6 d'abril de 2023: Dijous Sant

TRÍDUUM PASQUAL

És el centre culminant de tot l’any litúrgic. Comença el Dijous Sant, amb la missa vespertina «en la cena del Senyor», continua durant el Divendres Sant i el Dissabte Sant, té el seu centre en la Vigília Pasqual i acaba amb les vespres del Diumenge de Resurrecció. Este període de temps s’anomena justament el «tríduum del crucificat, sepultat i ressuscitat».

• Lectures bíbliques per al tríduum pasqual.
• Manual per a viure la Setmana Santa des de casa (Arquebisbat de València, 2020)

Dijous Sant

La missa vespertina «en la cena del Senyor» evoca aquella Cena en què Jesús, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang. Hui celebrem la institució de l’Eucaristia, la institució de l’Orde Sacerdotal i el manament del Senyor sobre l’amor fratern.

Amb la missa que té lloc en les hores vespertines de dijous de la Setmana Santa, l'Església comença el Tridu pasqual i evoca aquella Cena en la qual el Senyor Jesús, en la nit en què anava a ser entregat, havent estimat fins a l'extrem els seus que estaven en el món, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang sota les espècies del pa i del vi i els va entregar als apòstols perquè els sumiren, manant-los que ells i els seus successors en el sacerdoci també l'oferiren (Caeremoniale Episcoporum, n. 297).

Tota l'atenció de l'esperit ha de centrar-se en els misteris que es recorden en la Missa: és a dir, la institució de l'Eucaristia, la institució de l'Ordre sacerdotal i el manament del Senyor sobre la caritat fraterna; són estos els punts que convé recordar als fidels en l'homilia, perquè tan grans misteris puguen penetrar més profundament en la seua pietat i els visquen intensament en els seus costums i en la seua vida.

Missa en la Cena del Senyor: lectures (AVL):

- Lectura primera Ex 12,1-8.11-14: El ritual del sopar pasqual

- Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16): El calze de la benedicció és comunió amb la sang de Crist

- Lectura segona 1C 11,23-26: Cada vegada que mengem este pa i bevem este calze, anunciem la mort del Senyor

- Vers abans de l'evangeli Jo 13,34

- Evangeli Jo 13,1-15: Jesús els amà fins a l'extrem

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Era abans de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seua hora, la de passar d'este món al Pare. Ell, que havia amat els seus que vivien en el món, els amà fins a l'extrem.

Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució d'entregar-lo, Jesús, sabent que el Pare havia deixat en les seues mans totes les coses, i que venia de Déu i a Déu tornava, s'alçà de taula, deixà els vestits i se cenyí una tovallola; després abocà aigua en un llibrell i es posà a llavar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia cenyida.

Quan va arribar a Simó Pere, este li diu: «Senyor, ¿vós voleu llavar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no entens açò que estic fent; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em llavareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et llave, tu no seràs dels meus». Li diu Simó Pere: «Senyor, no em llaveu només els peus, sinó també les mans i el cap». Jesús li respon: «El qui s'ha banyat només necessita llavar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, però no tots». Jesús sabia qui l'havia d'entregar; per això va dir que no tots estaven nets.

Després de llavar-los els peus, prengué els seus vestits i es posà de nou en taula, i els digué: «¿Enteneu açò que vos acabe de fer? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si jo, que soc el Mestre i el Senyor, vos he llavat els peus, també vosaltres heu de llavar-vos els peus els uns als altres. Vos he donat exemple per a que vosaltres ho feu tal com jo vos ho he fet».

La litúrgia de hui se centra en la institució de l'Eucaristia durant l'últim sopar pasqual de Jesús amb els seus apòstols. La primera lectura ens presenta les prescripcions sobre el sopar pasqual dels jueus. A partir de Crist, el pa alís d'eixe sopar serà el seu Cos entregat per nosaltres: ell és el Corder sacrificat per nosaltres.

I el vi de la tercera copa serà la seua Sang escampada per al perdó dels pecats (2 lect). Llavant els peus als deixebles, ens va donar exemple de com hem de servir-nos mútuament en l'amor. El ritual del llavatori dels peus ens el recorda. Amb l'adoració eucarística de hui prolonguem la celebració d'estos misteris.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Sant Agustí: La plenitud de l’amor.
• Adoro te devote (Sant Tomàs d'Aquino - Mossén Sorribes).
• Bartomeu Cucala: La crossa del pastor (1524).
• Sant Pau VI: Homilia «in Cœna Domini» (1964).
• J.M. Bausset: Dijous Sant (2015).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 d'abril

1. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actual Croàcia, passió de sant Ireneu, bisbe i màrtir, que en temps de l'emperador Maximià, i sota el prefecte Probe, va ser primer turmentat, després empresonat i finalment decapitat. (s. IV)

2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Eutiqui, bisbe, que va presidir el II Concili Ecumènic Constantinopolità, en el qual va defendre enèrgicament la fe ortodoxa i, després de patir un llarg exili, amb la seua mort va professar la resurrecció de la carn. (582)

3. A Roma, santa Gal·la, filla del cònsol Símac, la qual, en morir el seu cònjuge, va viure prop de l'església de Sant Pere durant molts anys, entregada a l'oració, a les almoines, als dejunis i a altres obres santes, i el felicíssim trànsit de la qual va ser descrit pel papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

4. A Troyes, de Nèustria, hui França, sant Winebald, abat de l'abadia de Saint-Loup, preclar per la seua austeritat. (c. 620)

5. A la mateixa ciutat de Troyes, sant Prudenci, bisbe, que per als qui havien de viatjar va preparar un compendi del Saltiri, va recollir de les Sagrades Escriptures els preceptes per als candidats al sacerdoci i va restaurar la disciplina dels monestirs. (861)

6. A Velehrad, lloc de Moràvia, actualment Txèquia, naiximent per al cel de sant Metodi, bisbe, juntament amb el seu germà sant Ciril, la memòria del qual se celebra el dia 14 de febrer. (885)

7. A l'abadia de Sankt Gallen, a la regió de Suàbia, a Alemanya, beat Notker Bàlbul, monjo, que va passar quasi tota la vida en este cenobi component nombroses seqüències. Gràcil de cos però no d'ànim, tartamut de veu però no d'esperit, va ser ferm en totes les coses divines, pacient en l'adversitat, mans envers tots, diligent en la pregària, en la lectura, en la meditació i en l'escriptura. (912)

8. Al monestir de Sant Elies, sobre la muntanya Aulina, prop de Palmi, a la regió italiana de Calàbria, sant Filaret, monjo, cèlebre per la seua vida entregada a l'oració. (1070)

9. A l'illa d'Eskilsø, prop de Roskilde, a Dinamarca, sant Guillem, abat, que cridat a Dinamarca des del cenobi de Canonges Regulars de París, va renovar no sense obstacles la disciplina regular, i a l'alba del Diumenge de Pasqua va partir d'esta vida. (1203)

10. A Milà, ciutat de la regió italiana de Llombardia, passió de sant Pere de Verona, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual, nascut de pares seguidors del maniqueisme, encara xiquet va abraçar la fe catòlica i, sent encara adolescent, va rebre del mateix sant Doménec l'hàbit. Dedicat a combatre l'heretgia, de camí cap a Como va caure víctima dels enemics, proclamant fins i tot en l'últim moment el símbol de la fe. (1252)

11. Al monestir de Santa Maria, a la Sacra Muntanya, prop de Varesse, també a la regió de Llombardia, beata Caterina de Pallanza, verge, que, juntament amb diverses companyes, va portar vida eremítica sota la Regla de sant Agustí. (1478)

12. A la ciutat de Vinh Tri, a Tonquín, actual Vietnam, sant Pau Lè Bao Tinh, prevere i màrtir, que, encara clergue, va romandre molt de temps en la presó, i després, ordenat sacerdot, va dirigir el seminari, va confeccionar un llibre d'homilies i un compendi de doctrina cristiana. Finalment, empresonat de nou, en temps de l'emperador Tu Duc, va ser condemnat a la decapitació. (1857)

13. A Verona, a Itàlia, beat Ceferí Agostini, prevere, que es va dedicar al ministeri de la predicació, a la catequesi i a la instrucció cristiana, i va treballar per a ajudar la joventut, els pobres i els malalts. Va instituir la Pia Unió de les Noves Ursulines Filles de Santa Maria Immaculada. (1896)

14. A Torí, igualment a Itàlia, beat Miquel Rua, prevere, propagador eximi de la Societat de Sant Francesc de Sales. (1910)

15. A Varsòvia, ciutat de Polònia, beat Miquel Czartoryski, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que després de ser envaïda Polònia durant la guerra, per mantindre la seua fe va ser afusellat en la parròquia del lloc (1944)

Miquel Czartoryski va nàixer a Pelkinie (Polònia) el 1897 de família de prínceps. Amb el grau d’enginyer, a 30 anys entra als Dominics i hi professa el 1928 canviant el seu nom. Quan l’1 d’agost de 1944 el que quedava de l’exèrcit polonés va voler alliberar Varsòvia dels nazis, en Miquel no pot tornar al convent i es queda com a capellà militar, sobretot per a atendre els ferits.

Va romandre al peu del canó d’aquella carnisseria: 18.000 soldats polonesos morts, 25.000 ferits, i 200.000 civils morts. Els nazis el van afusellar el 6 de setembre de 1944.

16. A la localitat de Fiobbio di Albino, prop de Bèrgam, novament a Itàlia, beata Petrina Morosini, verge i màrtir, que a vint-i-sis anys, quan tornava a casa des del seu treball, per defendre enfront d'un jove la virginitat que havia promés a Déu, va ser ferida de mort al cap. (1957)