Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Viure des de la Pasqua del Senyor (2023)
- Fets 10, 34a. 37-43. Després d’haver ressuscitat d’entre els morts, nosaltres hem menjat i hem begut amb ell
- Sal 118 (117), 1-2.16-17.22-23 (R.: 24). Hui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo
- Col 3, 1-4. Busqueu les coses de dalt, on està Crist
o bé: 1 Cor 5, 6b-8. Abandoneu el rent vell a fi que sigueu una pasta nova
- Seqüència. Victimae paschali laudes
- Jo 20, 1-9. Havia de ressuscitar d'entre els morts
o bé, per a les misses vespertines: Lc 24, 13-35. Queda’t amb nosaltres, que ja es fa tard
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: Pregària a Crist ressuscitat (Mons. Jean Charles Thomas).
- Salvador Giménez, bisbe valencià: Pasqua: Jesús ha ressuscitat (2019)
- Salvador Giménez, bisbe valencià: La Pasqua de Jesús (2018)
- Enric Benavent, bisbe de Tortosa: Pasqua: experiència de gràcia i de llibertat (2022)
- Enric Benavent, bisbe de Tortosa: La gràcia de la Pasqua /2021)
- Enric Benavent, bisbe de Tortosa: Testimonis del ressuscitat (2018)
- Ximo Garcia i Roca: L'estètica pasqual (2004).
- J.M. Bausset: És Pasqua (2020)
- J.M. Bausset: Diumenge de Pasqua (2017)
- J.M. Bausset: Ha ressuscitat (2015)
- J.M. Bausset: L'Angelet de la corda (2015)
- La paraula del dia: Pasqua (AVL).
Un 9 d’abril de 1945 va morir el pastor i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer. Sant Joan Pau II: Audiència general (14 de novembre de 2001), el va citar:
Es diu que el gran filòsof i científic Blaise Pascal recitava diàriament este Salm [118], que és el més llarg de tots, mentre que el teòleg Dietrich Bonhoeffer, assassinat pels nazis en 1945, el transformava en pregària viva i actual escrivint: "Indubtablement el salm 118 és difícil per la seua extensió i monotonia, però hem de seguir precisament paraula rere paraula, frase rere frase, amb molta lentitud i paciència. Descobrirem llavors que les aparents repeticions són en realitat aspectes nous d'una mateixa i única realitat: l'amor a la Paraula de Déu. Així com este amor no pot acabar mai, així tampoc acaben les paraules que el confessen. Poden acompanyar-nos durant tota la nostra vida, i en la seua senzillesa es transformen en pregària per al xiquet, l'home i l'ancià" (Resar els Salms amb Crist, Brescia 1978, p. 48).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 9 d'abril
1. A Alexandria, a Egipte, sant Màxim, bisbe, que, sent prevere, va compartir l'exili i la confessió de la fe amb el bisbe sant Dionís, al qual després va succeir. (282)
2. A la mateixa ciutat d'Alexandria d'Egipte, sant Edesi, màrtir, germà de sant Apià, que en temps de l'emperador Maximí va retraure obertament al jutge haver entregat als lleons les vèrgens consagrades a Déu, i per esta causa va ser detingut pels soldats, torturat i, finalment, per perseverar en Crist el Senyor, llançat a la mar. (306)
3. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actualment Croàcia, sant Demetri, màrtir, molt venerat en tot l'Orient i, especialment, a la ciutat de Tessalònica. (s. III/IV)
4. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Eupsiqui, màrtir, que sota l'emperador Julià l'Apòstata, per haver destruït el temple de la deessa Fortuna, va patir el martiri. (c. 362)
5. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Libori, bisbe. (s. IV)
6. A Diyarbakir, lloc de Mesopotàmia, actual Iraq, sant Acaci, bisbe, que per a redimir uns perses captius i sotmesos a cruels tortures, va persuadir el clero i va arribar a vendre als romans els vasos sagrats de l'Església. (s. V)
7. A Castroloco, a Nèustria, hui Mons, a Bèlgica, santa Valdetrudis, que va ser germana de santa Aldegunda, esposa de sant Vicent Madelgari i mare de quatre sants, i, a semblança del seu marit, es va oferir a Déu i va rebre l'hàbit monàstic al cenobi fundat per ella mateixa. (688)
8. A l'abadia de Jumièges, també a Nèustria, sant Hug, bisbe de Rouen, el qual va governar alhora el cenobi de Fontenelle i les esglésies de París i Bayeux, i finalment, després de renunciar a estos càrrecs, va estar al capdavant del monestir de Jumièges. (730)
9. Al lloc anomenat San Vicente, prop de Briviesca, a la regió de Castella, santa Casilda, verge, que, nascuda en la religió mahometana, va ajudar amb misericòrdia els cristians detinguts en la presó, i després, ja cristiana, va viure com a eremita. (1075)
10. A Aurèlh [Aureil], a la regió de Llemotges, a França, sant Gauqueri [o Galteri o Gualter], canonge regular, que, per al clero, va ser exemple de vida en comú i de zel per les ànimes. (1140)
11. Prop de la muntanya Senària, a Toscana, regió d'Itàlia, beat Ubald de Sansepolcro, prevere de l'Orde de Servents de Maria, que va passar de la milícia terrestre al servici de Maria, per obra de sant Felip Benizi. (1315)
12. A Tana, a l'Índia occidental, beat Tomàs de Tolentino, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que havent viatjat fins a l'imperi xinés per a anunciar l'Evangeli, en dirigir-se després cap al territori dels tàrtars i dels hindús va coronar la seua missió amb un gloriós martiri. (1321)
13. A Bricairàs [Bricherasio], prop de Pinerolo, a la regió italiana del Piemont, beat Antoni Pavoni, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en eixir de l'església, després d'haver predicat contra l'heretgia, va ser feroçment apunyalat. (1374)
14. Beata Margarida Rutan (1736- Dax, França 1794). Verge i màrtir, germana de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, superiora de la comunitat a l'hospital de Dax, morta en la guillotina, durant la Revolució Francesa, per mantindre la confessió de Crist.
15. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beata Celestina Faron, verge de la Congregació de les Xicotetes Serventes de Maria Immaculada i màrtir, la qual, en ser ocupada militarment Polònia en temps de guerra, per mantindre la fe de Crist va ser deportada a este lloc, on, esgotada per les privacions, va aconseguir la gloriosa corona. (1944)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada