1 d'agost de 2023, dimarts XVII

Lectures de la missa:

Lectura primera Ex 33,7-11;34,5-9.28

El Senyor parlava amb Moisés cara a cara

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de tenda de l'encontre. Tot aquell que volia consultar el Senyor anava a la tenda, fora del campament.

Cada vegada que Moisés eixia per a anar a la tenda, tot el poble s'alçava. Es quedaven drets, cada u a l'entrada de la seua tenda, i seguien a Moisés amb la mirada fins que el veien entrar. En el moment que entrava a la tenda, la columna de núvol baixava, es quedava a l'entrada de la tenda i el Senyor parlava amb ell. Tot el poble veia la columna de núvol, i tots es prosternaven, cada u des de l'entrada de la seua pròpia tenda.

El Senyor parlava amb Moisés cara a cara, com u que parla amb el seu amic. Després Moisés se'n tornava al campament, però Josué, el seu ajudant, un jove fill de Nun, no es movia de la tenda.

El Senyor va baixar enmig del núvol, es va quedar allí amb Moisés i va proclamar el seu nom, que és "el Senyor". El Senyor va passar davant d'ell cridant: «Jo soc el Senyor, el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al castic, fidel en l'amor. Mantinc els favors per milers de generacions, els perdone les culpes, les faltes, els pecats, però no els tinc per innocents, sinó que els demane comptes fins i tot en els fills i els nets, a la tercera i la quarta generació».

Moisés es va prosternar tot seguit, el va adorar amb el front fins a terra, i va dir: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, veniu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que este poble té el cap dur, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat».

Moisés es va quedar allí dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure, i va escriure en les taules de pedra les paraules de l'aliança, les deu paraules.

Salm responsorial 102,6-7.8-9.10-11.12-13 (R.: 8a)

El Senyor fa justícia

i defén a tots els oprimits.

Ha revelat a Moisès els seus camins,

les seues gestes als fills d'Israel.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

«El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, ric en l'amor».

No sempre acusa,

ni guarda malícia sense fi. R.

No ens castiga els pecats com mereixíem,

no ens paga com deuria les nostres culpes.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra. R.

Llança les nostres culpes lluny de nosaltres

com l'Orient està lluny de l'Occident.

Com un pare s'apiada dels fills,

el Senyor s'apiada dels fidels. R.

Al·leluia

La llavor és la paraula de Déu,

el sembrador és Crist;

el qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,36-43

Així com arranquen la zitzània i la cremen, passarà igual quan acabe el món

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va deixar la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els explicara la paràbola de la zitzània sembrada en el camp.

Ell els va dir: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. La zitzània són els del Maligne. L'enemic que l'ha sembrada és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. De la mateixa manera que arranquen la zitzània i la cremen, passarà quan acabe el món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, arrancaran del seu Regne tots els qui fan caure a altres i els qui obren el mal, i els tiraran al forn encès; allí tot seran plors i cruixir de dents. Aleshores els justs, en el Regne de son Pare, resplandiran com el sol. Qui tinga orelles, que ho senta».

MEMÒRIES

Sant Alfons Maria de Liguori

 Sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església (memòria ob.).

• Josep Miquel Bausset: Sant Alfons Maria de Liguori (1 d'agost del 2015)

Sant Feliu de Xàtiva o de Girona

• J. M. Bausset: Sant Feliu de Xàtiva (1 d'agost del 2015)
• Josep Lluís Cebrián i Molina: Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu (Xàtiva) (2001)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 d'agost

Memòria de sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església, que refulgí pel seu zel per les ànimes i pels seus escrits, la seua paraula i el seu exemple. A fi de promoure la vida cristiana entre el poble, va treballar infatigablement predicant i escrivint, especialment sobre teologia moral, disciplina en la qual és considerat mestre, i després de molts obstacles, va fundar la Congregació del Santíssim Redemptor, per a evangelitzar la gent falta de formació. Elegit bisbe de Sant' Agata dei Goti, es va entregar de manera excepcional a este ministeri, que va haver de deixar quinze anys després afligit per malalties greus, i va passar la resta de la seua vida en Nocera de'Pagani, a Campània, Itàlia, després de grans sacrificis i dificultats. (1787)

2. Commemoració del triomf dels set sants germans màrtirs, que a Antioquia de Síria, hui Turquia, per la seua invencible fidelitat en el compliment de la Llei del Senyor, durant el regnat d'Antíoc Epifanes van patir un final cruel, igual que sa mare, que va presenciar amb dolor la mort de cada u dels seus fills, coronada de glòria en tots ells, com se'ns conta en el llibre dels Macabeus.

Així mateix, commemoració també de sant Eleazar, un dels escribes més destacats, home d'edat ja avançada, que en la mateixa persecució es va negar a menjar carn prohibida per a salvar la seua vida, va acceptar una mort gloriosíssima abans que una vida ignominiosa, i es va avançar de bon grat al lloc del suplici, mostrant un admirable exemple de virtut.

3. A Roma, en la trentena milla de la via Prenestina, sant Secundí, màrtir. (s. inc)

4. A Girona, a la Hispània Tarraconense, sant Feliu, màrtir, en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (s. IV in.)

5. A Vercelli, a la regió italiana de Ligúria, mort de sant Eusebi, bisbe, la commemoració del qual se celebra demà. (371)

6. A Bayeux, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Exuperi, a qui es venera com a primer bisbe d'eixa ciutat. (c. s. IV)

7. A la regió d'Aquitània, també a la França actual, sant Sever, prevere, que va emprar els seus béns en la construcció d'esglésies i en el servici als pobres. (c. 500)

8. A l'illa Besné, prop de Nantes, de nou a França, sants Friard i Secundel, este últim diaca, els dos eremites. (s. VI)

9. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, igualment a França, sant Jonat, abat, deixeble de sant Amand. (c. 690)

10. A Winchester, a Anglaterra, sepultura de sant Ethelwold [o Etelvold], bisbe, que va compondre la famosa Concòrdia Regular, per a la renovació de la disciplina monàstica que havia aprés de sant Dunstan. (984)

11. A Aosta, als Alps Grayos, a Itàlia, beat Emeric de Quart, bisbe, admirable per la seua austeritat de vida i pel seu zel en la salvació de les ànimes. (1313)

12. A Rieti, ciutat de la Savina, a l'actual regió italiana del Laci, beat Joan Bufalari, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, jove humil i amable, sempre disposat a ajudar el seu proïsme. (c. 1336)

13. A Roma, sant Pere Favre, prevere, que va ser el primer entre els membres de l'Orde de la Companyia de Jesús que va suportar difícils responsabilitats en diverses parts d'Europa, i va morir a l'Urbs, mentres participava en el Concili de Trento. (1546). Canonitzat en 2013.

Pere Favre va nàixer l'any 1506 a Villaret, Savoia. Des de 1525 estudià a París, on tingué com a companys d'allotjament Francesc Xavier i Íñigo de Loiola; este el va prendre com a primer de tots els seus seguidors. Rebudes les sagrades ordes el 1534, fou el primer sacerdot de la Companyia de Jesús. Per orde del Papa, recorregué les principals regions d'Europa i pertot arreu promogué amb molt d'èxit l'obra de la restauració catòlica. Morí a Roma el primer d'agost de 1546, i l'any 1872 Pius IX el beatificà i el 18 de desembre de l'any 2013 el papa Francesc el declarà Sant. [font]

• J. M. Bausset: Sant Pere Fabro (2 d'agost del 2015)

14. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Welbourne, màrtir, el qual, mestre d'escola, durant el regnat de Jaume I va ser condemnat a mort per haver aconsellat seguir el Romà Pontífex i, penjat en el patíbul, es va configurar en el martiri amb Crist, gran Mestre. (1605)

15. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Nguyen Van Hanh (Dieu), de l'orde de Predicadors, i Bernat Vu Van Due, preveres i màrtirs, que van morir decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)

16. Al llogaret de la Mure, al costat del riu Isar, a França, mort de sant Pere Julià Eymard, prevere, la commemoració del qual se celebra demà. (1868)

17. A Madrid, a Espanya, beat Benvingut (Josep) de Miguel Arahal, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe va escampar la seua sang per Crist. (1936)

18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Alexis Sobaszek, prevere i màrtir, el qual, nascut a Polònia, en temps de guerra va ser deportat inhumanament pels invasors de la seua pàtria, i per Crist va morir entre tortures en defensa de la fe. (1942)

19. Beat Gerhard Hirschfelder (1907- Dachau 1942). Sacerdot diocesà, pertanyent al primer grup de sacerdots del moviment de Schönstatt, màrtir, assassinat durant el règim nazi al camp de concentració de Dachau.

20. En el bosc pròxim a la ciutat de Nowogródek, a Polònia, beates Maria Estrella del Santíssim Sagrament (Adelhéidis) Mardosewicz i les seues deu companyes*, de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, vèrgens i màrtirs, que en el funest temps de guerra, van entrar en la glòria del cel en ser afusellades pels enemics de la fe. (1943)

Els seus noms: Beata Maria Imelda de Jesús Hòstia (Hedwigis Carolina) Zak, Maria Raimunda de Jesús i Maria (Anna) Kukolowicz, Maria Daniela de Jesús i Maria Immaculada (Elionora Aniela) Jozwik, Maria Canuta de Jesús en l'Hort de Getsemaní (Josepa) Chrobot, Maria Sérgia de la Verge Dolorosa (Júlia) Rapiej, Maria Guidona de la Divina Providència (Elena) Cierpka, Maria Felicitat (Paulina) Borowik, Maria Heliodora (Leocàdia) Matuszewska, Maria Canísia (Eugènia) Mackiewicz i Maria Boromea (Verònica) Tarmontowicz.

31 de juliol de 2023, dilluns: Sant Ignasi de Loiola

Lectures de la missa:

Lectura primera Ex 32,15-24.30-34

Este poble ha comés el gran pecat de fer-se uns déus d'or

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés va baixar de la muntanya amb les dos taules de l'aliança a les mans, escrites pels dos costats. Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l'escriptura gravada en les taules.

Quan Josué va sentir l'escama del poble, va dir a Moisés: «Escolteu! Crits de guerra al campament». Moisés li respon:

«No són crits de victòria

ni són crits de derrota,

sinó cants de festa, el que jo sent».

Quan ja es trobava vora el campament, va vore el vedell i tota la gent ballant; Moisès, indignat, va llançar les tauletes i les va trencar al peu de la muntanya. Després va agarrar aquella imatge de vedell, la va desfer al foc i la va moldre fins a fer-la pols, la va mesclar amb aigua i la va fer beure als israelites.

Moisés va dir a Aaron: «¿Quin mal t'ha fet este poble, per a que li hages carregat un pecat tan gran?» Aaron va respondre: «No vos irriteu, senyor. Ja sabeu que este poble és inclinat al mal. M'han dit: "Fes-nos uns déus que ens guien, perquè no sabem què s'ha fet d'este Moisès que ens va traure d'Egipte". Jo els vaig respondre que em donaren l'or que tenien, el vaig tirar al foc, i en va eixir este vedell».

L'endemà, Moisès va dir al poble: «Heu comés un gran pecat: pujaré a l'encontre del Senyor per a vore si puc obtindre el perdó de la vostra culpa».

Moisés va tornar a l'encontre del Senyor i li va dir: «Este poble ha comés el gran pecat de fer-se uns déus d'or. Perdoneu-lo, o si no, esborreu-me a mi del llibre on ens teniu inscrits».

El Senyor li va respondre: «Jo esborraré del meu llibre només els qui han pecat. Ara ves a conduir el poble al lloc on t'he indicat. El meu àngel et guiarà, però vindrà un dia que jo castigaré este pecat».

Salm responsorial 105,19-20.21-22.23 (R.: 1a)

A l'Horeb van fer una imatge de vedell;

adorararen un ídol de metall,

canviaren a Déu, la seua glòria,

per la figura d'un bou que menja herba.

R. Enaltiu el Senyor perquè és bo!

Van oblidar a Déu, que els havia salvat,

que havia fet prodigis a l'Egipte,

meravelles a la terra de Cam,

obres admirables al pas del Mar Roig. R.

Ja parlava Déu d'exterminar-los,

quan Moisès, el seu elegit,

va gosar encarar-se al seu rigor

i el desdigué de destruir-los. R.

Al·leluia Jm 1,18

El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat

ens fera nàixer a la vida, per a que fórem com un primer fruit

de tot el que ha creat.

Evangeli Mt 13,31-35

El gra de mostassa arriba a ser com un arbre,

tant que els ocells venen a fer niu en les seues branques

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va proposar encara a la gent una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més menuda de les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant que els ocells del cel venen a fer niu en les seues branques».

Els va dir també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el rent, que una dona amaga dins de la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

Tot açò Jesús ho va dir a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta:

«Els meus llavis parlaran en paràboles,

exposaré coses que estaven amagades des de la creació del món».

* * * * *

Sant Ignasi de Loiola, prevere (mem. ob.), titular de l'església parroquial de Campanar

Va nàixer a Loiola, al País Basc, l'any 1491. Primerament va viure en la cort i després va seguir la milícia. Convalescent d'una ferida rebuda en la defensa de Pamplona, el 1521, va encendre's en desigs de seguir les petjades de Crist. Retirat a Manresa, va viure una experiència espiritual, l'essència de la qual va consignar en el llibre dels Exercicis Espirituals. A París va estudiar teologia i va posar els primers fonaments de la Companyia de Jesús. Ordenat sacerdot a Venècia l'any 1537, es dirigí a Roma, on, tres anys després, fundava la Companyia de Jesús. L'any següent 1541, fou elegit primer Prepòsit General. Va contribuir moltíssim amb tota mena d'obres apostòliques a la restauració catòlica del segle XVI i a la renovació de l'activitat missionera de l'Església. Morí a Roma l'any 1556, i el 1622 Gregori XV el va canonitzar. [Font]

• Pregàries ignasianes.
• J. M. Bausset: Sant Ignasi de Loiola (31 de juliol de 2015)

Aniversari de la mort a Sogorb de Crisòstom Royo de Castellví, bisbe de Sogorb (1691)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de juliol

Memòria de sant Ignasi de Loiola, prevere, el qual, nascut al País Basc, va passar la primera part de la seua vida en la cort com a patge fins que, ferit greument, es va convertir a Déu. Va completar els estudis teològics a París i va unir a ell als seus primers companys, amb els quals més tard va fundar l'Orde de la Companyia de Jesús a Roma, on va exercir un fructuós ministeri escrivint diverses obres i formant els seus deixebles, tot per a major glòria de Déu. (1556)

2. A Milà, al territori Transpadà, actualment Itàlia, sant Cal·limer, bisbe. (s. II ex.)

3. A Sinnada, a Frígia, hui Turquia, sants Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs. (s. III)

4. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sant Fabi, màrtir, que va ser empresonat per negar-se a portar la insígnia del governador en una assemblea de la província, i com que va romandre fidel en la confessió de Crist, el jutge el va condemnar a mort. (303/304)

5. A Roma, a la via Llatina, sant Tertul·lí, màrtir. (c. s. IV)

6. A Ravenna, a la via Flamínia, també a la Itàlia actual, trànsit de sant Germà, bisbe d'Auxerre, defensor de la fe dels britànics front l'heretgia pelagiana, el qual, havent acudit a Ravenna per a obtindre la pau de la regió de l'Armòrica, va ser rebut triomfalment pels emperadors Valentinià i Gal·la Placídia, i des d'allí va pujar després al regne celestial. (448)

7. Prop de Fòrum Corneli, actual Imola, a la mateixa via Flamínia, trànsit de sant Pere Crisòleg, bisbe de Ravenna, del qual es va fer memòria ahir. (c. 450)

8. A Skövde, a Suècia, santa Elena [o Helena], viuda, a qui es considera màrtir per haver sigut injustament assassinada. (c. 1160)

9. A Acquapendente, a la regió italiana de Toscana, trànsit del beat Joan Colombini, ric comerciant que, deixant-ho tot, va abraçar la pobresa, i amb els qui el van seguir va fundar l'Orde dels Jesuats, als components dels quals va voler pobres de Crist i casats amb la dama Pobresa. (1307)

10. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beat Everard Hanse, prevere i màrtir, que des del dia en què va abraçar la fe catòlica sempre li va ser fidel, la va propagar entre els seus conciutadans i, en temps de la reina Isabel I, va confirmar la seua fe amb el martiri a Tybourn. (1581)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Francesc Jarriges de la Morelie du Breuil, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, quan la persecució contra l'Església es feia sentir més intensa, va ser tancat en una vella nau destinada al transport d'esclaus, on va morir en emmalaltir de tisi. (1794)

12. A Cây Mét, lloc pròxim a la ciutat de Saigon, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sants Pere Doàn Côn Quý, prevere, i Manuel Phung, màrtirs, que, després de passar prop de set mesos en la presó, van ser decapitats per ser cristians. (1859)

13. A la vall Alighede, a Etiòpia, sant Justí de Jacobis, bisbe, de la Congregació de la Missió, que, mans i ple de caritat, es va entregar a l'apostolat i a la formació del clero indígena i, per això, va haver de patir prompte fam, set, tribulacions i la presó. (1860)

14. A la ciutat de Granollers, pròxima a Barcelona, beats màrtirs Dionís Vicente Ramos, prevere, i Francesc Remón Játiva, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que en la persecució desencadenada contra la fe, amb el seu martiri, van seguir els passos de Crist. (1936)

15. A València, beat Jaume Buch Canals, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, durant la mateixa persecució, va morir confessant a Crist. (1936)

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, en el camp de concentració de Dachau, beat Miquel Ozieblowski, prevere i màrtir, el qual, ocupada Polònia, la seua pàtria, per un règim polític contrari a la religió, per la seua fe va ser deportat a una presó d'extermini, on va portar a compliment el martiri baix cruels tortures. (1942)

17. A Kalisz, a Polònia, beat Francesc Stryjas, màrtir, que durant la mateixa persecució, després de passar per terribles turments, va volar triomfador a la trobada del Senyor. (1944)

18. A la ciutat de Trnava, a Eslovàquia, beata Sidònia (Cecília) Schelingovà, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu i màrtir, que, en temps difícils per a l'Església del seu país, va patir molt de cos i en l'esperit per haver protegit un sacerdot i, afectada finalment per una malaltia, es va mostrar testimoni alegre i constant de Crist. (1955)

19. Beat Francesc Solanus Casey, en el segle Bernard (1870- Detroit, Michigan, els Estats Units d'Amèrica del Nord 1957). Sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors Caputxins.

30 de juliol de 2023, diumenge XVII

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Viure cristianament el descans (2023, juliol 26)

Lectures de la missa (AVL);

- Lectura primera 1R 3,5.7-12: Has demanat discerniment

- Salm responsorial 118,57 i 72.76-77.127-128.129-130 (R.: 97a): ¡Com estime la vostra voluntat, Senyor!

- Lectura segona Rm 8,28-30: Ens destinà a ser imatges vives del seu Fill

- Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

- Evangeli Mt 13,44-52: Ven tot el que té i compra el camp

Fer la voluntat de Déu, guardar els seus manaments, viure l'Evangeli, val més que milers de monedes d'or i plata (Salm resp). La primera lectura ens presenta com a model a Salomó que no li va demanar a Déu ni vida llarga, ni riqueses, ni la vida dels seus enemics, sinó discerniment per a atendre la justícia, per a escoltar i governar, que era per al que Déu el va cridar. En altres térmens, l'Evangeli ens diu la mateixa cosa, amb les paràboles del tresor amagat en el camp i del comerciant de perles. Per a tindre el regne dels cels val la pena renunciar a tot i no anteposar res a Jesucrist.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.

• Missa d'À Punt:  La perla de gran preu, el tresor amagat (Martin Hoegger)

* * * * *

Plafó ceràmic dels Sants de la Pedra
Castelló (Ribera Alta)

Sant Abdó i sant Senent, màrtirs, titulars de les esglésies parroquials de Carpesa i de Fredes. Patrons de Castelló (la Ribera Alta).

• Josep Miquel Bausset: Els sants Abdó i Senent (30 de juliol de 2015)

Sant Pere Crisòleg, bisbe i doctor de l’Església

Sant Pere, "Crisòleg" de sobrenom, bisbe de Ravenna i doctor de l'Església, que, havent rebut el nom del sant apòstol, va exercir el seu ofici tan perfectament que va aconseguir captar multituds en la xàrcia de la seua celestial doctrina, i les va assaciar amb la dolçor de la seua paraula. El seu trànsit va tindre lloc el dia 31 d'este mes a Imola, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya. (c. 450)

Beats valencians Guillem Llop i Gayà, Enric Beltran i Llorca, Doménec Pitarch i Gurrea i Vicent de Paül Canelles i Vives, religiosos i màrtirs (mem. a la diòcesi de Sogorb-Castelló)

Beat valencià Tobies Borràs i Romeu i companys màrtirs (mem. a la diòcesi de Tortosa)

Beat valencià Ricard Pla i Espí, prevere, màrtir (memòria a Agullent); beat valencià Ramon (Gaietà Josep) Palos i Gascón, germà de La Salle, màrtir (memòria a Forcall); beat valencià Miquel Carrasquer i Fos, religiós i màrtir (memòria a Sueca); beat valencià Antoni Sanchis Silvestre, novici i màrtir (mem. a Vilamarxant)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de juliol

2. A Roma, al cementeri de Poncià, a la via Portuense, sants Abdó i Senén, màrtirs. (c. s. III)

3. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, santa Julita, màrtir, que, per haver-se negat amb fermesa a oferir encens als ídols, com li ho manava el jutge, va ser llançada al foc. (c. 303)

4. A Tuburbo Lucernaria, històrica ciutat a l'actual Tunísia, santes Màxima, Donatil·la i Secunda, vèrgens i màrtirs. Les dos primeres, durant la persecució duta a terme per l'emperador Dioclecià, van rebutjar sense acoquinar-se l'orde imperial que manava sacrificar als ídols, per la qual cosa, en compliment de la sentència del procònsol Anulí, juntament amb la jove Segona van ser llançades primer a les feres i després decapitades. (304)

5. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Urs, bisbe. (s. VI)

6. A Gistel, a Flandes, actual Bèlgica, santa Godeleva, màrtir, la qual, casada amb el senyor del lloc, va haver de patir molt per part del seu espòs i de la seua sogra, i finalment va ser estrangulada per dos criats. (c. 1070)

7. A Caleruega, a la regió de Castella, a Espanya, commemoració del beat Manés de Guzmán, prevere, germà de sant Doménec i col·laborador seu en la propagació de l'Orde de Predicadors, prudent conseller de religioses. (c. 1235)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Eduard Powell, Ricard Featherstone i Tomàs Abel, preveres i màrtirs, doctors en Sagrada Teologia, que per oposar-se amb fermesa al divorci del rei Enric VIII i per romandre fidels al Romà Pontífex, després de passar un temps empresonats a la Torre de la ciutat, van ser penjats a Smithfield. (1540)

9. A Daying, poble pròxim a la ciutat de Zaoqiang, a la província xinesa d'Hebei, sant Josep Yuan Gengyin, màrtir, comerciant en el mercat de la seua localitat, que, per ser cristià va ser assassinat durant la persecució religiosa duta a terme pels sequaços del moviment Yihetuan. (1900)

10. A Calafell, poble pròxim a Tarragona, beats màrtirs Brauli Maria (Pau) Corres Díaz de Cerio, prevere, i catorze companys, membres tots de l'Orde Hospitaler de Sant Joan de Déu, que, detinguts durant la persecució desencadenada en temps de guerra contra els religiosos, van perdonar als seus enemics i van meréixer la felicíssima corona del martiri. (1936)

Els noms dels quals són: beats Julià (Miquel) Carrasquer Fos, Eusebi (Antoni) Forcades Ferraté, Constanci (Sadurní) Roca Huguet, Benet Josep Labre (Arseni) Mañoso González, Vicent de Paül Canelles Vives, religiosos; Tomàs Urdánoz Aldaz, Rafael Flamarique Salines, Antoni Llauradó Parisi, Manuel López Orbara, Ignasi Tejero Molina, Enric Beltrán Llorca, Doménec Pitarch Gurrea, Antoni Sanchis Silvestre i Manuel Jiménez Salado, novicis.

11. Al lloc de Castellseràs, prop de Terol, beats màrtirs Josep Maria Muro Sanmiguel, prevere, Joaquim Prats Baltueña, religiós, tots dos de l'Orde de Predicadors, i Zòsim Izquierdo Gil, prevere, que van aconseguir la corona de la glòria en morir per Crist durant la mateixa persecució. (1936)

12. A la ciutat de Barcelona, beat Sergi Cid Pazo, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, víctima en la citada persecució per haver donat, sense cap temor, testimoniatge de la seua fe cristiana. (1936)

13. A Pavia, ciutat d'Itàlia, sant Leopold (Bogdan) de Castelnuovo Mandic, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va cremar de zel per la unitat dels cristians i va dedicar tota la seua vida al ministeri de la reconciliació. (1942)

14. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, beata Maria Vicenta de Santa Dorotea Chávez Orozco, verge, fundadora de l'Institut de Serventes dels Pobres, que, confiant només en Déu i en l'ajuda de la Providència, va donar proves eloqüents d'humanitat i diligència envers els desemparats i els pobres. (1949)

15. En la mateixa ciutat mexicana, beata Maria de Jesús Sacramentat Venegas de la Torre, verge, que va passar cinquanta-quatre anys curant malalts pobres en una menuda infermeria, on va fundar la Congregació de les Filles del Sagrat Cor de Jesús. (1959)

29 de juliol de 2023, dissabte: Sants Marta, Maria i Llàtzer

Lectures de la missa:

L'evangeli d'esta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent.

Lectura primera Ex 24,3-8

Esta és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltres

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés va anar a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i ordenat. El poble sencer, a una sola veu, va respondre: «Farem tot el que diu el Senyor».

Moisés va escriure totes les paraules del Senyor, i l'endemà, es va alçar de bon matí i va erigir un altar al peu de la muntanya i va plantar dotze pedres, per les dotze tribus d'Israel. Després va encomanar als jóvens del poble d'Israel que oferiren víctimes en holocaust i immolaren vedells com a víctimes de comunió. Ell va arreplegar en llibrells la mitat de la sang, i amb l'altra mitat va aspergir l'altar. Després va prendre el document de l'aliança i el va llegir al poble en veu alta. El poble va respondre: «Farem tot el que diu el Senyor, l'obeirem en tot». A continuació, Moisés va aspergir el poble amb la sang i va dir: «Esta és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltres d'acord amb les paraules escrites ací».

Salm responsorial 49,1-2.5-6.14-15 (R.: 14a)

El Déu dels déus, el Senyor, parla,

convoca la terra d'orient a occident.

Des de Sió, bellesa perfecta,

Déu resplandix.

R. Oferix a Déu accions de gràcies.

«Reuniu-me els meus fidels,

que amb la sang d'una víctima

signaren l'aliança».

El cel proclama la seua justícia:

Déu mateix és el jutge. R.

«Oferix a Déu accions de gràcies,

complix les teues promeses a l'Altíssim,

invoca'm en dies d'angoixa;

jo t'alliberaré i tu em glorificaràs». R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor:

Jo soc la llum del món;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 10,38-42

Marta el va acollir. Maria ha triat la millor part

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va entrar en un poblet, i el va acollir una dona que es deia Marta.

Una germana d'ella que es deia Maria, assentada als peus del Senyor, escoltava la seua paraula, mentres que Marta estava molt afaenada per a obsequiar-lo.

Marta va anar i va dir: «Senyor, ¿no t'importa que la meua germana m'haja deixat sola per a servir? Digueu-li que m'ajude». El Senyor li va respondre: «Marta, Marta, estàs preocupada i ansiosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha triat és la millor, i no li serà presa».

O bé:

Evangeli Jo 11,19-27

Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.

Marta, quan va saber que Jesús arribava, va eixir a trobar-lo. Maria es va quedar a casa. Marta va dir a Jesús: «Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s'hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu vos concedirà tot el que li demaneu».

Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tots ressusciten el darrer dia».

Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que muiguen, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai. Creus açò?».

Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de vindre al món».

* * * * *

Santes Marta i Maria i sant Llàtzer, deixebles del Senyor (mem. ob.). Santa Marta és titular de les esglésies parroquials de Puçol, València, etc. Festa de Santa Marta a la Vila Joiosa.

El 26 de gener de 2021 la Congregació per al Culte Diví ha determinat d’una manera oficial que en este dia de santa Marta se celebren també les memòries del seus germans: Maria i Llàtzer, «considerant l’important testimoni evangèlic que van donar a l’hostatjar el Senyor Jesús a sa casa, a l’escoltar atentament, al creure que Ell és la Resurrecció i la Vida».

• J. M. BAUSSET: Santa Marta (29 de juliol de 2015)

Beat valencià Eliseu Maria Maneus i Besalduch, carmelita, màrtir (mem. a Sant Mateu). († Cervera, 1936)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 29 de juliol

3. A Gangra, de Paflagònia, hui Turquia, sant Cal·línic, màrtir. (s. II/III)

4. A Roma, en la tercera milla de la via Portuense, al cementeri dedicat al seu nom, sant Fèlix, màrtir. (s. III/IV)

5. També a Roma, al cementeri de Generosa, sants Simplici, Faustí, Beatriu (o Viatriu) i Ruf, màrtirs. (s. III/IV)

6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Llop, bisbe, que amb sant Germà d'Auxerre va anar a la Bretanya per a combatre l'heretgia dels pelagians, va defendre amb l'oració la seua ciutat del furor d'Àtila i, havent exercit de manera admirable el sacerdoci durant cinquanta anys, va descansar en pau. (c. 478)

7. A Orléans, ciutat també de la Gàl·lia Lugdunense, sant Pròsper, bisbe. (s. V)

8. A Nidaros, a Noruega, sant Olaf (o Olau), màrtir, que, sent rei del seu poble, va difondre amb gran diligència la fe cristiana que havia conegut a Anglaterra, alliberant el seu poble de la idolatria, i finalment, atacat pels seus enemics, va morir assassinat. (1030)

9. A Roma, a la basílica de Sant Pere, beat Urbà II, papa, que va defendre la llibertat de l'Església de les intromissions dels laics, va combatre la simonia i la corrupció del clero, i en el Concili de Clermont va exhortar els soldats cristians que alliberaren, sota el signe de la creu, als seus germans cristians oprimits pels infidels i recuperaren el sepulcre del Senyor. (1099)

10. A la ciutat de Saint-Brieuc, a la Bretanya Menor, actual França, sant Guillem Pinchon, bisbe, que es va preocupar per la construcció de l'església catedral, va brillar per la seua benignitat i senzillesa i, per defendre amb decisió i fortalesa les seues ovelles i els drets de l'Església, va haver de patir moltes vexacions i el desterrament. (1234)

11. A Omura, al Japó, beats màrtirs Lluís Eixarc Bertran, prevere, i Manci de la Santa Creu i Pere de Santa Maria, tots ells religiosos de l'Orde de Predicadors, que per la seua fe en Crist van ser cremats vius. (1627)

12. En la costa de França, davant de la ciutat de Rochefort, beat Carles Nicolau Antoni Ancel, prevere de la Congregació de Jesús i de Maria, màrtir, que durant la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot, va ser empresonat en condicions inhumanes en un vaixell convertit en presó, on va morir com a autèntic màrtir, víctima d'una malaltia contagiosa. (1794)

13. A la ciutat de Quigyan, a la província xinesa de Guizhou, sants màrtirs Josep Zhang Wenlan, Pau Chen Changpin, seminaristes, Joan Baptista Lou Tingyin, administrador del seminari, i Marta Wang Louzhi, viuda, que, tancats en una cova calorosa i humida, van patir atroces vexacions i van ser finalment decapitats. (1861)

14. Sant Lluís Martin (1823- Arnières, al costat d'Evreux 1894), laic i pare de família, casat amb santa Maria Cèlia Guérin (vore 28 d'agost). Junts van formar una família en un clima de fe i amor del qual van sorgir les vocacions de les filles, entre elles santa Teresa de l'Infant Jesús.

15. A la població d'Esplugues, prop de Barcelona, a Espanya, beat Joan Baptista Egozcuezábal Aldaz, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, que va ser assassinat durant la persecució contra la fe desencadenada en temps de guerra. (1936)

16. A Calanda, població pròxima a Terol, també a Espanya, beats Luci Martínez Mancebo, prevere de l'Orde de Predicadors, i companys*, màrtirs, que, recolzant-se en la fortalesa de Crist, van donar la seua vida durant la mateixa persecució. (1936)

Els noms són: Antoni López Couceiro, Felicíssim Díez González, Saturi Rey Robles, Tirs Manrique Melero, preveres; Gumersind Soto Barros i Lambert de Navascués i de Juan, religiosos, de l'Orde de Predicadors; i Manuel Albert Ginés, prevere.

17. A València, igualment a Espanya, beat Josep de Calassanç Marqués, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que va escampar la seua sang per Crist en eixa mateixa persecució. (1936)