SETMANA SANTA
Diumenge de Rams en la Passió del Senyor
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El misteri de la creu (2023, març 29)
- Processó dels rams
- Mt 21, 1-11. Beneït el qui ve en nom del Senyor
- Missa
- Is 50, 4-7. No he amagat la cara davant de les ofenses i sé que no quedaré avergonyit
- Sal 22 (21), 8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a): Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?
- Flp 2, 6-11. Jesucrist s’abaixà. Per això Déu l’ha exalçat
- Mt 26, 14 — 27, 66. Passió del nostre Senyor Jesucrist.
- J.M. Bausset: Diumenge de Rams (2017)
- Avel·lí Flors: Diumenge de Rams.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Associació Josep Climent de Castelló de la Plana: Missa d'Onze.
- Missa d'À Punt: A la creu de Crist (Himne de Vespres de Diumenge de Rams).
- La paraula del dia: Vesta (AVL)
En este dia l'Església recorda l'entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per a consumar el seu Misteri pasqual. Per esta raó, en totes les misses es fa memòria de l'entrada del Senyor a la ciutat santa; esta memòria es fa o bé per la processó o entrada solemne abans de la missa principal, o bé per l'entrada simple abans de les altres misses. L'entrada solemne, no la processó, pot repetir-se abans d'aquelles misses que se celebren amb gran assistència de fidels. Quan no es puga fer ni la processó ni l'entrada solemne, és convenient que es faça una celebració de la paraula de Déu en relació amb l'entrada messiànica i a la passió del Senyor, ja siga dissabte a poqueta nit, ja siga diumenge a l'hora més oportuna.
MARTIROLOGI ROMÀ
Sant Francesc de Pàola, ermità, fundador de l'Orde dels Mínims a Calàbria. Va prescriure als seus deixebles que visqueren d'almoines, que no tingueren propietat ni tocaren mai diners, i que utilitzaren només aliments quaresmals. Cridat a França pel rei Lluís XI, el va assistir en el llit de mort, i, cèlebre per l'austeritat de vida, va morir al seu torn a Plessis-lèz-Tours, al costat de la ciutat francesa de Tours. (1507)
- J.M. Bausset: Sant Francesc de Pàola (2015)
2. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Affià o Anfià, màrtir, que, veent com en temps de l'emperador Maximí s'obligava el poble a sacrificar públicament als déus, es va acostar intrèpid al prefecte Urbà i, agafant-l pel braç, va voler impedir el ritu, per la qual cosa, amb els peus embolicats en lli xopat amb oli, li van calar foc i, encara viu, va ser llançat a la mar pels soldats. (306)
3. A la mateixa ciutat de Cesarea de Palestina, passió de santa Teodora, verge, natural de Tir, que en la mateixa esmentada persecució, per haver saludat els confessors de la fe que estaven drets davant del tribunal, pregant-los que en arribar davant del Senyor es recordaren d'ella, va ser detinguda pels soldats i portada al mateix prefecte, per mandat del qual va ser torturada amb atroços turments i llançada finalment a la mar. (307)
4. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Abundi, bisbe, que enviat a Constantinoble per sant Lleó el Gran, amb gran zel va defensar la fe ortodoxa. (468)
5. A Càpua, ciutat de Campània, també a Itàlia, sant Víctor, bisbe, conspicu per la seua erudició i la seua santedat. (554)
6. A Lió, a la Gàl·lia, hui França, sant Nicet, bisbe, que es va distingir per la seua dedicació als pobres i la seua benignitat envers els senzills, i va ensenyar en esta Església a seguir una norma en la recitació de la salmòdia. (573)
7. A l'abadia de Luxeuil, a Burgúndia, també a la França actual, sant Eustaci, abat, deixeble de sant Columbà, que va ser pare de quasi sis-cents monjos. (629)
8. A Chelmsford, a Anglaterra, sant Joan Payne, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser penjat, acusat falsament de sedició. (1582)
9. Al poble de Tomhom, a l'illa de Guam, a Oceania, pertanyent ara als Estats Units d'Amèrica, beats màrtirs Diego Lluís de San Vitores, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Pere Calungsod, catequista, que per odi a la fe cristiana van ser cruelment precipitats a la mar per alguns apòstates i nadius seguidors del paganisme. (1672)
10. A Spoleto, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, beat Leopold de Gaiche, prevere de l'Orde de Germans Menors, que va establir el santuari de Monte Luco. (1815)
11. Al poble de Xuong Dien, a Tonkín, actual Vietnam, sant Doménec Tuoc, prevere de l'Orde de Predicadors, màrtir en temps de l'emperador Minh Mang. (1839)
12. A Pàdua, al territori de Venècia, a Itàlia, beata Isabel Vendramini, verge, que va dedicar la seua vida als pobres i, després de superar moltes adversitats, va fundar l'Institut de Germanes Terciàries Franciscanes Isabelines de Pàdua. (1860)
13. A Vic, a Catalunya, sant Francesc Coll, prevere de l'Orde de Predicadors, que en ser injustament exclaustrat, va prosseguir la seua ferma vocació i va anunciar per tota la regió el nom del Senyor Jesucrist. (1875) Canonitzat en 2009.
14. A Györ, a Hongria, beat Guillem Apor, bisbe i màrtir, que en temps de guerra va obrir sa casa a uns tres-cents pròfugs, i per defensar a unes xiques de mans dels soldats, la vesprada del Divendres Sant de la Passió del Senyor va ser ferit, i tres dies més tard va expirar. (1945)
15. A Lwiw, a Ucraïna, beat Nicolau Carneckyj, bisbe, que, exercint com exarca apostòlic de Volyn' i Pidljashja, en temps de persecució contra la fe va seguir com a pastor fidel les petjades de Crist i, per la seua gràcia, va arribar al regne dels cels. (1959)
16. A Maracay, població de Veneçuela, beata Maria de Sant Josep (Laura) Alvarado, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Agustines Recol·lectes del Sagrat Cor de Jesús, sempre sol·lícita en la seua caritat a favor de les jóvens òrfenes, dels ancians i dels pobres abandonats. (1967)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada