polònia, sant Josep Sebastià Pelczar, bisbe, fundador de la Congregació d'Esclaves del Sagrat Cor i mestre eximi de la vida espiritual. (1924)
15. Beata Maria Felícia de Jesús Sacramentat Guggiari Echeverría (1925- Asunción, Paraguai 1959). Religiosa professa de l'Orde de les Carmelites Descalces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada