1 de juliol de 2023, dissabte: Preciosíssima Sang

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 18,1-15

¿Hi ha res impossible al Senyor? Tornaré, i Sara haurà tingut un fill

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham a l'alzina de Mambré. Abraham descansava a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Va alçar els ulls i va vore tres hòmens drets davant d'ell. Només els va vore va córrer a trobar-los des de l'entrada de la tenda, es va prosternar, va inclinar el front fins a terra i va dir:

«Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vos pregue que no passeu sense parar-vos amb el vostre servent. Permeteu que porten aigua per a llavar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'este arbre. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que vos ha fet passar prop del vostre servent».

Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».

Abraham va entrar de pressa a la tenda i va dir a Sara:

«Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes panets».

Després va córrer cap al ramat, va triar un vedell tendre i gros i el va donar al criat perquè el preparara de seguida. Quan tot estava a punt, va prendre brullo, llet i el vedell, els ho va servir i es va quedar dret al costat d'ells a l'ombra de l'alzina, mentres ells menjaven.

Llavors li preguntaren: «¿On està Sara, la teua esposa?» 

Abraham va respondre: «Està dins de la tenda».

Ell li va dir: «L'any que ve tornaré ací, i Sara, la teua esposa, haurà tingut un fill».

Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda. Abraham i Sara ja eren vells, tenien molts anys. Sara, que ja li havia passat l'edat de tindre fills, es va posar a riure tot pensant: «¿Seré fecunda ara a lan vellesa i quan el meu marit també és vell?»

El Senyor va dir a Abraham: «¿Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no podrà tindre fills? ¿Hi ha res impossible per al Senyor? L'any vinent tornaré per este temps, i Sara haurà tingut un fill».

Ella, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir: «Sí que has rigut».

Salm responsorial Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50 i 53.54-55 (R.: 54b)

La meua ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,

perquè ha mirat la humilitat

de la seua serventa.

R. El Senyor s'ha recordat de la seua misericòrdia.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaventurada,

perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans. R.

El seu nom és sant,

i la seua misericòrdia arriba a tots els qui creuen en ell

de generació en generació.

Ompli de béns els pobres,

i deixa els rics sense res. R.

Ha protegit Israel, el seu servent,

i s'ha recordat  de la misericòrdia

que havia promés als nostres pares,

a Abraham i a la seua descendència per sempre. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors

Evangeli Mt 8,5-17

Vindrà molta gent d'Orient i d'Occident,

i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió se li va acostar i li deia: «Senyor, el meu criat està al llit a casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Vaig a curar-lo».

Li respon el centurió: «Senyor, jo no soc digne que entreu a ma casa. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és tindre autoritat: tinc soldats a les meues ordes, i si a un li dic que se'n vaja, se'n va, si a un altre li dic que vinga, ve, i si al meu criat li mane que faça alguna cosa, la fa».

Quan Jesús ho va sentir, se'n va admirar, i va dir als qui el seguien:

«Vos ho dic de veres: No he trobat dins d'Israel ningú que tinguera tanta fe. I jo vos assegure que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i es posarran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentres que aquells a qui era destinat el Regne seran trets fora, a la foscor: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».

Després Jesús va dir al centurió: «Ves-te'n a casa i que siga tal com ho has cregut». I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

Arribant a casa de Pere, Jesús va trobar que la sogra d'este estava en el llit amb febre; li va tocar la mà i la febre desaparegué. Ella es va alçar i els va servir a taula.

A la vesprada, li portaren molts endimoniats. Jesús va traure els esperits malignes amb el poder de la seua paraula i va curar tots els malalts. D'esta manera es complia allò que el profeta Isaïes havia anunciat: «Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors».

MEDITACIÓ

Del Catecisme de l'Església Catòlica (núm. 1505)

Commogut per tants sofriments, Crist no solament es deixa tocar pels malalts, sinó que fa seues les seues misèries: "Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors" (Mt 8,17; cf. Is 53,4). No va curar a tots els malalts. Les seues curacions eren signes de la vinguda del Regne de Déu. Anunciaven una curació més radical: la victòria sobre el pecat i la mort per la seua Pasqua. En la Creu, Crist va prendre sobre si tot el pes del mal (cf. Is 53,4-6) i va llevar el "pecat del món" (Jn 1,29), del que la malaltia no és sinó una conseqüència. Per la seua passió i la seua mort en la Creu, Crist va donar un sentit nou al sofriment: des de llavors ens configura amb ell i ens unix a la seua passió redemptora.

* * * * *

Festa de la Preciosíssima Sang de Crist (diòcesi de València)

Esta festa fou instituïda per Pius IX el 1849 en acció de gràcies pel seu retorn a Roma després de l'exili. Està relacionada amb el culte a l'Eucaristia, que honora el sacrifici pasqual del cos i de la sang del Senyor. [font: MCL, p. 1298]

Beat Joan Nepomucè Chrzan, prevere i màrtir

Va nàixer a Gostyczyn (Polònia) el 1885. Després d’estudiar en el seminari de Gniezno-Poznan i ordenar-se de prevere el 1910, va exercir el seu ministeri en diverses parròquies. El 1939, quan Polònia fou envaïda per les tropes nazis es negà a deixar la seua parròquia de Zerkow i va haver de celebrar la missa clandestinament, fins que el 6 d’octubre del 1941 fou arrestat i portat al camp de Dachau, on continuà exercint el seu ministeri secretament.

Morirà d’esgotament l’1 de juliol del 1942. Beatificat el 1999. [font]

Santa Ester

• J. M. Bausset: La reina Ester (1 de juliol de 2017)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 1 de juliol

1. Commemoració de sant Aaron [o Aaró], de la tribu de Leví, a qui el seu germà Moisés va ungir sacerdot de l'Antic Testament amb oli sagrat. A la seua mort va ser sepultat al mont Hor, a l'actual Israel.

2. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Martí, bisbe. (s. III ex.)

3. Al monestir de Bebron, també a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, sant Domicià, abat, que primer va portar vida eremítica en este lloc, i després d'haver reunit a molts entorn d'ell perquè es dedicaren al servici de Déu, ocupat sempre dels assumptes celestials, va partir d'este món en avançada edat. (s. V)

4. Prop de Reims, a Nèustria, també a l'actual França, sant Teodoric, prevere, deixeble del bisbe sant Remigi. (533)

5. A Angulema, a Aquitània, de nou a França, sant Eparqui, prevere, que va passar trenta-nou anys en completa soledat, entregat només a l'oració i ensenyant als seus deixebles que «la fe no tem la fam». (581)

6. A la Bretanya Menor, igualment a França, sant Golvé, bisbe, qui després de portar vida eremítica, es diu que va succeir sant Pau de Léon. (s. VI)

7. Al monestir de Saint-Calais, a la Gàl·lia Cenomanense, així mateix a la França actual, sant Carilef, abat. (s. VI)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Jordi Beesley i Montford Scott, preveres i màrtirs, que en temps de la reina Isabel I, condemnats a la pena capital per ser sacerdots, després de passar per cruels turments van aconseguir la palma del martiri. (1591)

9. També a la ciutat de Londres, beat Tomàs Maxfield, prevere i màrtir, que, regnant Jaume I, va ser condemnat a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdot, i va complir la sentència en el patíbul de Tyburn, que havia sigut adornat amb flors pels fidels, com a clara manifestació del gran amor que li professaven. (1616)

10. De nou a Londres, sant Oliveri Plunkett, bisbe d'Armagh i màrtir, que en temps del rei Carles II, falsament acusat de traïció, va ser condemnat a la pena capital, i davant del patíbul, envoltat per una multitud, després de perdonar els seus enemics, va confessar amb gran fermesa la fe catòlica. (1681)

11. En la mar, enfront de la costa de Rochefort, a França, beats Joan Baptista Duverneuil, carmelita descalç, i Pere Aredi Labrouche de Laborderie, canonge de Clarmont, preveres i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdots, van ser reclosos en una nau destinada al transport d'esclaus, i els hi van deixar morir, consumits per la fam i la malaltia. (1794)

12. Beat Antoni Rosmini (Stresa, Itàlia, 1797-1855). Prevere, filòsof i teòleg. Va fundar l'Institut de la Caritat i les Germanes de la Providència.

13. A La Valletta, a l'illa de Malta, beat Ignasi Falzon, que, com a clergue, va consagrar la seua vida a la pregària i a ensenyar la doctrina cristiana, posant gran zel a ajudar els soldats i mariners perquè abraçaren la fe catòlica, abans de partir cap a la guerra. (1865)

14. Al poble de Zhuhedian, prop de Jieshui, a la província xinesa de Hunan, sant Zhang Huailu, màrtir, el qual, en la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, mentre encara era catecumen, va confessar espontàniament la seua fe cristiana i, armat amb el senyal de la Creu, va meréixer rebre el baptisme en Crist amb la seua pròpia sang. (1900)

15. Al Rancho de las Cruces, llogaret del territori de Guadalajara, a Mèxic, sants Justí Orona i Atilà Cruz, preveres i màrtirs, que, durant la persecució desencadenada en eixe país, pel Regne de Crist van rebre junts la mort. (1928)

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Joan Nepomucé Chrzan, de nacionalitat polonesa, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, va morir en el camp de concentració de Dachau per defensar la fe davant dels seus perseguidors. (1942)

17. Beata Maria Assumpta Caterina Marchetti (1871- Sâo Paulo, el Brasil 1948). Italiana, cofundadora de la Congregació de les Germanes missioneres de Sant Carles, Scalabrinianes.

18. Beats Tuli (Marcel) Maruzzo (1929-1981), sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors, i Lluís Obduli Rierol Navarrés (1950-1981), laic, del Tercer Orde de Sant Francesc, assassinats prop de Los Amates, departament d'Izabal, Guatemala, per odi a la fe.

30 de juny de 2023, divendres XII

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 17,1.9-10.15-22

En virtut de l'aliança tots els xiquets hauran de ser circumcidats.

Sara et donarà un fill

Lectura del llibre del Gènesi

Quan Abram tenia noranta-nou anys, se li aparegué el Senyor i li va dir:

«Jo soc el Déu totpoderós.

Viu sempre en la meua presència 

i sigues irreprensible».

I Déu va dir encara a Abraham:

«Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meua aliança. En virtut de l'aliança que s'ha de mantindre entre jo i tu i els teus descendents tots els xiquets hauran de ser circumcidats».

Després, Déu va dir a Abraham:

«A la teua esposa, no li digues més Sarai, sinó Sara. Jo la beneiré i també d'ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.

Abraham es va prosternar amb el front a terra i es va posar a riure tot pensant: «¿Encara pot tindre un fill, un home de cent anys, i Sara, que ja en té noranta?» I Abraham va dir a Déu: «Mentres Ismael vixca, ja estic content». Però Déu li va respondre: «No, no. Sara, la teua dona, et donarà un fill, i li posaràs el nom d'Isaac. Amb ell i amb la seua descendència mantindré per sempre la meua aliança. També he escoltat el que em demanes per a Ismael. El beneiré, el faré fecund i el multiplicaré moltíssim, serà pare de dotze caps de tribu que formaran un gran poble. Però la meua aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l'any vinent per este temps».

Després de parlar amb Abraham, Déu se'n va pujar amunt i es va allunyar.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 4)

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i faràs fortuna.

R. D'esta manera serà beneït

el fidel del Senyor.

La teua dona, com una vinya fecunda,

en la intimitat de ta casa;

els teus fills, com rebrots d'olivera,

al voltant de la taula. R.

D'esta manera serà beneït

el fidel del Senyor.

Que el Senyor et beneïxca des de Sió.

Que tota la vida pugues vore

la prosperitat de Jerusalem. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mt 8,1-4

Si voleu, em podeu purificar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va baixar de la muntanya i el seguia molta gent. Va vindre un leprós, es va prosternar davant d'ell i li deia: «Senyor, si voleu, em podeu purificar». Jesús el va tocar amb la mà i va dir: «Sí que vull; queda pur». A l'instant quedà pur de la lepra.

Jesús li diu: «Mira, no ho digues a ningú. Ves a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que Moisés va ordenar, per a certificar que ja eres pur».

* * * * *

Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana (mem. ll.)

L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]

Venerable Cèsar Baronio, cardenal

Aniversari del primer número de L'Osservatore Romano (1860)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de juny

Sants Protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l'Urbs, per orde de l'emperador Neró uns van ser assassinats després de cruels turments, uns altres, coberts amb pells de feres, entregats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminaren la foscor. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies del martiri que l'Església Romana va presentar al Senyor. (s. I)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Basílides, que en temps de l'emperador Septimi Sever, en conduir a la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns hòmens, rebent com a premi, en primer lloc, la gràcia de convertir-se a Crist i després, després d'un breu combat, arribar a ser també màrtir gloriós. (c. 202)

3. A Llemotges, d'Aquitània, hui França, Sant Marçal [o Marcial] de Llemotges, bisbe. (s. III)

Segons el testimoni de Sant Gregori de Tours (538-594) fou un dels missioners enviat pel bisbe de Roma a evangelitzar la Gàl·lia a mitjans del segle III. Acompanyat per dos sacerdots orientals, Marçal va optar per evangelitzar Llemotges. Després de la seua mort, la seua tomba, construïda fora les muralles de la ciutat, en convertí en meta de peregrinacions locals.

Aquell mateix segle fou canonitzat pel poble. El 848, al costat de la seua tomba s’hi construí una gran abadia, i per tal d’unir l’església de Llemotges amb els inicis de l’Església a Roma, la tradició farà de sant Marçal, deixeble del mateix sant Pere.[font]

4. En Cenomanum, actualment Le Mans, a la regió també francesa de Nèustria, sant Bertran, bisbe, pastor de pau, atent a les necessitats dels pobres i dels monjos. (623)

5. A Salzburg, ciutat de la regió de Baviera, a l'actual Àustria, santa Erentruda, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, la predicació del qual va sostindre amb oracions i obres. (718)

6. A Sajanega, a la província de Vicenza, a Itàlia, sant Teobald, prevere i eremita, que havent nascut en la família dels comtes de Champagne, nobles de França, juntament amb el seu amic Gualteri [o Guàlter o Galter] va renunciar a les riqueses i als honors, i per Crist va abraçar la soledat i la pobresa. (1066)

7. A Nitra, ciutat de l'actual Eslovàquia, als monts Carpats, mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, reformant els costums i donant ell mateix exemple de virtut. Va propagar ferventment la fe cristiana a Croàcia, que havia sigut incorporada al regne hongarés, establint la seu episcopal de Zagreb. Va morir quan es disposava a una guerra amb Bohèmia i va ser enterrat a Varadino, a Transsilvània. (1095)

8. A Bamberg, a la regió de Francònia, hui Alemanya, sant Otó, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel al poble dels pomeranis. (1139)

9. A Osnabrück, a Saxònia, també en l'actual Alemanya, sant Adolf, bisbe, que va acollir al monestir d'Altenkamp els costums cistercencs. (1224)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Felip Powell, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I el van detindre a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, va ser condemnat al martiri a Tyburn. (1646)

11. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Genar [o Gener o Giner o Genari] Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar activament a ajudar a tota classe de necessitats. (1744)

12. A la ciutat de Hai Duong, a Tonquín, hui Vietnam, sant Vicent Do Ien, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser decapitat pels qui odiaven la fe cristiana. (1838)

13. Al territori de Chendum, prop de Jaohe, a la província xinesa d'Hebei, sants Ramon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, sent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan, van donar un gloriós testimoniatge. El primer, portat a un temple pagà, per negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menor crueltat. (1900)

14. A Lviv, a Ucraïna, commemoració del beat Zenon [o Zenó] Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu, va aconseguir la palma gloriosa en un dia no precisat. (1941)

15. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà, beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que, per haver-se dedicat a exercir clandestinament en la seua pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va patir molt per part dels enemics de la fe i va morir en l'exili, associat al sacrifici de Crist. (1973)

29 de juny de 2023, dijous: Sant Pere i Sant Pau

Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, apòstols

Simó, fill de Jonàs i germà d'Andreu, va ser el primer entre els deixebles que va confessar a Crist com a Fill de Déu vivent i, per això, va ser anomenat Pere. Pau, apòstol dels gentils, va predicar a Crist crucificat a jueus i grecs. Els dos, amb la força de la fe i l'amor a Jesucrist, van anunciar l'Evangeli a la ciutat de Roma, on, en temps de l'emperador Neró, tots dos van patir el martiri: Pere, com narra la tradició, crucificat cap avall i enterrat al Vaticà, prop de la via Triomfal, i Pau, degollat i enterrat a la via Ostiense. En este dia, el seu triomf és celebrat per tot el món amb honor i veneració (elog. del Martirologi Romà)

28 de juny de 2023, dimecres: Sant Ireneu de Lió

DIMECRES XII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Oh Déu, vós heu volgut que la vostra Església

fora sagrament de salvació per a tots els pobles; 

desvetleu els nostres cors, 

per a que l’obra salvadora de Crist 

persevere fins al final dels segles, 

i feu que els vostres fidels se senten cridats i urgits a treballar 

en la salvació de tota la humanitat, 

a fi que totes les races i nacions 

formen una sola família i un sol poble per a vós.

Lectura primera Gn 15,1-12.17-18

Abram va creure en Déu i Déu li ho comptà com a justícia;

Déu va fer una aliança amb ell  

 

Lectura del llibre del Gènesi 

 

En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seua paraula a Abram en una visió i li va dir: «No tingues por, Abram: jo soc el teu protector. La teua recompensa serà molt gran». 

Abram li va respondre: «Senyor, Déu meu, ¿què em donareu? Jo me'n vaig sense fills, i l'hereu de casa haurà de ser Elièzer de Damasc». Abram va afegir: «No m'heu donat descendència i el meu hereu haurà de ser u dels meus servidors». 

Aleshores el Senyor li va fer sentir la seua paraula i li va dir: «No serà este el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu». Després el Senyor el va fer eixir fora de la tenda i li digué: «Mira el cel i compta les estreles, si és que les pots comptar»; i afegí: «així serà la teua descendència». Abram cregué en el Senyor i el Senyor li ho comptà com a justícia. Després li digué: «Jo soc el Senyor, que t'he fet eixir d'Ur de Caldea per a donar-te este país en possessió». Abram preguntà: «Senyor, ¿com puc saber que l'he de posseir?». Ell respongué: «Porta'm una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí». Abram li'ls va dur, els partí per la mitat i posà cada mitat enfront de l'altra, però no va partir els ocells. Uns voltors volien abatre's sobre els cossos morts, però Abram els aüixava. 

Quan el sol estava a punt de pondre's, Abram caigué en un son profund i s'apoderà d'ell un gran terror, com una foscor. 

Després de la posta del sol, quan ja s'havia fet fosc, un forn fumejant, una antorxa encesa, va passar entre els animals partits. 

Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram dient: 

«Done este país a la teua descendència, 

des del torrent d'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates».

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 8a)

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,

feu conéixer entre els pobles les seues gestes.

Canteu-li al so de les cítares,

feu l'elogi dels seus prodigis. 

 

R. El Senyor recorda sempre l'aliança. 

 

Glorieu-vos del seu nom sagrat, 

alegreu-vos els qui busqueu el Senyor. 

Busqueu en el Senyor, penseu en el seu poder, 

busqueu sempre la seua presència. R. 

 

Fills d'Abraham, el seu servent, 

fills de Jacob, el seu elegit, 

ell és el Senyor, el nostre Déu, 

que governa tota la terra. R. 

 

Recorda sempre l'aliança, 

la promesa feta per a mil generacions, 

l'aliança pactada amb Abraham, 

el jurament fet a Isaac. R.

Al·leluia Jo 15,4a.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres,

diu el Senyor:

Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Mt 7,15-20

Els coneixereu pels seus fruits

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Guardeu-vos dels falsos profetes, els que se vos acosten amb pell d'ovella, però per dins són llops rapaços. Els coneixereu pels seus fruits.

¿És que es cullen raïms dels albarzers, o figues dels cards? Els arbres bons donen fruits bons i els arbres roïns, els donen roïns. Un arbre bo no dona fruits roïnts, i un de roín, no en dona de bons. I ja sabeu que quan un arbre no dona bons fruits, el tallen i el tiren al foc. Per això vos dic que els coneixereu pels seus fruits».

* * * * * 

Sant Ireneu

Memòria de Sant Ireneu de Lió, bisbe i màrtir, doctor de l'Església (mem. ob.).

Originari de l'Àsia menor i deixeble de sant Policarp, va anar a Roma on va conéixer sant Justí, i d'ací passà a la Gàl·lia després de la persecució del 177. Successor de Potí a la seu de Lió, Ireneu testimonià fidelment de la tradició, i va propagar la veritat de l'Evangeli, defensant la fer contra les heretgies gnòstiques. La teologia cristiana li deu alguns dels seus principis fonamentals que, per Tertul·lià, s'estengueren a l'Occident i, per Atanasi, a l'Orient. Segons sant Jeroni, Ireneu va morir màrtir el 202, sota Septimi Sever. [font: MCL, p. 1308]

Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+

• James Martin: ¿Poden els catòlics celebrar el Mes de l'Orgull? Sí, i heus ací per què (2022)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de juny

27 de juny de 2023, dimarts: Sant Ciril d'Alexandria

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 13,2.5-18

Som germans, i no vullc que hi haja discussions entre tu i jo

Lectura del llibre del Gènesi

Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. Lot, que anava amb ell, també tenia ramats d'ovelles i de vaques i moltes tendes. El país no bastava per als dos: tenien massa béns per a poder habitar junts en un país. Els pastors d'Abram i els de Lot començaren a barallar-se. En aquell temps el país estava en mans dels cananeus i dels jebuseus. Abram, en vore estes disputes, va dir a Lot:

«Som germans, i no vullc que hi haja discussions entre tu i jo, o entre els teus pastors i els meus. Ves allà on vulgues, però separem-nos. Si tu vas a l'esquerra, jo aniré a la dreta, si tu vas a la dreta, jo aniré a l'esquerra».

Lot va donar una mirada al seu voltant i veié ben regada la plana baixa del Jordà, tal com era abans que el Senyor destruira les ciutats de Sodoma i Gomorra: tota ella semblava el paradís del Senyor o les terres d'Egipte arribant a Tanis. Lot va triar la plana baixa del Jordà i se'n va anar cap a l'orient; així se separaren l'un de l'altre.

Abram es va quedar al país de Canaan i Lot a les ciutats de la plana: va alçar el campament i se'n va anar a Sodoma. Als ulls del Senyor, la gent d'aquella ciutat era molt depravada i pecadora.

Després que Lot s'hagué separat, el Senyor va dir a Abram:

«Des del lloc on estàs, aguaita al nord i al sud, a l'est i a l'oest: Tot el país que veus te'l donaré per sempre a tu i a la teua descendència. Multiplicaré els teus descendents com grans de pols: Només els podria comptar el qui comptara els grans de pols de la terra. Ves, recorre el país de cap a cap: jo te'l donaré».

Abram va alçar el campament i, arribant prop d'Hebron, al carrascar de Mambré, s'hi va quedar i va dedicar al Senyor un altar en aquell lloc.

Salm responsorial 14,1a i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: 1a)

Senyor, ¿qui podrà estar en la vostra casa?

El qui obra honradament

i practica la justícia,

diu la veritat com la pensa;

quan parla, no escampa calúmnies.

R. Senyor, ¿qui podrà estar en la vostra casa?

El qui mai no fa mal al veí,

ni carrega a ningú res infamant,

no compten als seus ulls els descreguts,

honra els fidels del Senyor. R.

El qui no fia els seus diners a interés,

ni accepta suborn contra l'innocent.

El qui obra així, no caurà mai. R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor:

«Jo soc la llum del món;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mt 7,6.12-14

Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«No doneu als gossos les coses santes, ni tireu perles als porcs perquè les xafaran, i encara es giraran per a mossegar-vos. Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen. Açò és el que manen els llibres de la Llei i dels Profetes.

Entreu per la porta estreta. La porta de la perdició és ampla i el camí és espaiós: per això molts hi entren. Però la porta de la vida és menuda, i el camí, estret: per això són pocs esl qui el troben».

* * * * *

Sant Ciril

Mare de Déu dels Socors Perpetu, patrona d'Almoradí, de la seguretat social i del cos de sanitat. Festa a Almoradí.

Sant Ciril d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.).

Sant Ciril, bisbe i doctor de l'Església, que, elegit per a ocupar la seu d'Alexandria d'Egipte, va mostrar singular sol·licitud per la integritat de la fe catòlica, i en el Concili d'Efes va defensar el dogma de la unitat i unicitat de les persones en Crist i de la divina maternitat de la Mare de Déu. (444)

• J.M. Bausset: Sant Ciril d'Alexandria (2015)

Aniversari de la consagració episcopal del papa Francesc (1992)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de juny

26 de juny de 2023, dilluns XII

DILLUNS XII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Senyor, feu que reverenciem i estimem sempre el vostre nom, 

ja que no deixeu mai de la vostra mà 

aquells en qui ha arrelat sòlidament el vostre amor.

Lectura primera Gn 12,1-9

Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va dir a Abram:

«Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de bendició. Beneiré els qui et beneïxquen, però els qui et maleïxquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».

Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit, i Lot se'n va anar amb ell. Quan Abram va eixir d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram va prendre la seua esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i va eixir d'allà per anar al país de Canaan.

Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a la carrasca de Moré. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li va dir:

«Donaré este país a la teua descendència».

I en aquell mateix lloc Abram va dedicar un altar al Senyor que se li havia aparegut. D'allà se'n va anar a la Muntanya, i va plantar la tenda a l'orient de Betel, entre la ciutat de Betel, a l'oest, i la d'Ai, a l'est. Entre les dos ciutats va dedicar un altar al Senyor i allí va invocar el seu nom. Després va anar avançant cap al Nègueb.

Salm responsorial 32,12-13.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat.

El Senyor mira des del cel

i veu cada fill d'Adam.

R. Feliç el poble que el Senyor

s'ha triat com a heretat.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxili i escut.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vos. R.

Al·leluia He 4,12

La paraula de Déu és viva i actua,

i discernix les intencions i els pensaments del cor.

Evangeli Mt 7,1-5 [pdf + meditació]

Lleva't primer la biga del teu ull

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«No jutgeu, i no sereu jutjats. Perquè tal com jutgeu sereu jutjats, i tal com mesureu, sereu mesurats. ¿Per què veus l'estella en l'ull del teu germà i no notes la biga que tens en el teu ull? ¿Com li pots dir: «Germà, deixa'm, que et llevaré l'estella de l'ull», mentres tens la biga en el teu? Hipòcrita, lleva't primer la biga del teu ull, i després t'hi voràs per a poder llevar l'estella de l'ull del teu germà».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de juny