18 de febrer de 2024, diumenge I de Quaresma

DIUMENGE I DE QUARESMA

Cicle B

Primer Diumenge de Quaresma, en el qual, des de l'exemple oferit per Nostre Senyor Jesucrist, comença el venerable sagrament de l'observança anual de la quaresma (elog. del Martirologi Romà).

• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2024
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma, camí cap a la llibertat (2024)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Una Església esperançada, carta pastoral (2024)

Lectura primera Gn 9,8-15

Aliança de Déu amb Noé, salvat de la inundació del diluvi

Lectura del llibre del Gènesi

Déu digué a Noé i als seus fills:

«Jo faig la meua aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els sers animats que hi ha amb vosaltres: les aus, els animals domèstics i salvatges, tots els que han eixit de l'arca; en suma, tots els qui ara viuen en la terra. Jo faig amb vosaltres esta aliança meua: La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devaste la terra».

Déu va afegir: 

«El signe d'esta aliança, que faig amb vosaltres i amb tots els sers animats que hi ha amb vosaltres, per totes les generacions és este: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meua aliança amb la terra. Quan cobriré la terra de núvols i entre els núvols apareixerà el meu arc, recordaré l'aliança que he fet amb vosaltres i tots els sers animats; les aigües del diluvi no tornaran a destruir la vida».

Salm responsorial 24,4-5b.6 i 7bc.8-9 (R.: cf. 10)

Feu que conega, Senyor, els vostres camins,

que aprenga les vostres sendes.

Feu que camine en la vostra veritat,

instruïu-me, Déu i salvador meu.

R. Vos, Senyor, obriu camins d'amor fidel

per als qui guarden la vostra aliança.

Recordeu, Senyor, la vostra tendresa

i l'amor que heu guardat des de sempre.

Recordeu-me amb misericòrdia,

vós que sou bo, Senyor. R.

El Senyor, bondadós i recte,

ensenya el bon camí als pecadors.

Guia els humils per sendes de justícia,

els ensenya el seu camí. R.

Lectura segona 1Pe 3,18-22

L'aigua prefigurava el baptisme que ara vos salva

Lectura de la primera carta de sant Pere

Estimats: Crist també va patir una vegada per sempre per raó dels pecats; ell, el just, pels injustos, per a conduir-nos a Déu. Va morir en la carn, però per l'Esperit fou vivificat.

Amb este Esperit va anar a predicar als esperits empresonats, que s'havien resistit a creure en altre temps, quan la paciència de Déu esperava, mentres Noé construïa l'arca.

En aquella arca se salvaren a través de l'aigua unes poques persones, huit en total. I l'aigua prefigurava el baptisme que ara vos salva, que no és netejar el cos, sinó demanar a Déu una consciència recta gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que va pujar al cel, va sotmetre els àngels, els principats i les potestats, i està a la dreta de Déu.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mc 1,12-15

Era temptat per Satanàs i l'assistien els àngels

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, l'Esperit va impulsar a Jesús cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs. Vivia entre les feres i l'assistien els àngels.

Després que Joan fou empresonat, Jesús va anar a Galilea a proclamar la Bona Nova de Déu; deia:

«Ha arribat l'hora i el regne de Déu està prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova». 

 

Les lectures ens parlen de l'aliança que Déu sempre ens oferix, des dels primers moments de la humanitat fins que va vindre Jesús. Déu vol sempre salvar-nos, i amb Jesús esta salvació ha arribat per sempre perquè ell és com nosaltres, igual en tot excepte en el pecat, i ens unim a Jesús a través del nostre baptisme. Progressar en el coneiximent del misteri de Crist és voler caminar per les sendes del Senyor amb una conducta digna. Estes sendes passen pel desert de la renúncia, del silenci, de l'oració. És el desert de l'abandó en Déu, ja que no vivim només de pa, sinó de tota paraula que ix de la seua boca.

• Ara o mai (Marc 1,12-15) (paraula.com)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Les temptacions de Jesús en el desert (2024, febrer 14)
• La paraula del dia: Quaresma (AVL)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Pregària per al bon ús dels dons rebuts (Dulce María Loynaz)
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.

* * * * *

Santa Bernadeta Sobirós (mem. a França)

• J.M. Bausset: Santa Bernadeta Sobirós (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 de febrer

1. A Beth Lapat [Gundixapur], al regne de Pèrsia, actual Iraq, passió dels sants Sadoth, bisbe de Selèucia, i cent vint-i-huit companys màrtirs -preveres, clergues i vèrgens consagrades-, que van ser capturats per haver rebutjat adorar el sol i, després de cruels turments, van patir tots ells la mort per sentència reial. (342)

2. A Toledo, ciutat d'Hispània, sant Eladi [o Hel·ladi], que, després d'haver dirigit els assumptes públics al palau reial, va ser abat del monestir d'Agali i, elevat després al bisbat de Toledo, es va distingir pels exemples de caritat. (632)

3. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Tarasi, bisbe, insigne per la seua pietat i la seua erudició, que va iniciar el Concili Nicé II, en el qual els Pares van defensar el culte de les santes imatges. (806)

4. A l'abadia de Centule, a la regió de la Gàl·lia Ambianense, hui França, sant Angilbert, abat, que, després de deixar els càrrecs palatins i militars que ostentava, i amb el consentiment de la seua esposa Berta, que també va rebre el sant vel, va abraçar la vida monàstica i va regir amb èxit este monestir. (814)

5. A Coïmbra, a Portugal, sant Teotoni, que va peregrinar dos vegades a Jerusalem i, després de refusar el càrrec de custodi del Sant Sepulcre, va tornar a la seua pàtria, on va fundar la Congregació de Canonges Regulars de la Santa Creu. (c. 1162)

Beat Angèlic, per Luca Signorelli

6. A Roma, beat Joan de Fiesole, anomenat "Angèlic", prevere de l'Orde de Predicadors, que, seguint de prop a Crist, expressava en les seues pintures el que contemplava interiorment, a fi d'atraure els hòmens als béns eterns. (1455)

7. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Harrington, prevere i màrtir, oriünd del comtat de York, que durant el regnat d'Isabel I, a causa d'exercir el seu sacerdoci a Anglaterra, va ser condemnat a la pena capital, i a Tyburn va aconseguir la corona del martiri. (1594)

8. També a Londres, beat Joan Pibush, prevere i màrtir, que empresonat diverses vegades igualment en el regnat d'Isabel I, va ser condemnat a mort a causa de la seua condició sacerdotal, i es va complir la sentència a Southwark, on va ser penjat i seguidament esquarterat. (1601)

9. Al lloc de Wuchang, a la província de Hubei, a la Xina, sant Francesc Regis Clet, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que durant trenta anys, i enmig de grans dificultats, va anunciar en aquells llocs l'Evangeli, però denunciat per un apòstata, després d'una llarga captivitat va ser estrangulat per la seua condició de cristià. (1820)

10. A Guizhou, també a la Xina, sant Joan Pere Néel, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París, que, acusat de predicar la fe cristiana, va ser lligat a la cua d'un cavall i arrossegat un llarg tros; sotmés després a tot gènere de burles i turments, finalment va ser decapitat. Amb ell van patir el martiri els sants Martí Wu Xuesheng, catequista, Joan Zhang Tianshen, neòfit, i Joan Chen Xianheng (1862)

11. A Bèrgam, a Itàlia, santa Gertrudis (Caterina) Comensoli, verge, que va fundar una congregació de religioses per a l'adoració del Santíssim Sagrament i l'educació de la joventut. (1903). Canonitzada en 2009.

12. A Rzeszow, població de Polònia, beat Jordi Kaszyra, prevere de la Congregació de Clergues Marianistes i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra va ser cremat pels perseguidors de l'Església a causa de la seua fe en Crist. (1943)