DIMECRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA
Lectura primera Fets 3,1-10
Et done el que tinc: ¡en el nom de Jesús, alça't i camina!
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere i Joan pujaven al temple a mitja vesprada per a resar. En aquell moment portaven un invàlid de naiximent, que deixaven cada dia al costat de l'anomenada «Porta Bonica», per a demanar almoina als qui entraven al temple.
L'home va vore que Pere i Joan anaven a entrar i els va demanar almoina. Pere, amb Joan, va fixar els ulls en ell i li va dir: «Mira'ns». L'home se'ls va mirar, esperant que li donarien alguna cosa, i Pere li va dir: «No tinc plata ni or, però et done el que tinc: ¡En el nom de Jesucrist, el Natzaré, alça't i camina!» Pere li va agarrar la mà dreta i el va alçar. A l'instant els peus i els garrons se li enfortiren, es posà dret d'un salt, i caminava, i entrà amb ells al temple caminant i saltant i alabant a Déu.Tot el poble el va vore com caminava i alabava a Déu, i sabien que era l'home que demanava almoina vora la Porta Bonica del temple. Tots es quedaren admirats i sorpresos per això que li havia passat.
Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 3b)
Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,proclameu entre els pobles les seues gestes.Canteu-li al so de les cítares,mediteu tots els seus prodigis.
R. Alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.
O bé:Al·leluia.
Glorieu-vos del seu nom, que és santt,alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.Busqueu el Senyor i el seu poder,busqueu sempre la seua presència. R.
Fills d'Abraham, el seu servent,fills de Jacob, el seu elegit,ell, el Senyor, és el nostre Déu,que governa tota la terra. R.
Recorda sempre l'aliança,la promesa feta per a mil generacions,l'aliança pactada amb Abraham,el jurament fet a Isaac. R.
Al·leluia Salm 117,24
Hui és el dia en què ha vençut el Senyor:alegrem-nos i celebrem-lo.
Evangeli Lc 24,13-35
El reconegueren quan partia el pa
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i comentaven entre ells aquells incidents. Mentres conversaven i discutien, Jesús mateix va arribar al seu costat i es va posar a caminar amb ells, però els seus ulls estaven impedits de reconéixer-lo.Ell els va preguntar: «¿De què discutiu entre vosaltres mentres camineu?» Ells van parar amb cara trista, i u dels dos, que es deia Cleofàs, li va respondre: «De tots els forasters que hi havia estos dies a Jerusalem, ¿eres l'únic que no saps què ha passat?» Els va preguntar: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en fets i en paraules davant de Déu i de tot el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren per a que fora condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria l'alliberador d'Israel. Ara, de tot açò ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han alarmat: han anat de bon matí al sepulcre, no han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot han vist uns àngels que els han assegurat que ell estava viu. Alguns dels nostres han acudit al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit; però a ell, no l'han vist».Ell els va dir: «¡Si que vos costa d'entendre! ¡Quins cors tan necis per a creure tot allò que anunciaren els profetes! ¿No havia de patir tot això el Crist abans d'entrar en la seua glòria?»I, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.Mentrestant, s'acostaven al poblet on s'encaminaven, i ell va fer com si continuara més avant. Però ells li insistiren: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús va entrar per a quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el va donar. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va desaparéixer. I es deien l'u a l'altre: «¿No és veritat que els nostres cors s'abrasien dins de nosaltres mentres ens parlava pel camí i ens aclaria el sentit de les Escriptures?»
S'alçaren de taula al moment i se'n tornaren a Jerusalem. Allí trobaren reunits els Onze i els altres que els acompanyaven, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaven allò que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan partia el pa.
Lectura primera Fets 3,1-10
Et done el que tinc: ¡en el nom de Jesús, alça't i camina!Lectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, Pere i Joan pujaven al temple a mitja vesprada per a resar. En aquell moment portaven un invàlid de naiximent, que deixaven cada dia al costat de l'anomenada «Porta Bonica», per a demanar almoina als qui entraven al temple.
L'home va vore que Pere i Joan anaven a entrar i els va demanar almoina. Pere, amb Joan, va fixar els ulls en ell i li va dir: «Mira'ns». L'home se'ls va mirar, esperant que li donarien alguna cosa, i Pere li va dir: «No tinc plata ni or, però et done el que tinc: ¡En el nom de Jesucrist, el Natzaré, alça't i camina!» Pere li va agarrar la mà dreta i el va alçar. A l'instant els peus i els garrons se li enfortiren, es posà dret d'un salt, i caminava, i entrà amb ells al temple caminant i saltant i alabant a Déu.Tot el poble el va vore com caminava i alabava a Déu, i sabien que era l'home que demanava almoina vora la Porta Bonica del temple. Tots es quedaren admirats i sorpresos per això que li havia passat.
Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 3b)
Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,proclameu entre els pobles les seues gestes.Canteu-li al so de les cítares,mediteu tots els seus prodigis.R. Alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.O bé:Al·leluia.Glorieu-vos del seu nom, que és santt,alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.Busqueu el Senyor i el seu poder,busqueu sempre la seua presència. R.Fills d'Abraham, el seu servent,fills de Jacob, el seu elegit,ell, el Senyor, és el nostre Déu,que governa tota la terra. R.Recorda sempre l'aliança,la promesa feta per a mil generacions,l'aliança pactada amb Abraham,el jurament fet a Isaac. R.
Al·leluia Salm 117,24
Hui és el dia en què ha vençut el Senyor:alegrem-nos i celebrem-lo.
Evangeli Lc 24,13-35
El reconegueren quan partia el pa᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucAquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i comentaven entre ells aquells incidents. Mentres conversaven i discutien, Jesús mateix va arribar al seu costat i es va posar a caminar amb ells, però els seus ulls estaven impedits de reconéixer-lo.Ell els va preguntar: «¿De què discutiu entre vosaltres mentres camineu?» Ells van parar amb cara trista, i u dels dos, que es deia Cleofàs, li va respondre: «De tots els forasters que hi havia estos dies a Jerusalem, ¿eres l'únic que no saps què ha passat?» Els va preguntar: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en fets i en paraules davant de Déu i de tot el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren per a que fora condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria l'alliberador d'Israel. Ara, de tot açò ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han alarmat: han anat de bon matí al sepulcre, no han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot han vist uns àngels que els han assegurat que ell estava viu. Alguns dels nostres han acudit al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit; però a ell, no l'han vist».Ell els va dir: «¡Si que vos costa d'entendre! ¡Quins cors tan necis per a creure tot allò que anunciaren els profetes! ¿No havia de patir tot això el Crist abans d'entrar en la seua glòria?»I, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.Mentrestant, s'acostaven al poblet on s'encaminaven, i ell va fer com si continuara més avant. Però ells li insistiren: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús va entrar per a quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el va donar. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va desaparéixer. I es deien l'u a l'altre: «¿No és veritat que els nostres cors s'abrasien dins de nosaltres mentres ens parlava pel camí i ens aclaria el sentit de les Escriptures?»
S'alçaren de taula al moment i se'n tornaren a Jerusalem. Allí trobaren reunits els Onze i els altres que els acompanyaven, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaven allò que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan partia el pa.
* * * * *
Aniversari del naiximent del pare Vicent Faus i Beltran (València 1937)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 12 d'abril
1. A Fermo, al Picé, actual regió italiana de les Marques, santes Vísia i Sofia, vèrgens i màrtirs. (s. inc.)
2. A Roma, al cementeri de Calepodi, en la tercera milla de la via Aurèlia, sepultura del papa sant Juli I, qui, enfront dels atacs dels arrians, va custodiar valentament la fe del Concili de Nicea, va defensar sant Atanasi, perseguit i exiliat, i va reunir el Concili de Sàrdica. (352)
3. A Verona, al territori de Venècia, actualment també a Itàlia, sant Zenó, bisbe, que amb el seu treball i predicació va conduir la ciutat al baptisme de Crist. (c. 372)
4. A Capadòcia, a la Turquia actual, sant Sabas el Got, màrtir, que durant la persecució contra els cristians baix Atanaric, rei dels gots, per haver rebutjat tres dies després de la celebració de la Pasqua els aliments immolats als ídols, va ser llançat a un riu després de cruels turments. (372)
5. Prop de Gap, a la província romana de la Gàl·lia, hui França, sant Constantí, bisbe. (d. 517)
6. A Pavia, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Damià, bisbe, la carta del qual sobre la recta fe, referent a la voluntat i l'obrar de Crist, va ser llegida en el III Concili de Constantinoble. (697)
7. A Pario, a l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Basili, bisbe, que, per defensar el culte de les sagrades imatges, va patir assots, cadenes i exili. (735)
8. A la regió de Calais, a la Gàl·lia, hui França, sant Erkembod, abat de Sithiu i, alhora, bisbe de Thérouanne. (742)
9. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Alferi, fundador i primer abat, que, després de ser conseller de Guaimario, duc de Salern, es va fer deixeble de sant Odiló a Cluny i es va distingir de manera excel·lent en l'observança de la vida monàstica. (1050)
10. Al monestir de Belém, prop de Lisboa, a Portugal, beat Llorenç, prevere de l'Orde de Sant Jeroni, l'exímia pietat del qual va atraure moltíssims penitents a este cenobi. (s. XIV)
11. A la ciutat dels Andes, a Xile, santa Teresa de Jesús (Joana) Fernández Solar, verge, que, sent novícia en l'Orde de Carmelites Descalces, va consagrar, com ella mateixa deia, la seua vida a Déu pel món pecador, i a l'edat de vint anys va morir consumida pel tifus. (1920)
12. A Nàpols, a Itàlia, sant Josep Moscati, metge de professió, entregat total i incansablement a la quotidiana assistència als malalts, sense reclamar als pobres cap paga, i que atesos els cossos, curava, alhora, les ànimes amb gran amor. (1927)
13. Al llogaret de San José, al territori de Chilpancingo, a Mèxic, sant David Uribe, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra l'Església va patir el martiri per confessar a Crist Rei. (1927)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada