1 de juliol de 2023, dissabte: Preciosíssima Sang

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 18,1-15

¿Hi ha res impossible al Senyor? Tornaré, i Sara haurà tingut un fill

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham a l'alzina de Mambré. Abraham descansava a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Va alçar els ulls i va vore tres hòmens drets davant d'ell. Només els va vore va córrer a trobar-los des de l'entrada de la tenda, es va prosternar, va inclinar el front fins a terra i va dir:

«Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vos pregue que no passeu sense parar-vos amb el vostre servent. Permeteu que porten aigua per a llavar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'este arbre. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que vos ha fet passar prop del vostre servent».

Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».

Abraham va entrar de pressa a la tenda i va dir a Sara:

«Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes panets».

Després va córrer cap al ramat, va triar un vedell tendre i gros i el va donar al criat perquè el preparara de seguida. Quan tot estava a punt, va prendre brullo, llet i el vedell, els ho va servir i es va quedar dret al costat d'ells a l'ombra de l'alzina, mentres ells menjaven.

Llavors li preguntaren: «¿On està Sara, la teua esposa?» 

Abraham va respondre: «Està dins de la tenda».

Ell li va dir: «L'any que ve tornaré ací, i Sara, la teua esposa, haurà tingut un fill».

Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda. Abraham i Sara ja eren vells, tenien molts anys. Sara, que ja li havia passat l'edat de tindre fills, es va posar a riure tot pensant: «¿Seré fecunda ara a lan vellesa i quan el meu marit també és vell?»

El Senyor va dir a Abraham: «¿Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no podrà tindre fills? ¿Hi ha res impossible per al Senyor? L'any vinent tornaré per este temps, i Sara haurà tingut un fill».

Ella, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir: «Sí que has rigut».

Salm responsorial Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50 i 53.54-55 (R.: 54b)

La meua ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,

perquè ha mirat la humilitat

de la seua serventa.

R. El Senyor s'ha recordat de la seua misericòrdia.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans. R.

El seu nom és sant,

i la seua misericòrdia arriba a tots els qui creuen en ell

de generació en generació.

Ompli de béns els pobres,

i deixa els rics sense res. R.

Ha protegit Israel, el seu servent,

i s'ha recordat  de la misericòrdia

que havia promés als nostres pares,

a Abraham i a la seua descendència per sempre. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors

Evangeli Mt 8,5-17

Vindrà molta gent d'Orient i d'Occident,

i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió se li va acostar i li deia: «Senyor, el meu criat està al llit a casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Vaig a curar-lo».

Li respon el centurió: «Senyor, jo no soc digne que entreu a ma casa. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és tindre autoritat: tinc soldats a les meues ordes, i si a un li dic que se'n vaja, se'n va, si a un altre li dic que vinga, ve, i si al meu criat li mane que faça alguna cosa, la fa».

Quan Jesús ho va sentir, se'n va admirar, i va dir als qui el seguien:

«Vos ho dic de veres: No he trobat dins d'Israel ningú que tinguera tanta fe. I jo vos assegure que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i es posarran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentres que aquells a qui era destinat el Regne seran trets fora, a la foscor: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».

Després Jesús va dir al centurió: «Ves-te'n a casa i que siga tal com ho has cregut». I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

Arribant a casa de Pere, Jesús va trobar que la sogra d'este estava en el llit amb febre; li va tocar la mà i la febre desaparegué. Ella es va alçar i els va servir a taula.

A la vesprada, li portaren molts endimoniats. Jesús va traure els esperits malignes amb el poder de la seua paraula i va curar tots els malalts. D'esta manera es complia allò que el profeta Isaïes havia anunciat: «Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors».

MEDITACIÓ

Del Catecisme de l'Església Catòlica (núm. 1505)

Commogut per tants sofriments, Crist no solament es deixa tocar pels malalts, sinó que fa seues les seues misèries: "Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors" (Mt 8,17; cf. Is 53,4). No va curar a tots els malalts. Les seues curacions eren signes de la vinguda del Regne de Déu. Anunciaven una curació més radical: la victòria sobre el pecat i la mort per la seua Pasqua. En la Creu, Crist va prendre sobre si tot el pes del mal (cf. Is 53,4-6) i va llevar el "pecat del món" (Jn 1,29), del que la malaltia no és sinó una conseqüència. Per la seua passió i la seua mort en la Creu, Crist va donar un sentit nou al sofriment: des de llavors ens configura amb ell i ens unix a la seua passió redemptora.

* * * * *

Festa de la Preciosíssima Sang de Crist (diòcesi de València)

Esta festa fou instituïda per Pius IX el 1849 en acció de gràcies pel seu retorn a Roma després de l'exili. Està relacionada amb el culte a l'Eucaristia, que honora el sacrifici pasqual del cos i de la sang del Senyor. [font: MCL, p. 1298]

Beat Joan Nepomucè Chrzan, prevere i màrtir

Va nàixer a Gostyczyn (Polònia) el 1885. Després d’estudiar en el seminari de Gniezno-Poznan i ordenar-se de prevere el 1910, va exercir el seu ministeri en diverses parròquies. El 1939, quan Polònia fou envaïda per les tropes nazis es negà a deixar la seua parròquia de Zerkow i va haver de celebrar la missa clandestinament, fins que el 6 d’octubre del 1941 fou arrestat i portat al camp de Dachau, on continuà exercint el seu ministeri secretament.

Morirà d’esgotament l’1 de juliol del 1942. Beatificat el 1999. [font]

Santa Ester

• J. M. Bausset: La reina Ester (1 de juliol de 2017)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 1 de juliol

1. Commemoració de sant Aaron [o Aaró], de la tribu de Leví, a qui el seu germà Moisés va ungir sacerdot de l'Antic Testament amb oli sagrat. A la seua mort va ser sepultat al mont Hor, a l'actual Israel.

2. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Martí, bisbe. (s. III ex.)

3. Al monestir de Bebron, també a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, sant Domicià, abat, que primer va portar vida eremítica en este lloc, i després d'haver reunit a molts entorn d'ell perquè es dedicaren al servici de Déu, ocupat sempre dels assumptes celestials, va partir d'este món en avançada edat. (s. V)

4. Prop de Reims, a Nèustria, també a l'actual França, sant Teodoric, prevere, deixeble del bisbe sant Remigi. (533)

5. A Angulema, a Aquitània, de nou a França, sant Eparqui, prevere, que va passar trenta-nou anys en completa soledat, entregat només a l'oració i ensenyant als seus deixebles que «la fe no tem la fam». (581)

6. A la Bretanya Menor, igualment a França, sant Golvé, bisbe, qui després de portar vida eremítica, es diu que va succeir sant Pau de Léon. (s. VI)

7. Al monestir de Saint-Calais, a la Gàl·lia Cenomanense, així mateix a la França actual, sant Carilef, abat. (s. VI)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Jordi Beesley i Montford Scott, preveres i màrtirs, que en temps de la reina Isabel I, condemnats a la pena capital per ser sacerdots, després de passar per cruels turments van aconseguir la palma del martiri. (1591)

9. També a la ciutat de Londres, beat Tomàs Maxfield, prevere i màrtir, que, regnant Jaume I, va ser condemnat a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdot, i va complir la sentència en el patíbul de Tyburn, que havia sigut adornat amb flors pels fidels, com a clara manifestació del gran amor que li professaven. (1616)

10. De nou a Londres, sant Oliveri Plunkett, bisbe d'Armagh i màrtir, que en temps del rei Carles II, falsament acusat de traïció, va ser condemnat a la pena capital, i davant del patíbul, envoltat per una multitud, després de perdonar els seus enemics, va confessar amb gran fermesa la fe catòlica. (1681)

11. En la mar, enfront de la costa de Rochefort, a França, beats Joan Baptista Duverneuil, carmelita descalç, i Pere Aredi Labrouche de Laborderie, canonge de Clarmont, preveres i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdots, van ser reclosos en una nau destinada al transport d'esclaus, i els hi van deixar morir, consumits per la fam i la malaltia. (1794)

12. Beat Antoni Rosmini (Stresa, Itàlia, 1797-1855). Prevere, filòsof i teòleg. Va fundar l'Institut de la Caritat i les Germanes de la Providència.

13. A La Valletta, a l'illa de Malta, beat Ignasi Falzon, que, com a clergue, va consagrar la seua vida a la pregària i a ensenyar la doctrina cristiana, posant gran zel a ajudar els soldats i mariners perquè abraçaren la fe catòlica, abans de partir cap a la guerra. (1865)

14. Al poble de Zhuhedian, prop de Jieshui, a la província xinesa de Hunan, sant Zhang Huailu, màrtir, el qual, en la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, mentre encara era catecumen, va confessar espontàniament la seua fe cristiana i, armat amb el senyal de la Creu, va meréixer rebre el baptisme en Crist amb la seua pròpia sang. (1900)

15. Al Rancho de las Cruces, llogaret del territori de Guadalajara, a Mèxic, sants Justí Orona i Atilà Cruz, preveres i màrtirs, que, durant la persecució desencadenada en eixe país, pel Regne de Crist van rebre junts la mort. (1928)

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Joan Nepomucé Chrzan, de nacionalitat polonesa, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, va morir en el camp de concentració de Dachau per defensar la fe davant dels seus perseguidors. (1942)

17. Beata Maria Assumpta Caterina Marchetti (1871- Sâo Paulo, el Brasil 1948). Italiana, cofundadora de la Congregació de les Germanes missioneres de Sant Carles, Scalabrinianes.

18. Beats Tuli (Marcel) Maruzzo (1929-1981), sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors, i Lluís Obduli Rierol Navarrés (1950-1981), laic, del Tercer Orde de Sant Francesc, assassinats prop de Los Amates, departament d'Izabal, Guatemala, per odi a la fe.

30 de juny de 2023, divendres XII

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 17,1.9-10.15-22

En virtut de l'aliança tots els xiquets hauran de ser circumcidats.

Sara et donarà un fill

Lectura del llibre del Gènesi

Quan Abram tenia noranta-nou anys, se li aparegué el Senyor i li va dir:

«Jo soc el Déu totpoderós.

Viu sempre en la meua presència 

i sigues irreprensible».

I Déu va dir encara a Abraham:

«Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meua aliança. En virtut de l'aliança que s'ha de mantindre entre jo i tu i els teus descendents tots els xiquets hauran de ser circumcidats».

Després, Déu va dir a Abraham:

«A la teua esposa, no li digues més Sarai, sinó Sara. Jo la beneiré i també d'ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.

Abraham es va prosternar amb el front a terra i es va posar a riure tot pensant: «¿Encara pot tindre un fill, un home de cent anys, i Sara, que ja en té noranta?» I Abraham va dir a Déu: «Mentres Ismael vixca, ja estic content». Però Déu li va respondre: «No, no. Sara, la teua dona, et donarà un fill, i li posaràs el nom d'Isaac. Amb ell i amb la seua descendència mantindré per sempre la meua aliança. També he escoltat el que em demanes per a Ismael. El beneiré, el faré fecund i el multiplicaré moltíssim, serà pare de dotze caps de tribu que formaran un gran poble. Però la meua aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l'any vinent per este temps».

Després de parlar amb Abraham, Déu se'n va pujar amunt i es va allunyar.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 4)

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i faràs fortuna.

R. D'esta manera serà beneït

el fidel del Senyor.

La teua dona, com una vinya fecunda,

en la intimitat de ta casa;

els teus fills, com rebrots d'olivera,

al voltant de la taula. R.

D'esta manera serà beneït

el fidel del Senyor.

Que el Senyor et beneïxca des de Sió.

Que tota la vida pugues vore

la prosperitat de Jerusalem. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mt 8,1-4

Si voleu, em podeu purificar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va baixar de la muntanya i el seguia molta gent. Va vindre un leprós, es va prosternar davant d'ell i li deia: «Senyor, si voleu, em podeu purificar». Jesús el va tocar amb la mà i va dir: «Sí que vull; queda pur». A l'instant quedà pur de la lepra.

Jesús li diu: «Mira, no ho digues a ningú. Ves a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que Moisés va ordenar, per a certificar que ja eres pur».

* * * * *

Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana (mem. ll.)

L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]

Venerable Cèsar Baronio, cardenal

Aniversari del primer número de L'Osservatore Romano (1860)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de juny

Sants Protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l'Urbs, per orde de l'emperador Neró uns van ser assassinats després de cruels turments, uns altres, coberts amb pells de feres, entregats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminaren la foscor. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies del martiri que l'Església Romana va presentar al Senyor. (s. I)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Basílides, que en temps de l'emperador Septimi Sever, en conduir a la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns hòmens, rebent com a premi, en primer lloc, la gràcia de convertir-se a Crist i després, després d'un breu combat, arribar a ser també màrtir gloriós. (c. 202)

3. A Llemotges, d'Aquitània, hui França, Sant Marçal [o Marcial] de Llemotges, bisbe. (s. III)

Segons el testimoni de Sant Gregori de Tours (538-594) fou un dels missioners enviat pel bisbe de Roma a evangelitzar la Gàl·lia a mitjans del segle III. Acompanyat per dos sacerdots orientals, Marçal va optar per evangelitzar Llemotges. Després de la seua mort, la seua tomba, construïda fora les muralles de la ciutat, en convertí en meta de peregrinacions locals.

Aquell mateix segle fou canonitzat pel poble. El 848, al costat de la seua tomba s’hi construí una gran abadia, i per tal d’unir l’església de Llemotges amb els inicis de l’Església a Roma, la tradició farà de sant Marçal, deixeble del mateix sant Pere.[font]

4. En Cenomanum, actualment Le Mans, a la regió també francesa de Nèustria, sant Bertran, bisbe, pastor de pau, atent a les necessitats dels pobres i dels monjos. (623)

5. A Salzburg, ciutat de la regió de Baviera, a l'actual Àustria, santa Erentruda, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, la predicació del qual va sostindre amb oracions i obres. (718)

6. A Sajanega, a la província de Vicenza, a Itàlia, sant Teobald, prevere i eremita, que havent nascut en la família dels comtes de Champagne, nobles de França, juntament amb el seu amic Gualteri [o Guàlter o Galter] va renunciar a les riqueses i als honors, i per Crist va abraçar la soledat i la pobresa. (1066)

7. A Nitra, ciutat de l'actual Eslovàquia, als monts Carpats, mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, reformant els costums i donant ell mateix exemple de virtut. Va propagar ferventment la fe cristiana a Croàcia, que havia sigut incorporada al regne hongarés, establint la seu episcopal de Zagreb. Va morir quan es disposava a una guerra amb Bohèmia i va ser enterrat a Varadino, a Transsilvània. (1095)

8. A Bamberg, a la regió de Francònia, hui Alemanya, sant Otó, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel al poble dels pomeranis. (1139)

9. A Osnabrück, a Saxònia, també en l'actual Alemanya, sant Adolf, bisbe, que va acollir al monestir d'Altenkamp els costums cistercencs. (1224)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Felip Powell, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I el van detindre a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, va ser condemnat al martiri a Tyburn. (1646)

11. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Genar [o Gener o Giner o Genari] Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar activament a ajudar a tota classe de necessitats. (1744)

12. A la ciutat de Hai Duong, a Tonquín, hui Vietnam, sant Vicent Do Ien, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser decapitat pels qui odiaven la fe cristiana. (1838)

13. Al territori de Chendum, prop de Jaohe, a la província xinesa d'Hebei, sants Ramon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, sent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan, van donar un gloriós testimoniatge. El primer, portat a un temple pagà, per negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menor crueltat. (1900)

14. A Lviv, a Ucraïna, commemoració del beat Zenon [o Zenó] Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu, va aconseguir la palma gloriosa en un dia no precisat. (1941)

15. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà, beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que, per haver-se dedicat a exercir clandestinament en la seua pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va patir molt per part dels enemics de la fe i va morir en l'exili, associat al sacrifici de Crist. (1973)

29 de juny de 2023, dijous: Sant Pere i Sant Pau

Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, apòstols

Simó, fill de Jonàs i germà d'Andreu, va ser el primer entre els deixebles que va confessar a Crist com a Fill de Déu vivent i, per això, va ser anomenat Pere. Pau, apòstol dels gentils, va predicar a Crist crucificat a jueus i grecs. Els dos, amb la força de la fe i l'amor a Jesucrist, van anunciar l'Evangeli a la ciutat de Roma, on, en temps de l'emperador Neró, tots dos van patir el martiri: Pere, com narra la tradició, crucificat cap avall i enterrat al Vaticà, prop de la via Triomfal, i Pau, degollat i enterrat a la via Ostiense. En este dia, el seu triomf és celebrat per tot el món amb honor i veneració (elog. del Martirologi Romà)

• J.M. Bausset: L'apòstol sant Pere (2015)

Sant Pere és titular de la parròquia de la catedral de València, d’Albalat de la Ribera, l’Alcúdia de Crespins, Aielo de Malferit, Beniarrés, Benissa, Bunyol, Campos de Arenoso, Canet de Berenguer, Carpesa, Castell de Vilamalefa, Catadau, Cocentaina, Daimús, Godelleta, Massanassa, Moixent, el Palomar, Paterna, Pinet, Polop, la Pobla Llarga, Real, Sempere, Sueca i Tavernes de la Valldigna. És titular juntament amb Sant Pau d’Alqueria de la Comtessa i de Benavites. És, a més de titular, patró de Paterna. A Godelleta tenen des de molt antic relíquies de sant Pere i sant Pau, segons resa una rajoleta adossada a la façana: “Reliquias de Pedro y Pablo / en esta iglesia tenemos. / En Godelleta y en Roma / estas maravillas vemos”.

Lectures de la solemnitat (AVL)

- Fets 12, 1-11. Ara sé de veres que el Senyor m’ha alliberat de les mans d’Herodes

- Sal 34 (33), 2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b). El Senyor m’ha alliberat de tots els meus patiments

- 2 Tim 4, 6-8. 17-18. Tinc reservada la corona de la justícia que em donarà en premi el Senyor

- Mt 16, 13-19. Tu ets Pere. Et donaré les claus del regne del cel

Cridats per Crist per a ser columnes de l'Església: Pere, un pescador, i Pau, un fariseu, bon coneixedor de la llei de Moisés. Pere va ser el primer a confessar la fe; Pablo, el mestre insigne que la va interpretar. Aquell va fundar la primitiva Església amb la resta d'Israel; este la va estendre a tots els pobles. Per camins diversos els dos van congregar l'única Església de Crist (Pf). Pere, com a cap visible, pedra sobre la qual Crist va edificar la seua Església (ev.) i Pau com a apòstol dels gentils, el primer gran missioner (2 lect.). Els dos van ser coronats amb el martiri a Roma.

Aniversari del naiximent del beat valencià Nicolau Factor (1520)

• J.M. Bausset: El beat Nicolau Factor (2014)
• Beat Nicolau Factor (Cercapou)
• Oració al beat Nicolau Factor.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de juny

2. A Gènova, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Sir, venerat com a bisbe. (c. 330)

3. A Narni, a la regió d'Úmbria, també a la Itàlia actual, sant Cassi, bisbe, que, com referix el papa sant Gregori el Gran, cada dia oferia a Déu el sacrifici de reconciliació banyat en llàgrimes, i entregava en almoina tot el que tenia. Finalment, en el dia en què se celebra la solemnitat dels Apòstols, en el qual cada any acostumava a anar a Roma, després de celebrar l'Eucaristia a la seua ciutat i haver distribuït a tots el Cos de Crist, va retornar al Senyor. (558)

4. A Gurk, al territori de Caríntia, actualment Àustria, santa Emma, comtessa, que va viure quaranta anys com a viuda i va donar moltes almoines als pobres i a l'Església. (c. 1045)

5. En una nau enfront de les costes de l'illa de Mallorca, beat Ramon Llull, religiós del Tercer Orde regular de Sant Francesc i màrtir, el qual, home de gran cultura i il·luminada doctrina, per a propagar l'Evangeli de Crist va establir un diàleg fratern amb els sarraïns. (1316)

• J.M. Bausset: Beat Ramon Llull (2015)
• J.M. Bausset: El beat Ramon Llull reuneix els bisbes valencians, catalans i mallorquins(2016)

6. Al llogaret de Xiaoluyi, prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, sants màrtirs Pau Wu Juan, el seu fill Joan Baptista Wu Mantang i el seu nebot Pau Wu Wanshu, que, en la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan, van rebre junts la corona del martiri per confessar que eren cristians. (1900)

7. Al llogaret de Dujiadun, també prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, santes màrtirs Maria Du Tianshi i la seua filla Magdalena Du Fengju, que, en la mateixa persecució, tretes d'un canyar on s'havien ocultat, van morir per la seua fe en Crist, sent Magdalena enterrada quan encara no havia mort. (1900)

28 de juny de 2023, dimecres: Sant Ireneu de Lió

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 15,1-12.17-18

Abram va creure en Déu i Déu ho tingué en compte per a fer-lo just;

Déu va fer una aliança amb ell 

 

Lectura del llibre del Gènesi 

 

En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seua paraula a Abram en una visió i li va dir: «No tingues por, Abram: jo soc el teu protector. La teua recompensa serà molt gran».

Abram li va respondre: «Senyor, Déu meu, ¿què em donareu? Jo me'n vaig sense fills, i l'hereu de ma casa haurà de ser Elièzer de Damasc». Abram va afegir: «No m'heu donat descendència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors».

Aleshores el Senyor li va fer sentir la seua paraula i li va dir: «No serà este, el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu». Després el Senyor el va fer eixir fora de la tenda i li va dir: «Mira el cel i compta les estreles, si és que les pots comptar»; i va afegir:«així serà la teua descendència».

Abram cregué en el Senyor i el Senyor li ho comptà com a justícia. 

Després li va dir: «Jo soc el Senyor que t'he fet eixir d'Ur dels caldeus per a donar-te este país; serà la teua possessió». Abram va preguntar: «¿Quina garantia me'n doneu, Senyor?» Ell va respondre: «Porta'm una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí». Li portà tots est's animals, els partí per la mitat i posà cada mitat enfront de l'altra, però no va partir els ocells. Uns voltors volien abatre's sobre els cossos morts, però Abram els apartava. 

Quan el sol s'anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s'apoderà d'ell un gran terror, com una foscor. 

Després de la posta, quan ja s'havia fet fosc, veié un forn fumejant, una antorxa encesa, que passava enmig dels animals partits. 

Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es va comprometre en estos termes: 

«Done este país a la teua descendència, 

des del torrent d'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates».

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 8a)

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,

feu conéixer entre els pobles les seues gestes.

Canteu-li al so de les cítares,

feu l'elogi dels seus prodigis. 

 

R. El Senyor recorda sempre l'aliança. 

 

Glorieu-vos del seu nom sagrat, 

alegreu-vos els qui busqueu el Senyor. 

Busqueu en el Senyor, penseu en el seu poder, 

busqueu sempre la seua presència. R. 

 

Fills d'Abraham, el seu servent, 

fills de Jacob, el seu elegit, 

ell és el Senyor, el nostre Déu, 

que governa tota la terra. R. 

 

Recorda sempre l'aliança, 

la promesa feta per a mil generacions, 

l'aliança pactada amb Abraham, 

el jurament fet a Isaac. R.

Al·leluia Jo 15,4a.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres,

diu el Senyor:

Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Mt 7,15-20

Els coneixereu pels seus fruits

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d'ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits.

¿Es cullen raïms dels cards, o figues dels arços? Els arbres bons donen fruits bons i els arbres roïns, els donen roïns. Un arbre bo no dona fruits roïnts, i un de roín, no en dona de bons. I ja sabeu que quan un arbre no dona bons fruits, el tallen i el llancen al foc. Per tant, els coneixereu pels seus fruits».

* * * * * 

Sant Ireneu

Memòria de Sant Ireneu de Lió, bisbe i màrtir, doctor de l'Església (mem. ob.).

Originari de l'Àsia menor i deixeble de sant Policarp, va anar a Roma on va conéixer sant Justí, i d'ací passà a la Gàl·lia després de la persecució del 177. Successor de Potí a la seu de Lió, Ireneu testimonià fidelment de la tradició, i va propagar la veritat de l'Evangeli, defensant la fer contra les heretgies gnòstiques. La teologia cristiana li deu alguns dels seus principis fonamentals que, per Tertul·lià, s'estengueren a l'Occident i, per Atanasi, a l'Orient. Segons sant Jeroni, Ireneu va morir màrtir el 202, sota Septimi Sever. [font: MCL, p. 1308]

Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+

• James Martin: ¿Poden els catòlics celebrar el Mes de l'Orgull? Sí, i heus ací per què (2022)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de juny

Memòria de sant Ireneu, bisbe, que, com testifica sant Jeroni, de xiquet va ser deixeble de sant Policarp d'Esmirna i va custodiar amb fidelitat la memòria dels temps apostòlics. Ordenat prevere a Lió, va ser el successor del bisbe sant Potí i, segons conta la tradició, va morir coronat per un gloriós martiri. Va debatre en moltes ocasions sobre el respecte a la tradició apostòlica i, en defensa de la fe catòlica, va publicar un cèlebre tractat contra l'heretgia. (c. 200)

2. A Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Septimí Sever, sants màrtirs Plutarc, Seré, Heràclides, catecumen, Heró, neòfit, un altre Seré, Heraidis, catecúmena, Potamiena i Marcel·la, sa mare, tots deixebles d'Orígenes, que, per confessar a Crist, uns van ser degollats i altres entregats a les flames. Entre ells va destacar la verge Potamiena, que va patir innombrables proves en defensa de la seua virginitat i, després de patir per la seua fe atroços turments, finalment va ser cremada viva juntament amb sa mare. (c. 202)

3. A Roma, sant Pau I, papa, qui, afable i misericordiós, de nit visitava en silenci les cases dels malalts pobres i els prestava ajuda. Defensor de la fe ortodoxa, va escriure als emperadors Constantí i Lleó per a que restituïren el culte a les sagrades imatges. Molt devot dels sants, va traslladar entre himnes i càntics els cossos dels màrtirs des dels cementeris en ruïnes als diversos títols i monestirs de l'interior de la ciutat, i va promoure el seu culte. (767)

4. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Argimir [o Argemí], màrtir, que en la persecució duta a terme pels sarraïns sota el regnat de Mohamed II, sent monjo i ja avançat en edat, el jutge musulmà el va convidar a negar a Crist i, per perseverar en la confessió de la fe, va ser turmentat en el poltre i finalment traspassat per una espasa. (856)

5. A Burghassungen, al territori de Hesse, actual Alemanya, sant Heimerad, prevere i eremita, el qual, expulsat del claustre i exposat a escarn i menyspreu de molts per amor a Crist va peregrinar incessantment. (1019)

6. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Southworth, prevere i màrtir, que, per exercir el seu ministeri sacerdotal en este país, va haver de suportar presons i desterraments, i baix Oliveri Cromwell va ser condemnat a mort. Quan va veure el patíbul preparat a Tyburn, va exclamar que era per a ell el que va ser la Creu per a Crist. (1654)

7. A Lovere, a la regió de Llombardia, a Itàlia, santa Vicenta Gerosa, verge, que va fundar, juntament amb santa Bertomeua Capitanio, la Congregació de Germanes de la Caritat. (1847)

8. Al llogaret de Wanglajia, prop de Dongguangxian, a la província de Hebei, a la Xina, santes màrtirs Llúcia Wang Cheng, Maria Fan Kun, Maria Qi Yu i Maria Zheng Xu, les quals, havent sigut educades en un orfenat cristià, durant la persecució duta a terme per la secta Yihetuan, agafades de les mans i alegres com si anaren a la celebració d'unes noces, van ser decapitades. (1900)

9. Al lloc de Jieshuiwang, prop de la ciutat de Shenxian, en la mateixa província de Hebei, santa Maria Du Zhaozhi, màrtir, mare d'un sacerdot, que va desistir de la fugida per no voler trair la seua fe en Crist i va sotmetre serenament el seu coll a la destral dels seus perseguidors. (1900)

10. A la ciutat de Drohobych, a Ucraïna, beats màrtirs Severià Baranyk i Joaquim Senkivskyj, preveres de l'Orde Basiliana de Sant Josafat i màrtirs, que, en temps de persecució contra la fe, amb el seu martiri van ser partícips de la victòria de Crist. (1941)

11. Beata Maria Pia Mastena (1881-1951), Religiosa, fundadora de l'institut religiós de les Germanes del Sant Rostre, a Itàlia.

Ireneu de Lió, Adversus Haereses, IV, 14,1-15,1

Déu crea l’home per a atorgar-li els seus beneficis

Al principi Déu creà Adam, no perquè tinguera necessitat de l’home, sinó per tal de tindre a qui atorgar els seus beneficis. Perquè no solament davant d’Adam, sinó també davant de tota la creació, el Verb donava glòria al seu Pare i romania en Ell, i Ell era glorificat pel seu Pare, tal com diu Ell mateix: «ara glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia al teu costat abans que el món existira» (Jo 17,5).

No fou tampoc per necessitat dels nostres servicis que el Senyor ens manà que el seguírem; fou perquè volia salvar-nos. Sí, seguir el Salvador és participar de la salvació, no altrament de com seguir la llum és participar de la llum.

Els qui estan en la llum no són els qui la il·luminen i la fan resplandir; ben al revés, són il·luminats, són il·lustrats per ella. Ells no donen res a la llum; és ella que els és benefactora i els il·lumina.

De la mateixa manera, si som servidors de Déu, a Déu això no li dona res, perquè ell no necessita els obsequis dels hòmens; en canvi, als qui el servixen i el seguixen, els conferix vida, incorrupció i glòria eterna; afavorix els seus servents pel sol fet que el servixen, i els seus seguidors pel sol fet que el seguixen; no treu res d’ells, perquè és perfecte, i res no li falta.

Déu demana als hòmens que el servisquen perquè és bo i misericordiós, i afavorix els qui romanen en el seu servici. En la mateixa mesura que Déu no necessita res, l’home necessita la comunicació de Déu. Perquè esta és la glòria de l’home: romandre en el servici de Déu.

Per això el Senyor digué als seus deixebles: «No sou vosaltres els qui m’heu escollit; soc jo que vos he escollit (Jo 15,16). Indicava així que els deixebles, pel fet de seguir-lo, no el glorificaven, sinó que era Déu Pare que els glorificava perquè seguien el seu Fill. I deia encara: «Vull que estiguen amb mi allà on jo estic, i vegen la meua glòria (Jo 17,24)...

Déu, per la seua munificència, plasmà ja al principi l’home, i, per a salvar-lo, va escollir els patriarques; configurava ja d’avançada el poble, tot ensenyant els indòcils a seguir el Senyor. Va establir profetes sobre la terra per a habituar l’home a portar l’Esperit Sant i a tindre comunió amb Déu, el qual, certament, no necessitava res, però oferí la seua companyonia als qui el necessitaven; com si fora un arquitecte, deliniava la salvació en favor dels qui el complaïen: ell mateix conduïa els qui, a Egipte, no hi veien, i va promulgar una legislació oportuna per als rebels en el desert; forní d’un heretatge escaient als qui van arribar a la terra bona, i preparà el banquet amb el vedell gros i el vestit nou als qui retornaren al Pare. Així, disposava de moltes maneres el gènere humà per a consonar amb la simfonia de la salvació.

Per això a l’Apocalipsi, sant Joan diu: «La seua veu era com el bramul de les onades (Ap 1,15). Perquè moltes són les aigües de l’Esperit de Déu, ja que el Pare és ric i gran. I la Paraula, en passar per tots els hòmens, va ser generosament útil als qui s’hi van subjectar, i els va prescriure una llei congruent i apta per a qualsevol situació.

Així va establir per al seu poble la construcció del tabernacle, l’edificació del temple, l’elecció dels levites, els sacrificis i les ofrenes, les purificacions i tots els altres actes del culte, segons la Llei.

Déu no necessitava res de tot això, perquè posseïx tots els béns, i tenia ja en ell mateix, abans que Moisès existira, el perfum d’una bona olor, la flaire de sentors agradables. Però va ensenyar al poble, que fàcilment tornava als ídols, a perseverar amb el Senyor i a servir-lo; amb coses secundàries atenyia les principals, és a dir, per mitjà de figures arribava a les veritats, per mitjà de coses transitòries arribava a les eternes, per mitjà de coses corporals atenyia les espirituals, per mitjà de les coses de la terra s’elevava fins a les del cel, tal com fou dit a Moisès: «Mira de fer-ho tot igual al model que has vist estant a la muntanya (Ex 25,40).

El poble, durant quaranta dies, va aprendre a retindre les paraules de Déu, els signes del cel, les imatges espirituals i la prefiguració de les coses futures, tal com va dir sant Pau: «Bevien d’una roca espiritual que els acompanyava i esta roca significava el Crist» (1Co 10,4); i va afegir: «Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim» (1Co 10,11).

Fou, doncs, per mitjà de figures que els israelites van aprendre el temor de Déu i la perseverança en el seu servici. Per a ells la Llei era un aprenentatge i una profecia de les coses que havien de succeir.

(Adv. Haer. IV, 14,1-15,1).

27 de juny de 2023, dimarts: Sant Ciril d'Alexandria

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 13,2.5-18

Som germans, i no vullc que hi haja discussions entre tu i jo

Lectura del llibre del Gènesi

Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. Lot, que anava amb ell, també tenia ramats d'ovelles i de vaques i moltes tendes. El país no bastava per als dos: tenien massa béns per a poder habitar junts en un país. Els pastors d'Abram i els de Lot començaren a barallar-se. En aquell temps el país estava en mans dels cananeus i dels jebuseus. Abram, en vore estes disputes, va dir a Lot:

«Som germans, i no vullc que hi haja discussions entre tu i jo, o entre els teus pastors i els meus. Ves allà on vulgues, però separem-nos. Si tu vas a l'esquerra, jo aniré a la dreta, si tu vas a la dreta, jo aniré a l'esquerra».

Lot va donar una mirada al seu voltant i veié ben regada la plana baixa del Jordà, tal com era abans que el Senyor destruira les ciutats de Sodoma i Gomorra: tota ella semblava el paradís del Senyor o les terres d'Egipte arribant a Tanis. Lot va triar la plana baixa del Jordà i se'n va anar cap a l'orient; així se separaren l'un de l'altre.

Abram es va quedar al país de Canaan i Lot a les ciutats de la plana: va alçar el campament i se'n va anar a Sodoma. Als ulls del Senyor, la gent d'aquella ciutat era molt depravada i pecadora.

Després que Lot s'hagué separat, el Senyor va dir a Abram:

«Des del lloc on estàs, aguaita al nord i al sud, a l'est i a l'oest: Tot el país que veus te'l donaré per sempre a tu i a la teua descendència. Multiplicaré els teus descendents com grans de pols: Només els podria comptar el qui comptara els grans de pols de la terra. Ves, recorre el país de cap a cap: jo te'l donaré».

Abram va alçar el campament i, arribant prop d'Hebron, al carrascar de Mambré, s'hi va quedar i va dedicar al Senyor un altar en aquell lloc.

Salm responsorial 14,1a i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: 1a)

Senyor, ¿qui podrà estar en la vostra casa?

El qui obra honradament

i practica la justícia,

diu la veritat com la pensa;

quan parla, no escampa calúmnies.

R. Senyor, ¿qui podrà estar en la vostra casa?

El qui mai no fa mal al veí,

ni carrega a ningú res infamant,

no compten als seus ulls els descreguts,

honra els fidels del Senyor. R.

El qui no fia els seus diners a interés,

ni accepta suborn contra l'innocent.

El qui obra així, no caurà mai. R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor:

«Jo soc la llum del món;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mt 7,6.12-14

Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«No doneu als gossos les coses santes, ni tireu perles als porcs perquè les xafaran, i encara es giraran per a mossegar-vos. Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen. Açò és el que manen els llibres de la Llei i dels Profetes.

Entreu per la porta estreta. La porta de la perdició és ampla i el camí és espaiós: per això molts hi entren. Però la porta de la vida és menuda, i el camí, estret: per això són pocs esl qui el troben».

* * * * *

Sant Ciril

Mare de Déu dels Socors Perpetu, patrona d'Almoradí, de la seguretat social i del cos de sanitat. Festa a Almoradí.

Sant Ciril d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.).

Sant Ciril, bisbe i doctor de l'Església, que, elegit per a ocupar la seu d'Alexandria d'Egipte, va mostrar singular sol·licitud per la integritat de la fe catòlica, i en el Concili d'Efes va defensar el dogma de la unitat i unicitat de les persones en Crist i de la divina maternitat de la Mare de Déu. (444)

• J.M. Bausset: Sant Ciril d'Alexandria (2015)

Aniversari de la consagració episcopal del papa Francesc (1992)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de juny

2. A Cartago, actual Tunísia, santa Gudenes, màrtir, la qual, per orde del prefecte Rufí, va ser sotmesa quatre vegades al suplici del poltre, lacerada amb garfis, vexada en una sòrdida presó i finalment degollada. (203)

3. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica, sant Zoil, màrtir. (303)

4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Sampsó, prevere que, refugi dels pobres, va aconseguir que edificara un hospital l'emperador Justinià, a qui havia curat d'una malaltia. (560)

5. A Chinon, a la Gàl·lia Turonense, actual França, sant Joan, prevere, nascut a la Bretanya, que per amor de Déu s'amagava de la mirada dels hòmens, reclòs en una cel·la menuda construïda al costat de l'església del lloc. (s. VI)

6. A Milà, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Ariald, diaca i màrtir, que va combatre esforçadament els deplorables costums del clero simoníac i depravat, i, pel seu zel en favor de la casa de Déu, va ser assassinat cruelment per dos clergues després d'atroços sofriments. (1066)

7. A Corneto, prop de Bovino, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, beat Benvingut de Gubbio, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va conformar a la vida de Crist pobre pel seu humil servici als malalts. (c. 1232)

8. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Tomàs Toan, màrtir, el qual, sent catequista i responsable de la missió de Trung Linh, en temps de l'emperador Minh Mang va patir, per la seua fe en Crist, nous i terribles suplicis en la presó, fins que va morir de fam i set. (1840)

9. Al cantó de Friburg, a Suïssa, santa Margarida Bays, verge, la qual, exercint en família el treball de modista, es va esforçar a atendre les múltiples necessitats del proïsme sense abandonar mai la vida d'oració. (1879). Canonitzada en 2019.

10. A Moulins, a França, beata Lluïsa Teresa Montaignac de Chauvance, verge, que va fundar la Congregació d'Oblates del Sagrat Cor de Jesús. (1885)