SETMANA SANTA
DIMARTS SANT
Lectura primera Is 49,1-6
T'he fet llum de tots els pobles,per a que la meua salvació arribe de cap a cap de la terra
Lectura del llibre d'Isaïes
Escolteu-me, illes remotes;estigueu atents, pobles llunyans.Abans de nàixer, el Senyor em va cridar,quan estava en el si de la mare,va pronunciar el meu nom.Va fer dels meus llavis una espasa tallanti em va amagar a l'ombra de la seua mà.Va fer de mi una fletxa aguda,ben guardada en la seua baina,i em va dir: «Eres el meu servent, Israel,
en tu manifestaré la meua glòria».Jo pensava: «M'he cansat en va,he consumit les meues forces per no res.De fet el Senyor sostenia la meua causa,el meu Déu em guardava la recompensa».El Senyor em va formar des del si de la mareper a que fora el seu servent,fera tornar el poble de Jacob,i li reunira el poble d'Israel;m'he sentit honrat davant del Senyor,i el meu Déu ha sigut la meua força:però ara ell em diu:«És massa poc que sigues el meu serventper a restablir les tribus de Jacobi fer tornar els qui he guardat d'Israel;et faré llum de tots els pobles,per a que la meua salvació arribe
de cap a cap de la terra».
Salm responsorial 70,1-2.3-4a.5-6ab.15 i 17 (R.: 15a)
En vós, Senyor, m'empare,que no en tinga un desengany.Deslliureu-me, traeu-me del perill;vós, bo i just; escolteu i salveu-me.
R. Els meus llavis contaran la vostra bondat.
Sigueu la meua castell de refugi,la meua roca salvadora.Per a mi sou penyal i castell.Déu meu,rescateu-me de les mans de l'injust. R.
Vós sou la meua esperança, Déu meu;en vós, Senyor, he confiat des de jove.En el si de la mare ja m'assistíeu,en el claustre matern em sosteníeu. R.
Els meus llavis contaran la vostra bondat,tot el dia la vostra salvació,que jo no sé mesurar.M'instruïu, Déu meu, des de jove,i encara proclame les vostres meravelles. R.
Vers abans de l'evangeli
Salve, Rei nostre, obedient al Pare;vós fóreu portat com un corder a la mort de creu.
Evangeli Jo 13,21-33.36-38
U de vosaltres em farà traïció...Abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, [mentres Jesús compartia taula amb els seus deixebles,] es va inquietar i va afirmar: «En veritat vos dic que u de vosaltres em farà traïció». Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no es podien imaginar de qui ho deia. U dels deixebles, aquell que Jesús estimava, es trobava en taula al costat de Jesús. Simó Pere li fa senyes per a que li pregunte de qui parla. Ell es deixa caure sobre el pit de Jesús i li diu: «Senyor, ¿qui és?» Jesús li respon: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». I Jesús va sucar el pa, el va prendre i el va donar a Judes, el fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere del mos, Satanàs va entrar dins d'ell. Jesús li diu: «Fes més de pressa allò que estàs fent». Ningú dels qui compartien taula entengueren per què Jesús li deia això. Com que Judes guardava la caixa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprara tot el que calia per a la festa, o que donara alguna cosa als pobres. Ell es va menjar aquell tros de pa i va eixir de seguida. Era de nit.Quan Judes va eixir fora, Jesús va dir: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben prompte. Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Em buscareu, però ara vos dic també a vosaltres allò que vaig dir als jueus: "A on jo vaig, vosaltres no hi podeu anar"». Simó Pere li diu: «Senyor, ¿a on aneu?» Jesús li respon: «Per ara, tu no pots seguir-me a on jo vaig. Em seguiràs més tard». Pere li replica: «Senyor, ¿per què no vos puc seguir ara? Jo donaria la vida per vós». Jesús li respon: «¿Tu vols donar la vida per mi? T'ho dic de veres: Abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades».
Lectura primera Is 49,1-6
T'he fet llum de tots els pobles,
per a que la meua salvació arribe de cap a cap de la terra
Lectura del llibre d'Isaïes
Escolteu-me, illes remotes;
estigueu atents, pobles llunyans.
Abans de nàixer, el Senyor em va cridar,
quan estava en el si de la mare,
va pronunciar el meu nom.
Va fer dels meus llavis una espasa tallant
i em va amagar a l'ombra de la seua mà.
Va fer de mi una fletxa aguda,
ben guardada en la seua baina,
i em va dir: «Eres el meu servent, Israel,
en tu manifestaré la meua glòria».
Jo pensava: «M'he cansat en va,
he consumit les meues forces per no res.
De fet el Senyor sostenia la meua causa,
el meu Déu em guardava la recompensa».
El Senyor em va formar des del si de la mare
per a que fora el seu servent,
fera tornar el poble de Jacob,
i li reunira el poble d'Israel;
m'he sentit honrat davant del Senyor,
i el meu Déu ha sigut la meua força:
però ara ell em diu:
«És massa poc que sigues el meu servent
per a restablir les tribus de Jacob
i fer tornar els qui he guardat d'Israel;
et faré llum de tots els pobles,
per a que la meua salvació arribe
de cap a cap de la terra».
Salm responsorial 70,1-2.3-4a.5-6ab.15 i 17 (R.: 15a)
En vós, Senyor, m'empare,
que no en tinga un desengany.
Deslliureu-me, traeu-me del perill;
vós, bo i just; escolteu i salveu-me.
R. Els meus llavis contaran la vostra bondat.
Sigueu la meua castell de refugi,
la meua roca salvadora.
Per a mi sou penyal i castell.
Déu meu,
rescateu-me de les mans de l'injust. R.
Vós sou la meua esperança, Déu meu;
en vós, Senyor, he confiat des de jove.
En el si de la mare ja m'assistíeu,
en el claustre matern em sosteníeu. R.
Els meus llavis contaran la vostra bondat,
tot el dia la vostra salvació,
que jo no sé mesurar.
M'instruïu, Déu meu, des de jove,
i encara proclame les vostres meravelles. R.
Vers abans de l'evangeli
Salve, Rei nostre, obedient al Pare;
vós fóreu portat com un corder a la mort de creu.
Evangeli Jo 13,21-33.36-38
U de vosaltres em farà traïció...
Abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, [mentres Jesús compartia taula amb els seus deixebles,] es va inquietar i va afirmar: «En veritat vos dic que u de vosaltres em farà traïció». Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no es podien imaginar de qui ho deia. U dels deixebles, aquell que Jesús estimava, es trobava en taula al costat de Jesús. Simó Pere li fa senyes per a que li pregunte de qui parla. Ell es deixa caure sobre el pit de Jesús i li diu: «Senyor, ¿qui és?» Jesús li respon: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». I Jesús va sucar el pa, el va prendre i el va donar a Judes, el fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere del mos, Satanàs va entrar dins d'ell. Jesús li diu: «Fes més de pressa allò que estàs fent». Ningú dels qui compartien taula entengueren per què Jesús li deia això. Com que Judes guardava la caixa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprara tot el que calia per a la festa, o que donara alguna cosa als pobres. Ell es va menjar aquell tros de pa i va eixir de seguida. Era de nit.
Quan Judes va eixir fora, Jesús va dir: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben prompte. Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Em buscareu, però ara vos dic també a vosaltres allò que vaig dir als jueus: "A on jo vaig, vosaltres no hi podeu anar"». Simó Pere li diu: «Senyor, ¿a on aneu?» Jesús li respon: «Per ara, tu no pots seguir-me a on jo vaig. Em seguiràs més tard». Pere li replica: «Senyor, ¿per què no vos puc seguir ara? Jo donaria la vida per vós». Jesús li respon: «¿Tu vols donar la vida per mi? T'ho dic de veres: Abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades».
Martirologi Romà
Elogis del 4 d'abril
1. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, hui Grècia, sants màrtirs Agatòpode, diaca, i Teòdul, lector, que a causa de la seua confessió de la fe cristiana, en temps de l'emperador Maximià, i per mandat del prefecte Faustí, van ser llançats a la mar amb una pedra lligada al coll. (s. IV in.)
2. A Milà, a la regió de Ligúria, a Itàlia, mort de sant Ambròs, bisbe, que el dia de Dissabte Sant va eixir a l'encontre de Crist, vencedor de la mort. La seua memòria se celebra el 7 de desembre, aniversari de la seua ordenació. (397)
3. Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església, que a Espanya se celebra el dia 26 d'este mateix mes. (636)
4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Plató, abat, que durant molts anys va lluitar amb ànim invicte contra els destructors de les sagrades imatges, i amb el seu nebot Teodor, va organitzar el cèlebre monestir d'Studion. (814)
5. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, actualment França, sant Pere, bisbe, que va afavorir els començaments de l'Orde de Fontevraud i, apartat injustament de la seu, va morir exiliat a Chauvigny. (1115)
6. A Scicli, lloc de Sicília, a Itàlia, beat Guillem Cuffitelli, eremita, que, renunciant a la pràctica de la caça, va passar cinquanta-set anys en la soledat i en la pobresa. (1411)
7. A Palerm, ciutat també de Sicília, sant Benet Manasseri, denominat el "Negre" pel color de la seua pell, que primer va ser eremita, i va entrar després en l'Orde dels Germans Menors. Es va mostrar sempre humil en tot i ple de fe en la divina Providència. (1589)
8. A Catània, de nou a Sicília, beat Josep Benet Dusmet, bisbe, membre de l'Orde de Sant Benet, que va fomentar vivament el culte diví, la instrucció cristiana del poble i el zel en el clero, i en temps de pesta va prestar auxili als malalts. (1894)
10. A Regio Calàbria, a Itàlia, beat Gaietà Catanoso, prevere, que va instituir la Congregació de les Germanes Veròniques de la Santa Faç, per a alleujament dels pobres i abandonats. (1953)
Sant Francesc Marto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada